«quan hem perdut el poder del desig, l'energia del canvi, l'orientació i tot el que ens fa decidir i actuar amb aquest gaudi de l'ésser que és l'experiència de la llibertat, llavors només ens queda l'opció de triar, així o aixà.»
Luisa Muraro, L’anima del corpo. Contro l’utero in affitto (traducció personal)

divendres, 3 de març de 2017

La revolució femenina ja ha succeït. Ja hem desmantellat el seu sistema, ja els hem superat des de les aules, a tots els camps, ja ens hem independitzat de l'home per ser mares, ara independents, decidim la nostra sexualitat i la nostra maternitat, no els reconeixem drets sobre els nostres fills ni filles. Tenen el dret a donar-nos les gràcies per tenir la sort de poder viure el ser pares en el context de la nostra autoritat materna. No els cedim el nostre espai simbòlic. No ens desplaçam al discurs neutre i ja no ens quedam en silenci. Hem desemmascarat el pensament neutre-masculí que ens segrestava. El patriarcat s'ha acabat.

«Por supuesto que las mujeres deben ganar menos que los hombres porque son más débiles, más pequeñas, menos inteligentes».

Ja ens ho va dir el Déu dels homes, quan va instaurar el Patriarcat:
Com ets dèbil, petita i poc intel·ligent: «Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i et voldrà dominar». (Gènesi 3, 16)

Per això, és cert el que digué Virginia Woolf, la genuïna pensadora femenina (a la Cambra pròpia - cambra "como localización simbólica, como lugar-tiempo provisto de referencias sexuadas femeninas, donde poder estar significativamente para un antes y un después de preparación y confirmacion" (No creas tener derechos)-): 
«La llibertat intel·lectual depèn de les circumstàncies materials. I les dones sempre han estat pobres, no tan sols els darrers dos-cents anys, sinó des del començament dels temps». 
I per això no podien estudiar perquè si elles «haguessin après l'art de fer diners i haguessin deixat la seva fortuna, com feren els seus pares i els seus avis, per crear beques, càtedres, premis i fons d'investigació adients amb l'ús del seu sexe ... Podríem explorar o escriure; visitar els indrets més venerables de la terra; contemplar el Partenó tranquil·lament assegudes a les seves escales o entrar cada matí a les deu en una oficina i tornar a casa sense presses, a dos quarts de cinc, i encara tenir temps d'escriure uns poemes ... si (les dones s'haguessin) dedicat a fer diners, ... tu mai no hauries existit».

I si no haguéssim existit perquè la nostra mare no hagués volgut ser la nostra mare, i així fins als inicis dels temps, no podríem dir el que cita Luisa Muraro (El orden simbólico de la madre), d'Adrienne Rich sobre la relació amb la seva mare: 
«Ya no abrigo fantasías de mantener con ella alguna conversación cicatrizante, en la que pudiéramos mostrar todas nuestras heridas, trascender el sufrimiento que compartimos como madre e hija, decirlo todo al fin. Pero mientras escribo estas páginas, admito cúan importante es y ha sido para mí su existencia.»

I quan es sap de la importància que cada dona concreta i singular, mare d'algú, es sap de la veritat d'aquestes paraules de Luisa Muraro (La indecible suerte de nacer mujer): 
«la excelencia masculina son puntas de perfección y nombres excelsos que conocemos uno por uno ... pero no podría hacer lo mismo con las mujeres ... porque las grandes mujeres son legión, un número inmenso, y de poquísimas conocemos el nombre; están también aquí entre nosotras y no las conocemos por su nombre». «... empieza a declinar la civilización en la que una minoría brillaba a expensas de una humanidad común dejada en la sombra, y este cambio de civilización tiene signo femenino: porque son mujeres las que han abierto la pista de un protagonismo no a costa de otros y las que enseñan que de la relación se obtiene más que de la competición». 

I fa una proposta «de reconocimiento de la excelencia femenina (que) se dirige a las mujeres para que se tengan en cuenta sin ansia de reconocimientos, a los hombres para que las reconozcan en este momento histórico, o sea, cuando una nueva libertad obtenida por las propias mujeres las lleva a todas partes, sin estar ya custodiadas en lo privado, ni prisioneras/protegidas en las fantasías masculinas, sino mujeres reales que se ocupan de todo y se mezclan con todos. Mujeres portadoras de un "secreto" que durante demasiado tiempo le ha faltado al gobierno de este mundo». 
«Hoy, por ejemplo, muchos resaltan con admiración la capacidad de las mujeres jóvenes de componérselas con su jornada y vida con buenos resultados en planos muy distintos».

Per tot això, per ser més petita, més fràgil i menys intel·ligent, si torn a néixer, tornaré a triar néixer dona, perquè és un privilegi i una aventura apassionant.