Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

EL MEU PROJECTE: Amor sense dret

"la justícia és assumpte meu" 

Donatella franchi a clotilde
Obra de Donatella Franchi, Viatico.
El valor de la diferència femenina no està inscrit en el sistema de les relacions socials i res del que sigui necessari fer perquè tingui existència es presenta amb la garantia de ser just.
Nosaltres, en carn i os, hem d’ocupar el lloc de la garantia que ens manca, de la justícia encara per fer, de la veritat per conèixer. És una passa inevitable (...) que consisteix en concedir-se l’autoritat per a decidir per una mateixa què ha de pensar, què ha de voler (No creas tener derechos, de Libreria delledonne di Milano).

 

OPERACIÓ DE PARTIDA PER PENSAR DRET FEMENÍ (SEXUAT, MATERN):
... m'esforçava per a complir aquesta mena de tasca mental que consisteix a incloure en "home" també a mi, dona: un exercici en el qual he estat ensinistrada des que vaig començar a anar a l'escola i que hauria, per tant, de resultar-me automàtic ...  Però no, potser perquè ocasionalment apareix un "home" en el qual no m'he d'incloure, o sigui un home de sexe masculí declarat i exclusiu.
...[De cop, jo, un dia] em vaig adonar que havia estat descarregada de la tasca... 
A aquesta primera constatació: "està clar, pensen en ells i en els seus semblants, no parlen de mi", la va seguir un estupor ple de preguntes implícites. I jo? Volia dir la sorpresa de: On estava jo en els anys que he passat llegint [als juristes]? On eren les meves semblantes en els segles d'història del [dret]? Que ha estat de les seves raons, dels seus problemes, de les seves indagacions, dels seus deures? Els tenien? De quin ordre? A que han estat cridades les dones? O ningú ha pensat en això? I com s'han pogut regir? 
...  Enteneu-bé, aquestes i les altres, innombrables preguntes que sortien a borbolls de la novetat de no trobar-me ja inclosa en "l'home", sinó en un lloc altre que no coneixia, mancaven tant d'ansietat com de ressentiment. M'adonava, més aviat, de trepitjar per primera vegada mons mancats de paraules, incloses les que he fet servir per formular les preguntes. Però l'emoció que prevalia era l'alleujament. M'ho donava, clarament, la descàrrega de la preocupació per estar dins [l'home jurista]. 
Ara em semblava estar de vacances. De vacances, primer, de la feina escolàstica de incloure'm en "l'home" de la cultura oficial. Però també en un altre sentit, en el de trobar-me vagant per llocs immensos i desconeguts ...  
El final de la ocupació universalista de la meva ment per "l'home" ha deixat un buit i aquest buit, aquesta "vacatio", no és obra meva. Al contrari, s'ha obert per si sola en el moment en que m'he vist des-ocupada de l'"home"  universal. 
O sigui que també jo, com les dones de les "vacació divina", he estat cridada a custodiar i no a fer ... El què, en concret, dit amb les meves paraules?  
El passatge entre l'immens silenci del que ve cada criatura quan ve al món, i el món, que està fet de paraules
(traducció personal i adaptació d'un extracte de "La alegoría de la lengua materna" de Luisa Muraro).



SEGUEIX ELS CONTINGUTS PER LES ETIQUETES (i des de les etiquetes actuals):