Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

3. HISTÒRIA I PROCÉS DE FORMACIÓ DEL DRET CIVIL BALEAR

"En la nostra llengua, un dia
dictàvem la nostra llei
i la nostra llengua sempre
dictarà la seva llei."

1. El dret civil propi abans de la Conquesta del rei Jaume I.

2. El dret civil propi des de les Cartes de Franqueses fins al Decret de Nova Planta.
2.2. La Corona de Mallorca i el Regne privatiu de Mallorca (vídeo) de 1276-1349 (genealogia):
  • rei Jaume II (Esclaramunda de Foix); 
  • rei Sanç I (Maria de Nàpols -sense fills);
  • rei Jaume III (Constança d'Aragó i Entença / Violant de Vilaragut i Aragó); 
  • Jaume IV (reina Joana I de Nàpols) 
  • Elisabet I de Mallorca (Joan II de Montferrat / Conrad de Reichach) 
(vídeo dels Reis del Regne privatiu)
2.4. Incorporació a la Monarquia Hispànica
Annexió a la Corona castellana: El príncep de Viana i Cristobal Colom (vídeo Museu)
     Fins 1516 la dinastia de la casa de Castella és Trastamara.
De 1516 (Carles I) a 1700 (Carles II) la dinastia és Habsburg (casa d'Austria)
A partir de 1700 ... dinastia francesa de Borbon amb Felip d'Anjou (V de Castella) per la Guerra de successió (contra Carles VI d'Austria) (vídeo Austries).
2.6. Des dels Decrets de Nova Planta a la codificació civil espanyola (1715-1881).  

3. L’època codificadora.
3.1. El paper dels juristes “forals” a la Comissió general de codificació. La Memòria sobres les institucions civils pròpies que s’havien de conservar de Ripoll i Palou.

4. El DCB desprès de la promulgació del Codi civil espanyol: del sistema d'apèndix a la Compilació.

5. La Compilació de Dret civil especial de 1961.
5.1. El sistema de Compilació. El “Congreso nacional de derecho civil” de Saragossa de 1946.
5.2. La sessió de 14 de març de 1960 de la Comissió de Juristes d’Eivissa.

6. El DCB des de 1961 a 1990.
6.1. La reforma del Títol Preliminar del Cc espanyol.