«en la existencia de toda mujer ha habido una época, por remota y sepultada que esté, en que ha mirado hacia una u otra de sus semejantas como depositarias del saber más importante para ella. Es la misma época en que la mujer pensaba ingenuamente -era una niña- que el mundo la estaba esperando y la necesitaba. Las fantasías femeninas no hablan de otra cosa. Sólo que les falta el elemento constringente de la confrontación con la realidad y, en consecuencia, también les falta su necesario complemento que es la idea de hacerse instruir por las propias semejantas a fin de respondrer a las expectativas.»

Librería Mujeres Milán. No creas tener derechos.

dilluns, 14 d’agost de 2017

Al PP, el futur hereu de Rajoy, en Feijóo, sí que pot fer vacances.

Vacaciones la segunda quincena de agosto

... el presidente gallego cierra la entrevista con Europa Press asegurando que él sí tiene el objetivo de descansar la segunda quincena de agosto.

"No sé lo que va a hacer mi colega, yo voy a intentar coger vacaciones la segunda quincena de agosto. Voy a disfrutar de mi hijo y de Galicia", asegura Feijóo, quien se ha estrenado como padre este mismo año.

Així com la paternitat és un "puntàs" social per un home que té aspiracions professionals i ambicions; que, a més, si després du el nin ben vestit i pentinat a l'escola, ja té el carnet de "paràs"; també té un "puntàs" polític i social, l'home líder que s'atura per dedicar temps a la dona i la família, fent vacances.

En una dona, ser mare és un inconvenient social i professional, en el mercat capitalista i en l'actual ona neolliberal i progre de la política masculina o de partits; on el cos femení fèrtil és un obstacle,

«mientras la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o supérfluo a una mujer». 
 
a no ser que, com a dona jove, et toqui atendre el % de demanda, que cada vegada serà major pel conflicte, en augment, entre els sexes, de complir el dret masculí a subrogar-se en els fruits (patrimoni) del cos d'una dona fèrtil, que tendrà fill/s o filla/es, però no hi serà com a mare.

«en tiempos como el nuestro de difícil reescritura del pacto entre hombres y mujeres, se empieza a legitimar la normalidad de la abstinencia sexual, que crece, sin indagar suficientemente el fenómeno. Tal vez para evitar el conflicto entre los sexos, quitándole el principal terreno de conflicto ... 
 ...
Está a la vista de todos la tendencia ... a la separación por sexo de las variadas formas de la socialización extradoméstica: cada vez más mujeres y hombres prefieren relaciones del mismo sexo en el tiempo libre y en los ambientes de trabajo, en los que hay a menudo un conflicto sordo pero real. Por no hablar de la política masculina, enquistada en su repetitiva instrumentalización e incapaz de poner en el centro el saber y el entendimiento de lo que fundamenta la vida (la materia humana, las relaciones, la dependencia, la mediación), en la cual el conflicto entre los sexos no explota tal vez solo porque las mujeres se mantienen lejos, prefiriendo construir esfera pública en otro lugar.»

Annamaria Piussi, "La maternidad: entre deseo y realidad".

dimecres, 9 d’agost de 2017

Pluri-nacionalitat.

Si una paraula, de la política masculina o de partits, he trobat encertada aquests darrers temps, perquè coincideix amb la realitat de les coses que jo sent i visc, és aquest terme de "plurinacionalitat", usat per Pedro Sánchez.

La paraula plurinacionalitat està resultant a alguns (inclou dones) molt conflictiva perquè la realitat és conflicte, la vida és conflicte, el viure amb altres, amb allò altre, és conflicte. En definitiva, perquè no amaga el conflicte, sinó que ha permès posar-li nom, i deixar-lo viure, exterioritzar-lo, ja que els conflictes són sempre vitals, no esperen ni requereixen solució, sinó només deixar-los transcorre, viure dins d'ells, i amarar-se de sentiments enfrontats, de la diferència vital, essencial i única, l'origen matern. 

En la paraula plurinacionalitat he trobat una mica d'oxigen en un patiment femení de presenciar la lluita entre Estats-nacions, l'escenari bèl·lic, el blanc o el negre, la política de l'un, la vida o la mort, que, especialment, des de l'absolutisme de l'Europa moderna, i des del segle XVIII i la Revolució lliberal masculina han oprimit el femení. 

Catalunya està protagonitzant el que és una mostra de la desorientació masculina, però també hi ha dones que se'n beneficien individualment d'aquesta desorientació (com el feminisme patriarcal de la CUP, les neo-masclistes de C's ...), provocada per la falta de llei que ha duit, com a conseqüència, la fi del patriarcat (expressió que ús d'acord a la política de dones de Duoda i de Diótima). 
Enfront al ruïnós Estat-nació espanyol, defensat també a vida o mort, com a un cadàver del qual s'espera veure que li creixen les ungles, Catalunya vol crear el seu Estat-Nació, en un moment, ja en la post postmodernitat, que té de nom fi del patriarcat, on és exterminador del femení el voler tornar a un dels moments més virulents del patriarcat, el naixement dels estats-nació; quan, paradoxalment, fou el moment on la nació catalana, d'origen matern, no aconseguí el seu Estat, que es dóna quan la nació, l'origen matern comú, pateix la usurpació patriarcal, fundada sobre el matricidi. 

Si obsevam el seu Codi civil, que té tants d'articles que jo no tenc capacitat de comptar; reformats o actualitzats a un ritme trepidant per incloure-ho tot i a totes; perquè el patriarcat està en runes, i han de fer esforços tenaços i insidiosos, diàriament, per reanimar-lo, per repatriarcalitzar, per contenir la llibertat femenina i tota llibertat dins del recinte jurídic, per camuflar el fet essencial que no retornen, ni retornaran, el cos a la dona; que inventen paraules per camuflar el poder legal i judicial (o sigui, masculí) damunt el cos matern mitjançant un renovat poder parental (del pare) damunt els fruits de la dona ... 

Imaginem que en una societat d'un milió d'habitants, com la balear, dividida en quatre Illes (la qual cosa no permet la unificació d'articles), es comences la repatriarcalització mitjançant normes civils (el PI ho intenta amb virulència falocèntrica), podríem arribar a tenir més articles que controlin, sobretot, a la dona, que dones fèrtils heterosexuals hi hagi en aquestes Illes.

«no es el derecho el motor de transformación, sino el deseo y el gusto concretos de cada ser humano: es el deseo y el gusto lo que provoca cambios en la ley y en el mundo, porque el deseo y el gusto personal desequilibran siempre, dejando expuesto lo que ya no está vivo».
Milagros Rivera, La diferencia sexual en la historia.


Tornant on volia anar. 
Enfront al cadavèric Estat-nació espanyol, de les institucions que no serveixen, i el repatriacalitzant Estat-nació català, la plurinacionalitat, per ara, amb el tarannà de masculinitat no viril, no falocèntrica, de Pedro Sánchez, em manté la confiança en que la pluralitat d'origens materns, que és del que es tracta i del que es conforma la societat, tendran el seu lloc amb plenitud, perquè la pluralitat (a diferència del pluralisme que segueix reduint les diferències al pensament de l'un) deixa viure les singularitats, els orígens materns, de manera completa, lliure, viva, creativa. 

Per això, confio, per exemple, que dins aquest espai polític plurinacional el meu fill, el meu xitxarel·lo, pugui ocupar en la seva llengua materna, que és la que jo li he ensenyat en explicar-li el món, tant d'espai públic, com ocupi el fill de na Susana Díaz, en Chicharito, en la seva llengua materna i, que el meu xitxarel·lo (i els xitxarel·los de les altres), com serà en Chicharito, pugui/n ser un plurinacional de primera.

dimarts, 18 de juliol de 2017

El senyoriu del Patriarcat Illenc PI al Parlament: «Bandido! Posem s'aire "acondicionat" que me pica sa testosterona de la Mallorca pura que encarn».



Calorosa, feixuga, empoderada i narcisista testosterona patriarcal. 

Enfront a la vida, sempre femenina, només possible per geneologia femenina, intocable i sagrada, un impossible pel masculí.


Vida sempre fresca per l'aire acondicionat que fabrica el cos matern.


dimecres, 28 de juny de 2017

A "Ciudadanos" Line. Càsting d'úters llogables pels Ciudadanos.








  


Com diu Milagros Rivera, el final del patriarcat ha deixat sense llei a tants d'homes, i a algunes dones que estaven a gust prosperant en l'ordre patriarcal i que s'aprofiten de la situació. Això ens posa davant el pacte perdedor que la societat masculina ens ofereix a les dones, perdedor de civilització, per la humanitat sencera que està formada també per dones, ja que la llei masculina es recrea en la insidiosa misogínia, en l'extermini legal de la humanitat femenina. 
L'escletxa que em mostra una llumeta per superar el nihilisme del final del patriarcat, m'enfoca la qüestió, ara, sí que sí, ineludible per a la societat femenina, de la entrada igualitària i homologada de tot cos de dona, i de totes les dones, en la llei masculina. 
Ara, sense les regles patriarcals que dividien les dones i les donaven distint valor en el contracte sexual, base del contracte social entre homes-i-ciutadans; ens trobam, finalment, totes les dones en situació d'igualtat. Igualtat per a cobrir les demandes jurídiques d’accés al cos femení i per a obeir els drets legals a deixar usar el nostre cos de dona per satisfaccions individuals i llibertàries.
La igualtat entre dones davant la submissió a la llei masculina és la clau per llegir el present i només s’ha de rompre per exigir responsabilitat a les que prenen decisions en contra de les seves semblantes, de la humanitat femenina.
Per això, en el càsting que la societat femenina hem de fer, al final del patriarcat, per dir les filles de quines de nosaltres, dones, han de ser les prostitutes o els úters thermomix que solidàriament s’embarassin per no ser mares, però sí parir filles i fills propis; Elles, els úters dels Ciudadanos han de ser les primeres; Elles i les seves filles, són les que han de ser, a partir d'ara, que no hi ha ja regles patriarcals, les que han satisfer, abans que cap filla d’una altra dona, el dret masculí a incubar un íncube (idea que agaf de Laura Mercader) en un úter sense dona.  


dimecres, 21 de juny de 2017

Cada genealogia femenina, de mare a filla, es continuada amb l'esperança que la seva filla ocupi el món amb plenitud, que cada generació guanyi espai a la llei del Pare que ens pren el cos i la maternitat.


El final del patriarcado ha facilitado a lo grande la expresión libre de la diferencia sexual, tanto la femenina como la masculina. En el PSOE, esto se nota desde hace tiempo; 
... Se nota también en las mujeres del PSOE que, fieles a su ser mujer, han conseguido incluir en el programa de su partido la abolición de la prostitución, fundamento, a su vez, del contrato sexual y del contrato social patriarcales, a cuya desintegración ellas (no todas las socialistas) han contribuido así decisivamente.  

Sé que otras mujeres y hombres del PSOE tienen conciencia de muchas cosas pero no del sentido libre de su diferencia sexual. En mi opinión, ahora es el momento de tomar conciencia de ello. Lo es porque, ideológicamente, el sitio tradicional del PSOE ha sido poco a poco ocupado por otros partidos, partidos anticuados (aunque sean nuevos) porque creen que las ideologías son más importantes que la vida y más importantes que la expresión libre de lo vivido, o sea, de la experiencia, en primer lugar de la experiencia de ser mujer u hombre. Y lo es, sobre todo, porque ha terminado el patriarcado y su lugar ha sido recuperado por las mujeres y los hombres sin más, ricas y ricos en experiencias más que en instancias de poder: ricas y ricos en una política que las feministas llamamos política sexual, una política en la que todo empieza viviendo y pensando mi ser mujer u hombre y las relaciones entre los sexos: una política que todas y todos hacemos continuamente, que está en el principio de todo y que, como decía, ha encontrado ya las palabras para decirse a lo grande.  

També es nota la fidelitat al ser dona, de les dones de l'equip de Pedro Sánchez, pel seu rebuig a que el cos de la dona entri a la llei per a ser sotmès al dret a poder ser usat com a thermomix, fent-la embarassar-se (com a frau a la llibertat, perquè com el ser usada per simulacres sexuals -prostituïda-, és la demanda patriarcal la que obliga a garantir, a la societat femenina, una oferta de cossos de dona), i parir un fill o filla de la qual ella no vol ser mare, sense bres simbòlic, sense fent-li espai al món; però que sempre serà fill o filla seu; un fill o filla amb una mare inabastable, un fill o filla de la Lluna. 

Perquè només es neix de dona, i mare és el nom de la vida, malgrat, en casos sempre dolorosos, i mai simples ni senzills, no pugui o no sàpiga fer de mare, la dona que dona la vida.

Esperem que estigui aprop el moment final de tot, on la llei ens retorni a les dones el que no ens han volgut tornar mai (perquè la llei amaga la vertadera autoria del cos, essent aquest fet el conflicte soterrat de la democràcia, com diu Milagros Rivera): El nostre cos, amb els nostres fruits, si en tenim, i que no pugui estar dins cap llei mai més:

1) Ni com incubadora del semen d'ell, la qual cosa requereix abolir la institució patriarcal de la pàtria potestat (o parentalitat que és l'insult, més lliberal-progre, per reduir la mare, font de vida, a parenta) i els drets ope legis del pare. Així s'obri el Dret al fet previ que és cada dona, concreta i particular, amb el seu pacte privat i íntim de maternitat amb un home, que esdevindrà pare -si sap ser-ho-, la qui dona el context de la paternitat a l'home (que tendrà drets ope matri -impensables si no és d'acord a la mare); de manera que, cada dona, concreta i particular, per autoritat materna, un prius a la llei patriarcal, dirà com vol el seu maternatge i com s'ha de custodiar la seva filla o fill. 

2) Ni com a germinadora, de manera que s'elimini tota regulació de l'avortament, quan va més enllà de l'òptica de la salud sexual femenina i l'accés a la sanitat; per tant, tota penalització de l'avortament decidit per la dona, perquè només ella concreta i particular pot decidir sobre el seu cos. La història real (amb "h") i la vida diària (basta observar) són prou mostra que la dona sosté la vida, aposta per la vida i la vida es donarà només quan ella ho decideixi i, per ara, les dones encara estam posant infants al món. 

dijous, 15 de juny de 2017

De nova política a política que no va. El principi del fi del "power couples". Una cosa molt vella: No és a això que les femenistes patriarcals li diuen, HETEROPATRIARCAT?



«... para qué sirve la independencia simbólica de las mujeres de los hombres. ... esta pregunta ... pone a prueba nuestra capacidad de leer en lo oscuro del presente. Se refiere al valor del cambio en curso y a su sentido; si no le encotramos un sentido y para mañana, tendremos que retroceder (Luisa Muraro, La indecible suerte de nacer mujer)».

El perquè la nova política no va i ja ha perdut l'oportunitat és pel fet de la manca de seguiment entre la societat femenina que ja no combrega, ni cobreix, ni dona crèdit a comportaments com l'autodeportació (insistesc, voluntària) de les dones joves de la política de partits al falocentrisme, tan exemplificat, aquests dies, en l'oratòria discursiva masculina i falocèntrica d'Irene Montero; com l'adulació de l'exhibicionisme viril, tant irrespirable a Podemos; com el desig de copular amb un home que s'ha autoproclamat per la tele com alter ego del violador i assassí de dones, Tyrion Lannister; i com l'adhesió al líder masclista que divideix, en entrevistes televisives, a les dones, amb base a etiquetes misògines, com la que les dones de "dretes" són, d'amagat, sexualment explosives (el vell estereotip de "hijas de Maria", basat en ridiculitzar el patiment humà femení que va suposar haver de viure amb vergonya el fet natural de la sexualitat, del desig, per la imposició de la llei patriarcal); i etiqueta, alhora, a les dones "d'esquerres" com a més fàcilment consumibles, un altre fet terrible al llarg de la història masculina (Maria també és el nom de la filla violada, humiliada, maltractada i òrfena, del batlle republicà a "Per qui toquen les campanes?"). 

Aquest personatge de Podemos (que m'insinua un fet que m'importa, que és que, des de les tarimes universitàries, es pot adoctrinar i fer moralisme -catòlic o pijo-progre, dels dos-) és un tipus invasiu, amb idees molt velles, un ignorant sobre la humanitat femenina. 

Si hem de combinar aquest panorama de retrocés femení de Podemos, amb la misogínia dels Ciudadanos (inclou dones), el vell patriarcat del PP i la incapacitat de la social democràcia d'entendre que la igualtat d'oportunitats és massa poca cosa per a una dona, ja que la nostra existència no va vinculada a tenir l'oportunitat de ser igual a un home, sinó que tenim un infinit de pensament propi, sexuat, en femení (la mujer tiene un horizonte de independencia simbólica -Diana Sartori) o dit d'altre manera que les dones hi som, però en un altre lloc (de manera distinta de lo previsto, prescrito y prometido, diu Luisa Muraro), on s'hauran de desplaçar si volen compartir res, s'entén el futur que vendrà. Com ha arribat ja a França, on la democràcia representativa s'ha quedat sense representar res, ja que el sistema no va quan amb el 15% del cens, es pot arribar a ser el primer emperador de França (no dels francesos).

«La gran construcción cultural de la primacía paterna y masculina, hoy ha dejado de valer, sometida a un "undoing", un "dis-fieri", un deshacerse discontinuo pero inexorable que empezó, tal vez, como descrédito femenino, se precipitó con los desastres del siglo pasado y se está cumpliento delante de nuestros ojos, no sin resistencias, coletazos y reacciones temibles, por una parte y, por la otra, aceleraciones insensatas, triunfalismos infundados e interrogantes sin respuesta (Luisa Muraro, La indecible suerte de nacer mujer)».

dimecres, 14 de juny de 2017

PODEMOS SHORE, el "reality" de la inutilitat i l'esgotament de la política de partits.


Amb el ja molt cansat "edredoning" parlamentari de la parella estrella del reality. 
 

Tot subvencionat amb dobler públic.  

dimecres, 7 de juny de 2017

Catalunya ja té la pregunta.

Tenen legitimitat les dones per imposar a d'altres dones la restauració de l'estat-nació o patriarcat, proclamat a França l'any 1789 (també 1978), ara, quan ja està en runes quasi per tot? 

 Tenir un fill mascle és l'única utilitat d'una dona en el patriarcat, que s'ha nodrit i es nodreix d'inventar una construcció social que oculta les genealogies femenines -i el dret de l'autoritat materna- com a mode genuí d'organització social i civilització.

Si ha contestat SÍ:

Poden una elit de dones restaurar el patriarcat continuant sostenint el pacte social entre homes que permet el dret dels homes a una quota de dones prostituïbles, una quota de dones maltractables, una quota de dones violables, una quota de dones alimentables a costa de tolerar l'ús del seu ventre com a thermomix, una quota de dones mares privades de viure la maternitat plena, coneixent la total vida de la filla o fill, perquè estan sotmeses a la llei de la custodia compartida marital o custodia paterna? 

dimarts, 6 de juny de 2017

Dia 13 de juny a les 9 hores s'oficiaran les primeres noces en ritus parlamentari de tota la història universal.


Irene de Podemos & Pablo de Podemos 


Dia 13 de juny, des de les 9 hores, i durant tot el temps que els calgui, els president i presidenta, en capella, Pablo & Irene, debatran els seus esponsals, en una avorrida cerimònia nupcial, de ritus parlamentari.
El cost de la festa, com de tota la pijaria inMadura de la parella, el viatge de noces, l'aixovar, i la seva bona vida, la pagaré jo amb els meus doblers, i tu amb els teus. 

El president/a obriran el ball amb una cançó nostàlgica de Julio Iglesias, triada pel nuvi, que recorda que va estar en les seves mans que Rajoy no fos President. 
 
De noche nos pasábamos las horas  
Hablando de mil cosas por hacer 
Y a veces en pequeñas discusiones  
Llegaba a amanecer 
... 
Parábamos al PSOE día a día
...
El mundo parecía a nuestros pies
 ....
Momentos que no vuelven otra vez 
....
Y luego cuando pierdes
Cuando al fin te has dado cuenta
El tiempo no te deja regresar 
...
Momentos que no vuelven nunca más 

dilluns, 5 de juny de 2017

La UIGuet "dona set voltes" al quart poder.

El resultat victoriós de la candidatura UIGuet a la Universitat està basada en el triomf entre el personal permanent doctor, conegut com PDI, i entre el personal de l'administració, PAS, en l'escàs seguiment de les eleccions entre les i els estudiants i, en general, en el nul coneixement i seguiment del fet electoral entre la societat balear (amb la qual, paradoxalment, s'ha de produir tanta transferència de coneixements -un mantra universitari, que es repeteix 108 vegades cada dia, com correspon als bons creients i feligresos-). 
Però la victòria d'UIGuet es deu realment a un cop de peu de dignitat de la comunitat universitària, com elit que no es deixa governar des del quart poder, des de l'actualitat periodística imposada i impostada. L'elit posa el rector, l'elit lleva el rector, l'elit diu quin rector vol, i no hi ha minerval que hi valgui, ni falses preocupacions socials pel prestigi o les derives futures de la Universitat.

Vaig sentir que un politòleg comentava que la victòria de Pedro Sánchez es devia al grau de dignitat dels militants del PSOE, com a representants del poble, perquè el secretari que ells varen triar no accepten que el poder ocult dels quatre patriarques els ho llevi. 
Ben igual a la UIGuet, el rector va guanyar al quart poder, al poder que vol governar-ho tot però que el poble no tria, que no es sotmet a eleccions; no va guanyar a l'oponent, el qual no va ser més que una demostració més de la dignitat de la comunitat universitària, ja que calia un oponent solvent, no tutelat; calia poder donar forma a la dissidència, calia evitar la insignificància de l'abstenció, i calia que algú s'atrevís a confontrar al rector sense tenir cap certesa en guanyar, però sense quedar tocat perquè feria un paper més que digne i ajudaria a dignificar unes eleccions evitant que semblassin un procés d'aclamació a UIGuet. 


En definitiva, el rector, el posa i el lleva la comunitat universitària, quan troba; i no es deixa dirigir per titulars de premsa, ni articles d'opinió, que derrotats ara per la UIGuet, sembla que no tenien ni solta ni volta

Ara, idò, assaltem de nou el bou d'Algaida i toregem-lo amb els colors polítics de la UIGuet. 


dilluns, 29 de maig de 2017

47.000 euros (51.000 $) la jaqueta (per un dia) de Melania Trump.


«Les dones belles ... són vagament conscients que part de la seva missió civilitzadora és exhibir la joia de la seva bellesa davant els homes, perquè ells la desitgin i s'escarrassin a aconseguir la riquesa necessària per comprar-la; és a dir, que deixant-se seduir per l'apetit present llauren la terra que fruitarà en el futur. En realitat, com podeu veure, hi ha lloc per a tohom; tots servim a una cosa o una altra». 
El retorn del soldat, de Rebecca West. 


47.000 euros anuals, fins i tot "bruts", per a una dona occidental, d'avui en dia, és equivalent a les 500 lliures de renda anual que, fa menys de 100 anys, el 1929, Virginia Woolf va concloure que són necessàries, juntament amb una cambra pròpia amb pany i clau, perquè una dona pugui tenir independència intel·lectual. 

«La llibertat intel·lectual depèn de les circumstàncies materials. I les dones sempre han estat pobres, no tan sols els darrers dos-cents anys, sinó des del començament dels temps.
... en demanar-vos que aconseguiu uns quants diners i una cambra pròpia, de fet us demano que visqueu en presència de la realitat, una vida vigoritzadora, diria jo, independentment que sigueu capaces de transmetre-la o no. ... esforçar-se a ser una mateixa. No somieu d'influir els altres, us diria jo, si us ho sabés dir abrivadament. Reflexioneu en les coses en elles mateixes.»
Una cambra pròpia, de Virginia Woolf. 

dijous, 25 de maig de 2017

Dos turistes, menors d'edat, allotjats en un apartament turístic il·legal, en un edifici residencial, moren al caure pel buit de l'ascensor, des d'una alçada de 8 pisos.


NO. 
No va passar així, perquè l'accident mortal per una negligència a l'ascensor va passar a dos joves de Madrid, ella resident a la finca en qüestió i ell un amic que la visitava. 











Dos menores de 17 años han fallecido en Madrid al caer por el hueco de un ascensor, en el número 4 de la calle Hermanos Bécquer, ubicada en el distrito de Salamanca, han informado a Efe fuentes de Emergencias Madrid.
Según las fuentes consultadas, todo apunta a que el suelo del ascensor se ha desprendido y los jóvenes se han precipitado al vacío desde una altura equivalente a un noveno piso.
Se trata de un chico y una chica que han fallecido en el momento y los servicios sanitarios del Samur solo han podido confirmar su muerte, que se ha producido por politraumatismos.
  
Però, podrien ser turistes accidentals, aquests que consumeixen estades turístiques il·legals o al·legals, quan està prohibit però s'encoratja, com fa la Llei balear de Turisme actual,  a encobrir una estada turística usant, en frau, la LAU, que ni tan sols coneixia aquesta realitat quan fou promulgada.
Per això, té tant de valor i necessitat la regulació presentada pel Govern sobre les estades turístiques en habitatges d'ús ordinari residencial. I per això té tant de sentit i necessitat la decisió de la Comunitat de Propietaris, que haurà d'assumir les responsabilitats per la mort pel funcionament negligent de l'ascensor i haurà de contractar una assegurança que tingui en compte la freqüència d'ús dels elements comuns de la finca.  
Així mateix,  com que hi ha molta "xuleria" capitalista en aquest àmbit, el Govern s'haurà de plantejar modificar la Llei de Consum i introduir mesures eficients per fer front a les exhibicions de força de certs col·lectius empresarials, i partits de dretes, que han anat afirmant que seguiran llogant fraudulentament usant la LAU o promocionen un llibertinatge, my way, en lloguer turístic. 
Com a mesura eficient per a llevar-lis les ganes de "xuleria" a certs col·lectius del poder econòmic, el Parlament podria començar a dialogar sobre la possibilitat de donar el dret, al turista que s'ha allotjat, il·legalment, en un habitatge residencial  d'ús turístic, de recuperar el preu pagat, pel fet que s'ha vist enganat a participar en un negoci, el convingut entre el propietari llogador i la plataforma de comercialització, il·legal; perquè infringeix la normativa en una activitat controlada, lesionant interessos generals.
Si via protecció del turista-consumidor, aquest tengués dret a sol·licitar, via administrativa, la devolució del preu pagat, perquè el seu contracte ha esdevingut nul, per causa il·lícita, una vegada que el propietari o la plataforma comercial haguin estat sancionades per la regulació de les estades turístiques; començaria a ser menys lucratiu això de la "xuleria" de defraudar la societat i fomentar un negoci il·legal, enganant al destinatari, consumidor, que desconeix (perquè confia en el sector turístic balear) que l'activitat que contracta no compta amb els requisits per poder ser legal. 

dimarts, 23 de maig de 2017

Tothom importa, sr. rector? "Ser donades per suposades" és la vivència femenina que explica la dificultat per prendre la paraula en femení i sexuar la ciència. Agonitza la universitat infèrtil que et diu que, com a dona, no existeixes.

LA LLEI DEL PARE, a la UIB, diu: 

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Denominacions
Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest acord apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

I si només hi ha lloc per un dels dos sexes al món, per una de les dues formes humanes; per què no precindir del masculí que ve en segon lloc -perquè es neix dona o home, però es neix de dona-?

*******************

"Los signos del final del patriarcado son legibles dentro de nosotras y fuera de nosotras. Que el patriarcado finaliza en la sociedad, también en aquella parte de la sociedad que es la escuela, lo sabemos por nosotras mismas, que hemos dejado de dar crédito al orden simbólico del Padre, del Uno, ese crédito que, por necesidad o por complicidad, hasta ahora le habíamos dado. Pero lo sabemos también por el aumento del desorden externo, tanto en la vida pública como en la privada, en los Parlamentos, en los tribunales, en las escuelas, en la universidad, como también en las casas y en las familias, donde las cosas decididas sin y contra las mujeres «han comenzado a deteriorarse». Porque ... un mundo pensado y hecho por mitad, por un solo sexo, «se está cayendo a pedazos»."
D'Anna Maria Piussi, 
"MÁS ALLÁ DE LA IGUALDAD: APOYARSE EN EL DESEO, EN EL PARTIR DE Sí Y EN LA PRÁCTICA DE LAS RELACIONES EN LA EDUCACIÓN".

divendres, 19 de maig de 2017

L'aposta de les dones de la política de partits en favor de la masculinitat suau, poc patriarcal, enfront de la dona patriarca, del simple canvi de sexe en el lloc de comandament, és una mostra més de la "mort d'èxit" del feminisme d'Estat, (de la igualtat -uniformitat-, de les reivindicacions -conformar-se en ser home inferior, quan es pot ser dona-) i que ha arribat la política de la diferència sexual com a significant universal, conseqüència de la fi del patriarcat.

En el més proper escenari de la política de partits, s'ha aixecat el vel del Govern, quan hem vist que és una trinitat femenina, amb la seva autoritat, fruit del reconeixement mutu i la relació entre elles, qui ha impedit la caiguda (o l'han aixecat del terra) d'un home fàcil de sacrificar per a la política de partits, perquè representa una masculinitat més suau, menys patriarcal, menys falocèntrica, que la gran majoria d'homes dels partits polítics. 

 

«La izquierda especialmente, no se despega de su esquema de un sexo femenino oprimido y explotado, con un énfasis que revela una mezcla de incapacidad y de falta de ganas de registrar las tendencias de la realidad que cambia. De ahí la importancia del intercambio con los hombres, muchos o pocos, de momento parecen pocos, cuyo deseo de política y de amor no se sienta amenazado por la existencia de mujeres autónomas». De Lia Cigarini.

No oblidem que, en la lluita entre masculinitats, les masculinitats suaus, encara tendeixen a perdre, enfront a les patriarcals. Observem com la masculinitat suau d'Obama ha estat fortament combatuda pel patriarca i tot el que ell representa, Trump. 

El mateix fenomen s'observa en el cas de Pedro Sánchez. 
La seva masculinitat menys viril, més suau, més capaç de veure les diferències, va ser molt combatuda per l'estatus quo patriarcal del PSOE (per això, els diuen "barones", res més "mascle" -amb pedigrí de mascle- que aquesta denominació).  

«... la izquierda está llena de organizaciones. Está organizado el partido, están organizados los movimientos, ha sido organizada la propia condición humana (mujeres, jóvenes), por no hablar de los obreros, los campesinos, etc. Hoy, como todo el mundo sabe, esta práctica ha desembocado en una crisis de la izquierda. Las organizaciones están despegadas de la realidad; no ejercen atracción alguna en las personas más jóvenes ni, tal vez, en general. Parece, efectivamente, que haya un rechazo difuso de esta práctica social (aunque no se puede decir que se trate de un fenómeno irreversible)». De Lia Cigarini. 

S'observa així, com la masculinitat suau de Pedro Sánchez convenç més a les dones, que la proposta d'esgotar tota la feminització de la política en la representació única, en l'exaltació de la dona patriarca (Susana Díaz, Teresa May, Hillary Clinton, Angela Merkel), per callar tota dissidència femenina i feminista.

«Opaca y muda es, efectivamente, la percepción masculina del cambio femenino; prisionera ... en una ideología que lo clasifica como lucha ... para un cambio de guardia en los puestos de mando. De modo que no llega a ver los espacios de redislocación, libertad e intercambio que inaugura el cambio femenino para las mujeres y para los hombres». Ida Dominijanni.





  



Segurament la masculinitat suau de Pedro Sánchez és més visible que d'altres perquè la seva política personal, és a dir, les seves relacions personals, giren al voltant de dones; la seva esposa, les seves dues filles, la seva mare; presents sempre en el seu diàleg, espontàniament, com normal és en la seva vida quotidiana. Com a fill, no egoista, va animar a la seva mare a que estudiés ... o com quan el dia D, confessant-se amb J. Évole, va revelar que només podia tirar endavant el seu recorregut per Espanya (i arribar a guanyar aquest diumenge) si la seva dona el recolzava (la qual dubtava de si era assumible el cost; mi mujer me ha dicho ... si vamos a pasar cuatro años más así habrá que planteárselo ...).  

Enfront a això, les dones no donam crèdit a les dones patriarcals, a les que converteixen el feminisme en una promoció dels seus interessos personals, és a dir, a un simple canvi de sexe en el lloc de comandament; la qual cosa està molt bé per la que ho viu ... cobrarà més, el seu fill tendrà més oportunitats ... Millor per ella! Però res més.

«Las que lo quieren, que lo digan y lo hagan. En primera persona, por sí mismas, sin el revestimiento de decir y de hacer por esas otras que callan». Lia Cigarini.

La dona patriarcal no representa a les dones perquè ocupa un lloc de poder en el simbòlic patriarcal; per continuar la política masculina. 


«el hecho de ser "representadas" es una de las cosas contra las que hemos luchado para encontrar un mínimo de existencia y de expresión». Lia Cigarini.

«La mirada se acostumbra enseguida a ver una mujer en lugar de un hombre cuando ella asume las funciones previstas por un orden social pensado por hombres». Lia Cigarini.

Les dones que acompanyen a la patriarca reflecteixen ben igual l'èxit individual en el lloc de comandament, per mantenir l'ordre establert en l'escenari patriarcal, per excel·lència, els partits polítics i la representació política. 

«la que entra en el Congreso, la institución de la representación, y además entra con la idea de una posible representación femenina, cubre la voluntad de las que se mantienen fuera». Lia Cigarini.

Na Soraya Rodríguez és una dona molt colonitzada pel patriarcat ja que, fins i tot, el dia internacional de la dona, quan va ser entrevistada a la TVE al matí, digué que defensava els drets de la dona sempre que els drets dels homes també estassin garantits. Uau!

Les dones que reneguen de ser dones, les dones masclistes, sempre defensen els homes (com la mare que educa al fill sense solidaritat cap a les que són com ella, cap a les que són dones; com les que defensen la violència de l'home perquè ella l'ha provocat -en qualsevol sentit de la paraula-), com si els drets no fossin només dels homes. Quan diuen això (que defensen els drets de les dones sempre que els homes també tinguin els seus drets) es refereixen, sobretot, a reafirmar la potestat marital (o custòdia compartida) que és el poder del pare sobre la mare que l'ha fet pare i els drets del pare sobre els fruits del cos fèrtil de dona, en definitiva, sobre el cos de la dona-mare.


I la gran esperança jove, la "ni-ni" Verónica, "la única autoridad soy yo", la qual es defineix com feminista i, després de la famosa "performance" a Madrid, aquell mateix dia, a la reunió del PSOE andalús, varen felicitar-la per haver "pegat una potada de poder" a Madrid, i va dir-li, un patriarca del PSOE:

Molt bé, Vero! Així es fa!, !A mamarla!

Gran feminista aquesta, que no té paraules enfront d'una expressió masclista i falocèntrica. 

«yo soy una mujer, tengo un cuerpo de mujer, debo, por tanto encontrarle sentido a mi ser mujer». Lia Cigarini.

Quin poc futur el PSOE amb aquestes patriarques.

«... imposibilidad de hacer elocuente la diferencia femenina y recurrir a la vez a los instrumentos simbólicos de la política masculina como elecciones, partidos, parlamentos». Lia Cigarini.