«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


«... la diferencia femenina está siempre fuera de la codificación cultural existente, siempre se escapará de las definiciones; de hecho, la idea del escape, el huir constante, es uno de sus lemas. Es decir, que busca siempre abrirnos, a quienes la leemos, a ir más allá, a dejarnos llevar, a explorar ...»

Caroline Wilson, "La diferencia femenina en la escritura".


«... la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.»

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dimecres, 19 d’abril de 2017

Cada reedició masculina de la Setmana Santa permet, com a contrapunt, observar "El misterio olvidado de las genealogías femeninas" (Luce Irigaray).


«Para una mujer, la mujer que es su madre se mezcla con su propia identidad y con la posibilidad personal de ser madre. Una mujer no mata simbólicamente a su madre para ocupar su lugar, como hace el hombre con su padre, según Freud; se mataría a sí misma y minaría la vida. 
En el breve pasadizo entre una madre y una hija, el flujo continuo de la vida se convierte en un vínculo personal entre dos mujeres que conoce una gama de variaciones posibles entre los extremos de la fusión y el odio. Se traduce, pues, en biografía e historia, también con segmentos genealógicos largos, rastreables y memorables
a pesar de la sistemática cancelación simbólica de las descendencias femeninas operada por el sistema patrilienal.»

«La falta de imágenes dedicadas a las genalogías femeninas acompaña a una pérdida de identidad individual y colectiva para las mujeres. La pareja madre-hija es siempre borrada, también donde es honrada».
(Luisa Muraro, La indecible suerte de nacer mujer).

«Los hechos e ideas que suelen designarse bajo el nombre de feminismo son "genealogía" ... 
la salida al mundo de unas mujeres legitimadas por su referencia a su origen femenino ... no es otra cosa que ser inscritas en una generación de mujeres.
En nuestra cultura, como ha subrayado Luce Irigaray, falta la representación de la relación madre-hija, la madre siempre tiene el hijo en brazos.

Cuando se razona sobre la condición de la mujer habitualmente tenemos presente el estado de confusión entre su ser cuerpo y su ser palabra, que nace del hecho de ser trans-plantadas a la genealogía masculina». 
(Librería Mujeres de Milán, No creas tener derechos).


«Hoy, la prueba de realidad que las madres de la Liga de la leche materna proponen tanto a la sexualidad femenina como a la paternidad, está encerrada en el enigma de esos curiosos iconos trinitarios. No se suele decir que Europa, en especial la Europa mediterránea, se ha formado en los con ictos trinitarios, con ictos que son de relación y de sexuación de la genealogía humana, y que han acompañado siempre su historia ... Pues la díada madre / hija, si hace genealogía, se vuelve un tres, una trinidad. 
Las de la Liga de la leche son madres que, además de amar a sus hijas, intentan la incorporación plena del hijo a la relación amorosa, hijo que el feminismo dejó en suspenso por la razón obvia de que todavía estaba el patriarcado, y esto nos dio miedo. Son madres que intentan transformar y dar sentido al padre brindándole una oportunidad de amar o de aprender a amar en esa segunda escuela del amor que es la primera infancia de sus hijos e hijas. ¿Cómo? Contratando explícitamente con el hombre elegido la posibilidad de hacerle padre y reinventando con él la paternidad si la posibilidad se realiza: la paternidad en contexto y con su propia trascendencia. Tener ocasión de amar es una de las cosas más importantes que le pueden suceder a un ser humano en la vida.»
("Ella es demasiado libre", María-Milagros Rivera).
 

dimarts, 18 d’abril de 2017

Les runes del patriarcat circulen en camiones sense rumb.

Tramabus: 
L'entremat de "machos-alfa" Iglesias-Montero circula en camiona atropellant drets.



«Hoy se ha llegado a un cambio social extraordinario en las relaciones entre hombres y mujeres: pero sin autoconciencia masculina. En medio de este costoso cambio, la victoria de la derecha es un signo, pésimo, que nos dice algunas cosas sobre los hombres. En esta victoria resucitan algunos rasgos típicos de lo imaginario masculino tradicional: potencia, exhibicionismo, narcisismo. Pero eso lo ha hecho posible un déficit de autoconciencia masculina en la izquierda. Hay miseria simbólica masculina, y en esta miseria triunfa la derecha, porque la encarna mejor: les toca a los hombres de izquierda, que son y quieren ser la parte más civil de la sociedad, contrastar esta miseria perfilando una autoconciencia adecuada. En nuestro tiempo histórido, la izquierda sin eso no avanza».
Luisa Muraro, a: Lia Cigarini, La política del deseo.

dimecres, 12 d’abril de 2017

Del simpàtic "Copypaste-gate" al dramàtic "Minerval-gate": Està ja, la UIB, a les portes del post-huguetisme?


Una reconeguda feminista, Francisca Mas, presidenta del Consell Social [que insisteix en que el "ser dona", a la UIB, no pot limitar-se a un ser representada amb un * (asterisc) en les normes de la UIB, per dir, al final de les mateixes, que on diu "home"*** s'inclou -i s'hi redueix- dona**], ha demostrat el sentit comú de posar el tema Minerval-gate en investigació de la Fiscalia, atenent, per fi, als coneixements excel·lents, d'una altra dona, de la dra. Terrassa. 


* La reducció del "ser dona", a la UIB, a ser un * (asterisc) al costat del masculí, és una plasmació més dels estralls que suposa, per a les dones, en la Ciència, en la Història, i en el món, ser un "home menor", respecte del masculí, com a identitat humana universal, la qual no necessita mai d'aclariments, ni ****** (asteriscs).

** «Para Irigaray, la cultura del occidente es monosexual; el estatus de las mujeres es la de "hombres menores", hombres inferiores o defectuosos. No hay neutro ni universal en esta cultura, ella dice repetidamente; lo que se entiende por neutro – el discurso de la ciencia o de la filosofía – es en realidad sexuado: es el discurso del sujeto masculino. Esto es difícil de ver en la ausencia de un discurso, diferente, femenino.»  
Luce Irigaray: Philosophy in the Feminine, per Margaret Whitford 
(traducció de Caroline Wilson)

*** «... esta individuación es una tarea evolutiva nueva e inédita para los hombres, que no han tenido hasta ahora, en el curso de la historia cultural y social que ellos han construido hablando en nombre de los dos sexos (V. Seidler, 1992), necesidad de individuarse en su diferencia masculina, desde siempre pensada, teorizada, practicada y normativizada como identidad humana sin más». 
D'Anna Maria Piussi, "La maternidad: entre el deseo y la realidad". 
  

divendres, 7 d’abril de 2017

La bella Marga-lania de l'empori PP i els 1, 2, 3, 4, 5, 6 ... "masclets".


            3,             5,                2,
                                                                                   6,                                   4,                       7,                                               






      1,






- President, president, digues, qui és la més bonica de totes les dones?


dijous, 6 d’abril de 2017

Hi ha altres maneres d'enfortir l'amistat, i no sortir-ne lesionats, ni escaldats, que donar, legalment, "a dit", contractes públics o col·locar en càrrecs polítics sense gaire funció, als amics; com sempre han fet, legalment, la "casta" dels partits polítics.

 

 

«El sexo entre amigos fortalece la relación de amistad y no produce daño emocional.

Un estudio dice que el 76 por ciento de las personas consultadas tuvieron relaciones sexuales con un amigo en algún momento de su vida y eso fortaleció el vínculo ...»


**************************************

Aquest estudi i les enquestes no han estat fets per cap empresa, ni persona, vinculada a Jaume Garau. 


«Doctor en Económicas y militante del PSM desde los 16 años, Garau también cobró al Govern por un informe sobre el tejido empresarial de Balears; un Barómetro de satisfacción turística que le encargó la Agencia de Turismo de Balears; una asistencia técnica para un Plan de Desarrollo Rural que impulsa la conselleria de Medio Ambiente; y un estudio sobre el Plan Estratégico y Memoria del Proyecto Litoral de Ponent encargado por el departamento de Urbanismo de Cort. Todas las administraciones que le contrataron están dirigidas por cargos de Més.

Se desliga de la formación econacionalista el hombre que mayor influencia ha ejercido sobre Barceló. "Biel solo escucha a Jaume Garau", dictaminaban en 2015 destacados miembros del partido. "No tiene equipo", remachaban para enfatizar el poderoso ascendiente que el economista tenía sobre el vicepresidente del Govern y conseller de Turismo.

Garau patrocinó desde la sombra nombramientos menores en departamentos controlados por cargos econacionalistas. También se apuntó algún fracaso, como cuando intentó colocar a su amiga Irene Moyà como secretaria técnica de Barceló. Guillem Balboa, futuro alcalde de Més en Alaró, puso el grito en el cielo porque Moyà era la pareja del anterior regidor del PP, Joan Simonet. La crisis, que amenazó con escindir el partido en Alaró, terminó con la amiga de Garau reubicada en la Agencia de Turismo.

En agosto de 2015 el economista, todavía paladeando el éxito de la campaña electoral que había diseñado para la formación econacionalista, valoraba la figura de Barceló en una entrevista publicada por este diario: "Nunca le vi de president, aunque tiene una paciencia infinita y lleva nueve años cosiendo en Més. Puede parecer blando porque no es un líder mesiánico. Es un político de futuro, no un macho alfa". Garau desveló en esa misma entrevista que durante la pasada legislatura el PP le encargó trabajos "por valor de 300.000 euros".» (Llegir)
La cúpula de MÉS se reúne este jueves de urgencia para tratar la crisis derivada a consecuencia de los distintos contratos hechos desde la administración a empresas del entorno del jefe de campaña de la formación en 2015, Jaume Garau.

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/3006194/0/cupula-mes-celebra-reunion-urgencia-por-contratos-garau/#xtor=AD-15&xts=467263

dimarts, 4 d’abril de 2017

Per primera vegada es perceben els aires nous a la política de partits: De l'ordre masculí legalment ètic a l'ordre femení, del MES o del plus, estètic.

«Estética quier decir «arte de la percepción»: arte de la percepción singular y viva, siendo la percepción el fundamento de la relación, un fundamento independiente de la lógica (no contrario a ella), porque está en el entendimiento del amor. 
La estética no es lo opuesto a la ética: ni lo que ... propone es una ética. 
La ética es norma heredada y repetida rutinariarmente, sin divino ... sin el contexto de cada relación amorosa en su singularidad».

María-Milagros Rivera, La diferencia sexual en la Historia, p. 107.

dilluns, 3 d’abril de 2017

«D'homes és errar» (inclou dones?)

Si és dels avis de qui hem heretat l'esperança,
i dels pares de qui hem heretat la paciència,
no ens les poden prendre, 
150.000 euros de dobler públic,  
en "machirulades" del PSM.

Les crisis a l'equador d'un projecte plural tenen l'efecte positiu de deixar prendre nota que queda temps suficient per remuntar, de deixar prendre aire per aspirar a més, i de permetre visualitzar que s'ha de presidir el proper Govern, per la qual cosa, sumar-se amb Menorca és imprescindible; sumar-se amb Eivissa és irrenunciable

«Tornarem ...
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge.»  

Cançó, de Miquel Marí i Pol
(L'arrel i l'escorça)

*********************************

I gràcies a Ell, a ells i a ella, que encara hi són, i són els mateixos,  
no perdrem l'esperança, ni la paciència, ni la constància, ni la confiança, ni l'oportunitat.

divendres, 31 de març de 2017

Ja ho diu l'ordre patriarcal: La "Cultura" no és cosa de dones.

Quina és aquesta "Cultura" que no deixa viure a les dones, les desacredita, i en sacrifica 1 per any?

Esperança Camps, la consellera de cultura del Govern balear, finiquitada fa un any, va dir, entre línies: «contra els seus directors generals als quals ha acusat de deslleials i infantils.»



Ara ja van dues.  
De nou respon una dona no-culpable per les conseqüències de l'exercici de la mediació masculina tradicional: el poder (el poder real)?

La política masculina o de partits provoca estralls a les dones, perquè usades per mostrar que s'ha produït l'intercanvi home-dona en els llocs de comandament, cosa que recull el triomf real de la revolució femenina del segle XX (una revolució d'ordre simbòlic, no de simples llocs de comandament), els partits polítics visualitzen la idea de la incompetència en la dona, sacrificant-les en pro del "status quo". 

Especialment dones "més vulnerables" perquè la desmesura del propi cos indica com el cos es rebel·la, no es troba a gust amb el que viu. 
Però també ho veurem en dones on la desmesura no es troba en el cos, sinó en haver-se desplaçat totalment a l'ordre masculí dels discursos i la persuasió. 

Qui no recorda MOMA, TREPITJA ... que personificarà, de per vida, la supèrbia masculina del mascle-alfa (d'en Bauzà)? 

I el paper de Huertas i Seijas, al Parlament (víctimes d'un altre gran mascle-alfa)? Entren en la Història vinculant el femení amb el major ridícul parlamentari mai vist.

I algun home, en tota la Història de la corrupció política mundial, ha protagonitzat un linxament com el de Maria Antònia Munar? 

I ara qui serà la propera, preparada ja pel sacrifici a la primavera del 2018? 

Provau de posar un home i personificarà, correctament, els binomis masculí-cultura / autoritat-poder.

dijous, 30 de març de 2017

dimecres, 8 de març de 2017

Permís de paternitat totalment transferible al primer cos en la procreació, la mare. Cada home ha de poder decidir cedir-lo a la mare que l'ha fet pare i que vol quedar-se a casa, o que vol continuar de baixa, o que vol reorganitzar la seva feina, o vol deixar la feina, o vol canviar-la, o que vol criar en presència, o que vol alletar; que, en definitiva, vol viure amb les seves regles la seva llibertat de ser mare, probablement, només una vegada a la vida. Cap imposició més del neo-masclisme i el feminisme patriarcal.

Un any més, dia 8 de març, els partits polítics no aconsegueixen enganar-nos amb falses conciliacions, ni amb polítiques que ignoren el cos fèrtil de la dona i les seves lliures decisions, com ser mare amb la custòdia materna, i si no és així, si l'Estat no ha de respectar les regles que cada dona concreta i particular pensa per organitzar la seva maternitat, i ens ha de sotmetre a l’home, potser haguéssim decidit no haver-lo convidat a ser pare. 

Per això, les mares independents ja no tenen aquesta opressió de l’home, no veuen mai dividida la seva maternitat i acumulen tots els permisos vinculats a la seva maternitat.

Per tant, les condicions que pensa una dona, dins d'ella, per convidar a un home a ser pare són llei materna.  

El dret masculí a la pàtria potestat i a la divisió de la maternitat per custòdia compartida s’ha acabat, com el patriarcat; ja no té poder davant l'autoritat materna. 

Que no t'enganin amb falses conciliacions per prendre't després el teu fill o filla, imposar-te règims de custòdia, i dir-te com has d'organitzar la teva vida, ni que és el que et convé "pel teu bé", ni com viure la sexualitat del teu cos, hàbitat matern. 

Ho volem tot, i tenim dret a tot: La nostra feina o professió, juntament amb la plenitud de la nostra maternitat amb les nostres regles, les de cada mare concreta i particular, segons ha convingut  amb l'home que sap ser pare; la qual cosa suposa que sap acceptar amb gràcia, sense violència legal, ser només el segon cos a la procreació; i començar a pensar-se, com a nova construcció de la masculinitat, pare en una paternitat sense drets contra o sobre la mare, ni sobre els seus fruits; en una paternitat en context, una nova paternitat que reconeix i viu d'acord a l'autoritat materna. 
Una nova paternitat que serà així, o no hi haurà paternitat futura per homes heterosexuals. 

Aquest és el repte de les femenistes que som mares de fills i que volem que estiguin a l'alçada de ser convidats a ser pares perquè sabem que, com diu Milagros Rivera, l'oportunitat d'estimar és el millor regal que es pot rebre; d'aquí el plus, el més, l'excel·lència femenina, és a dir, la capacitat exclusiva del cos femení de ser dos; i, per això, només una dona pot convidar a un home a tancar el cercle, si accepta les regles maternes.
 

dimarts, 7 de març de 2017

Okupen la Seu del PP.



 Gènesi: I va donar-li una companya, tal com Ell, de la pròpia costella. 

Èxode: Aquest home ha de portar el seu poble de 100 empadronats, a la terra promesa: el PP.

Deuteronomi: El discurs abans de morir i els seus resultats: De 35 servents a només 20

L'apocalipsi en el congrés del PP.

divendres, 3 de març de 2017

La revolució femenina ja ha succeït. Ja hem desmantellat el seu sistema, ja els hem superat des de les aules, a tots els camps, ja ens hem independitzat de l'home per ser mares, ara independents, decidim la nostra sexualitat i la nostra maternitat, no els reconeixem drets sobre els nostres fills ni filles. Tenen el dret a donar-nos les gràcies per tenir la sort de poder viure el ser pares en el context de la nostra autoritat materna. No els cedim el nostre espai simbòlic. No ens desplaçam al discurs neutre i ja no ens quedam en silenci. Hem desemmascarat el pensament neutre-masculí que ens segrestava. El patriarcat s'ha acabat.

«Por supuesto que las mujeres deben ganar menos que los hombres porque son más débiles, más pequeñas, menos inteligentes».

Ja ens ho va dir el Déu dels homes, quan va instaurar el Patriarcat:
Com ets dèbil, petita i poc intel·ligent: «Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i et voldrà dominar». (Gènesi 3, 16)

Per això, és cert el que digué Virginia Woolf, la genuïna pensadora femenina (a la Cambra pròpia - cambra "como localización simbólica, como lugar-tiempo provisto de referencias sexuadas femeninas, donde poder estar significativamente para un antes y un después de preparación y confirmacion" (No creas tener derechos)-): 
«La llibertat intel·lectual depèn de les circumstàncies materials. I les dones sempre han estat pobres, no tan sols els darrers dos-cents anys, sinó des del començament dels temps». 
I per això no podien estudiar perquè si elles «haguessin après l'art de fer diners i haguessin deixat la seva fortuna, com feren els seus pares i els seus avis, per crear beques, càtedres, premis i fons d'investigació adients amb l'ús del seu sexe ... Podríem explorar o escriure; visitar els indrets més venerables de la terra; contemplar el Partenó tranquil·lament assegudes a les seves escales o entrar cada matí a les deu en una oficina i tornar a casa sense presses, a dos quarts de cinc, i encara tenir temps d'escriure uns poemes ... si (les dones s'haguessin) dedicat a fer diners, ... tu mai no hauries existit».

I si no haguéssim existit perquè la nostra mare no hagués volgut ser la nostra mare, i així fins als inicis dels temps, no podríem dir el que cita Luisa Muraro (El orden simbólico de la madre), d'Adrienne Rich sobre la relació amb la seva mare: 
«Ya no abrigo fantasías de mantener con ella alguna conversación cicatrizante, en la que pudiéramos mostrar todas nuestras heridas, trascender el sufrimiento que compartimos como madre e hija, decirlo todo al fin. Pero mientras escribo estas páginas, admito cúan importante es y ha sido para mí su existencia.»

I quan es sap de la importància que cada dona concreta i singular, mare d'algú, es sap de la veritat d'aquestes paraules de Luisa Muraro (La indecible suerte de nacer mujer): 
«la excelencia masculina son puntas de perfección y nombres excelsos que conocemos uno por uno ... pero no podría hacer lo mismo con las mujeres ... porque las grandes mujeres son legión, un número inmenso, y de poquísimas conocemos el nombre; están también aquí entre nosotras y no las conocemos por su nombre». «... empieza a declinar la civilización en la que una minoría brillaba a expensas de una humanidad común dejada en la sombra, y este cambio de civilización tiene signo femenino: porque son mujeres las que han abierto la pista de un protagonismo no a costa de otros y las que enseñan que de la relación se obtiene más que de la competición». 

I fa una proposta «de reconocimiento de la excelencia femenina (que) se dirige a las mujeres para que se tengan en cuenta sin ansia de reconocimientos, a los hombres para que las reconozcan en este momento histórico, o sea, cuando una nueva libertad obtenida por las propias mujeres las lleva a todas partes, sin estar ya custodiadas en lo privado, ni prisioneras/protegidas en las fantasías masculinas, sino mujeres reales que se ocupan de todo y se mezclan con todos. Mujeres portadoras de un "secreto" que durante demasiado tiempo le ha faltado al gobierno de este mundo». 
«Hoy, por ejemplo, muchos resaltan con admiración la capacidad de las mujeres jóvenes de componérselas con su jornada y vida con buenos resultados en planos muy distintos».

Per tot això, per ser més petita, més fràgil i menys intel·ligent, si torn a néixer, tornaré a triar néixer dona, perquè és un privilegi i una aventura apassionant.

dimecres, 1 de març de 2017

Comença el concurs per a ser la Primera Madona del PP balear.

L'estilàs Marga-lania del PP-countryman ...


deixarà KO a l'estil "enterro de la sardina" d'una ronyosa Ana María Aguiló, amarrada, a la desesperada, al cadàver polític d'un desnortat i esparracat Bauzá. 

[No m'oblid que gata de poder ens vares amenaçar amb coses tan cruels com prendre'ns les filles i els fills, i llevar-nos els concerts a les escoles que no t'agradaven.]  

divendres, 24 de febrer de 2017

L'adoració de les dones de PODEMOS a l'«alter ego» de Tyrion Lannister les deslegitima per a poder opinar de la vida de les altres dones i, sobretot, per culpabilitzar de la violència dels homes a les dones que estimen.



Relacions tòxiques o relacions que intoxiquen?
Les dones que governen la política masculina o de partits no aporten gaire a la societat femenina, només es beneficien a elles mateixes, perquè la feminització és del pensament, lliure, del pensament femení amb infinit propi, no basta tenir cos de dona.


«... la seducción de quien destaca más visiblemente, la juvenil presunción de llegar donde otras no han llegado, la natural reticencia a pensar que ser mujer pueda constituir una desventaja social ...
Circunstancias sobre las que destaca otra, a saber, que ser mujer y tener aspiraciones sobre el mundo, si bien una cosa y otra son en sí normales para un ser humano, sumadas forman una combinación que la sociedad humana no valora en su orden simbólico. 
Por esto la mujer que ha dejado atrás la infancia, pero no ha perdido el objetivo de contar para algo en el mundo, encuentra más natural volverse hacia individuos del sexo masculino para avanzar. 
... [el] feminismo no es útil para una mujer joven dotada de ambiciones. Es un saber válido en sí, pero póstumo. Lleva la marca de aspiraciones heridas, de expectativas frustradas, de impulsos perdidos en el vacío, de descubrimientos duramente pagados. Quien se enfrenta con el mundo rechaza un saber tan amargo, porque es una amenaza para su bien, que es querer y esperar lo mejor para sí misma. 
Si no hay diálogo entre esta aspiración intacta y esa conciencia, entre una generación y otra de mujeres sólo existe una sucesión de ingenua esperanza y amargo conocimiento sin intercambio y sin cambio. 
La asusencia de intercambio entre estos dos momentos de la humanidad femenina, entre la mujer que quiere y la mujer que sabe ... [tiene su causa] en el orden simbólido que sostiene el sistema de las relaciones sociales.» 
Librería de Mujeres de Milán, No creas tener derechos.  

dilluns, 20 de febrer de 2017

El dret al matrimoni, un dret il·lusori, sobretot per les que queden sotmeses al dret civil balear, en un matrimoni basat en la diferència sexual.

El buidatge d'efectes de la institució del matrimoni, quan aquesta institució queda sotmesa a les regles del dret civil balear està fent il·lusori el dret fonamental al matrimoni i la protecció de la maternitat (el drets de les mares), perquè converteix la institució del matrimoni sotmès al dret civil balear en pura litúrgia; en l'entrega personal de la dona a donar fills i l'acceptació resignada de la seva pèrdua d'oportunitat econòmica.  

[«La mujer con la pata quebrada y en casa.»]

Els estralls del neo-masclisme i el neo-liberalisme en les institucions basades en la realitat dels vincles humans duen com a efecte pràctic que, sobretot la dona que és mare dins del context del matrimoni heterosexual, no tingui drets econòmics, i que les sancions que el mercat capitalista posa a la maternitat siguin cobrades, beneficiïn i enriqueixin, a l'home al que ha fet pare. 

... cuando hayas tenido tiempo de pensarlo bien, espero que comprenderás lo que he hecho. Sabes que no soy romántica. Nunca lo he sido. No busco más que un hogar confortable, y teniendo en cuenta el carácter de Collins, sus relaciones y su posición, estoy convencida de que tengo tantas probabilidades de ser feliz con él, como las que puede tener la mayoría de la gente que se casa.» 

El fet que el matrimoni sotmés al dret balear no generi cap efecte econòmic, més que la simple manutenció de present,

[Article 4 Compilació: 1. ... es considera com a contribució el treball per a la família.]

a canvi de la prestació personal de la dona que és mare, el presenta, dins l'ordenament jurídic, com a pura litúrgia, formalitat sense fons, i planteja seriosament la necessària intervenció dels òrgans estatals o suprancionals garants dels drets fonamentals dins dret civil balear, segrestat per poders fàctics. 

A més, qui queda sotmès al dret civil balear pel que fa al seu matrimoni, i que des de sempre no gaudeix d'efectes econòmics inter vius (si que ha de complir les prestacions personals); encara veu més maltractat el seu estat civil de "casada" perquè el règim matrimonial legal balear permet també la usurpació d'efectes mortis causa perquè; 
1) si queda sotmès al dret eivissenc no genera el seu matrimoni efectes econòmics mortis causa perquè no té llegítima, en contra de la concepció moderna de la família-matrimoni; 
2) si queda sotmès al dret mallorquí, el cònjuge amb veïnatge mallorquí pot forçar a la renúncia de la llegítima a l'altre.

Observem la filosofia d'una reforma liberal que pot enfonsar la social democràcia que, amb el seu darrer alè d'aire, governa a les Illes; la filosofia moral oculta (atenent al comportament que s'observa en les relacions entre sexes) és que l'home mallorquí amb fills que es casa amb dona més jove, no mallorquina, pot imposar-li la privació d'efectes matrimonials mortis causa (sabent que intervius ja no n'hi ha).

«La problemàtica ... del que s‟anomenen ... famílies reconstituïdes. Passar a posteriors núpcies comporta que el cònjuge viudo serà legitimari en la successió del seu consort premort.
... donar solució a les parelles que volen contreure matrimoni ... sense que la llei les limiti per efecte de la llegítima vidual.»

Tot això, la desigualtat entre cónjuges en funció del veïnatge civil i la discriminació del cònjuge víctima del dret civil balear, que permet que un obligui a l'altre a renunciar  a la llegítima, s'enfot d'alguns drets fonamentals, com el dret al matrimoni, i de la protecció de l'ordre públic i la seguretat jurídica que l'Estat ha de garantir en relació amb la institució del matrimoni (o ha de prescindir-se de la institució del matrimoni civil, deixant-ho en un món privat i sacramental, de lliure "lliurament" personal).

dijous, 16 de febrer de 2017

PODEMOS: Machirulos & en-machadas.


«... habréis observado por las calles de vuestra ciudad a mujeres, con frecuencia jóvenes o jovencísimas, adelescentes apenas, que caminan solas y concentradas como si tuvieran una meta precisa que alcanzar. No la tienen. A grandes pasos caminan de acá para allá. No importa, de hecho siguen su camino trazado, que rehacen día tras día.
... las mujeres estan buscando un lugar-tiempo donde situarse simbólicamente y que su andar de un lado para otro es como un intento de procurarse un cuerpo racional, de dibujar una topología para orientarse mentalmente». 
Librería de Mujeres de Milán, No creas tener derechos.  


Els estralls que la ciència masculina fa en la ment femenina és que algunes no es veuen com el que són, les més víctimes de totes del patriarcat, adoradores d'un líder de masculinitat patriarcal i falocèntrica, alter ego del violador Tyrion Lannister. 

La política de dones no la poden fer les dones que decideixen no tenir pensament femení, que es desplacen a  l'ordre simbòlic patriarcal, i defensen i sostenen el gran escenari de l'ordre simbòlic patriarcal que és el Parlament; sense entendre que elles, com la resta, tampoc no tenen la competència sobre el cos, ni l'autoritat materna, i queden sotmeses als homes; que discuteixen, destruint-se, amb homes que són ciutadans i legislen sobre el cos de dona; sobre el cos d'elles. 

Altres dones, les de la vida real, sabem que, en aquell ordre de coses, no tenim dret al propi cos, ni a estar presents a la total vida dels fruits del nostre cos, a la vivència íntegra de la pròpia maternitat; sinó que l'Estat i els homes (inclou dones) que el sostenen (des de tots els poders) segueixen entrant el cos de la dona en el Dret, i van afegint clàusules abusives, negadores de la llibertat femenina, al contracte sexual, el que justifica el contracte social entre homes; i que mai ha estat acordat amb la societat  femenina, la qual mai estarà representada, per una impossibilitat jurídica estructural, pels sistemes pensats pels homes, ni hi ha representació femenina en les dones que sostenen aquest ordre de poder perquè no entren en ell com a dones, sinó com a seguidores, defensores, guerrilleres, d'una ideologia masculina.