«en la existencia de toda mujer ha habido una época, por remota y sepultada que esté, en que ha mirado hacia una u otra de sus semejantas como depositarias del saber más importante para ella. Es la misma época en que la mujer pensaba ingenuamente -era una niña- que el mundo la estaba esperando y la necesitaba. Las fantasías femeninas no hablan de otra cosa. Sólo que les falta el elemento constringente de la confrontación con la realidad y, en consecuencia, también les falta su necesario complemento que es la idea de hacerse instruir por las propias semejantas a fin de respondrer a las expectativas.»

Librería Mujeres Milán. No creas tener derechos.

EL MEU PROJECTE: Amar sense Dret.

"la justícia és assumpte meu" 


«El valor de la diferència femenina no està inscrit en el sistema de les relacions socials i res del que sigui necessari fer perquè tingui existència es presenta amb la garantia de ser just.
Nosaltres, en carn i os, hem d’ocupar el lloc de la garantia que ens manca, de la justícia encara per fer, de la veritat per conèixer. És una passa inevitable (...) que consisteix en concedir-se l’autoritat per a decidir per una mateixa què ha de pensar, què ha de voler».
No creas tener derechos, de Libreria delledonne di Milano



OPERACIÓ DE PARTIDA PER PENSAR DRET FEMENÍ (SEXUAT, MATERN):

« ... m'esforçava per a complir aquesta mena de tasca mental que consisteix a incloure en "home" també a mi, dona: un exercici en el qual he estat ensinistrada des que vaig començar a anar a l'escola i que hauria, per tant, de resultar-me automàtic ...  Però no, potser perquè ocasionalment apareix un "home" en el qual no m'he d'incloure, o sigui un home de sexe masculí declarat i exclusiu.
...[De cop, jo, un dia] em vaig adonar que havia estat descarregada de la tasca... 
A aquesta primera constatació: "està clar, pensen en ells i en els seus semblants, no parlen de mi", la va seguir un estupor ple de preguntes implícites. I jo? Volia dir la sorpresa de: On estava jo en els anys que he passat llegint [als juristes]? On eren les meves semblantes en els segles d'història del [dret]? Que ha estat de les seves raons, dels seus problemes, de les seves indagacions, dels seus deures? Els tenien? De quin ordre? A que han estat cridades les dones? O ningú ha pensat en això? I com s'han pogut regir? 
...  Enteneu-bé, aquestes i les altres, innombrables preguntes que sortien a borbolls de la novetat de no trobar-me ja inclosa en "l'home", sinó en un lloc altre que no coneixia, mancaven tant d'ansietat com de ressentiment. M'adonava, més aviat, de trepitjar per primera vegada mons mancats de paraules, incloses les que he fet servir per formular les preguntes. Però l'emoció que prevalia era l'alleujament. M'ho donava, clarament, la descàrrega de la preocupació per estar dins [l'home jurista]. 
Ara em semblava estar de vacances. De vacances, primer, de la feina escolàstica de incloure'm en "l'home" de la cultura oficial. Però també en un altre sentit, en el de trobar-me vagant per llocs immensos i desconeguts ...  
El final de la ocupació universalista de la meva ment per "l'home" ha deixat un buit i aquest buit, aquesta "vacatio", no és obra meva. Al contrari, s'ha obert per si sola en el moment en que m'he vist des-ocupada de l'"home"  universal. 
O sigui que també jo, com les dones de les "vacació divina", he estat cridada a custodiar i no a fer ... El què, en concret, dit amb les meves paraules?  
El passatge entre l'immens silenci del que ve cada criatura quan ve al món, i el món, que està fet de paraules». 

Traducció personal i adaptació d'un extracte de "La alegoría de la lengua materna"  
de Luisa Muraro.



SEGUEIX ELS CONTINGUTS PER LES ETIQUETES (i des de les etiquetes actuals).