El final del patriarcado ha dejado sin ley a muchos hombres y, también, a algunas mujeres, a las mujeres que estaban a gusto deportadas en él y a las que creen que pueden medrar, y medran, en la confusión de la ausencia de ley.
El final del patriarcado ha abierto una batalla por lo simbólico completamente nueva. Es una batalla por el modo de interpretar y de poner en palabras el sentido actual de la realidad: el sentido de la vida, de las relaciones, de las cosas y, sobre todo, el sentido actual del ser mujer u hombre, un asunto en el que casi nadie se aclara ya. Todo esto lo decía antes, a su modo, el patriarcado. Ahora está abierta la posibilidad de que lo digamos las mujeres hablando como mujeres, eligiendo hablar como mujeres y no como hombres. Los hombres, por lo general, están en este momento más ocupados en lo que les pasa con el reparto del poder en las democracias (curiosamente bloqueadas a fuerza de igualdad en muchos Estados como el español, el de los Estados Unidos, Reino Unido, etc.) que en algo que les afecta mucho más a fondo y que es, precisamente, el final del patriarcado, inseparable, por lo demás, de la crisis de la democracia. Por eso es la ocasión de las mujeres, ocasión de hacer de tertium, de terciar en el debate cristalizado entre derechas e izquierdas para devolverle el contacto con la realidad viva. No sabemos por cuánto tiempo estará disponible la ocasión
.

María-Milagros Rivera,
Textos políticos. La violencia de tantos hombres contra las mujeres

Chiara Zamboni dijo que "nos hemos sustraído a la automoderación”. Es verdad, pero ello no excluye que seamos en cambio heteromoderadas: que sufrimos poderes e imposiciones de naturaleza diversa, con repercusiones internas de intimidación y a veces incluso de miedo. Es una cosa natural y como tal la consideramos, pero es necesario ser conscientes; de otro modo, eso que era heteromoderación, se convierte en automoderación.

Frente a condicionamientos o poderes que no tenemos la fuerza de vencer o la astucia de eludir, bajamos la cabeza, que es un modo de estar en la realidad sin olvidar el deseo propio. Angela Putino, reflexionando sobre la mujer guerrera, dijo: "estar en contra tiene que ver con la irreductibilidad", que no es lo mismo que lanzarse en contra.

Mantener la línea de lo irreductible, en otras palabras, hacer que la heteromoderación siga siendo tal, que no se convierta nunca en automoderación, no es siempre fácil.

Luisa Muraro, Diotima.


... por qué razón las mujeres perjudican al propio sexo o lo someten a dolorosas contradicciones cuando intervienen en las leyes o piden al Parlamento que resuelva algunos de los conflictos sociales en los que están implicadas. ... cuando entra directamente en juego la diferencia sexual y el conflicto entre los sexos, ... es necesario tener presente que la norma siempre es una figura secundaria, derivada, que sirve para medir lo que de hecho sucede en el cuerpo social. ... no habrá ley capaz de dar valor a la sexualidad femenina si éste no le está reconocido socialmente.

No creas tener derechos.

diumenge, 27 de novembre de 2016

I Advent. 27 de novembre de 2016



"... experiencia de libertad cuya forma más simple se da en la experiencia de la lectura ... la forma más simple y perfecta, apetece añadir, cuando nos encontramos ante ciertas imágenes de la Anunciación en las que María es representada como una mujer leyendo, íntimamente prendada y casi sorprendida, no se entiende si del libro o del ángel, aunque quizás no se les pueda separar".  
Luisa Muraro, El Dios de las mujeres.


PRIMER DIUMENGE D'ADVENT. Lluc 1,26-38.
Anunci del naixement de Jesús
 2L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
- Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:
- No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim.
34 Maria preguntà a l'àngel:
- Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué:
37 ... perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir:
- Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar. 

************** 

"¿Cómo es posible? pregunta María de Nazaret al ángel Gabriel que le enuncia lo que sabemos, o sea que ha sido elegida por Dios para ser la madre de un hombre que "será grande y será llamado Hijo del Altísimo".
¿Cómo es posible que yo sea madre? -pregunta ella- y el ángel sustancialmente responde: para Dios nada es imposible. Una respuesta cuyos términos están cerca de la definición que finalmente la lógica, después de mucho investigar, ha dado de lo posible: lo posible es lo no imposible. De acuerdo, pero todavía es necesario que ella diga que sí. 
Y es este paso y esta idea de lo posible lo que estamos intentando encontrar ...
... los términos fabulosos pero nítidos que encontramos en el relato del Evangelio de Lucas: el omnipotente creador y señor del mundo deseó venir a este mundo, pero no podía, lo habría hecho estallar de imposibilidad, porque el mundo es una realidad finita; se dirigio entonces a una habitante del mundo, una mujer llamada María, y le pidió que le hiciera venir, convirtiéndose en su madre. 
Y ¿si ella hubiese dicho que no? No es posible saltarse esta pregunta. Me respuesta es que, con toda probabiliad, si ella no se hubiera fiado y hubiese dicho que no, todo se hubiera quedado ahí. Sé que quien ama no se rinde tan fácilmente, y al omnipotente creador del mundo le había dado por amar el mundo o tal vez lo amaba desde el principio, no lo sé; en cualquier caso, es por esto por lo que quería venir, según yo entiendo el evangelio, y no para mandar ni para mejorarlo. Habría inventado otra cosa, podemos suponer. 
No obstante, la respuesta de María ni se podía dar por descontada ni era superflua, no podía serlo, porque solo la dependencia del omnipotente del asentimiento libre de ella le despojaría de los atributos que le excluían de la posiblidad de venir al mundo; solo la libertad de aquella mujer, no de una cualquiera sustituible por otra cualquiera sino de ella personalmente, dejaría en suspenso todo lo que normalmente nos lleva a excluir- no sin razones válidas- que Dios tenga algo que ver con nosotros. Y Le habría hecho venir aquí. (Lo cual es, dicho en las palabras de la teología fabulosa, la razón definitiva de la libetad femenina, por la cual, entre otras cosas, una mujer no es separable de su poder-ser madre y a nadie le es lícito, por razón alguna, imponerle o prohibirle que efectivamente lo sea).
El Dios de las mujeres, de Luisa Muraro. 

****************

"La experiencia femenina, privada de la posibilidad de autosignificación, se encontraría así totalmente a merced de los códigos culturales vigentes y de quienes tienen el poder de manipularlos".
Luisa Muraro, El orden simbólico de la madre. 
 

divendres, 25 de novembre de 2016

No és violència de gènere, no és violència domèstica, no és violència masclista i no és violència contra la dona.

És violència de l'home. 
  • Un subjecte i una acció. 
    • No és una qüestió d'adjectius, de debat estèril, acadèmic, i de política de partits sobre una paraula
  • I una finalitat: Destruir la diferència femenina, la diferència de ser dona. 
    • Destruir-la a ella, a allò que ella construeix, a les seves relacions, a allò que ella és; prendre-li les filles i els fills imposant-li la divisió de la seva maternitat, privant-la de poder estar en la total vida de la filla o del fill; empobrir-la per haver estat mare i haver-lo convidat a ser pare, per haver conviscut amb ell, per ser dona dins de l'ordre econòmic masculí del liberalisme; impedir-li l'ús de la casa que ella ha aixecat; i dificultar-li la sexualitat femenina, com és el seu dret humà a alletar

No es pot fer front a allò que l'ordre patriarcal no deixa dir. 


dijous, 24 de novembre de 2016

Rita Barberá ha mort d'èxit perquè s'ha mort d'aforament.




Així mateix, avui s'ha vist l'esperpent més impensable al Congrés. 

L'obedient Ana Pastor, que hauria de fixar-se bé amb Rita Barberá per veure què fa l'ordre simbòlic patriarcal amb les dones patriarcals, ha violentat a aquells que es creuen representants de la seguretat jurídica i de la legalitat vigent, fent-lis fer un minut de silenci per algú que encara no era oficialment difunta. 
Dins d'aquest esperpent, Podemos ha tengut el comportament més honest de tots. Altres, els vertaders botxins (PP) i jurats (C's) de Rita Barberá han fet gala de la seva baixa qualitat moral.

I Bauzá ha fet de sereno, ha piulat a primera hora, intentant obsessivament el seu minut de glòria, entonant "mi amiga Rita, cuando vayas al cielo"

I amb tot això comença el principi de la fi de Rajoy, perquè em sembla que aquesta dona, que "ha mort quan calia", no haurà mort impunement, és a dir, que deixa algunes consciències molt carregades en el PP. 

dilluns, 21 de novembre de 2016

Bauzá! Mantente firme, aguanta las presiones y líbranos del PP, por Dios.


 PP
El padrí Biel, la pròstata del PP.
El tono de su discurso llegó a su apogeo al mostrar su apoyo a Sánchez, en medio de las presiones y críticas de algunos barones socialistas: "¡Pedro, mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, líbranos, por Dios, líbranos de ellos! Estamos a tu lado, estamos contigo, aguanta, resiste a las presiones, intenta formar una mayoría progresista y de cambio. España no puede

Ver más en: http://www.20minutos.es/videos/nacional/inBKZ149-iceta-pedro-libranos-de-rajoy-por-dios/#xtor=AD-15&xts=467263
l tono de su discurso llegó a su apogeo al mostrar su apoyo a Sánchez, en medio de las presiones y críticas de algunos barones socialistas: "¡Pedro, mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, líbranos, por Dios, líbranos de ellos! Estamos a tu lado, estamos contigo, aguanta, resiste a las presiones, intenta formar una mayoría progresista y de cambio. España no puede permitirse cuatro años más de PP. ¡No, por Dios, no!", ha exclamado Iceta, en medio de una fuerte ovación.

Ver más en: http://www.20minutos.es/videos/nacional/inBKZ149-iceta-pedro-libranos-de-rajoy-por-dios/#xtor=AD-15&xts=467263
¡Pedro, mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, líbranos, por Dios, líbranos de ellos! Estamos a tu lado, estamos contigo, aguanta, resiste a las presiones, intenta formar una mayoría progresista y de cambio. España no puede permitirse cuatro años más de PP. ¡No, por Dios, no!", ha exclamado Iceta, en medio de una fuerte ovación.

Ver más en: http://www.20minutos.es/videos/nacional/inBKZ149-iceta-pedro-libranos-de-rajoy-por-dios/#xtor=AD-15&xts=467263
¡Pedro, mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, líbranos, por Dios, líbranos de ellos! Estamos a tu lado, estamos contigo, aguanta, resiste a las presiones, intenta formar una mayoría progresista y de cambio. España no puede permitirse cuatro años más de PP. ¡No, por Dios, no!", ha exclamado Iceta, en medio de una fuerte ovación.

Ver más en: http://www.20minutos.es/videos/nacional/inBKZ149-iceta-pedro-libranos-de-rajoy-por-dios/#xtor=AD-15&xts=467263

La política real: Construeix civilització, retornant a la mare, a la genealogia femenina, allò que és seu.

Fossa de Porreres: 55 esquelets recuperats durant la primera fase del projecte. (dBalears)

 

És política real el fet de retornar 55 cossos al seu lloc d'origen, de deixar-los poder tornar a "tocar mare", o a qui ara la representi, perquè les mares d'aquests 55 homes menors de 50 anys enterrats, com deixalles, en una fossa comuna, no hi són ja per poder-los rebre.

 

Es pregunta Luisa Muraro (El Dios de las mujeres, 97): Com custodiar vius els cossos (desapareguts, torturats, disseminats)?

I posa l'exemple de les Mares argentines que digueren a l'Estat que les seves filles i fills, els cossos dels quals foren injustament apropiats per l'Estat, sempre havien existit, i seguien existint, perquè elles sempre estarien embarassades d'elles i d'ells. 

Així es custodien vius els cossos desapareguts en mans de l'Estat, declarant l'autoria del cos, la mare com autora, enfront a l'Estat usurpador. 

Diu Milagros Rivera que aquest és el conflicte soterrat de la democràcia, la decisió sobre l'autoria dels cossos, que és de la mare, i no del Pare/pare. Cada vegada més, aquesta veritat oculta per les regles de l'Estat patriarcal, el desmantella d'arrel. El cos és de cada una i de cada un perquè cada mare, concreta, i singular, ens l'ha donat. 

 

Política és només la relació mediadora que aconsegueix felicitat i llibertat per a tothom, com en l'ordre matern, el genuí ordre simbòlic, el primer que coneixem; un ordre de felicitat i llibertat, en dependència i proximitat a la mare (o quien "por ella" -Luisa Muraro). 

I mostres de vertadera política n'hi ha poques en la política de partits o masculina. 

Aquesta, del retorn dels cossos, n'és una, i crec que darrera aquest resultat efectiu hi ha l'esforç i el convenciment personal de la diputada de MES, Margalida Capellà, de qui sé que ha dedicat molta tasca professional a aquest objectiu. 

El retorn dels desapareguts a les seves famílies, la facultat de Medicina i l'impost turístic, són tres elements de política real dins la política de partits, cosa poc freqüent que passi en un Govern, que hi hagi tres resultats socialment tan bons. 

 

Per altra banda, la política dels fins sense mitjans, i dels mitjans convertits en mera litúrgia com és tan freqüent, i de fins que, en la pràctica real, perjudiquen les decisions lliures de les dones, és la mala política. 

En aquest sentit, diu Milagros Rivera que la social democràcia desapareix perquè ha convertit els mitjans en fins, com, per exemple, ha convertit la pau en un fi, deixant de ser el mitjà en les relacions humanes. Igual ha fet amb la igualtat, amb la protecció social, ho ha plasmat com un fi, sabent que els mitjans del liberalisme econòmic pervertirien el fi, que acabaria portant més problemes, més manca d'informació, més dret que no genera confiança, que du resultats sorpresa, a la gent; especialment, a la dona que és qui no és subjecte de drets (sinó subjecte a drets masculins).

 

Tornant a l'èxit rotund de la política real que és la dels mitjans, la que es realitza i dóna resultat, invertiu en aquest retorn dels cossos desapareguts vius, el doblers que es poden prescindir d'altres llocs, com les dietes que pagau per sostenir la Comissió Assessora de Dret foral.

dijous, 17 de novembre de 2016

La maledicció de Síria té relació amb el gas i l'energia. La tràgica mort, ofegada pel fum, de Rosa, una dona gran de Reus, té relació amb el gas i l'energia.



Segur que tot és més senzill del que sembla, perquè segur que els responsables són molt pocs i que la resta de la humanitat som molts, si ens sublevam pacíficament i, per exemple, deixam, tothom, en massa, de pagar les factures. 

dimecres, 16 de novembre de 2016

Ofrena floral a la definida i finida Comissió de dret foral.

El Dret civil balear, en concret, el dret mallorquí, té un document de valor incalculable, amb total vigència avui en dia (quasi com ocorre en el common law amb certes regles), que és la Memòria sobre les institucions civils mallorquines que s'havien de conservar enfront al Cc espanyol. 
Pensem que la Memòria replica o contesta (1880) a les maneres de fer en el primer intent de codificació per part de la Comissió de codificació espanyola i això és important per entendre una idea que amb gran senyoriu i dignitat de poble els diu Ripoll i Palou (gens sospitós de ser populista, ni bolivarià), a aquests suposats experts, que ve a ser que no vagin tant sobrats pensant-se que les idees ("el presente que reclama sus conquistas con natural pero muchas veces prematura e irreflexiva  impaciencia") que sorgeixen dels laboratoris jurídics ("según han dicho centros científicos eregidos por iniciativa propia en puntos de complicada y vasta legislación especial") són millors que els costums pacífics dels pobles.
Ara, que podríem estar propers a la destrucció de la Compilació si atenem a la Comissió de Dret civil balear ("... substituiran parcialment els preceptes de la Compilació, per decidir finalment si s’ha de mantenir aquesta dispersió normativa sectorial o si és procedent refondre-la en una nova compilació o cos del dret civil balear), un laboratori jurídic creat pel PP (1998), que hem pagat tots i totes, de la nostra butxaca, i que ha provocat (perquè no s'ha retut mai comptes al Parlament) que durant 18 anys, l'executiu hagi custodiat el misteri de la Compilació i així aquesta, com a relíquia, vagi morint, que acabi intrínsecament deslegitimada, per incomprensible, desnonada per intocable, per insistir en petrificar un sistema desordenat en dret successori i un sistema insolidari (i que camina cap a la inconstitucionalitat) cap a les dones mares casades (inconstitucional, perquè la Constitució protegeix a totes les mares, també les casades en separació de béns ex lege) que és el sistema d'absoluta separació de béns. Ara ja no es tracta de decidir entre dos models de regles patriarcals per governar a la dona, els guanys o la separació de béns, ara es tracta de decidir si l'empobriment social i econòmic que el liberalisme determina per a la maternitat, ha d'enriquir, a més, a l'home convidat a ser pare.  
El mateix fenomen podria passar en el Cc espanyol, que si el desmantellen des d'un o varis (comissió oficial versus associació oligàrquica, sobre les runes d'escoles masculines enfrontades) laboratoris jurídics per afegir caselles als currículums acadèmics, els passarà com a Catalunya que cada dia hauran de fer una reforma legislativa (bis, ter, quarter ... sexdecies), perquè cada dia hi haurà un petit alè de vida humana no regulat, un petit sospir que creuarà la llei i viurà.
A Catalunya, des d'un laboratori jurídic, i confonent llei que regula la vida humana amb llei que ha de servir per modelar els súbdits del nou Estat, han creat un patriarcat que camina en contra de la fi del patriarcat que ja s'ha produït a nivell global. La dona és lliure a nivell global, però la seva maternitat està sotmesa al feminisme patriarcal català què, per exemple, diu que la custòdia compartida és el seu sistema preferit (segons el seu Alt Tribunal), i el que una mare vol o desitja, quan es pensa mare i pensa la filla o el fill, se'ls enfot, no volen veure que el dret matern és extralegem de la llei de l'home, no és regulable.
A Catalunya, crec que la legislació civil deu quadruplicar la de l'Estat espanyol, i no es poden aturar de fer-ne, perquè la vida és inaprehensible, la ment humana és grandiosa i constantment pensa com fugir de les corretges institucionals, desborda constantment la llei. 

Nosaltres, aquí, entre ser l'Illa i les Illes de la calma, i saber que "s'ha de deixar pixar el mul", resulta que potser hi som a temps de salvar la Compilac, si el Govern social demòcrata i sobiranista, posa fi a aquesta Comissió (que s'ha fet i refet, sense transparència, perquè es volia presentar com un òrgan acadèmic, però la Comissió és un assessorament del Govern, per tant, del partit polític que governa, del poder executiu) evitant que un Govern social-demòcrata-eco-sobiranista segueixi assessorat per certs exponents del PP a la Comissió de Dret foral: la ex-Consellera de Matas, Pilar Ferrer; i la que dóna fé de les reunions de la Comissió, que va ser de l'equip de Bauzá, la diputada del PP Antònia Perelló
I també si el Govern social-demòcrata-eco-sobiranista evita les interferències del foralisme (un món androcèntric) i del pensament catòlic, aquesta doctrina que diu que jo, i tu si ets dona, i totes les dones (i la presidenta Armengol, que és dona), no tenim el dret a decidir damunt el nostre cos, perquè si neixes dona el cos és de Déu, i està destinat a la maternitat, et vagi bé o no. 
He publicat (per mitjans oficials, com participar en un Congrés) que:
"... podríem dir que estam davant la incertesa del destí o l’imminent final de la Compilació com a corpus iuris de referència (que, dins l’imaginari jurídic de les Illes, no ha tingut mai la connotació de ser un mínim davant del poder codificador estatal, sinó l’essència del que som) a degut al que s’afirma, sense embuts, en el text presentat per la Presidenta de la Comissió Assessora de Dret civil que assessora al Govern (Comissió nomenada pel govern del popular Bauzá), l’Avantprojecte de llei de règim patrimonial del matrimoni, que afirma (punt II de l’Exposició de Motius), que ells no saben cap a on anem, però estan desmantellant la Compilació com a corpus iuris de referència de l’essència diferencial del dret civil balear i la seva competència: 
“Aquesta Llei inagura el disseny de política legislativa consistent en l’elaboració de lleis sectorials que derogaran i substituiran parcialment els preceptes de la Compilació, per decidir finalment si s’ha de mantenir aquesta dispersió normativa sectorial o si és procedent refondre-la en una nova compilació o cos del dret civil balear”. 
Aquesta afirmació de no saber encara què s’ha de fer, ni perquè es fa, ha alterat bé el món jurídic sensibilitzat en les maneres com, des dels partits conservadors, s’intenta desmuntar qualsevol element singular del territori o del poble balear, per por que evoqui autogovern o sobirania."

*****************

Déu no ha prohibit a cap dona parlar d'ell! (cita Luisa Muraro com a resposta d'una mística a la jerarquia eclesiàstica, quan va ser amonestada)
Cap status quo foralista (ni oficial, ni de poders fàctics, ni de lobbies, ni universitari) em pot prohibir a mi parlar de Dret.  
Internet no només ha revolucionat el lloguer turístic fent petar l'hegemonia de la xarxa hotelera; sinó que ha desbordat altres xarxes, com la xarxa oficial d'investigació universitària.

dilluns, 14 de novembre de 2016

LEGO building for the future male.

Hillary, sra. de Clinton, no va guanyar malgrat ser una dona. 
Rita Maestre, sra. de Errejón, no ha guanyat malgrat ser una dona. 


Ser una dona en la democràcia representativa de la política de partits no té cap significació per a la resta de les dones, més enllà de que ens puguem alegrar de que una dona particular i singular, que pertany a la nostra espècia femenina, aconsegueixi les seves ambicions. Millor per ella, idò!  

La democràcia representativa representa ideologies i models de masculinitats, tot dins l'ordre simbòlic patriarcal, i en cap d'elles la dona no té ciutadania perquè no va pensar el sistema, el sistema va pensar-se en contra d'ella, negant la seva llibertat, definint a la dona com una escissió entre cos i ment per així negant-li el cos, la competència sobre el propi cos, i els fruits que el seu cos doni, si ella vol.



És igual que sigui la ideologia masculina que representa la sra. Clinton o la que representa la sra. de Errejón, cap d'elles representen a les dones, només a una ideologia masculina i la concepció que aquesta tengui sobre la dona i la seva llibertat, les quals elles tampoc no tenen la legitimitat d'imposar a la resta de dones, perquè cap dona representa a una altra, si aquesta no li dóna expressament l'autorització. 

I per això, tot gira sobre el fet que els homes no volen admetre que han perdut el domini damunt nosaltres i els nostres fruits, sobre la nostra maternitat, i només els queda reconèixer la nostra genealogia que farà ciutadania i que depenen de nosaltres si volen que la relació entre els sexes vagi en positiu i sigui un pacte guanyador en civilització, per la qual cosa primer han d'acceptar la seva parcialitat, que no poden parlar per a nosaltres, que el ser dona no és representable, és una interpretació lliure de cada una i de totes com a societat femenina
Des de les ideologies, que també es visualitzen en dones que ocupen un rol i un lloc de poder masculí, uns neguen que la dona pugui decidir ser mare o no ser-ho, entenent que té un destí biològic que queda sotmès al poder fecundador masculí, davant del qual, si ella hi entra en contacte pensant-se que té llibertat sexual, que pot separar maternitat i sexualitat, doncs no és així, sinó que s'executa el seu no-dret a la llibertat.
Altres ens neguen a les dones que hem decidit o acceptat ser mare que ho haguem fet en llibertat i procuren insistentment que la llei atribueixi el poder sobre els cossos (el control, directe o indirecte, damunt dels cossos de la dona i els fills és el poder masculí per excel·lència) fruit del cos de la dona, al pare, per invisibilitzar la nostra autoritat materna per a governar la nostra maternitat, custodiant les nostres filles i fills, d'acord a així com hem pensat el nostre ser mares; per sotmetre la llibertat femenina, al poder masculí, mitjançant el domini de la dona privant-la del contacte diari amb la filla o el fill, i qüestionant-li la seva manera de governar la seva maternitat.

Per mi, la imposició de custodia compartida sobre la meva maternitat,  la prohibició legal o judicial de poder estar en la total vida del meu fill i les meves filles, l'atribució intransferible a l'home que vaig fer pare dels meus permisos de maternitat ... és més esclavatge que la prohibició d'avortar amb assistència sanitària, perquè, avui en dia, avortarem igualment si aquesta necessitat se'ns plateja, i haver-ho de fer sense el dret a l'assistència sanitària destruirà la relació entre els sexes, perquè suposa que l'Estat i la llei masculina li diuen a una dona que, en relació amb els problemes que la manca de llibertat que el cos de dona té enfront del poder fecundador masculí; ella s'ha de fotre, i aguantar-se, que ell no és responsable de que ella mai hagui de viure l'estar embarassada sense voler-ho o sense poder-ho acceptar.
Així, d'una vegada per sempre, explotarà el conflicte humà home-dona de sexualitat heterosexual, que ja és l'hora d'explotar, després de 4000 anys. 

Tota aquesta política nihilista de la civilització futura i de les relacions home-dona, només du a l'aïllament progressiu de la sexualitat heterosexual masculina i a que progressivament els homes heterosexuals del demà no tendran la possibilitat de ser pares, perquè cap dona tendrà interès en convidar-los a compartir la seva maternitat. 

Diuen les estadístiques, he escoltat, que de les dones nascudes als anys 70, al nostre país, dones lliures, 1 de cada 4 ha decidit no ser mare i ja no ho serà. 
No diuen però de les 3 restants quantes han estat mares de manera independent d'un home, elles soles, i quantes ho han estat en companyia d'una altra dona, fixant les seves condicions particulars
No diuen quants d'homes ja no han estat convidats a ser pares. I aquest serà el percentatge que més s'elevarà d'ara en endavant: la pèrdua del sexe masculí del gran regal d'amor que és poder ser pare quan una dona el convida a ser part de la seva maternitat, així com ella vulgui organitzar-la.

La revolució femenina s'ha guanyat i hem demostrat que el poder ser dona amb llibertat no ens ho obstaculitza el nostre cos, ni el nostre desig de maternitat, sinó la relació amb l'home.  
S'ha verificat l'existència de la llibertat femenina extralegem, a la realitat, i la pèrdua de llibertat si entres en contacte amb la sexualitat masculina base de les institucions legals.

divendres, 11 de novembre de 2016

La Compilació del Dret civil balear protegible com a bé etnològic vigent.

I Jornades de Cultura popular i tradicional. Palma


Ponència "Cultura popular i expressions del folklore: Un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada". 

Així mateix, com a cultura podem proposar custodiar la Compilació mateixa, pel món (1) de la Compilació enfront a les recodificacions i reconstitucions actuals. 
Des d'aquest punt de vista, l'art. 4.3 LCPT diu que tots els béns etnològics "tant aquells que es conserven vius en l'actualitat ... han de ser objecte de protecció, foment, estudi i documentació, i s'han de plantejar mesures concretes per recuperar aquells que estiguin en perill de desaparició". 
Algunes Esmenes (del grup MES) al Projecte de llei per la qual es modifica la Compilació de dret civil de les Illes Balears ens serveixen també per il·lustrar aquesta qüestió: 
el Govern inagura també una línia de treball constant, relatiu a l’ordenació i modernització respectuosa de les institucions de la Compilació, per tal de mantenir-la i desenvolupar-la com a “corpus iuris” de referència del Dret civil balear, les seves singularitats d’origen consuetudinari i la seva pluralitat normativa, amb l’ordenació de la matèria per Illes.” 
 


[1] "los libros de historia o de filosofía pasan de lo que se puede llamar el régimen del dos, que es lo que explica y expressa la vida corriente, al régimen del uno, que es el propio del pensamiento abstracto de la cultura universitaria occidental. ... El proceso de transformación de la criatura humana sexuada en un sujeto neutro pretendidamente universal es un proceso propio, en Occidente, de la Edad moderna y de la Edad contemporánea. En la Europa medieval hubo una sensibilidad bastante grande hacia la diferencia humana primera. La comogonía feudal se formó en torno a dos principios creadores, cada uno de los cuales era percibido y entendido como de alcance cósmico: estos dos principios creadores eran el principio creador masculino y el principio creador femenino. Es la doctrina o enseñanza que en los siglos XII y XIII fue puesta en palabras con la expresión "los dos infinitos" ... La Europa moderna fue perdiendo el sentido de los dos infinitos a partir del siglo XIV y, más intensamente, a partir del siglo XVI. Lo hizo ayudada por las universidades, el Humanismo y por los tribunales de la Inquisión". 
La diferencia sexual en la historia, María-Milagros Rivera Garretas.

dijous, 10 de novembre de 2016

Falogocentrisme PODEMOS.

El Patriarca ideòleg de PODEMOS Echenique ordena la lapidació pública, sense judici, de dues diputades balears, mentre que, des del Consell Patriarcal central, victoreja i encobreix al Patriarca Especulacions-Espinar Societat Familiar.
Echenique sobre el escándalo de Espinar: "Se nos pide que no hayamos tenido nunca 20 años

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2880724/0/echenique-sobre-escandalo-espinar-se-nos-pide-que-no-hayamos-tenido-nunca-20-anos/#xtor=AD-15&xts=467263
Echenique sobre el escándalo de Espinar: "Se nos pide que no hayamos tenido nunca 20 años"

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2880724/0/echenique-sobre-escandalo-espinar-se-nos-pide-que-no-hayamos-tenido-nunca-20-anos/#xtor=AD-15&xts=467263
Echenique sobre el escándalo de Espinar: "Se nos pide que no hayamos tenido nunca 20 años"

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2880724/0/echenique-sobre-escandalo-espinar-se-nos-pide-que-no-hayamos-tenido-nunca-20-anos/#xtor=AD-15&xts=467263
Echenique sobre el caso Espinar: "Se nos pide que no hayamos tenido nunca 20 años".

Als 20 anys tots els homes joves comenten el mateix tipus d'actuacions? 
Als 20 anys tots els homes joves tenen el mateix tipus de comportaments socials, econòmics, sexuals?
Als 20 anys tots els homes joves són "de la mateixa casta"? 

Així es veu que justifiquen el seu falogocentrisme i l'exhibicionisme viril de les seves performances els alfas podemitas. 

No oblidem que és aquesta la filosofia del gran Patriarca Pablo Iglesias, alter ego de Tyrion Lannister, quan disculpa al seu alter ego Lannister, que als seus 20 anys, consentí i participà en una violació grupal d'una dona, la seva esposa, Tysha, en aquesta gran sèrie de televisió que inspira el programa polític d'aquesta fastigosa casta masculina que aspira a recrear un món de poder masculí universal.
henique sobre el escándalo de Espinar: "Se nos pide que no hayamos tenido nunca 20 años

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2880724/0/echenique-sobre-escandalo-espinar-se-nos-pide-que-no-hayamos-tenido-nunca-20-anos/#xtor=AD-15&xts=467263
Echenique sobre el escándalo de Espinar: "Se nos pide que no hayamos tenido nunca 20 años"

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2880724/0/echenique-sobre-escandalo-espinar-se-nos-pide-que-no-hayamos-tenido-nunca-20-anos/#xtor=AD-15&xts=467263
Echenique sobre el escándalo de Espinar: "Se nos pide que no hayamos tenido nunca 20 años"

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2880724/0/echenique-sobre-escandalo-espinar-se-nos-pide-que-no-hayamos-tenido-nunca-20-anos/#xtor=AD-15&xts=467263
Echenique sobre el escándalo de Espinar: "Se nos pide que no hayamos tenido nunca 20 años"

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2880724/0/echenique-sobre-escandalo-espinar-se-nos-pide-que-no-hayamos-tenido-nunca-20-anos/#xtor=AD-15&xts=467263

dimarts, 8 de novembre de 2016

dilluns, 7 de novembre de 2016

El "pacte demiürg" de la Gestora PSOE confirma que és Pedro Sánchez, el llegítim president del Govern espanyol en l'exili i que Mariano Rafog es dedicarà tota la legislatura a passejar-se pel món.

Pedro Sánchez s'ha confirmat com a President del govern en l'exili i ha confirmat les i els membres del seu gabinet de govern en l'exili. 

Sánchez, hoy en Washington DC, se ha reunido en secreto con sus afines en un hotel de Madrid.(font)

 ***************

Rajoy reactiva su agenda exterior con siete cumbres bilaterales pendientes. (font)

 

Mentre tant, Rafog i el seu majordom, Rivedon, juguen a ser homes-Estat.  

 


Sílbame, sílbame, y ya voy. ("Soy un niño transistor de la transición").

El líder de Ciudadanos y el presidente del Gobierno han hablado durante 10 minutos.(font)

- Seguir leyendo: http://www.libremercado.com/2016-11-05/rivera-llama-a-rajoy-para-empezar-a-negociar-ya-los-presupuestos-1276586097/

Dar la vuelta al mundo es una historia sin final 
nunca sabes cuando acaba bien o acaba mal 
lo unico importante es estar juntos y ya está.  
...
hay que ser amigos eso es lo fundamental
si tu vas delante yo vigilo desde atras

...
pon la boca asi como si fueras a beber
ve soplando el aire poco a poco y a la vez

sale tu silbido y ya no hay nada que temer 

silba fuerte fuerte y el problema no es problema
porque siempre hay un amigo que desea estar contigo y ahí está.

sílbame, tu sílbame


divendres, 4 de novembre de 2016

Ministre de "la nada".



Bauzá: 
"O gobierna el PP con mayoría absoluta, o la nada".
Una cartera de turisme per en Bauzá.
 
El gabinet paritari del nou no-ministre; totes elles elegides sense quotes ni cremalleres, com diu na Marga Duran, sinó pel seu propi pedigrí.

dijous, 3 de novembre de 2016

Madrid, ciutat inhabitable. I Palma?

La polución del aire puede afectar a la memoria y al cociente intelectual.

****************** 

ISEGORÍA/32 (2005). Ciudadanía ecológica.
 
La relación potencialmente asimétrica entre el espacio habitado por una población humana dada y el espacio ecológico requerido para mantenerla es ilustrada gráficamente por Wackernagel en la siguiente cita: 

Imaginemos lo que ocurriría a cualquier ciudad o región urbana moderna -Vancouver, Filadelfia o Londres- definida por sus fronteras políticas, sus áreas de construcción y sus actividades socioeconómicas, si las cubriéramos con una plataforma de cristal o plástico que dejara pasar la luz pero no permitiera entrar ni salir ningún tipo de objetos materiales (...) La salud y la integridad de ese sistema humano así circunscrito dependería totalmente de aquello que estuviera dentro del hemisferio desde el principio. Es obvio que la mayoa de las personas de esa ciudad dejarían de realizar sus funciones habituales, y perecerían en el plazo de pocos días.

En efecto, la ciudad de Wackemagel toma prestado espacio ecológico a otros lugares para poder sobrevivir. Mientras el espacio ecológico se considere ilimitado, éste es un hecho sin importancia. La «deuda de espacio ecológico» en la que incurre dicha ciudad se puede subsanar sirviéndose del fondo ilimitado de recursos de otra parte del mundo. 
Pero si empezamos a pensar en términos de límites o umbrales, bien locales, regionales o globales, nos encontramos con la posibilidad de una deuda de espacio ecológico que no podamos reembolsar -debido, por ejemplo, a que las reservas de las que servirse estén agotadas o gravemente degradadas-.
Otro modo de abordar este problema es estudiando la relación entre ocupación del espacio ecológico y sostenibilidad medioambiental. En un mundo que no es ilimitado pero sí tolerante, la sostenibilidad medioambiental establece ciertos límites a la cantidad de espacio ecológico que puede ser ocupado de un modo sostenible. Estos límites se aplican tanto a los individuos como a las comunidades. 
En principio, sería posible determinar la cantidad -o cuota- de espacio ecológico disponible consistente con el objetivo de la sostenibilidad, para un individuo o comunidad concreta. También, esta cuota debería aplicarse tanto al conjunto de todos los recursos ambientales, como a uno o un grupo de ellos.
http://www.huygens.es/esp/libro/bosquejo-de-sustentabilidad-ambiental-en-el-derecho-civil