«... he encontrado las palabras que dan sentido, que me sirven para relacionarme de forma adecuada con las inmigrantes, reconociéndoles su más. (Al menos con las inmigrantes; con los inmigrantes, no siempre, porque con ellos está todavía pendiente la cuestión masculina, o sea, la de la violencia de los hombres).


Saber que debo gratitud a quienes trabajan para mí es un paso importante que disuelve la barrera, como lo fue en el feminismo reconocer la deuda con la madre, por lo que nos ha dado. Y este reconocimiento no es nada fácil porque precisa aceptar nuestra necesaria dependencia de los y las demás. O sea, precisa conocerme y aceptarme a mí antes que al otro.»


Clara Jourdan, "Cuando el derecho se convierte en una barrera simbólica".

dijous, 26 de maig de 2016

L'exquisida i enriquidora educació tribal proposada per la secció femenina nacional-progressista comendada per mamàCUP!




La madre corrió hacia delante y cayó a sus pies, y agarróse a sus piernas, gritando:
- ¡Hijo mío!
Miró su cara, pálida como jamás la viera, sus labios descoloridos y terrosos y sus ojos apagados. Cuando vio a su madre, el muchacho palideció más aún y hubiera caído, de no haber estado unido a la doncella, que tiró de él, no dejándole caer, ni tampoco detenerse. Al ver a la vieja de cabellos blancos a los pies del muchacho, la mujer rió sonoramente y gritó: 

- ¡Camarada, recuerda que no tienes madre ni padre, ni nadie que te sea querido, excepto nuestra causa común! 

(La madre, Pearl S. Buck)

dilluns, 23 de maig de 2016

L'ordre jurídic (aquesta democràcia de la que viu la política masculina o de partits) constitueix l'ésser humà femení en una escissió cos-ment, per això les dones no tenim reconeguda la competència sobre el propi cos, per això no s'aboleix el "dret masculí a anar de putes" (mentre que s'apropa la concessió de ciutadania als animals, perquè són "éssers que senten i pateixen"); i, per això, la maternitat no s'ordena reconeixent l'autoritat materna, que està per "damunt de la llei", sinó que es sotmet als drets patriarcals de custòdia que el pare decideixi, o no, exercir, amb base a la inderogable "potestat marital".

Un ser vivo es cuerpo y mente, nace y se encuentra casualmente en un lugar dado, en un tiempo dado, y comienza la tarea mental de buscar puntos de referencia. El cuerpo está localizado físicamente, pero la mente debe establecer por sí misma su dónde, con la ayuda de quienes la han precedido. 
Pero si naces mujer, ¿qué ayuda recibes? 
La sociedad entiende que la mente de la mujer está situada junto al cuerpo y como el cuerpo. O, dicho de otro modo, que no está en ningún sitio. 
... Cuando se razona sobre la condición de la mujer habitualmente tenemos presente el estado de confusión entre su ser cuerpo y su ser palabra, que nace del hecho de ser trans-plantada a la genealogía masculina. 
... Nosotras sabemos esto: que las mujeres están buscando un lugar-tiempo donde situarse simbólicamente y que su andar de un lado para otro es como un intento de procurarse un cuerpo racional, de dibujar una topología para orientarse mentalmente.
... la experiencia femenina cuyo significado lo expresan otros, según su propia experiencia, y no aquella que la vive, produce extrañamiento a la mujer y por eso mismo se encuentra atrapada en ella (en esa experiencia expresada por otros) como un animal en un cepo. 
Diferencia sexual que marca el cuerpo femenino sin hacerse signo, palabra, razón de tal modo que el cuerpo mismo se convierte para la mujer en su trampa o en parte de ésta. 
No creas tener derechos. 

Tenía quince años ...
Tenía que atravesar la ancha calle desierta hasta alcanzar la avenida, al final de la cual un autobús emergería ... subía, seria como una misionera a causa de los obreros del autobús que "podrían decirle alguna cosa". Aquellos hombres que ya no eran jóvenes. Aunque también de los jóvenes tenía miedo, miedo también de los chicos. Miedo de que "le dijesen alguna cosa", de que la mirasen mucho. En la gravedad de la boca cerrada había una gran súplica: que la respetaran. 
... Después, con paso de soldado, cruzaba -incólume- el Largo de Lapa, donde ya era de día. En ese momento, la batalla estaba casi ganada. Escogía en el tranvía un asiento, vacío si era posible, o, si tenía suerte, se sentaba al lado de alguna mujer con un atado de ropa sobre su regazo, por ejemplo, y era la primera tregua. Todavía tendría que enfrentar en la escuela el ancho corredor donde los compañeros estarían de pie conversando ...
... 
Era una mañana aún más fría y oscura que las otras, ella se estremeció dentro del suéter. La blanca nebulosidad dejaba invisible el final de la calle. Todo estaba algodonado, ni siquiera se escuchaba el ruido de un autobús que pasase por la avenida. Fue caminando hacía lo imprevisible de la calle. ...
No, ella no estaba sola. Con los ojos fruncidos por la incredulidad, en la lejanía de su calle, desde dentro del vapor vio a dos hombres. Dos muchachos viniendo. Miró en torno como si pudiese haberse equivocado de calle o de ciudad. Sólo había equivocado los minutos: había salido de casa antes de que la estrella y los hombres hubiesen tenido tiempo de desaparecer. Su corazón se asustó. 
Clarice Lispector, "Preciosidad", Cuentos reunidos. 

dijous, 19 de maig de 2016

19 de maig, dia mundial de la donació de llet materna a bancs de llet.

La Asociación Española de Bancos de Leche Humana (AEBLH) es una entidad no lucrativa que tiene como finalidad genérica la de fomentar todas las actividades relacionadas con la obtención, conservación, manipulación y distribución de leche humana para su administración en seres humanos, y además, promover actividades que favorezcan la lactancia materna.

**********************

Mentrestant, observau la postura misògina i matricida de sentències judicials (un Poder de l'Estat) que, per a privar a una criatura de l'hàbitat matern (un dret sagrat), usurpar l'autoritat materna a una dona, i sotmetre-la al poder del pare amb el seu dret patriarcal (perquè un home no té cap dret damunt els fruits d'una dona en contra d'ella) a la custòdia (o potestat marital), i violar l'acte sexual femení que és l'alletament matern, utilitzen la referència a l'existència de bancs de llet (a l'enorme altruisme de certes mares) per justificar l'aberració de la privació de l'alletament de la criatura per la pròpia mare

El conflicte entre els sexes ha començat, per fi!  
És la nova política: La fi de la política masculina o de partits mentre no es respecti la diferència femenina.
  

Stn. Vizcaya 5.5.2015: Sotmet a la mare a la imposició de custodia compartida a favor del pare i diu:
“No es óbice que la menor se alimente con leche materna. Su edad, un año, la existencia de productos en el mercado que suplen la lactancia materna, la posibilidad de bancos de leche y el hecho mismo del cambio alimenticio de la menor con incorporación de alimento sólido que necesariamente se estará ya produciendo hacen inconsistente el argumento, que en ningún caso se puede anteponer al régimen de visitas …”.
 

dilluns, 16 de maig de 2016

MES & Tyrion Iglesias (i el jutge exemplar Yllanes i la feminista-comunista Aina Diaz). "Unidos + hundidos".


Podria un home que ha participat en la violació grupal d'una dona ser President de Govern?


Podria un home que ha assassinat a una dona perquè ha sentit menystinguda la seva virilitat ser President de Govern?


Pablo Iglesias l'alter ego de Lannister
"Pero a mí el personaje que me conmueve es Tyrion Lannister, que es un enano que es a la vez valiente, inteligente, tiene un sentido de Estado, es un sentimental, ama la vida y le encanta de vez en cuando tomarse un vino, es al que más admiro". 

Un Estat falocèntric, d'insuportable exhibició de virilitat, amb violència misògina, oculta i visible, on les dones mai tendran ciutadania! 

dijous, 12 de maig de 2016

La secció femenina nacional-progressista CUP culpa a les dones del canvi climàtic. Ara sabem que el vertader problema del sistema són les dones. És el feminisme patriarcal que s'atribueix la superioritat moral de controlar i dirigir a les dones.

La CUP defensa les copes menstruals i les esponges marines com a alternativa a compreses i tampons.

Una moció de la CUP de Manresa defensa que s'expliqui a l'ESO el cicle menstrual i es posi èmfasi en els productes més sostenibles i econòmics.

*****************

Per què ha de recaure en la sexualitat femenina el deure moral de sustentar el medi ambient?

"Es políticamente ineficaz además de humanamente inicuo hacer depender el significado de la diferencia femenina de contenidos de naturaleza ética, como de casi cualquier otro contenido ... Quien viene al mundo con un cuerpo femenino no lo ha escogido, ni venir al mundo ni su sexo. La existencia del ser mujer no puede depender, por tanto, de algo que, por definición, sólo tiene valor si es objeto de libre elección.”
Librería mujeres de Milán, No creas tener derechos

********************* 

dimarts, 10 de maig de 2016

La fi del petit patriarcat autonòmic: Esperem que sigui l'inici de les declaracions d'inconstitucionalitat dels règims misògins de custòdia compartida o paterna, que han imposat certes CCAA, de manera matricida i vulnerant tots els drets fonamentals de la dona-mare i de la dona casada.

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
NOTA INFORMATIVA Nº46/2016
EL TC ANULA LA LEY QUE REGULA EL RÉGIMEN ECONÓMICO MATRIMONIAL VALENCIANO PORQUE INVADE LA COMPETENCIA DEL ESTADO EN MATERIA DE LEGISLACIÓN CIVIL
***************

Ara esperem que, en breu, s'anul·li la llei que imposa a les mares, com a regla general, la custòdia compartida, en un darrer intent, al final del patriarcat, de recuperació de la "potestat marital", on un dona-mare no té cap possibilitat de pensar-se lliurement com a mare, sinó que està sotmesa a la voluntat d'ell en relació amb les regles de criança quotidiana de les filles i fills.

S'haurà d'indemnitzar per la lesió moral i espiritual a les mares a les qual, per imperatiu legal o judicial, s'ha confiscat la custòdia materna quotidiana i diària, en contra de la seva voluntat, i en contra del seu pacte íntim (mental) de paternitat, si elles esdevenien mares. Aquesta lesió pot ser gravíssima en el cas de matrimonis religiosos i de la maternitat viscuda des de la sagramentalitat cristiana, on una dona es pensa mare amb tot una sèrie de respectes i reconeixements que resulta que queden menystinguts i humiliats amb la violència del pare per prendre-li la custòdia quotidiana de les filles i fills; i la llei civil l’empara a ell (un mal cristià!), en contra de l'ordenament jurídic sota el qual es va casar.

Esperem que això es revisi en totes les normatives on han creat un dret civil autonòmic, que no és el dret civil propi que permet l'art. 149.1.8ª CE, per imposar règims de custòdia compartida o paterna.  

He abandonat el meu amor al dret civil balear perquè he vist, en primera persona, i ho patiria, com a dona-mare, com, al final, el pitjor és estar en mans de la mediocritat política i jurídica de molts diputats i diputades dels Parlaments autonòmics [varem veure la proposta d'enorme analfabetisme jurídic del PI (Patriarques per les Illes) sostinguda per homes, com el gran jurista Melià i el gran home de Regió, Font, a la recerca desesperada d'un minut de "candelabro" i recolzada per les jurídicament incompetents, representants del PP -la "mujer mayorcita" Sandra Fernández, participant del règim Bauzá, un règim on varem patir les polítiques d'amenaça de confiscació de custòdia si algunes mares, i pares, no acatavem el TIL- i la mamàTIL, Olga Ballester, musa de l'art epistolar, dels homes-clients-C’s].

No existeix el dret civil autonòmic (és a dir, un pseudo dret civil foral de generació espontània), si que hi ha matèria de competència autonòmica (competències de l'art. 148 CE) que pot incidir en dret civil –però això no suposa poder, a partir d’aquí, convertir aquestes matèries civils tocades per competències autonòmiques, no emparades per la garantia de foralitat de l’art. 149.1.8ª CE, en dret civil autonòmic com equivalent a dret civil propi [ja sé que Catalunya ho ha fet! –què no ha fet Catalunya per convertir-se, subliminarment, en Estat, sense afrontar, per manca de coratge, els riscos d'una DUI?]-. 

El dret civil propi de l'art. 149.1.8ª CE no pot convertir-se en un dret civil autonòmic, ple de greus inseguretats jurídiques, i d'inseguretat en la convivència humana, segons el color polític del Parlament autonòmic i els aires de grandesa de “politicuxos regionalistes”, perquè fan una política on les CCAA sembla que no es sentin vinculades per la CE (ni les declaracions internacional i universals de drets de la mare i protecció de la maternitat ...), per exemple, pel que fa a la llibertat religiosa (maternitat dins del matrimoni religiós) i a la protecció de les mares, TOTES (les casades també, les catòliques també), que assenyala la CE com a principi rector.

 ********

Hem d’estar pendents ara, les dones, perquè els poders públics hauran d’indemnitzar a totes les mares a les quals, fent experiments nihilistes, al final del patriarcat, en lleis misògines, han privat de la cosa més sagrada d’una mare, el seu dret de drets, a la proximitat diària amb les seves criatures i, en molts de casos, les han privades d'alletar-les/los, executant el principi misògin, d'unitat de sexes (on es prescindeix del més femení, homologant la dona a l'home, igualant-la pel baix) que suposa la mutilació de la sexualitat femenina, com potser, l’alletament.
Un dany moral, espiritual, psicològic, un dany en la confiança com a dones en que també tenim drets.
En la vivència, en el cos i en l'ànima d'algunes mares serà IRREPARABLE. 
Però no serà gratuït.
La política masculina o de partits en pagarà un preu. Les relacions entre els sexes, regulades des d'una societat basada en el falocentrisme, també. La continuació de la civilització, també.


*********************
 
  • Stn. Castellón 20.3.2015: 
    • “... está a unos meses de cumplir los dos años de edad. Ya no tiene edad de ser lactante. Y, en todo caso, dicha condición de los hijos menores no permite excluir de manera definitiva la custodia compartida ... no se ha acreditado que la niña siga siendo lactante. ... la menor a no tiene edad de continuar la lactancia materna ...”. 
  • Stn. Vizcaya 5.5.2015: 
    • Impone la custodia compartida y dice: “No es óbice que la menor se alimente con leche materna. Su edad, un año, la existencia de productos en el mercado que suplen la lactancia materna, la posibilidad de bancos de leche y el hecho mismo del cambio alimenticio de la menor con incorporación de alimento sólido que necesariamente se estará ya produciendo hacen inconsistente el argumento, que en ningún caso se puede anteponer al régimen de visitas ...”. 
  • Stn. Lleida 29.5.2015: 
    • “... ni tampoco la edad de la niña que pronto cumplirá 3 años e irá al colegio, siendo que ya ha pernoctado en varias ocasiones con el padre ... y que la lactancia materna deja de ser un mero complemente de su alimentación. ... no es obstáculo para la guarda compartida ... En cuanto a la lactancia materna, ha quedado perfectamente probado que es un mero complemento a su alimentación ordinaria”. 


WABA is pleased to announce that the slogan for WBW 2016 World Breastfeeding Week is: 
‘Breastfeeding: A key to Sustainable Development
 

dijous, 5 de maig de 2016

DEMÀ: Tornar a pensar, amb d'altres, en el que fem.

XI DIÀLEG MAGISTRAL AMB DIANA SARTORI

Filòsofa. Comunitat filosòfica femenina Diòtima. Università di Verona. Itàlia 


  • ***************** 


    Haurem de retrocedir les dones si no aconseguim llegir en l'obscuritat d'aquest present el sentit de tornar-se les dones, tornar-mos les dones, independents (simbòlicament) dels homes?

    (Pregunta a partir del que reflexiona Luisa Muraro a La indecible suerte de nacer mujer). 

    ****************** 


    Desconocimiento masculino y falta de independencia simbólica femenina se alían ... para prolongar inútilmente una cultura unilateral mutilada y mutiladora, privada de autoridad femenina, ... una pérdida neta para la civilización humana: porque cuando una cuestión toca a las mujeres, toca a toda a la humanidad. 

    ... "volver a empezar" ... dar nuevos inicios a la transformación de nuestros vínculos con el mundo y al mundo mismo, ahora que la libertad femenina ha ocurrido (aunque haya que seguir ganándola una y otra vez en el tiempo). 

    No con la mirada orientada hacia el futuro, sino en el presente, y sin la presunción (masculina) de crear de la nada; a lo sumo, con la conciencia femenina de que para voler a empezar es necesario reconocer lo que nos ha precedido, proyectar de nuevo algo originario y partir de raíces reencontradas. 

    Volver a empezar depende de nosotras, pero no en el sentido de un activismo voluntarista, por el contrario, al menos para mí hoy, casi desde una posición de pasividad.

    Hablo de pasividad como una actitud de apertura a la vida en todas sus expresiones, incluidas las dolorosas y conflictivas, sin la cobertura de ficciones, y sostenida por la confianza de poder encontrar, al menos de vez en cuando, palabras mediadoras de un sentido libre.

    Volver a empezar requiere suspender posiciones que considerábamos definitivas, requiere exponerse en primera persona con otras (y otros), evitando percibir las ganancias simbólicas de esos años como un tejido acabado de pensamiento-palabra, en el que apoyarse cómodamente.  ... también un desaprender palabras cuando estas se usan como consignas ...

    ... si queremos vivir de verdad la disparidad entre el deseo femenino y lo real, como una llamada a la mediación para hacer entrar con mayor cumplimiento en el mundo signos femeninos y maternos, es necesario interrogar nuestra fuerza y ponérnosla libremente a nuestra disposición. 

    La fuerza de abrir y mantener conflictos combatiendo sin odiar, deshaciendo sin destruir, pero también la fuerza de dejar ser, reconocer y replantear lo vital que se presenta en el mundo y que no depende de nuestras iniciativas, sabiendo que no todo está en nuestras manos y que la acción libre y eficaz puede presentarse con rostros inesperados.

    (Extractes de "Volver a empezar". D'Annamaria Piussi) 

     

    ****************** 


     
    "If humanity forgets these attitudes there is an end to the world."
    ... it was the most significant, as it was the loveliest, attitude in the world. 
    It means that the woman has gathered the soul of the man into her soul and is keeping it warm in love and peace so that his body can rest quiet for a little time. 
    That is a great thing for a woman to do.  
    ... but independence is not the occupation of most of us. What we desire is greatness such as this, which had given sleep to the beloved. 


    *********************

    ... i en front a la gradesa femenina, la pobresa masculina de la manca de subjectivitat, de no saber partir de si, del nic a la fragilitat de només ser home (ni neutre, ni universal, només masculí), de les seves pors, d'haver de reconèixer grandesa a la dona que els ha convidat a ser pares, d'haver de retre-li gratitut de per vida, de la seva pèrdua de poder damunt les dones i de pèrdua de reconeixement social, polític, laboral...
     ... la pobresa masculina defensant, a la desesperada, propostes misògines, ara, al final del patriarcat i al final de la política masculina, nihilista.

    La misogínia, un plec del cervell masculí (de Luisa Muraro). 


    L'odi a la dona, a vegades a una en particular, els du a fer lleis per sotmetre la nostra diferència, per ignorar-mos dins una llei (que és la mediació del simbòlic masculí que substitueix la violència física), i voler imposar un dret que no tenen, ser reconeguts com autors de vida sobre la dona que els va convidar a ser pares

    Patriarques, ha passat el vostre temps, el vostre món, quan no hi havia llibertat femenina.

    I no sortireu indemnes d'això, de l'odi a la dona i de voler matar a la mare.  

  • L'Elefant polític del Patriarcat per les Illes, Jaume Font, ha assegurat que “escoltam el poble i la societat. Ara ens toca a nosaltres”.


    Custòdia copartida/paterna & dret masculí a anar de putes: Les dues cares de la mateixa moneda (III).

    Diu la filòsofa Luisa Muraro que si no aconseguim llegir en l'obscuritat d'aquest present, el perquè serveix el convertir-se les dones en independents dels homes, doncs, les dones haurem de retrocedir. 

    L'obscuritat del present en les relacions entre els sexes i la independència femenina és ben palesa en veure com les lleis masculines i els seus escenaris, els Parlaments, pretenen regular les relacions entre els sexes en els temes, sobretot, de la procreació del cos femení i de la sexualitat femenina, acorrelant la dona en la llei, quan la seva llibertat ja ha desbordat el marc jurídic patriarcal, i sotmetent-la a regulacions patriarcals i misògines perquè el més femení, la diferència femenina com a diferència humana és prescindida, per reduir-la i lliurar-la al masculí. 

    Això hem vist en la proposta (d'amenaça a la dona sobre imposició d'ofici de custòdia compartida o confiscació de custòdia materna per donar-la al pare) dels elefants sense cementiri del PI (Patriarcat Illencs), homes que van d'un projecte polític fracassat a un altre, que no en tenen en realitat, i que han fracassat en totes les seves maneres d'imposar un ordre de poder. 
    Aquesta vegada per garantir, tàcitament, la potestat marital de l'home damunt una dona volien matar la mare. Aquesta, la mare, l'autora dels cossos, la que ensenya a parlar i ensenya el món, la primera mestra, l'única que transmet el vertader ordre simbòlic civilitzador, no el patriarcal, sinó el de la mare, segons els elefants matricides del PI, només custodiarà ella els seus fruits, si a ell, que té la potestat marital implícita, li va bé i així com ell acordi que ella ho pot fer.
    En cas d'intent de la mare de defensar-se, pensant que la llei masculina la protegirà (quan ella no té drets perquè no és subjecte), el PI li assegura a ell que la llei masculina, l'arma de l'escenari para-bélic masculí, li permetrà a ell violar simbòlicament a la dona, i li imposarà una custòdia compartida d'ofici o, i aquesta és al finalitat, li prendrà la custòdia si ella no pot conciliar, perquè no ha pogut o volgut combinar amb l'horari dels infants.

    La proposta, aquesta, qualsevol proposta o regulació que es faci, que s'hagi fet, de justificació de confiscació de l'autoritat materna per atorgar drets a l'home sobre les obres (els fills i filles) d'ella, no amaga res més que l'estructura genuïna de les relacions entres els sexes en la llei masculina: la potestat marital. 

    Que el present és tan obscur pel tornar-se la dona independent de l'home és evident també quan les polítiques del feminisme d'Estat i les dels partits misògins (de renovació patriarcal, ara, aconfessional o laic) que no volen contemplar i reconèixer l'excedent femení, la diferència humana femenina, sinó que el volen sotmetre ignorant-lo, han arribat al mateix punt; lliurar a tota dona que comparteix sexualitat amb un home al poder d'ell, quan ella ja no hi vol conviure o quan ell la repudia i no li respecta l'autoritat materna, exterioritzant que ella no és mereixedora del seu amor, per la qual cosa no és la mare adequada dels fills i filles que ella ha parit per ell (aquest és el matricidi -de Clitemnestra- que sosté l'ordre simbòlic patriarcal)
    Això mateix s'aconsegueix legalitzant el dret masculí a anar de putes, garantint a l'home que, si no vol convenir, negociar, relacionar-se, amb la diferència femenina lliure, amb la dona que lliurement voldria compartir sexualitat, accedirà igualment, o més còmodament per la seva satisfacció, al cos femení, des de la legalitat masculina que obliga a prescindir de la humanitat femenina, de la unitat cos-ment de la dona, presentant el cos femení al servei del simulacre de la relació sexual.
    Per això, l'altra cara de la moneda és el fet de concedir a l'home el poder de decisió sobre com ha de ser el contingut del dret de criança o maternitat de la mare que el va fer pare, que la converteix, a la dona, dins la llei masculina, en un contenidor biològic a disposició de la potestat marital d'ell. 

    Futur obscur també per les relacions entre els sexes, com el ser mare i pare, que regulades així per la llei masculina, en un moment on el patriarcat ja s'ha acabat, demostra la poca voluntat masculina de respectar la diferència femenina i la por violenta que els genera a molts d'homes, joves i vells, la llibertat femenina. 

    Veure dones al Parlament i dones amb poder amb una ment falocèntrica, i que com modernitzades Victòria Kent es troben superiors a la resta, ressalta el que sempre havia dit la política de dones, que la democràcia representativa no serveix per representar els sexes, per permetre la diferència femenina, sinó que només s'enfronten ideologies masculines, totes sempre negadores del ser dona, de la diferència humana essencial, la diferència humana de ser dona. 
    Per això, ens violenta encara més, a mi, i tantes altres dones comunes que ens allunyam dels llocs de poder, veure com les dones, que trien no ser-ho, ens volen regular la sexualitat femenina i la procreació tractant-nos, i tractant-se a elles, com a contenidor biològic o com a objecte sexual. 

    dimecres, 4 de maig de 2016

    S'ha acabat el gran relat masculí de la Transició i la Constitució masculina que no contempla a la dona com unitat cos-ment amb competència damunt el propi cos, amb reconeixement al seu ser autora dels cossos i a la construcció social d'acord al respecte a l'autoritat materna.

    AUTORITAT MATERNAPATRIA POTESTAT


    PATERNITAT EN CONTEXT - CONFISCACIÓ OFICIAL DE CUSTÒDIA MATERNA

    DRET MASCULÍ - DRET MATERN

    MISOGÍNIA - PARCIALITAT MASCULINA

    DRETS DEL PARE SOBRE ELS COSSOS - SABER AGRAIR-LI A ELLA LA MATERNITAT

    AUTORA DELS COSSOSFALOCENTRISME 

    DIFERÈNCIA SEXUAL - UNITAT DE SEXES

    PATRIARCAT - ORDRE SIMBÒLIC DE LA MARE

    IGUALTAT EMANCIPATÒRIA - LLIBERTAT FEMENINA
     
    RESPECTE - TOLERÀNCIA

    REDUCTIBILITAT DELS SEXES - ASIMETRIA SEXUAL

    COMPETÈNCIA SOBRE EL PROPI COS - PODER FECUNDADOR


    FEMINISME PATRIARCAL - RADICALITAT FEMENINA

    FEMENÍ SINGULAR I PLURAL - NEUTRE-MASCULÍ-UNIVERSAL 

    LLENGÜES MATERNES - DISCURSOS MASCULÍ-UNIVERSAL  

    CONTINUUM MATERN - DÉU/PARE/FILL
     
    SEQÜÈNCIA DE MARES SOCIETAT PATRILINEAL


    ************************** 
    Nosaltres, la meva filla gran i jo, no hem cremat la Constitució, com va fer una periodista, perquè ai ens situaria dins l'ordre del poder masculí, el fet d'utilitzar les seves eines. 
    Nosaltres l'hem desautoritzada, com tantes altres dones després del triomf de la revolució femenina que va dur la fi del Patriarcat i l'arribada de la llibertat femenina als anys 90 del segle XX, perquè ens hem constituït com a dones, hem triat ser dones, amb subjectivitat femenina, amb unitat de cos i ment.
     

    dimarts, 3 de maig de 2016

    Evangeli segons Patriarcat de les Illes, 3. El desordre mental de la dreta patriarcal (PP) i de la dreta misògina (Patriarques de les Illes & Homes-clients-ciutadans): Malgrat no tenir competència constitucional en dret civil (només en "dret civil propi" i la maternitat matrimonial no ho és cap excepcionalitat foral, és un dret fonamental), i molt manco en qüestions judicials i processals, insisteixen en desprotegir la maternitat amb la violació simbólica de les mares.



    El diputado del PI (Patriarcat per les Illes) Josep Melià, que ha presentado la iniciativa legislativa
    ... las diputadas Sandra Fernández (PP) "las mujeres del PP ya somos mayorcitas y tomamos anticonceptivos de tercera generación" y Olga Ballester (Ciudadanos) "MamáTil, mi hija es la más lista y la mejor persona que conozco" han expresado su apoyo a la proposición del PI, y han resaltado que la misma busca priorizar el interés del menor dentro de decisión judicial.

    ****************************

    No entenc gaire bé aquest desordre mental del PP, que diu que és un partit d'Estat i no respecta les competències constitucionals, els temes d’ordre públic i els drets fonamentals; ni això que defensen durant les campanyes electorals, del pacte nacional contra la violència de l'home sobre la dona, i després s’enfoten.

    Més que un partit d'Estat, el PPIB sembla que s'hagi independitzat de l'Estat o aquest l'hagi expulsat. 

    C's i PI són quatre arreplegats, però no imaginava que el PPIB estàs en política legislativa en situació tan terminal.  

    ***********************

    Comité para la Eliminación de la Discriminación
    contra la Mujer

    1. El Comité examinó los informes periódicos séptimo y octavo combinados de España (CEDAW/C/ESP/7-8) en sus sesiones 1309 y 1310, celebradas el 8 de julio de 2015 (véanse CEDAW/C/SR.1309 y 1310). La lista de cuestiones y preguntas del Comité figura en el documento CEDAW/C/ESP/Q/7-8 y las respuestas de España figuran en el documento CEDAW/C/ESP/Q/7-8/Add.1
                 
    Matrimonio y relaciones familiares

    1. Al tiempo que observa que en sus directrices de 2013 sobre los procedimientos relativos a la violencia de género, el Consejo General del Poder Judicial rechazaba la validez del llamado “síndrome de alienación parental”, al Comité le preocupa que el concepto siga aplicándose en varias decisiones judiciales en el Estado parte para retirar la custodia de los hijos a la madre y otorgársela al padre acusado de violencia doméstica. El Comité observa con preocupación que los mecanismos legislativos actuales y futuros no abordarán adecuadamente la consideración que debe acordarse a la existencia de violencia doméstica a la hora de determinar la custodia de los hijos. Al Comité también le preocupan los intentos de aprobar leyes que establecen la custodia compartida como norma general cuando se decide sobre tales casos.

    2. El Comité recomienda al Estado parte que:
    a) Garantice que no se conceda a los padres el derecho de visita sin supervisión en los casos en los que se pongan en peligro los derechos, el bienestar y la seguridad de los niños;
    b) Garantice que no se aprueben leyes que establezcan la custodia compartida como norma general para decidir en los casos de custodia de los hijos, y tome medidas para abordar adecuadamente la consideración de las necesidades específicas de las mujeres y los niños a la hora de determinar la custodia de los hijos en los casos de violencia doméstica.