«¿Cómo llegar alguna vez a conocer al niño? Para conocerlo tengo que esperar a que se deteriore; sólo entonces estará a mi alcance. Helo aquí, un punto en el infinito. Nadie conocerá su hoy. Ni siquiera él mismo. En cuanto a mí, miro, y es inútil: no consigo comprender algo que sólo es actual, totalmente actual. Lo que conozco de él es su situación: el niño es aquel a quien acaban de nacerle los primeros dientes y es el mismo que será médico o carpintero. Mientras tanto, allí está él sentado en el suelo, con una realidad que he de llamar vegetativa para poder entenderla. Treinta mil de esos niños sentados en el suelo, ¿tendrían la oportunidad de construir otro mundo, que tuviese en cuenta la memoria de la actualidad absoluta a la cual ya pertenecemos? La unión haría la fuerza. Allí está sentado, empezando todo de nuevo pero para su propia defensa futura, sin ninguna oportunidad verdadera de empezar realmente.»

"Niño dibujado a pluma", de Clarice Lispector.

dilluns, 3 d’abril de 2017

«D'homes és errar» (inclou dones?)

Si és dels avis de qui hem heretat l'esperança,
i dels pares de qui hem heretat la paciència,
no ens les poden prendre, 
150.000 euros de dobler públic,  
en "machirulades" del PSM.

Les crisis a l'equador d'un projecte plural tenen l'efecte positiu de deixar prendre nota que queda temps suficient per remuntar, de deixar prendre aire per aspirar a més, i de permetre visualitzar que s'ha de presidir el proper Govern, per la qual cosa, sumar-se amb Menorca és imprescindible; sumar-se amb Eivissa és irrenunciable

«Tornarem ...
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.»  

Cançó, de Miquel Marí i Pol
(L'arrel i l'escorça)

*********************************

I gràcies a Ell, a ells i a ella, que encara hi són, i són els mateixos,  
no perdrem l'esperança, ni la paciència, ni la constància, ni la confiança, ni l'oportunitat.