Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

diumenge, 27 de novembre de 2016

I Advent. 27 de novembre de 2016



"... experiencia de libertad cuya forma más simple se da en la experiencia de la lectura ... la forma más simple y perfecta, apetece añadir, cuando nos encontramos ante ciertas imágenes de la Anunciación en las que María es representada como una mujer leyendo, íntimamente prendada y casi sorprendida, no se entiende si del libro o del ángel, aunque quizás no se les pueda separar".  
Luisa Muraro, El Dios de las mujeres.


PRIMER DIUMENGE D'ADVENT. Lluc 1,26-38.
Anunci del naixement de Jesús
 2L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
- Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:
- No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim.
34 Maria preguntà a l'àngel:
- Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué:
37 ... perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir:
- Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar. 

************** 

"¿Cómo es posible? pregunta María de Nazaret al ángel Gabriel que le enuncia lo que sabemos, o sea que ha sido elegida por Dios para ser la madre de un hombre que "será grande y será llamado Hijo del Altísimo".
¿Cómo es posible que yo sea madre? -pregunta ella- y el ángel sustancialmente responde: para Dios nada es imposible. Una respuesta cuyos términos están cerca de la definición que finalmente la lógica, después de mucho investigar, ha dado de lo posible: lo posible es lo no imposible. De acuerdo, pero todavía es necesario que ella diga que sí. 
Y es este paso y esta idea de lo posible lo que estamos intentando encontrar ...
... los términos fabulosos pero nítidos que encontramos en el relato del Evangelio de Lucas: el omnipotente creador y señor del mundo deseó venir a este mundo, pero no podía, lo habría hecho estallar de imposibilidad, porque el mundo es una realidad finita; se dirigio entonces a una habitante del mundo, una mujer llamada María, y le pidió que le hiciera venir, convirtiéndose en su madre. 
Y ¿si ella hubiese dicho que no? No es posible saltarse esta pregunta. Me respuesta es que, con toda probabiliad, si ella no se hubiera fiado y hubiese dicho que no, todo se hubiera quedado ahí. Sé que quien ama no se rinde tan fácilmente, y al omnipotente creador del mundo le había dado por amar el mundo o tal vez lo amaba desde el principio, no lo sé; en cualquier caso, es por esto por lo que quería venir, según yo entiendo el evangelio, y no para mandar ni para mejorarlo. Habría inventado otra cosa, podemos suponer. 
No obstante, la respuesta de María ni se podía dar por descontada ni era superflua, no podía serlo, porque solo la dependencia del omnipotente del asentimiento libre de ella le despojaría de los atributos que le excluían de la posiblidad de venir al mundo; solo la libertad de aquella mujer, no de una cualquiera sustituible por otra cualquiera sino de ella personalmente, dejaría en suspenso todo lo que normalmente nos lleva a excluir- no sin razones válidas- que Dios tenga algo que ver con nosotros. Y Le habría hecho venir aquí. (Lo cual es, dicho en las palabras de la teología fabulosa, la razón definitiva de la libetad femenina, por la cual, entre otras cosas, una mujer no es separable de su poder-ser madre y a nadie le es lícito, por razón alguna, imponerle o prohibirle que efectivamente lo sea).
El Dios de las mujeres, de Luisa Muraro. 

****************

"La experiencia femenina, privada de la posibilidad de autosignificación, se encontraría así totalmente a merced de los códigos culturales vigentes y de quienes tienen el poder de manipularlos".
Luisa Muraro, El orden simbólico de la madre. 
 

divendres, 25 de novembre de 2016

No és violència de gènere, no és violència domèstica, no és violència masclista i no és violència contra la dona.

És violència de l'home. 
  • Un subjecte i una acció. 
    • No és una qüestió d'adjectius, de debat estèril, acadèmic, i de política de partits sobre una paraula
  • I una finalitat: Destruir la diferència femenina, la diferència de ser dona. 
    • Destruir-la a ella, a allò que ella construeix, a les seves relacions, a allò que ella és; prendre-li les filles i els fills imposant-li la divisió de la seva maternitat, privant-la de poder estar en la total vida de la filla o del fill; empobrir-la per haver estat mare i haver-lo convidat a ser pare, per haver conviscut amb ell, per ser dona dins de l'ordre econòmic masculí del liberalisme; impedir-li l'ús de la casa que ella ha aixecat; i dificultar-li la sexualitat femenina, com és el seu dret humà a alletar

No es pot fer front a allò que l'ordre patriarcal no deixa dir. 


dijous, 24 de novembre de 2016

Rita Barberá ha mort d'èxit perquè s'ha mort d'aforament.




Així mateix, avui s'ha vist l'esperpent més impensable al Congrés. 

L'obedient Ana Pastor, que hauria de fixar-se bé amb Rita Barberá per veure què fa l'ordre simbòlic patriarcal amb les dones patriarcals, ha violentat a aquells que es creuen representants de la seguretat jurídica i de la legalitat vigent, fent-lis fer un minut de silenci per algú que encara no era oficialment difunta. 
Dins d'aquest esperpent, Podemos ha tengut el comportament més honest de tots. Altres, els vertaders botxins (PP) i jurats (C's) de Rita Barberá han fet gala de la seva baixa qualitat moral.

I Bauzá ha fet de sereno, ha piulat a primera hora, intentant obsessivament el seu minut de glòria, entonant "mi amiga Rita, cuando vayas al cielo"

I amb tot això comença el principi de la fi de Rajoy, perquè em sembla que aquesta dona, que "ha mort quan calia", no haurà mort impunement, és a dir, que deixa algunes consciències molt carregades en el PP. 

dilluns, 21 de novembre de 2016

Bauzá! Mantente firme, aguanta las presiones y líbranos del PP, por Dios.


 PP
El padrí Biel, la pròstata del PP.
El tono de su discurso llegó a su apogeo al mostrar su apoyo a Sánchez, en medio de las presiones y críticas de algunos barones socialistas: "¡Pedro, mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, líbranos, por Dios, líbranos de ellos! Estamos a tu lado, estamos contigo, aguanta, resiste a las presiones, intenta formar una mayoría progresista y de cambio. España no puede

Ver más en: http://www.20minutos.es/videos/nacional/inBKZ149-iceta-pedro-libranos-de-rajoy-por-dios/#xtor=AD-15&xts=467263
l tono de su discurso llegó a su apogeo al mostrar su apoyo a Sánchez, en medio de las presiones y críticas de algunos barones socialistas: "¡Pedro, mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, líbranos, por Dios, líbranos de ellos! Estamos a tu lado, estamos contigo, aguanta, resiste a las presiones, intenta formar una mayoría progresista y de cambio. España no puede permitirse cuatro años más de PP. ¡No, por Dios, no!", ha exclamado Iceta, en medio de una fuerte ovación.

Ver más en: http://www.20minutos.es/videos/nacional/inBKZ149-iceta-pedro-libranos-de-rajoy-por-dios/#xtor=AD-15&xts=467263
¡Pedro, mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, líbranos, por Dios, líbranos de ellos! Estamos a tu lado, estamos contigo, aguanta, resiste a las presiones, intenta formar una mayoría progresista y de cambio. España no puede permitirse cuatro años más de PP. ¡No, por Dios, no!", ha exclamado Iceta, en medio de una fuerte ovación.

Ver más en: http://www.20minutos.es/videos/nacional/inBKZ149-iceta-pedro-libranos-de-rajoy-por-dios/#xtor=AD-15&xts=467263
¡Pedro, mantente firme, líbranos de Rajoy y del PP, líbranos, por Dios, líbranos de ellos! Estamos a tu lado, estamos contigo, aguanta, resiste a las presiones, intenta formar una mayoría progresista y de cambio. España no puede permitirse cuatro años más de PP. ¡No, por Dios, no!", ha exclamado Iceta, en medio de una fuerte ovación.

Ver más en: http://www.20minutos.es/videos/nacional/inBKZ149-iceta-pedro-libranos-de-rajoy-por-dios/#xtor=AD-15&xts=467263

La política real: Construeix civilització, retornant a la mare, a la genealogia femenina, allò que és seu.

Fossa de Porreres: 55 esquelets recuperats durant la primera fase del projecte. (dBalears)

 

És política real el fet de retornar 55 cossos al seu lloc d'origen, de deixar-los poder tornar a "tocar mare", o a qui ara la representi, perquè les mares d'aquests 55 homes menors de 50 anys enterrats, com deixalles, en una fossa comuna, no hi són ja per poder-los rebre.

 

Es pregunta Luisa Muraro (El Dios de las mujeres, 97): Com custodiar vius els cossos (desapareguts, torturats, disseminats)?

I posa l'exemple de les Mares argentines que digueren a l'Estat que les seves filles i fills, els cossos dels quals foren injustament apropiats per l'Estat, sempre havien existit, i seguien existint, perquè elles sempre estarien embarassades d'elles i d'ells. 

Així es custodien vius els cossos desapareguts en mans de l'Estat, declarant l'autoria del cos, la mare com autora, enfront a l'Estat usurpador. 

Diu Milagros Rivera que aquest és el conflicte soterrat de la democràcia, la decisió sobre l'autoria dels cossos, que és de la mare, i no del Pare/pare. Cada vegada més, aquesta veritat oculta per les regles de l'Estat patriarcal, el desmantella d'arrel. El cos és de cada una i de cada un perquè cada mare, concreta, i singular, ens l'ha donat. 

 

Política és només la relació mediadora que aconsegueix felicitat i llibertat per a tothom, com en l'ordre matern, el genuí ordre simbòlic, el primer que coneixem; un ordre de felicitat i llibertat, en dependència i proximitat a la mare (o quien "por ella" -Luisa Muraro). 

I mostres de vertadera política n'hi ha poques en la política de partits o masculina. 

Aquesta, del retorn dels cossos, n'és una, i crec que darrera aquest resultat efectiu hi ha l'esforç i el convenciment personal de la diputada de MES, Margalida Capellà, de qui sé que ha dedicat molta tasca professional a aquest objectiu. 

El retorn dels desapareguts a les seves famílies, la facultat de Medicina i l'impost turístic, són tres elements de política real dins la política de partits, cosa poc freqüent que passi en un Govern, que hi hagi tres resultats socialment tan bons. 

 

Per altra banda, la política dels fins sense mitjans, i dels mitjans convertits en mera litúrgia com és tan freqüent, i de fins que, en la pràctica real, perjudiquen les decisions lliures de les dones, és la mala política. 

En aquest sentit, diu Milagros Rivera que la social democràcia desapareix perquè ha convertit els mitjans en fins, com, per exemple, ha convertit la pau en un fi, deixant de ser el mitjà en les relacions humanes. Igual ha fet amb la igualtat, amb la protecció social, ho ha plasmat com un fi, sabent que els mitjans del liberalisme econòmic pervertirien el fi, que acabaria portant més problemes, més manca d'informació, més dret que no genera confiança, que du resultats sorpresa, a la gent; especialment, a la dona que és qui no és subjecte de drets (sinó subjecte a drets masculins).

 

Tornant a l'èxit rotund de la política real que és la dels mitjans, la que es realitza i dóna resultat, invertiu en aquest retorn dels cossos desapareguts vius, el doblers que es poden prescindir d'altres llocs, com les dietes que pagau per sostenir la Comissió Assessora de Dret foral.

divendres, 18 de novembre de 2016

"l'honestedat, dignitat, legalitat i plena responsabilitat" & "no hi ha hagut cap tipus de favoritisme"

Aquesta és la resposta del prestigiós periodista, director general de IB3, Andreu Manresa, a la dona del PP, Antònia Perelló, braç jurídic del Govern durant els anys del gloriós president Bauzá
i, per això, és la secretària d'una Comissió que assessora al Govern, que, contra pronòstic, ara és de PSOE i MES, sobre una especialitat dins del Dret civil, que és el Dret civil balear, respecte de la qual, de dita especialitat, jo som la única, i únic, funcionaria pública dins l'Estat espanyol, amb la dedicació acadèmica preferent a aquesta branca del coneixement dins del Dret civil

Per això, som una amant d'aquest tema. 
 
Dita Comissió, de la que aprofitava de nou per parlar, que, contra pronòstic, està assessorant el primer Govern només d'esquerres d'aquesta terra, està presidida, a elecció de Bauzá, per la creadora de la Comissió, inicialment, com a grup d'experts (que va plantejar dubtes a l'oposició com es veu en les preguntes parlamentàries), fa 18 anys, ara funcionaria jubilada, ex-consellera del PP de Matas, amb defensa del PP en temes lingüístics (bis), gens banals pel Govern actual, coses molt contràries a les essències del Govern actual.

Vos estic molt agraïda al Govern Bauzá, perquè dos anys em varen ser suficients per constatar que jo no crec que hi hagi cap competència en dret civil que pugui fer de justificació de la despesa pública que genera aquests tipus d'òrgans; sobretot quan una Comissió del Govern es pot convertir en poder fàctic que retura l'actuació del poder legislatiu quan és aquest el que representa al poble (bé, només a aquella part del poble que es deixa representar) i no altres poders fàctics, l'elecció dels quals no representa la sobirania popular. 

Una dieta de 300, per 12 persones (3.600€ la trobada), tant si és cada mes, com cada dues setmanes, com cada dos mesos, com cada quatre, no pot estar justificada, en un Govern genuïnament d'esquerres, quan es dóna menys per renta social bàsica, com a únic ingrés d'una persona (algú no de tan reconegut prestigi, però amb les mateixes necessitats bàsiques, que neix igual, té també gana i passa també fred). 

Hi ha d'haver més control parlamentari d'aquests òrgans del Govern, tant de la necessitat de la feina cobrada, per veure si hi ha una necessitat real, com del preu total d'una feina, per molt subjectivament necessària que es digui que és. 
Potser, també haurien de publicar-se, al web, les nòmines mensuals i el patrimoni, com exigeix la transparència, d'aquells que formen part de totes les Comissions de Govern subvencionades amb fons públics.  

Per mi és més útil destinar qualsevol despesa prescindible (com aquestes dietes a una Comissió Assessora) a subvencionar la facultat de Medicina, un èxit rotund i personal de la nostra Presidenta Francina Armengol.
Apostar per la gent jove i l'educació és jugar a guanyar. 
Mentre que, per embolicar troca per salvar els alous, complicar la vida de la gent amb substitucions fideïcomissàries que estigmatitzen i empobreixen certs germans, i fer moralisme prostituint la definició per augmentar la violència econòmica en contra de la dona casada ... per justificar una Comissió amb 12 membres, no hi hauria d'haver recursos econòmics.
  
Com va dir Diéguez, al 1998, a Pilar Ferrer, quan va crear aquesta magna Comissió, "fer una comissió que digui el que ja es sap, que la Compilació s'ha de reformar, no té justificació" (més o manco).  

(5578 DIARI DE SESSIONS / Núm. 132/ 17 de novembre del 1998)  
EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ: ... en cuanto al tema, insisto, no sé por qué una comisión tan grande para la necesidad, y la necesidad está clara, y el sentido de la reforma, todo el mundo se ha manifestado a favor de esa reforma.
EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ: ... entrando en el tema del coste que va a tener esta reforma, supongo que el coste será cero porque, habida cuenta del prestigio, del carácter y de la cautela que se ha tomado, si tiene que ser por horas, creo que va a ser un desastre para esta comunidad autónoma.


El sentit de dita reforma, que era:
  • reconèixer que el treball domèstic, per a la família, la dedicació a la maternitat ha de computar-se econòmicament, i no només com una servitud personal d'aixecament de càrregues familiars per guanyar-se el plat calent diari, que una mateixa ha cuinat, o per anar cada mig any a la perruqueria
  • i protegir la llar matrimonial familiar, de la desinformació que el cònjuge no titular pot patir perquè no té dret a saber dels negocis que sobre la llar familiar fa el cònjuge titular; 
encara, en 18 anys, no s'ha fet.  
 

dijous, 17 de novembre de 2016

La maledicció de Síria té relació amb el gas i l'energia. La tràgica mort, ofegada pel fum, de Rosa, una dona gran de Reus, té relació amb el gas i l'energia.



Segur que tot és més senzill del que sembla, perquè segur que els responsables són molt pocs i que la resta de la humanitat som molts, si ens sublevam pacíficament i, per exemple, deixam, tothom, en massa, de pagar les factures. 

dimecres, 16 de novembre de 2016

Ofrena floral a la definida i finida Comissió de dret foral.

El Dret civil balear, en concret, el dret mallorquí, té un document de valor incalculable, amb total vigència avui en dia (quasi com ocorre en el common law amb certes regles), que és la Memòria sobre les institucions civils mallorquines que s'havien de conservar enfront al Cc espanyol. 
Pensem que la Memòria replica o contesta (1880) a les maneres de fer en el primer intent de codificació per part de la Comissió de codificació espanyola i això és important per entendre una idea que amb gran senyoriu i dignitat de poble els diu Ripoll i Palou (gens sospitós de ser populista, ni bolivarià), a aquests suposats experts, que ve a ser que no vagin tant sobrats pensant-se que les idees ("el presente que reclama sus conquistas con natural pero muchas veces prematura e irreflexiva  impaciencia") que sorgeixen dels laboratoris jurídics ("según han dicho centros científicos eregidos por iniciativa propia en puntos de complicada y vasta legislación especial") són millors que els costums pacífics dels pobles.
Ara, que podríem estar propers a la destrucció de la Compilació si atenem a la Comissió de Dret civil balear ("... substituiran parcialment els preceptes de la Compilació, per decidir finalment si s’ha de mantenir aquesta dispersió normativa sectorial o si és procedent refondre-la en una nova compilació o cos del dret civil balear), un laboratori jurídic creat pel PP (1998), que hem pagat tots i totes, de la nostra butxaca, i que ha provocat (perquè no s'ha retut mai comptes al Parlament) que durant 18 anys, l'executiu hagi custodiat el misteri de la Compilació i així aquesta, com a relíquia, vagi morint, que acabi intrínsecament deslegitimada, per incomprensible, desnonada per intocable, per insistir en petrificar un sistema desordenat en dret successori i un sistema insolidari (i que camina cap a la inconstitucionalitat) cap a les dones mares casades (inconstitucional, perquè la Constitució protegeix a totes les mares, també les casades en separació de béns ex lege) que és el sistema d'absoluta separació de béns. Ara ja no es tracta de decidir entre dos models de regles patriarcals per governar a la dona, els guanys o la separació de béns, ara es tracta de decidir si l'empobriment social i econòmic que el liberalisme determina per a la maternitat, ha d'enriquir, a més, a l'home convidat a ser pare.  
El mateix fenomen podria passar en el Cc espanyol, que si el desmantellen des d'un o varis (comissió oficial versus associació oligàrquica, sobre les runes d'escoles masculines enfrontades) laboratoris jurídics per afegir caselles als currículums acadèmics, els passarà com a Catalunya que cada dia hauran de fer una reforma legislativa (bis, ter, quarter ... sexdecies), perquè cada dia hi haurà un petit alè de vida humana no regulat, un petit sospir que creuarà la llei i viurà.
A Catalunya, des d'un laboratori jurídic, i confonent llei que regula la vida humana amb llei que ha de servir per modelar els súbdits del nou Estat, han creat un patriarcat que camina en contra de la fi del patriarcat que ja s'ha produït a nivell global. La dona és lliure a nivell global, però la seva maternitat està sotmesa al feminisme patriarcal català què, per exemple, diu que la custòdia compartida és el seu sistema preferit (segons el seu Alt Tribunal), i el que una mare vol o desitja, quan es pensa mare i pensa la filla o el fill, se'ls enfot, no volen veure que el dret matern és extralegem de la llei de l'home, no és regulable.
A Catalunya, crec que la legislació civil deu quadruplicar la de l'Estat espanyol, i no es poden aturar de fer-ne, perquè la vida és inaprehensible, la ment humana és grandiosa i constantment pensa com fugir de les corretges institucionals, desborda constantment la llei. 

Nosaltres, aquí, entre ser l'Illa i les Illes de la calma, i saber que "s'ha de deixar pixar el mul", resulta que potser hi som a temps de salvar la Compilac, si el Govern social demòcrata i sobiranista, posa fi a aquesta Comissió (que s'ha fet i refet, sense transparència, perquè es volia presentar com un òrgan acadèmic, però la Comissió és un assessorament del Govern, per tant, del partit polític que governa, del poder executiu) evitant que un Govern social-demòcrata-eco-sobiranista segueixi assessorat per certs exponents del PP a la Comissió de Dret foral: la ex-Consellera de Matas, Pilar Ferrer; i la que dóna fé de les reunions de la Comissió, que va ser de l'equip de Bauzá, la diputada del PP Antònia Perelló
I també si el Govern social-demòcrata-eco-sobiranista evita les interferències del foralisme (un món androcèntric) i del pensament catòlic, aquesta doctrina que diu que jo, i tu si ets dona, i totes les dones (i la presidenta Armengol, que és dona), no tenim el dret a decidir damunt el nostre cos, perquè si neixes dona el cos és de Déu, i està destinat a la maternitat, et vagi bé o no. 
He publicat (per mitjans oficials, com participar en un Congrés) que:
"... podríem dir que estam davant la incertesa del destí o l’imminent final de la Compilació com a corpus iuris de referència (que, dins l’imaginari jurídic de les Illes, no ha tingut mai la connotació de ser un mínim davant del poder codificador estatal, sinó l’essència del que som) a degut al que s’afirma, sense embuts, en el text presentat per la Presidenta de la Comissió Assessora de Dret civil que assessora al Govern (Comissió nomenada pel govern del popular Bauzá), l’Avantprojecte de llei de règim patrimonial del matrimoni, que afirma (punt II de l’Exposició de Motius), que ells no saben cap a on anem, però estan desmantellant la Compilació com a corpus iuris de referència de l’essència diferencial del dret civil balear i la seva competència: 
“Aquesta Llei inagura el disseny de política legislativa consistent en l’elaboració de lleis sectorials que derogaran i substituiran parcialment els preceptes de la Compilació, per decidir finalment si s’ha de mantenir aquesta dispersió normativa sectorial o si és procedent refondre-la en una nova compilació o cos del dret civil balear”. 
Aquesta afirmació de no saber encara què s’ha de fer, ni perquè es fa, ha alterat bé el món jurídic sensibilitzat en les maneres com, des dels partits conservadors, s’intenta desmuntar qualsevol element singular del territori o del poble balear, per por que evoqui autogovern o sobirania."

*****************

Déu no ha prohibit a cap dona parlar d'ell! (cita Luisa Muraro com a resposta d'una mística a la jerarquia eclesiàstica, quan va ser amonestada)
Cap status quo foralista (ni oficial, ni de poders fàctics, ni de lobbies, ni universitari) em pot prohibir a mi parlar de Dret.  
Internet no només ha revolucionat el lloguer turístic fent petar l'hegemonia de la xarxa hotelera; sinó que ha desbordat altres xarxes, com la xarxa oficial d'investigació universitària.