Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

4. FONTS I APLICACIÓ DEL DRET CIVIL BALEAR

III. Fonts i aplicació del Dret civil balear (normativa)

1. Sistema de fonts del Dret civil balear.
1.1. La delimitació de les fonts de producció del dret civil balear
1.2.1. La llei
1.2.2. El costum
1.2.3. Els principis generals del dret. Funcions  
B. Els PGD com a tercera font: La integració de l'Ordenament civil balear per analogia (remissió a la jurisprudència). 

  •  Hi ha 2 Drets civils vigents i aplicables a les IB: El propi i l'estatal.
    • En matèries civils de competència exclusiva del DCB, podem dir que hi ha només 1 Dret civil vigent en el territori balear però 2 d'aplicables (el propi i l'estatal segons el veïnatge? O l'aplicació supletòria del Dret civil estatal quan la matèria civil és competència del legislador balear suposa també que aquell està vigent en el territori de les IB?
      •  Normativa. 
      • Competencial. 
    • En matèria de competència civil exclusiva de l'Estat hi ha 1 únic Dret civil vigent i aplicable a les IB: L'estatal.  
  • Hi ha 2 Àmbits territorials de vigència del DCIB: Tota la CA o només una Illa. 
2.1. Aplicació directa del Dret civil espanyol (des del "desenvolupar" de l'art. 149.1.8ª CE) en matèries civils que no són competència de la CAIB. 
2.2. Aplicació supletòria Dret civil espanyol (desvinculada de la idea històrica de "preferència"). La supletorietat del Dret civil espanyol ha de passar el filtre dels principis generals del Dret civil balear i ha de destriar:  
  • Llacuna de Llei: Autointegració (si hi ha un PGD) o heterointegració (supletòrietat Dret civil estatal si no hi ha PGD que ho impedeixi). 
  • Llacuna d'Ordenament Jurídic: No és pot completar perquè és una decisió de política legislativa no regular una situació. No hi ha un buit o llacuna, sinó que l'OJ es complet així. 

2.3. Aplicació del Dret civil espanyol per remissió (remissions al Cc per part de la Compilació)

3. La interpretació del DCB: la tradició jurídica (les lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina que encarnen la tradició jurídica de les illes).