Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

6. DCB. SUCCESSIONS


 
I. LA SUCCESSIÓ PER CAUSA DE MORT

1. Aspectes generals. Fonament de la successió mortis causa i tipus de successions.
2. Organització de la successió per causa de mort a les Illes Balears. Els principis successoris a la Compilació. 

 

II. ESTRUCTURA I DINÀMICA DEL PROCÉS SUCCESSORI

1. Els subjectes (causant i successor) implicats en la successió per causa de mort. 
2. Objecte de la successió per causa de mort: l'herència.  

3. Les fases del procés successori:
  • 3.1. Obertura de la successió.   
    • La capacitat per a succeir: supervivència.
  • 3.2. La vocació successòria.
    • Per títols voluntari (testament i pacte - donació, heretament-) o per títol legal. 
  • 3.3. La delació successòria.  
    • Modalitats: 
      • Delació immediata a la vocació.
      • Delació diferida.
        • Condició suspensiva. 
        • "Nascituri".
      • Delació successiva.
        • Substitucions hereditàries.
    • Pressupòsits subjectius: Indignitat successòria.
    • Herència jacent.  
    •  
  • 3.4. Adquisició. 
    • Acceptació o repudiació de l'herència.
    • Efectes de l'acceptació. 
      • Benefici d'inventari.  
    • Comunitat hereditària. 
    • Partició d'herència.
    • Col·lació.
    • Protecció del dret hereditari.

III. LA SUCCESSIÓ VOLUNTÀRIA (normativa)

  1. Vocació testamentària

  • 1.1. Teoria general. Testament i codicil (normativa).  
  • 1.2. Capacitat de testar
  • 1.3. Ineficàcia de les disposicions testamentàries.
  • 1.4. Interpretació del testament. 
  • 1.5. Execució de les disposicions testamentàries.
  • 1.6. Contingut del testament
2. Vocació contractual o paccionada.
  • 2.1. Teoria general  
  • 2.2. Donació universal de béns presents i futurs

IV. LA SUCCESSIÓ LEGAL

1. Vocació legal 

*** A propòsit de la seva proposta de reforma.

[ELS SEGÜENTS CONTINGUTS ES TROBEN A LA MEVA PUBLICACIÓ: "La sucesión intestada en las Illes Balears". Homenaje al profesor Manuel García Amigo, 2015, P. 2027.]


i. La sucesión intestada en las Illes Balears.- 
1. Normativa aplicable.- 
2. Concepto.-  

II. Regulación para las islas de Mallorca y Menorca.-  
A) Punto final a una histórica polémica.- 
B) Reglas del código civil español aplicables por remisión.-  

2. Reglas propias en materia de sucesión intestada.-  
  • a) El principio de incompatibilidad de la sucesión voluntaria con la intestada.- 
  • b) Los principios de esencialidad de la institución de heredero para la validez del testamento y de universalidad de la institución de heredero.-  

III. Regulación para las islas de Ibiza y Formentera.- 
2. Reglas propias en materia de sucesión intestada.-  
  • a) El principio de compatibilidad de la sucesión voluntaria con la intestada.- 
  • b) La no vigencia de los principios de esencialidad de la institución de heredero para la validez del testamento y de universalidad de la institución de heredero.-   
B) El usufructo legal del cónyuge viudo en concurrencia con descendientes o ascendientes en la sucesión intestada.- 
   
2. Vocació legal: La llegítima 
[ELS SEGÜENTS CONTINGUTS ES TROBEN A LA MEVA PUBLICACIÓ: La llegítima balear]
2.3. Tipus de legitimaris i quota legitimària a Eivissa i Formentera
2.4. Títol d’atribució (donació, llegat ...).
2.5. Determinació de la llegítima global i individual (computació i imputació).
2.6. Intangibilitat quantitativa.
2.7. Intangibilitat qualitativa. 
2.8. Pagament de llegítima. 
2.9. Preterició i desheretament. 

3. La reserva


*********************************