«... hoy, en el horizonte abierto por el pensamiento y la práctica de la diferencia sexual, se asiste a una reconsideración de las peculiaridades y los modos de ser que caracterizan a “más mujeres que hombres”: ha madurado la conciencia de que, en lo que nos ha sido transmitido como “femenino”, no están contenidas únicamente las imposiciones del patriarcado sino también las enseñanzas y el lenguaje simbólico de nuestras madres».

Wanda Tommasi, “¿Segundo sexo o autoridad femenina?”.

«Ser a un tiempo mater et magistra es, en el orden sociosimbólico dado, una prerrogativa que esa gran usurpadora de elementos del orden simbólico de la madre que ha sido históricamente la iglesia católica se ha reservado para sí.»

María-Milagros Rivera, El cuerpo indispensable.

divendres, 24 de febrer de 2017

L'adoració de les dones de PODEMOS a l'«alter ego» de Tyrion Lannister les deslegitima per a poder opinar de la vida de les altres dones i, sobretot, per culpabilitzar de la violència dels homes a les dones que estimen.



Relacions tòxiques o relacions que intoxiquen?
Les dones que governen la política masculina o de partits no aporten gaire a la societat femenina, només es beneficien a elles mateixes, perquè la feminització és del pensament, lliure, del pensament femení amb infinit propi, no basta tenir cos de dona.


«... la seducción de quien destaca más visiblemente, la juvenil presunción de llegar donde otras no han llegado, la natural reticencia a pensar que ser mujer pueda constituir una desventaja social ...
Circunstancias sobre las que destaca otra, a saber, que ser mujer y tener aspiraciones sobre el mundo, si bien una cosa y otra son en sí normales para un ser humano, sumadas forman una combinación que la sociedad humana no valora en su orden simbólico. 
Por esto la mujer que ha dejado atrás la infancia, pero no ha perdido el objetivo de contar para algo en el mundo, encuentra más natural volverse hacia individuos del sexo masculino para avanzar. 
... [el] feminismo no es útil para una mujer joven dotada de ambiciones. Es un saber válido en sí, pero póstumo. Lleva la marca de aspiraciones heridas, de expectativas frustradas, de impulsos perdidos en el vacío, de descubrimientos duramente pagados. Quien se enfrenta con el mundo rechaza un saber tan amargo, porque es una amenaza para su bien, que es querer y esperar lo mejor para sí misma. 
Si no hay diálogo entre esta aspiración intacta y esa conciencia, entre una generación y otra de mujeres sólo existe una sucesión de ingenua esperanza y amargo conocimiento sin intercambio y sin cambio. 
La asusencia de intercambio entre estos dos momentos de la humanidad femenina, entre la mujer que quiere y la mujer que sabe ... [tiene su causa] en el orden simbólido que sostiene el sistema de las relaciones sociales.» 
Librería de Mujeres de Milán, No creas tener derechos.  

dilluns, 20 de febrer de 2017

El dret al matrimoni, un dret il·lusori, sobretot per les que queden sotmeses al dret civil balear, en un matrimoni basat en la diferència sexual.

El buidatge d'efectes de la institució del matrimoni, quan aquesta institució queda sotmesa a les regles del dret civil balear està fent il·lusori el dret fonamental al matrimoni i la protecció de la maternitat (el drets de les mares), perquè converteix la institució del matrimoni sotmès al dret civil balear en pura litúrgia; en l'entrega personal de la dona a donar fills i l'acceptació resignada de la seva pèrdua d'oportunitat econòmica.  

[«La mujer con la pata quebrada y en casa.»]

Els estralls del neo-masclisme i el neo-liberalisme en les institucions basades en la realitat dels vincles humans duen com a efecte pràctic que, sobretot la dona que és mare dins del context del matrimoni heterosexual, no tingui drets econòmics, i que les sancions que el mercat capitalista posa a la maternitat siguin cobrades, beneficiïn i enriqueixin, a l'home al que ha fet pare. 

... cuando hayas tenido tiempo de pensarlo bien, espero que comprenderás lo que he hecho. Sabes que no soy romántica. Nunca lo he sido. No busco más que un hogar confortable, y teniendo en cuenta el carácter de Collins, sus relaciones y su posición, estoy convencida de que tengo tantas probabilidades de ser feliz con él, como las que puede tener la mayoría de la gente que se casa.» 

El fet que el matrimoni sotmés al dret balear no generi cap efecte econòmic, més que la simple manutenció de present,

[Article 4 Compilació: 1. ... es considera com a contribució el treball per a la família.]

a canvi de la prestació personal de la dona que és mare, el presenta, dins l'ordenament jurídic, com a pura litúrgia, formalitat sense fons, i planteja seriosament la necessària intervenció dels òrgans estatals o suprancionals garants dels drets fonamentals dins dret civil balear, segrestat per poders fàctics. 

A més, qui queda sotmès al dret civil balear pel que fa al seu matrimoni, i que des de sempre no gaudeix d'efectes econòmics inter vius (si que ha de complir les prestacions personals); encara veu més maltractat el seu estat civil de "casada" perquè el règim matrimonial legal balear permet també la usurpació d'efectes mortis causa perquè; 
1) si queda sotmès al dret eivissenc no genera el seu matrimoni efectes econòmics mortis causa perquè no té llegítima, en contra de la concepció moderna de la família-matrimoni; 
2) si queda sotmès al dret mallorquí, el cònjuge amb veïnatge mallorquí pot forçar a la renúncia de la llegítima a l'altre.

Observem la filosofia d'una reforma liberal que pot enfonsar la social democràcia que, amb el seu darrer alè d'aire, governa a les Illes; la filosofia moral oculta (atenent al comportament que s'observa en les relacions entre sexes) és que l'home mallorquí amb fills que es casa amb dona més jove, no mallorquina, pot imposar-li la privació d'efectes matrimonials mortis causa (sabent que intervius ja no n'hi ha).

«La problemàtica ... del que s‟anomenen ... famílies reconstituïdes. Passar a posteriors núpcies comporta que el cònjuge viudo serà legitimari en la successió del seu consort premort.
... donar solució a les parelles que volen contreure matrimoni ... sense que la llei les limiti per efecte de la llegítima vidual.»

Tot això, la desigualtat entre cónjuges en funció del veïnatge civil i la discriminació del cònjuge víctima del dret civil balear, que permet que un obligui a l'altre a renunciar  a la llegítima, s'enfot d'alguns drets fonamentals, com el dret al matrimoni, i de la protecció de l'ordre públic i la seguretat jurídica que l'Estat ha de garantir en relació amb la institució del matrimoni (o ha de prescindir-se de la institució del matrimoni civil, deixant-ho en un món privat i sacramental, de lliure "lliurament" personal).

dijous, 16 de febrer de 2017

PODEMOS: Machirulos & en-machadas.


«... habréis observado por las calles de vuestra ciudad a mujeres, con frecuencia jóvenes o jovencísimas, adelescentes apenas, que caminan solas y concentradas como si tuvieran una meta precisa que alcanzar. No la tienen. A grandes pasos caminan de acá para allá. No importa, de hecho siguen su camino trazado, que rehacen día tras día.
... las mujeres estan buscando un lugar-tiempo donde situarse simbólicamente y que su andar de un lado para otro es como un intento de procurarse un cuerpo racional, de dibujar una topología para orientarse mentalmente». 
Librería de Mujeres de Milán, No creas tener derechos.  


Els estralls que la ciència masculina fa en la ment femenina és que algunes no es veuen com el que són, les més víctimes de totes del patriarcat, adoradores d'un líder de masculinitat patriarcal i falocèntrica, alter ego del violador Tyrion Lannister. 

La política de dones no la poden fer les dones que decideixen no tenir pensament femení, que es desplacen a  l'ordre simbòlic patriarcal, i defensen i sostenen el gran escenari de l'ordre simbòlic patriarcal que és el Parlament; sense entendre que elles, com la resta, tampoc no tenen la competència sobre el cos, ni l'autoritat materna, i queden sotmeses als homes; que discuteixen, destruint-se, amb homes que són ciutadans i legislen sobre el cos de dona; sobre el cos d'elles. 

Altres dones, les de la vida real, sabem que, en aquell ordre de coses, no tenim dret al propi cos, ni a estar presents a la total vida dels fruits del nostre cos, a la vivència íntegra de la pròpia maternitat; sinó que l'Estat i els homes (inclou dones) que el sostenen (des de tots els poders) segueixen entrant el cos de la dona en el Dret, i van afegint clàusules abusives, negadores de la llibertat femenina, al contracte sexual, el que justifica el contracte social entre homes; i que mai ha estat acordat amb la societat  femenina, la qual mai estarà representada, per una impossibilitat jurídica estructural, pels sistemes pensats pels homes, ni hi ha representació femenina en les dones que sostenen aquest ordre de poder perquè no entren en ell com a dones, sinó com a seguidores, defensores, guerrilleres, d'una ideologia masculina.   

dimarts, 14 de febrer de 2017

Estralls del falogocentrisme en la ment de la dona.














La mujer que fantasea no sabe cuánta necesidad tiene de sus semejantas ni cuál es esta necesidad. Desde esta perspectiva, no existe mayor diferencia entre la jovencita que lee fotonovelas y la intelectual que modela su vida en base a proyectos del pensamiento masculino. Ambas evitan dirigirse a sus semejantas para saber qué pensar de sí mismas y del mundo. Ambas usan la fantasía para sentirse protagonistas en un mundo donde, de hecho, actúan con moderación y respeto hacia la jerarquía sexual.
Librería de Mujeres de Milán, No creas tener derechos.














... si la experiencia femenina no se traduce en formas sociales libres, esto se debe a que las mujeres entran en la sociedad sin tener ni el propósito ni el modo de estar en ella con la fuerza de la propia sexulidad. Entran como un sexo perdedor. 
[Es] necesario sexualizar, por tanto, las relaciones sociales, poner de manifiesto que tras su aparente neutralidad, la sociedad es un lugar de juegos y conflictos sexuales. 
Librería de Mujeres de Milán, No creas tener derechos.

dijous, 9 de febrer de 2017

Amb l'estil sikh del futur nou president del Parlament,



com ho feran les diputades per no perdre el fil del discurs imaginant-se, per desprès de la funció, com na Juliette Binoche fent voltes pel sostre del Parlament?


«El problema de todos nosotros es que estamos donde no debemos. 
...
¿Por qué no eres más lista?
Los ricos son los únicos que no pueden permitirse el lujo de ser listos. Están comprometidos. Quedaron encerrados hace años en una vida de privilegio. Tienen que proteger sus posesiones. Nadie es más mezquino que los ricos. Te lo digo yo. Pero tienen que seguir las normas de su putrefacto mundo civilizado. Declaran la guerra, tienen honor y no pueden marcharse. Pero vosotros dos, nosotros tres, somos libres. ... 
No seas responsable. La suerte no es eterna.»
Michael Ondaatje, El paciente inglés. P&J.

dimarts, 7 de febrer de 2017

PSOE i MES a PODEMOS: Vaaaaaale! aceptamos "Balti" como animal político. Seguimos jugando?

Compte enrere per al nomenament de Picornell com a president del Parlament (font)

MÉS afirma que si fos per ells ja s'hauria votat avui i reclama a Podem que deixi de ser "el taló d'Aquil·les" del Pacte. 

******************

Està clar que per seguir jugant s'ha d'acceptar la tria de PODEMOS, perquè el taulell del joc és seu, perquè ells varen guanyar les eleccions. 

El PP va perdre estrepitosament les eleccions, el PSOE les va perdre bastant, però visualment menys que el PP. MES va guanyar part de les eleccions, perquè no aconsegueix una cohesió balear, probablement per manca de formació política que perfili estratègies globals per un nacionalisme dinàmic (acceptar que no venim d’allà mateix però potser volem caminar una estona junts). 

Per tant, qui va guanyar les eleccions fou PODEMOS i es mereixen el respecte de que ells poden decidir i poden imposar decisions desencertades.

Ara bé, certament, la sanció de la ciutadania pot ser gran ("lo que sube, baja") perquè l’apoderament es visualitza en autoritarisme i caprici; per la manca d’honestedat personal (allò que queda quan els llums del teatre Pablo Iglesias s’apaguin),

My life's a circus, circus rounding circles
I'm selling out tonight

perquè els discursos agressius i els de bocamolls sense fonament, els mostra com a representats del pensament únic, els delata una superioritat fictícia; un tenir, injustament, la pella pel mànec; la qual cosa, convida a la revenja del votant, amb el poder de tornar-los a la gerra.  

dissabte, 4 de febrer de 2017

Marga-lania

La madona de la secció del PP, countryside (o Company),
canvia el seu estil cridaner de l'època Bauzá i s'obscureix els cabells preparant-se per l'època Trump.
El seu lema, molt afí a la superioritat masculina del règim Trump, per tal de recolzar la política masculina de sancionar l'avortament i negar la competència femenina sobre el propi cos, és:
"El feminisme està passat de moda". 

dimecres, 1 de febrer de 2017

PODEMOS no ha existit mai. Només són uns PIMPINELOS. Pablo "versus" Errejón&Tania-Tania&Errejón



PRESIDENT o PRESIDENTA?

«... es útil admitir que hoy "los hombres y las mujeres no se soportan", y partir de aquí para una elaboración posterior. ... el conflicto, abierto por las mujeres en la pareja, pero mantenido, en cambio, por ellas sordo y mudo en el lugar de trabajo, se expresa a menudo en el lado femenino como "ganas de vencer al máximo", apoyándose en el lenguaje masculino de los derechos y con recaídas no deseables en la relación con los hijos, en particular en la relación entre hijos y padre, figura con demasiada frecuencia expulsada por ella en nombre de competencias maternas absolutas (mientras que los hombres tienden a evitar los motivos profundos del conflicto de pareja, a escabullirse de las responsabilidades familiares, a caer en depresión, a encastillarse en posturas vengativas o, como máximo, reivindicativas con los hijos). Le falta todavía a esta puesta en juego una diferencia masculina y femenina libre, en la que mujeres y hombres puedan confrontarse, intercambiar y, también, abrir conflicto, partiendo de su parcialidad, aceptando modificarse en el intercambio y encontrando mediaciones a la altura de una nueva civilización que pueda ser hecha posible por la salida de ambos sexos de la jaula histórica de los roles y de los arquetipos de identidad masculina y femenina.»

Reflexions d'Annamaria Piussi ("La maternidad: entre el deseo y la realidad") sobre unes idees de Lia Cigarini.