Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dilluns, 20 de febrer de 2017

El dret al matrimoni, un dret il·lusori, sobretot per les que queden sotmeses al dret civil balear, en un matrimoni basat en la diferència sexual.

El buidatge d'efectes de la institució del matrimoni, quan aquesta institució queda sotmesa a les regles del dret civil balear està fent il·lusori el dret fonamental al matrimoni i la protecció de la maternitat (el drets de les mares), perquè converteix la institució del matrimoni sotmès al dret civil balear en pura litúrgia; en l'entrega personal de la dona a donar fills i l'acceptació resignada de la seva pèrdua d'oportunitat econòmica.  

[«La mujer con la pata quebrada y en casa.»]

Els estralls del neo-masclisme i el neo-liberalisme en les institucions basades en la realitat dels vincles humans duen com a efecte pràctic que, sobretot la dona que és mare dins del context del matrimoni heterosexual, no tingui drets econòmics, i que les sancions que el mercat capitalista posa a la maternitat siguin cobrades, beneficiïn i enriqueixin, a l'home al que ha fet pare. 

... cuando hayas tenido tiempo de pensarlo bien, espero que comprenderás lo que he hecho. Sabes que no soy romántica. Nunca lo he sido. No busco más que un hogar confortable, y teniendo en cuenta el carácter de Collins, sus relaciones y su posición, estoy convencida de que tengo tantas probabilidades de ser feliz con él, como las que puede tener la mayoría de la gente que se casa.» 

El fet que el matrimoni sotmés al dret balear no generi cap efecte econòmic, més que la simple manutenció de present,

[Article 4 Compilació: 1. ... es considera com a contribució el treball per a la família.]

a canvi de la prestació personal de la dona que és mare, el presenta, dins l'ordenament jurídic, com a pura litúrgia, formalitat sense fons, i planteja seriosament la necessària intervenció dels òrgans estatals o suprancionals garants dels drets fonamentals dins dret civil balear, segrestat per poders fàctics. 

A més, qui queda sotmès al dret civil balear pel que fa al seu matrimoni, i que des de sempre no gaudeix d'efectes econòmics inter vius (si que ha de complir les prestacions personals); encara veu més maltractat el seu estat civil de "casada" perquè el règim matrimonial legal balear permet també la usurpació d'efectes mortis causa perquè; 
1) si queda sotmès al dret eivissenc no genera el seu matrimoni efectes econòmics mortis causa perquè no té llegítima, en contra de la concepció moderna de la família-matrimoni; 
2) si queda sotmès al dret mallorquí, el cònjuge amb veïnatge mallorquí pot forçar a la renúncia de la llegítima a l'altre.

Observem la filosofia d'una reforma liberal que pot enfonsar la social democràcia que, amb el seu darrer alè d'aire, governa a les Illes; la filosofia moral oculta (atenent al comportament que s'observa en les relacions entre sexes) és que l'home mallorquí amb fills que es casa amb dona més jove, no mallorquina, pot imposar-li la privació d'efectes matrimonials mortis causa (sabent que intervius ja no n'hi ha).

«La problemàtica ... del que s‟anomenen ... famílies reconstituïdes. Passar a posteriors núpcies comporta que el cònjuge viudo serà legitimari en la successió del seu consort premort.
... donar solució a les parelles que volen contreure matrimoni ... sense que la llei les limiti per efecte de la llegítima vidual.»

Tot això, la desigualtat entre cónjuges en funció del veïnatge civil i la discriminació del cònjuge víctima del dret civil balear, que permet que un obligui a l'altre a renunciar  a la llegítima, s'enfot d'alguns drets fonamentals, com el dret al matrimoni, i de la protecció de l'ordre públic i la seguretat jurídica que l'Estat ha de garantir en relació amb la institució del matrimoni (o ha de prescindir-se de la institució del matrimoni civil, deixant-ho en un món privat i sacramental, de lliure "lliurament" personal).