«quan hem perdut el poder del desig, l'energia del canvi, l'orientació i tot el que ens fa decidir i actuar amb aquest gaudi de l'ésser que és l'experiència de la llibertat, llavors només ens queda l'opció de triar, així o aixà.»
Luisa Muraro, L’anima del corpo. Contro l’utero in affitto (traducció personal)

diumenge, 30 d’abril de 2017

El camí imparable d'en Bauzá cap a la gerra del no-ningú.

Des de que, fa tres anys, ungia o aniquilava dones i homes, segons el seu diví criteri,

he vist com no aconseguia ser el líder del major moviment social conegut a les Illes,

ni aconseguia alliberar la població balear de la "Nada" que planeja quan, segons ell, el PP no té majoria absoluta,
  
ni tampoc no aconseguia ser ministre d'alguna cosa que no fos "Nada",

ni aconseguia governar el PP balear, assaltant la Seu, quan els 20 del PP al Parlament, són els seus subordinats, amb el seu número 2, un tal Gómez (tan renegat com el majordom Stevens), com a cap de l'oposició, 


i, així, tampoc no aconseguirà governar el PP mallorquí, 

i no tendrà cap placa a cap plaça, ni carrer, de cap poble; ni durà el seu nom cap escola; ni crearan cap certamen de cap tipus amb el seu nom; ni les futures generacions no sabran qui era aquest gran home, ni cap estirp seva no poblarà la terra, per sempre inculta; i ni tant sols no aconseguirà ser el president de la comunitat de veïns de la seva luxosa finca, quan es plantegin aprovar o no la dedicació de la mateixa a les estades turístiques, mal-prohibides, i alegalment autoritzades, pel seu PP i el seu règim, que és el d'aquells i aquelles que actualment tenen les millors retribucions i càrrecs.

dimarts, 25 d’abril de 2017

Quan és sí és que sí, i quan és no és que no. Pedro Sánchez, l'"outsider" del PSOE serà el vencedor.

Tots els signes d'aquest present dels partits polítics condueixen a Pedro Sánchez, com la darrera oportunitat de la socialdemocràcia. 

1. Primer de tot, i sobretot, les dones no patriarcals que el recolzen (també la seva esposa i les seves filles) i donen substància humana i sensibilitat a la seva presidència: Adriana Lastra, Núria Parlón, Margarita Robles ... 
Potser (vull tenir aquesta darrera esperança), dones que caminen cap el femenisme  (una vegada que el feminisme ha mort d'èxit), la política de dones. 



ELLES són solvents, essencials, amb substància ... enfront a la patriarcal Susana Díaz, representant del "status quo" masculí del PSOE, una dona que tot el que ha fet ha estat "medrar" (prosperar sense mèrits genuïns ni originaris) dins l'ordre masculí, envoltada de patriarques ideològics i pensant-se de moral superior a la resta de dones, amb la greu errada de fer l'exhibició lliberal i "progre", estil C's, de no viure el permís de maternitat, com a conquesta social; quan en realitat el que demostrava era la subordinació al poder masculí, és a dir, que no tenia autoritat per fer que el poder l'esperàs, i no va saber fer el gest simbòlic que li tocava fer, com a dona-mare als quaranta, que sí hem vist en dones, genuïnament d'esquerres (no "llibe-progre" com Susana Díaz), com Carolina Bescansa i que segur que veurem en Ada Colau. 

2. Segon, l'enfonsament del "status quo" socialista a tot Europa, per manca de conviccions i per actuacions deshonestes, perquè NO era SI, pel socialisme tradicional. 
D'aquí que comença el temps d'oportunitats pels (i per les) "outsiders", no messiànics, ni falocèntrics, ni narcisistes, sinó els honestos, els des-empoderats, que són els vertaders "outsiders" (no el borsari Macron).

3. Molt rellevant és també el triomf d'altres masculinitats suaus, que comença a albirar-se, com hem vist en el cas de Barceló, de MES.
El "resistiment" de Barceló, davant el "gallet" de Jarabo-InMaduro, i davant els "machirulos" del PI, i del PP (inclou aquí "machirula"), és també un senyal que fa pensar en la possibilitat que, les encara tan residuals però reals, masculinitats suaus, a la política de partits, comencen a vèncer per la força de l'autoritat, sense poder, al messianisme misogin de C's i del PI, al neo-masclisme-falocèntric de la secta dels mascles-alfa (inclou dones) de PODEMOS, i a les restes patriarcals (inclou dones) del PP. 

dimecres, 19 d’abril de 2017

Cada reedició masculina de la Setmana Santa permet, com a contrapunt, observar "El misterio olvidado de las genealogías femeninas" (Luce Irigaray).


«Para una mujer, la mujer que es su madre se mezcla con su propia identidad y con la posibilidad personal de ser madre. Una mujer no mata simbólicamente a su madre para ocupar su lugar, como hace el hombre con su padre, según Freud; se mataría a sí misma y minaría la vida. 
En el breve pasadizo entre una madre y una hija, el flujo continuo de la vida se convierte en un vínculo personal entre dos mujeres que conoce una gama de variaciones posibles entre los extremos de la fusión y el odio. Se traduce, pues, en biografía e historia, también con segmentos genealógicos largos, rastreables y memorables
a pesar de la sistemática cancelación simbólica de las descendencias femeninas operada por el sistema patrilienal.»

«La falta de imágenes dedicadas a las genalogías femeninas acompaña a una pérdida de identidad individual y colectiva para las mujeres. La pareja madre-hija es siempre borrada, también donde es honrada».
(Luisa Muraro, La indecible suerte de nacer mujer).

«Los hechos e ideas que suelen designarse bajo el nombre de feminismo son "genealogía" ... 
la salida al mundo de unas mujeres legitimadas por su referencia a su origen femenino ... no es otra cosa que ser inscritas en una generación de mujeres.
En nuestra cultura, como ha subrayado Luce Irigaray, falta la representación de la relación madre-hija, la madre siempre tiene el hijo en brazos.

Cuando se razona sobre la condición de la mujer habitualmente tenemos presente el estado de confusión entre su ser cuerpo y su ser palabra, que nace del hecho de ser trans-plantadas a la genealogía masculina». 
(Librería Mujeres de Milán, No creas tener derechos).


«Hoy, la prueba de realidad que las madres de la Liga de la leche materna proponen tanto a la sexualidad femenina como a la paternidad, está encerrada en el enigma de esos curiosos iconos trinitarios. No se suele decir que Europa, en especial la Europa mediterránea, se ha formado en los con ictos trinitarios, con ictos que son de relación y de sexuación de la genealogía humana, y que han acompañado siempre su historia ... Pues la díada madre / hija, si hace genealogía, se vuelve un tres, una trinidad. 
Las de la Liga de la leche son madres que, además de amar a sus hijas, intentan la incorporación plena del hijo a la relación amorosa, hijo que el feminismo dejó en suspenso por la razón obvia de que todavía estaba el patriarcado, y esto nos dio miedo. Son madres que intentan transformar y dar sentido al padre brindándole una oportunidad de amar o de aprender a amar en esa segunda escuela del amor que es la primera infancia de sus hijos e hijas. ¿Cómo? Contratando explícitamente con el hombre elegido la posibilidad de hacerle padre y reinventando con él la paternidad si la posibilidad se realiza: la paternidad en contexto y con su propia trascendencia. Tener ocasión de amar es una de las cosas más importantes que le pueden suceder a un ser humano en la vida.»
("Ella es demasiado libre", María-Milagros Rivera).
 

dimarts, 18 d’abril de 2017

Les runes del patriarcat circulen en camiones sense rumb.

Tramabus: 
L'entremat de "machos-alfa" Iglesias-Montero circula en camiona atropellant drets.



«Hoy se ha llegado a un cambio social extraordinario en las relaciones entre hombres y mujeres: pero sin autoconciencia masculina. En medio de este costoso cambio, la victoria de la derecha es un signo, pésimo, que nos dice algunas cosas sobre los hombres. En esta victoria resucitan algunos rasgos típicos de lo imaginario masculino tradicional: potencia, exhibicionismo, narcisismo. Pero eso lo ha hecho posible un déficit de autoconciencia masculina en la izquierda. Hay miseria simbólica masculina, y en esta miseria triunfa la derecha, porque la encarna mejor: les toca a los hombres de izquierda, que son y quieren ser la parte más civil de la sociedad, contrastar esta miseria perfilando una autoconciencia adecuada. En nuestro tiempo histórido, la izquierda sin eso no avanza».
Luisa Muraro, a: Lia Cigarini, La política del deseo.

divendres, 7 d’abril de 2017

La bella Marga-lania de l'empori PP i els 1, 2, 3, 4, 5, 6 ... "masclets".


            3,             5,                2,
                                                                                   6,                                   4,                       7,                                               






      1,






- President, president, digues, qui és la més bonica de totes les dones?


dilluns, 3 d’abril de 2017

«D'homes és errar» (inclou dones?)

Si és dels avis de qui hem heretat l'esperança,
i dels pares de qui hem heretat la paciència,
no ens les poden prendre, 
150.000 euros de dobler públic,  
en "machirulades" del PSM.

Les crisis a l'equador d'un projecte plural tenen l'efecte positiu de deixar prendre nota que queda temps suficient per remuntar, de deixar prendre aire per aspirar a més, i de permetre visualitzar que s'ha de presidir el proper Govern, per la qual cosa, sumar-se amb Menorca és imprescindible; sumar-se amb Eivissa és irrenunciable

«Tornarem ...
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.»  

Cançó, de Miquel Marí i Pol
(L'arrel i l'escorça)

*********************************

I gràcies a Ell, a ells i a ella, que encara hi són, i són els mateixos,  
no perdrem l'esperança, ni la paciència, ni la constància, ni la confiança, ni l'oportunitat.