«... hoy, en el horizonte abierto por el pensamiento y la práctica de la diferencia sexual, se asiste a una reconsideración de las peculiaridades y los modos de ser que caracterizan a “más mujeres que hombres”: ha madurado la conciencia de que, en lo que nos ha sido transmitido como “femenino”, no están contenidas únicamente las imposiciones del patriarcado sino también las enseñanzas y el lenguaje simbólico de nuestras madres».

Wanda Tommasi, “¿Segundo sexo o autoridad femenina?”.

«Ser a un tiempo mater et magistra es, en el orden sociosimbólico dado, una prerrogativa que esa gran usurpadora de elementos del orden simbólico de la madre que ha sido históricamente la iglesia católica se ha reservado para sí.»

María-Milagros Rivera, El cuerpo indispensable.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Sota la Constitució, el pacte sexual entre homes per repartir-se les dones.













«Tú no sabes, niña mía que debajo de todo lo que los hombres edifican: Palacios, Leyes, Ciudades, hay una muchacha enterrada viva que sostiene con su aliento el frágil edificio ... Que debajo de eso que llaman saber, conciencia, hay una virgen en vela que gime y delata, que denuncia y recuerda, y que ella misma es la que endulza y enjuaga, la que lava y consuela, que es siempre la misma Justicia Piedad», 
de María Zambrano.



Davall el pacte social entre homes; no, per això, un pacte no pacífic, com es veu, de nou en la Història masculina (dita per ells universal), ara entre Espanya i Catalunya, es perpetua el contracte sexual per repartir-se els cossos de dona, de nina, de les nostres filles, és a dir, dels éssers escindits, dins la llei masculina, entre cos i ment. 
Cossos que es divideixen entre: 
Un % de cossos destinats a que es pugui exercir el dret masculí a fer-hi simulacres de relació sexual; 
un % de cossos destinats a que s'hi executi el destí de generar vida per altri per complir el dret masculí a la maternitat; 
i un % de cossos de dones sotmesos a la pàtria potestat o potestat marital: el dret masculí a dividir la maternitat per dominar i controlar els fruits de la dona. 

No et barallis amb altres dones, ni defensis banderes, ni símbols, que tots són inventats pel sistema i les institucions masculines; cap d'ells ens val a les dones, ni serà vàlid per les nostres filles, perquè cap d'ells verifica el prius o dret matern, el Dret de Drets, de que se'ns retorni el cos i l'autoritat materna i mai més tornem a estar dins d'una llei. 

diumenge, 8 d’octubre de 2017

El "socialite" Vargas LLosa dona lliçons a les classes inferiors sobre com fer per tenir el SENY que ell no té.

Un tal Vargas Llosa, 



el darrer fitxatge de les "Kardashian" espanyoles, la Preysler-Patrol,

després de passar l'estiu mort de fam, en una clínica caríssima per aprimar-se,



està famèlic per donar lliçons a les dones catalanes sobre com recuperar el SENY. 

divendres, 6 d’octubre de 2017

En aquests temps d'ara, nostres, de la fi del patriarcat, el poder fa el ridícul perquè ja no pressuposa autoritat.

Aquest pare vol que la seva filla tingui el seu privilegi de sang de tenir un Regne i usarà totes les armes de la seva Constitució per procurar-ho.


Aquest pare no vol el seu fill sigui súbdit d'un Regne; però l'únic que té per a lluitar per la llibertat del seu fill és ser exemple que l'arma més potent d'un esser humà, sense privilegis, és la de tenir un desig i demanar ajuda, a altres que comparteixen el mateix desig, per realitzar-lo. 

****************

«La conciencia corresponde a un futuro que hemos de hacer nosotros en parte; a un futuro que es creación del hombre, aunque sólo sea porque él puede cerrarlo o abrirlo, porque le sirve de paso y lo puede negar o servir. ...
Si el tiempo que se abre ante nosotros no pudiera traernos nada diverso de lo ya sido, no sería necesaria la conciencia. Que haya conciencia depende del futuro también. 
El futuro que es el tiempo de la libertad. 
Cuando nos sentimos privados de la libertad, de la libertad íntima que brota de adentro, la conciencia despierta es simplemente un infierno.» 
María Zambrano

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Per fi, s'acaba la transició!

TSJ: "la Constitución no es un límite para la democracia, sino su mayor garantía" ...



de que las mujeres, definidas en la Constitución como cuerpos sin mente, queden controladas en el recinto jurídico masculino: la legalidad vigente. 


... amb clau i pany, perquè així puguem ser palpades, cada vegada que un partit polític ho posa al programa electoral; generació rere generació, per la llei masculina o legalitat vigent, que no ens retorna el cos i que no ens respecta l'autoritat materna com a criteri superior, inaprehensible pel pare, per governar la pròpia maternitat.  

El patriarcat ha acabat, amb la qual cosa vivim els darrers dies de la veritable transició de la modernitat a la fi del patriarcat. 
Les dones i nines de Catalunya ho estan fent visible i han tombat la primera fitxa del dominó ...

de les institucions patriarcals, caminant cap a noves figures de democràcia de proximitat, d'autogestió de la democràcia des del respecte a les úniques diferències humanes essencials, d'origen matern, el sexe i la llengua materna. 



Oberta la porta de la gàbia de l'ordre simbòlic patriarcal, la Constitució, les mares amb els seus fills i filles, i els pares no patriarcals

(els que no donen ja crèdit al patriarcat perquè no accepten que una de les seves filles hagi d'estar destinada a la quota de "putes" que reclama el contracte sexual entre homes; que no accepten que una de les seves filles hagi de destinar el seu cos a complir el contracte de generar vida per altri; que no accepten que la maternitat, sempre lliure, d'una de les seves filles es redueixi a la graciosa concessió masculina de poder conèixer només el 50% de la total vida dels fruits del seu cos, amb el frau masclista de la "custòdia compartida"; perquè no accepten que la maternitat, sempre lliure, d'una de les seves filles es subordini, mai més, a la institució patriarcal de la pàtria potestat, enfront a la figura de l'autoritat materna)

no tornaran a entrar-hi. 



«Ahora me parecía estar de vacaciones. 
De vacaciones, primero, de la faena escolástica de incluirme en «el hombre», de la cultura oficial.
Pero también en otro sentido, en el de encontrarme vagando por sitios inmensos y desconocidos ...
El final de la ocupación universalista de mi mente por «el hombre», ha dejado un vacío y este vacío, esta vacación, no es obra mía. 
Al contrario, se ha abierto por sí sola en el momento en que me he visto des-ocupada del «hombre» universal.»
Luisa Muraro, "La alegoría de la lengua materna". 
 

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Inés Arrimadas: «Ciutadans de Catalunya, ja som aquí».





«en la política tradicional, las mujeres tienden a imitar. ... Las mujeres que están en la política mixta borrando, ocultando la diferencia, no se mueven con libertad. Hay un lenguaje imitativo. ... 
¿Cómo hablan las mujeres el lenguaje del derecho, por ejemplo? Imitan, intentan imitar a la perfección. Y muchas, en la imitación, lo hacen muy bien. Pero imitan un lenguaje construido por otro sexo sobre otra sexualidad. 
En política imitan mal.»

Lia Cigarini, La política del deseo. 

dilluns, 2 d’octubre de 2017

1-O – Rajoy "borró cassette":

"A estas horas, puedo decir con total rotundidad que no ha habido un referéndum de autodeterminación en Cataluña". 

video


diumenge, 1 d’octubre de 2017

Àvies, padrines, "grannies", que han custodiat, genealogia rere genealogia, el dret de cada criatura a viure, en pau, al món, des de la seva diferència essencial, enfront al pensament patriarcal o de l'un, HAN POGUT VOTAR.


I a les Illes Balears, quan arribarà? 

Durant 10-12 anys, el dret a decidir arribarà a tot arreu, perquè avui el dogma i mantra (del PC'sP i del PC'sE) "Espanya.78", entelèquia de nació, de Constitució patriarcal i misògina, interpretada involutivament, sense possibilitat de canvi, s'ha acabat.

«El clam estava fet
de paraules petites i humides. 
...
De mica en mica, 
sempre sense aturall

De Joan Manresa.

 

dissabte, 30 de setembre de 2017

«El único destino con que nacemos es el del ritual». Clarice Lispector.


Quan hagueren berenat de cafè amb llet i ensaïmades, 
es pintaren la cara, llançaren crits de guerra (A por ellooos!)
i ens atacaren amb el CODI CIVIL,
amb el CODI PENAL,
amb la CONSTITUCIÓ, 
amb les ORDENANCES MUNICIPALS, 
amb els QUATRE EVANGELIS
i amb moltes més ARMES LLANCÍVOLES.  

Antonina Canyelles

divendres, 29 de setembre de 2017

Li farà falta a Catalunya declarar la seva independència o bastarà, simplement, en constatar-la, perquè ja fa estona que s'ha produït en l'ordre de significat, en l'ordre simbòlic, on la llei és només una barrera simbòlica?


1.- Primer, perquè ja hi va haver una acceptació clara, per part de la política dels partits d'oposició al referèndum, que la independència no tenia tornada, quan no pogueren impedir l'aprovació de la Llei del referèndum, perquè ja s'havia consolidat, a la realitat de la gent, la certesa de poder organitzar-se de manera diferent a la de l'Estat conegut fins ara.

«una revolución es eficaz solo si el oprimido acaba dentro de si con la ambigua complicidad con quien le domina; sin el consentimiento interior de los dominados, ningún poder puede durar; cuando éste ha perdido toda autoridad sobre quienes le están sometidos, está destinado a hundirse». 

De Wanda Tomasi en relació amb una idea de Simone Weil.


2.- Segon, gent de tot tipus de condició, de qualsevol tipus, ha anat deixant patent que pensaven votar i volien seguir el seu camí des d'una altra ordenació d'Estat.
Qui arriba a aquest punt de vivència de la seva llibertat, no té on tornar, perquè, quan mira enrere, quan mira d'on ve, només veu runes, un no-lloc on retrocedir i, per tant, només li queda mirar endavant, cap a l'horitzó i el futur.


«los derechos están siempre relacionados con estados de hecho y, por tanto, en definitiva, con la fuerza que permita hacérselos reconocer».  

De Wanda Tomasi en relació amb una idea de Simone Weil. 


3.- I tercer, el propi Rajoy va dir que la declaració d'independència corresponia al Parlament català; no a un líder en concret, sinó al Parlament del poble català, acceptant la legitimitat d'aquest òrgan. 
I fins i tot va dir, com a mera opinió personal que, per ell, era un "disparate" fer-ho.
És evident perquè a ell li agrada ser espanyol i li ha donat un bon nivell de vida i benestar individual el fet de ser-ho. Si jo fos en Rajoy també trobaria un "disparate" independizar-me de l'ordre simbòlic que m'ha donat tanta posició social, econòmica i bona vida. 
Però, per mi, com a dona i mare de filles, un "disparate" seria votar un partit patriarcal i neo-lliberal com el PP. 
Per tant, al cap i a la fi, això de "disparate" és una percepció vinculada a la llibertat que has pogut viure o no, i depèn de com t'hagi anat i com esperes que et pugui anar el futur.

dimarts, 26 de setembre de 2017

 

En aquest vídeo veureu que hi ha  mares que usen políticament infants molt petits fent-los dur banderes en manifestacions ideològiques nacio-nyolistes i per fomentar l'odi a la diferència i perseguir la privació d'infinit humà propi, en llengua pròpia, i amb amor a la seva cultura materna, als infants de Catalunya. 
Això està molt mal fet, el PP ho condemna. 


Rajoy, que lideró una reunión de presidentes provinciales del PP, pidió poner fin a la "manipulación de los niños".


*****************************




Aquí, les dones dels policies-guerrers els animen a destruir, humiliar, sotmetre i fer agenollar als fills d'altres dones, de Catalunya: 
!A por ellos!

Quina sort aquestes dones-mares que tenen una bandera no prohibida, un himne que senten al cor, una terra que posseeixen; que veuen que els seus fills, ja de nins, són espanyols de primera perquè poden viure les 24 hores de cada dia de la seva vida, a qualsevol lloc del seu Estat, en la seva llengua materna.  
Si al manco sents propis els colors dels símbols, la terra i la llengua, la submissió al patriarcat deu ser més bona de suportar, per part de les dones espanyoles, que per mares amb llengua catalana, que patim l'exili en un patriarcat redoblat. 


dilluns, 25 de setembre de 2017

L'estaca contra el TILín, TILín que ressona en algunes facultats de la UIB.




La "xuleria" de l'antic règim Bauzá va obrir escletxes profundes en totes les capes socials, la qual cosa es visibilitza en el conflicte humà per existir, per habitar un mateix espai simbòlic, per cercar el propi infinit, per aixemplar els llindars de la llibertat contractada, entre homes, en el pacte social (que beu, entre d'altres patriarques, de Montesquiu).   


 «Buenos días, desde Derecho de la UIB: Mi libertad es el derecho de hacer lo que las leyes me permiten», recordaban los juristas de la universidad este jueves con el hastag #todossomosderechouib #somuib.

diumenge, 24 de setembre de 2017

Compte enrere al CAT 1-O: Anubis "versus" Adonis.

Wikipedia: 
Anubis (1) es el dios de la muerte, maestro de las necrópolis y patrón de embalsamadores.
El significado de Anubis sigue siendo oscuro. Probablemente, la forma canina del dios fue inspirado por los antiguos egipcios por el comportamiento de los caninos, a menudo carroñeros oportunistas paseando por la noche en los cementerios en busca de cadáveres.

Wikipedia:
Anubis (2) es uno de los Goa'uld, la raza maligna que domina la galaxia.
Anubis, debido a su existencia puramente espiritual y de conciencia ha sido visto sólo a través de otros personajes y nunca bajo su auténtica apariencia.
Los Goa'uld son pequeños seres parasitarios que toman el control del cerebro de otras especies que sirven de anfitriones, normalmente eligen a los humanos para esto. Así, todos lo Goa'uld lucen como humanos superficialmente.
Anubis es una excepción a esto, debido a su existencia semi-etérea. 
Comandante de vastas legiones y naves estelares de ataque, Anubis es reconocido como un Señor del Sistema, es decir, que es uno de los pocos poderosos entre los Goa'uld.
Mientras todos los Goa'uld son megalomaníacos, egoístas y arrogantes, Anubis es mucho más inteligente que la mayoría y tiene una mente capaz de elaborar las más complejas estrategias.
Notablemente, es famoso también por ser mucho más melodramático.
Debido a su naturaleza semi-ascendida e inmaterial Anubis sobrevivió a la destrucción de su flota e intentó retornar al poder después de aterrizar forzosamente en la Tierra. Efectivamente, era imposible matarlo. Él se manifestó como una energía casi invisible.




Wikipedia:
El mito de Adonis es originario de Fenicia, de donde se extendió a todos los países del Mediterráneo con diversas modificaciones.
Su culto era femenino y se desarrolló en el círculo de jóvenes mujeres alrededor de Safo en Lesbos. «Un culto confinado a las mujeres que se celebra sobre tejados planos en los que se ponían fragmentos sembrados con verde ensalada que germina rápidamente, jardines de Adonis».

divendres, 22 de setembre de 2017

Me llamo PATRIA, la sin futuro; Me llamo PATRIA, la sin salida.

 
Me llamo PATRIA
PATRIA de noche, PATRIA de día. 
 
Me llamo PATRIA y ese es mi orgullo,
 PATRIA fracaso, PATRIA perdida.     
 
Me llamo PATRIA 
PATRIA más PATRIA.
 
Me llamo PATRIA, la sin futuro, 
Me llamo PATRIA, la sin salida.  
 
Me llamo PATRIA
Hoy tan cansada, hoy tan vacía.

dijous, 21 de setembre de 2017

Del "marco legal que nos hemos dado" al "marco legal que nos hemos empollado".

Tots aquests anys de govern Rajoy hem vist un sistema únic de govern al món: un govern d'empollons, els millors (inclou dones) de totes les oposicions jurídiques possibles a Espanya (sistema d'oposició-recitació, que no es segueix, ni molt manco, a la resta de "democracias avanzadas"), és a dir, un sistema de govern "sui generis" espanyol: empollon@-cracia
Duim anys escoltant veus empoderades que ens criden a l'oració, recitant i recitant temaris d'oposicions de primera divisió; i això no és, ni potser, la classe política. 
Ocupar càrrecs polítics no pot servir com a promoció o escaló normal de carreres funcionarials, de cap tipus; perquè això, només amaga darrera d'una falsa aristrocràcia, a una xarxa d'empollons, que potser suspendrien en la resta de competències transversals i relacionals. 
En definitiva, hem escoltat durant els darrers 5 anys un recital governamental de temes d'oposicions apresos, religiosament, com a dogmes, i inamovibles perquè les varem aprendre així; i "fin de la cita". 
Ara bé, això sí, que la resta de treballadors es reiventin amb l'estafa de fer-los "emprenedors" i que la resta de funcionaris (no d'elit) es reciclin fent cursets i curses, i que estiguin en permanent avaluació, i que facin més feina i més classes sense cobrar. 


Rajoy: "Lo que no es legal no es democrático".

Ora pro nobis.  

 

Si fos així, resultaria que "lo que no es democrático no es legal", però no és cert, perquè el PP ha protagonitzat, fomentat i exaltat a masses de gent a fer una cosa no democràtica, perquè resulta que sí que és legal fer coses no-democràtiques:

Del mantra de Rajoy ("lo que no es legal no es democrático") podria també generar-se la idea de que "lo que no es legal no es democrático porque no es justo", per tant, "lo legal y democràtico es lo justo". 

I això tampoc no és així, per les dones mai ha estat així, de fet, lo legal i democràtic s'usa per imposar a la dona limitacions injustes a la seva llibertat, a la seva titularitat damunt del cos i els fruits del seu cos, i al seu lliure desenvolupament de la seva maternitat. 

Per exemple, és humanament injust que el dret masculí no respecti la llibertat de decidir, a la dona que viu, en el propi cos, les conseqüències del poder fecundador masculí, si pot acceptar-les o no; per tant, és injust que el dret masculí digui que si una dona està experimentant, en el seu cos, les conseqüències del poder fecundador masculí perd la llibertat de decidir, i, si no ho pot acceptar, que s'aguanti!

Això no és just, perquè néixer dona no es tria i no és just negar la llibertat a qui neix dona perquè ella no va poder triar, democràticament, no néixer dona i així poder tenir la mateixa llibertat que qui neix home. 

dimecres, 20 de setembre de 2017

Amo-Rajoy & Falo-Rivera: "Contra la diferencia, contra la asimetría, contra la alteridad, contra la singularidad, contra la disimetría, contra la sociedad plural, defenderemos la unidad del Estado Erecto".




Diu la premsa avui:
Operación de la Guardia Civil contra la Generalitat de Catalunya. Los agentes han detenido hasta ahora a 12 personas, 10 de ellos altos cargos del Govern, y han efectuado 9 registros.



El règim falocràtic de C's i el patriarcat en runes del PP, usurpant la Constitució, han rematat el règim del 78; ahir amb l'ego de Rivera al Parlament, i avui destruint l'aurèola de justícia i confiança que emanava de la policia. 



El PSOE de Pedro Sánchez s'ha salvat, al darrer moment, i s'ha evidenciat que al sector neolliberal i neo masclisme encarnat per Soraya Rodríguez [la qual ja va dir el dia internacional de la dona treballadora que s'havia de protegir la dona sempre que, primer l'home, tengués els seus drets (sobre la dona, és clar) garantits] l'han de fer fora del PSOE. 
El sector PC'sE de Susana Díaz, progre-lliberal i neo masclista, de dones que "medren", elles, en l'ordre patriarcal que s'enfonsa i, per això, el sostenen, per interès personal i individual d'elles, no pot tenir cabuda en la social democràcia d'una civilització post-patriarcat. 
Per altra part, la masculinitat no patriarcal de Pedro Sánchez s'evidencia amb els seus silencis, necessaris per viure, per prendre aire i no cedir, i no cedir, i no cedir, a la forta pressió que rep per deixar-se manejar com a titella, perquè accepti ser un secundari -que acabaria en l'oblit-, de la dreta que s'ha apoderat sempre, tradicionalment, de Déu, de la família, del cos de la dona, de la maternitat de la dona, de la Constitució, del Dret (que és previ a l'Estat, o és simple llei masculina) i ara de la ciutadania i de la policia.  


«Hoy se ha llegado a un cambio social extraordinario en las relaciones entre hombres y mujeres: pero sin autoconciencia masculina. En medio de este costoso cambio, la victoria de la derecha es un signo, pésimo, que nos dice algunas cosas sobre los hombres. En esta victoria resucitan algunos rasgos típicos de lo imaginario masculino tradicional: potencia, exhibicionismo, narcisismo. Pero esto lo ha hecho posible un déficit de autoconciencia masculina en la izquierda. Hay miseria simbólica masculina, y en esta miseria triunfa la derecha, porque la encarna mejor: les toca a los hombres de izquierda, que son y quieren ser la parte más civil de la sociedad, contrastar esta miseria perfilando una autoconciencia adecuada. En nuestro tiempo histórico, la izquierda sin esto no avanza», de Luisa Muraro (a La política del deseo). 

divendres, 15 de setembre de 2017

Comença la campanya del Referèndum Màgic, perquè l'1-O compareixeran les urnes, brollaran les paperetes, s'obriran els centres electorals i s'ompliran els carrers de gent.

Catalunya, millor Estat revelació!


Tírame la citación

pa' dejar las cosas claras

tan solo diecisiete y mi primer Referendum 




Listen! Bis is show time 

lastimosamente a tu carrera dile goodbye 

que llego la nueva escuela 

 y aunque te duela 

tu cantas Constitución y yo te mato a Referendum 

 

Tírame la citación, Rajoy,

pa' dejar las cosas claras





dijous, 14 de setembre de 2017

La "Fashion legislature" de Marga Prohens.

L'única dona (res de quota femenina -això és només per les que no tenen mèrits propis; i cosa de feministes passades de moda-) influencer dins del sector "mallorquinarro" del PP de Bauzá, està al nivell estilístic de les més top i riques del Planeta. 









dilluns, 11 de setembre de 2017

La revolució catalana una revolució de referències i referencial.

La revolució que aquest mes es veu a Catalunya és una revolució de referències, per justificar-se en el passat, i també referencial perquè Espanya, després del comiat de Catalunya, també vagi a millor, superant l'Espanya identitària, deixant en el segle XX els fantasmes de la transició que usen per seguir amb el poder els mateixos, entenent que el castellà és una llengua més i no és la de totes les mares espanyoles, i no pot imposar-se "perquè si"; i que la imposada solidaritat econòmica falta al respecte als contribuents que més treballen i on la vida és més cara. 

A mi, tot plegat, m'està suggerint que potser estic vivint algun important avanç en el respecte a les diferències. 

La revolució catalana no és de desobediència sinó de no cessió. 

Mencionen molt na Rosa Parks, una dona negre que anava asseguda en un bus buit i, quan va pujar un home blanc, el xofer la va fer passar cap enrere i ella no es va voler moure. 
Na Rosa Park era un kelly, una dona que venia esgotada de fer feina i que, a més, patia la doble condició de ser dona i negra. Però, conten les seves biografies que no es negà a aixecar-se perquè estava rebentada de fer feina, que hi estava; sinó perquè estava cansada de cedir, farta de cedir. 
De cedir el lloc?
No, quan ens afartem de cedir es tracta d'un cansament de cedir espai simbòlic, l'espai que et correspon per néixer i estar en el món, també si ets dona, també si t'han transmès i transmets la llengua catalana. 
El cedir és un gest femení. Sempre s'espera que una dona cedeixi, i ho dic simbòlicament. Des de nina, i de manera molt tenaç però invisible també en l'educació mixta, s'espera que les dones cedeixin i, per això, s'ignora l'ús del femení, com a subjecte, perquè no es vol reconèixer l'infinit de pensament propi de la ment femenina, sense renegar, sense desplaçar-se al masculí universal, i se les segueix fent desplaçar al masculí, identitat humana de referència i es segueix transmetent  una ciència i una història androcèntrica i un llenguatge uniformitzador que nega el femení.

La pensadora i historiadora Milagros Rivera parla del feminisme com un no cedir, diu que aquesta fou la revolució simbòlica femenina i feminista del segle XX, el no cedir més posició simbòlica als homes, el no cedir crèdit al patriarcat. 
Ara s'observa com la mare sempre ha de cedir perquè el pare té "drets", ha de cedir l'autoritat materna que no és cedible, la relació materna que es insubstituïble, perquè tot d'una sents a dir, sobretot per part de dones molt colonitzades pel patriarcat: I el pare què? 
Dons el pare ... allò que ella digui! Que per això va primer, que per això no té perquè cedir-li res, ja massa regal li ha fet en convidar-lo a ser pare, un segon lloc a la procreació que ha de dedicar-se a donar-li un sentit nou, post patriarcal, i un contingut sense poder damunt els cossos, sense consignar-los, com una maleta; per tant, que comencin a treballar la parcialitat masculina i que comencin a pensar una forma nova de ser pare sense poder damunt la mare, sense llei i reconeixent l’autoritat materna, la primera.

Tornant a na Rosa Parks, la referència a la mateixa (la qual es va jugar molt perquè allà si que no tenia cap dret davant la justícia ni la policia), vol dir que la revolució catalana de la gent no és desobediència, la qual cosa situa en un doble bind” ja que només es desobeeix a qui es reconeix autoritat, en el sentit de poder també; ja que qui qüestiona l'autoritat i, per això, la desobeeix és perquè està reconeixent la primacia a dita autoritat. 
Quan no reconeixes autoritat a un poder i el poder sense autoritat va caient per si mateix, simplement, desconnectes i treballes en un altre ordre de significat (un altre registre) que ben aviat és fa evident, inalcançable pel poder i que no té tornada enrere perquè sentiràs molta llibertat. 
Per això, quan et diguin "i el pare què?" O un home que has fet pare et digui que ell té cap dret damunt els fruits del teu ventre digués: Només desprès de mi, en segon lloc estan els teus drets que per això jo vaig ser mare primer que tu pare. 

Per això, la revolució catalana no es basa en desobeir les regles de l'ordre simbòlic patriarcal espanyol, sinó que parteixen de que no cedeixen ni donen crèdit a aquestes regles.

Tampoc no és autodeterminació, és més evolucionat.  

A la revolució catalana pacífica veiem que no es produeix una independència d'un Estat del qual es depèn (malgrat aquesta sigui la posició de força, de poder sense autoritat de les cadavèriques institucions espanyoles i els -inclou dones- que les governen), sinó que la interdependència era mútua però l'Estat, la ficció que no té territori, no ha reconegut l'autonomia dels territoris.
A Catalunya davant la paraula autonomia li sobra Comunitat, és a dir, l'autonomia havia de ser el substantiu, no l'adjectiu. Per això, aquest dret d'autodeterminació a que tant s’apel·la a nivell internacional serà un fet que convertirà la revolució catalana en referencial perquè suposa una evolució dins l'escala de drets humans. L'autodeterminació que s'empra no és la dret humà de primer nivell o generació, és de tercera generació, és una evolució en societats evolucionades on la construcció d'una nova gestió no respon ja a trets identitaris, ni a dignitat de minories, no és una emancipació tutelada; sinó una construcció d'un millor estat social, és una millora damunt un estat ja constituït.
Aquestes noves revolucions basades en el dret d’autodeterminació de tercera generació les veurem en més llocs, potser vinculats per trets històrics, però això no bastarà, els trets s'hauran d'haver-se mantingut i haver-se cohesionat un nou poble.