«... hoy, en el horizonte abierto por el pensamiento y la práctica de la diferencia sexual, se asiste a una reconsideración de las peculiaridades y los modos de ser que caracterizan a “más mujeres que hombres”: ha madurado la conciencia de que, en lo que nos ha sido transmitido como “femenino”, no están contenidas únicamente las imposiciones del patriarcado sino también las enseñanzas y el lenguaje simbólico de nuestras madres».

Wanda Tommasi, “¿Segundo sexo o autoridad femenina?”.

«Ser a un tiempo mater et magistra es, en el orden sociosimbólico dado, una prerrogativa que esa gran usurpadora de elementos del orden simbólico de la madre que ha sido históricamente la iglesia católica se ha reservado para sí.»

María-Milagros Rivera, El cuerpo indispensable.

divendres, 19 de febrer de 2016

L´única supervivent de les runes del Patriarcat PP, de tota aquesta època d'intent de seguir controlant, per part dels homes amb l'instrument masculí de la llei, el cos de la dona.

Febrer 2016. 

Cristina Cifuentes presidirá la gestora del PP de Madrid. 

 

Gener 2014  

Cristina Cifuentes, sobre la ley del aborto: "Estoy a favor de una ley de plazos". 

 

***********************

dilluns, 15 de febrer de 2016

Al migdia, minuts de silenci. Al vespre, la disfressa de Tyrion Lannister. No hi ha renovació de la política de partits dins l'imaginari del simbòlic patriarcal. La masculinitat de Pablo Iglesias no està a l'alçada d'un Govern de Pedro Sánchez. El respecte a la societat femenina ha d'estar per damunt de les coincidències ideològiques i hi ha masculinitats que, avui en dia, no poden tenir lloc dins la política de partits o masculina. Ni el grup misogin, “pro proferentem”, de C’s; ni la masculinitat d’Iglesias encaixen amb la de Pedro Sánchez, més preparada per a la societat del demà, on la dona serà vista, per part de l’home, com el que és, una unitat cos-ment, i el que no sigui vàlid per a la societat femenina no ho serà per a la societat en general.

2016.01.01.
JOSEP, 30 anys: AGREDEIX A NOU DONES ANCIANES I A QUATRE D'ELLES LES VIOLA EN UNA RESIDÈNCIA. UNA MOR POSTERIORMENT D'UN INFART. 
Arenys de Mar (Barcelona, ​​Catalunya).

2016.01.03.
UNA DONA PROSTITUTA ÉS ASSASSINADA A CASA. 40 anys. Màlaga (Andalusia). 
La dona assassinada era colombiana d'origen però nacionalitzada espanyola.

2016.01.04.
Mariana Carmen Radu, 43 anys. Madrid.
Una dona de nacionalitat romanesa és assassinada a mans de la seva parella, un home de 41 anys i d'origen albanokosovar. L'agressor va ser detingut després de confessar el crim.

2016.01.05.
Silvia García, 33 anys. Galápagos (Guadalajara).
Abraham, de 36 anys, assassina la seva dona Silvia García, de 33 anys, mare de la seva filla de 5 anys d'edat.
La parella s'havia separat feia temps però havien tornat a conviure.

2016.01.07
M. P. G., 21 anys. Alange (Badajoz, Extremadura).
Una dona romanesa, mare d'un fill de poc més d'un any.
Es va comprovar que la dona tenia una ordre d'allunyament activa de la seva exparella des del passat mes de novembre.
L'home, G. P., també de nacionalitat romanesa, temporer com ella, i de 26 anys d'edat, va confessar els fets.

2016.01.12
Isabel Laureana Cebrián Ruiz, 55 anys. Quintanar de l'Ordre (Toledo, Castella la Manxa).
Assassinada pel seu marit Francisco Javier Carrión Carrión, de 59 anys.

2016.01.13.
Lucinda Expósito Méndez, 43 anys. Vila-Seca (Tarragona, Catalunya).
Assassinada pel seu exmarit Santos G. M., de 59 any.
L'home va disparar amb una escopeta a Lucinda i es va disparar després a si mateix. Va morir més tard a l'hospital.
Una de les seves filles era present.
La parella tenia dos fills més en comú: un de 23 anys que viu a l'estranger i una menor de 15 anys que estava a l'institut en el moment dels fets.

2016.01.21.
Maria Santos Gallardo, 73 anys. València (Comunitat Valenciana).
La filla de Maria Santos Gallardo i Emilio B. A., de 73 i 77 anys respectivament, va acudir a l'habitatge dels seus pares.
En obrir la porta la dona va trobar els cadàvers dels seus pares estesos al rebedor.
Després de matar la seva dona, l'home s'havia suïcidat amb el mateix ganivet.

2016.01.23.
Lisa Jane Lyttle., 49 anys. Costa de la Calma-Calvià (Palma de Mallorca, Illes Balears). 
Warren L., de 50 anys, va matar la seva dona, Lysa Jane Lyttle, de 49 anys, a l'habitatge en què vivia l'home i que la seva dona visitava amb assiduïtat des del seu país d'origen.
L'home va confessar que l'havia estrangulat amb el cable del telèfon mòbil, enmig d'un joc sexual consentit, després d'haver consumit drogues i alcohol.
Lisa era la mare de la filla d'ell, de 19 anys, que viu a Londres.

2016.01.26.
Alicia, 1 any. Barakaldo (Bikaia, País Basc).
Daniel Montaño González, de 30 anys d'edat i natural de Sevilla va llançar per la finestra a la bebè Alicia de 17 mesos després de haver-la violat.
Va agredir també a la mare d'Alicia, Gabriela, de nacionalitat brasilera però família burgalesa, de 19 anys.
Feia unes setmanes que Gabriela havia conegut a Daniel Montaño González.
L'home va recollir a mare i filla a Hontoria (Burgos) i es van dirigir a l'habitatge que compartia l'home a Vitòria (Àlaba, País Basc).
Dins l'habitatge Gabriela va sorprendre Daniel abusant sexualment de la petita, de manera que es va iniciar una forta discussió. Daniel va agredir Gabriela i va tirar per la finestra a la bebè de 17 mesos, Alicia, que després de diversos dies ingressada va morir a conseqüència dels forts traumatismes.
No tenia antecedents per casos de pederàstia, encara que diversos pares d'alumnes del conservatori asseguren que van treure els seus fills de les classes a causa dels crits que el professor proferia als nens, fins fer-los plorar.

2016.01.27.
Ascensió Amores Porcel, 47 anys. Avilés (Astúries).
Assassinada pel seu marit Julio Pardo, de 47 anys.
Portaven junts una dècada aproximadament i no tenien fills.

2016.02.11
Dona, de 25 anys, ingressada amb ferides molt greus en un hospital després de precipitar-se al buit des del seu domicili.
La seva parella sentimental va ser detingut per la seva presumpta implicació en el succés i ingressat sota presó provisional.
La dona era mare d’una filla d'una relació anterior que no estava en l'habitatge quan es va produir el fet.

2016.02.11
Una dona, de 40 anys d'edat, ha mort per un tret, a mans de la seva parella, a la localitat de Lugo de Becerreá.
L’home de 29 anys ha estat detingut.
Els dos fills de la dona, de 16 i 17 anys, d’una relació anterior, van presenciar el crim, i el menor d'ells, de 16 anys, va resultar ferit lleu pel rebot d'un dels trets.

2016.02.13
Fuengirola: Dona de 70 anys, de nacionalitat danesa, va ser trobada morta divendres passat al final d'una escala amb signes de violència.
El marit ha estat detingut.

2016.02.13
A València, una dona de 71 anys va ser trobada morta al seu llit.
El cadàver el va descobrir el seu fill que havia anat a visitar els seus pares i al no respondre a les seves trucades, va optar per enderrocar la porta de casa. Quan va accedir a l'habitatge, es va trobar a la seva mare morta al dormitori i al seu pare, de 74 anys, ferit en l'habitació del costat.
 Principio del formulario
*******************************

Iglesias: "Pero a mí el personaje que me conmueve es Tyrion Lannister, que es un enano que es a la vez valiente, inteligente, tiene un sentido de Estado, es un sentimental, ama la vida y le encanta de vez en cuando tomarse un vino, es al que más admiro". 

 

Tyrion, l'"alter ego" de Pablo Iglesias: “Wherever whores go”.

Pablo Iglesias, Tania Sánchez y Juego de tronos: "Winter is Coming para Rajoy"

Tania Sánchez y Pablo Iglesias se lanzaron a adjudicar personajes de Juego de Tronos a personalidades de la viva pública española. Así el de Jofrey Lannister, a petición de Sánchez fue para Iñigo Errejón; Ned Stark Alberto Garzón; Stannis Baratheon el presidente Mariano Rajoy; Cersei Lannister Cristina Cifuentes; y Tyrion Lannister para el propio Iglesias.

Leer mas: http://www.europapress.es/cultura/noticia-pablo-iglesias-tania-sanchez-juego-tronos-winter-is-coming-rajoy-20150407182238.html

(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.
Pablo Iglesias, Tania Sánchez y Juego de tronos: "Winter is Coming para Rajoy"

Durante la entrevista, además de destacar los paralelismos de la serie con el momento que vive la política en la actualidad, Tania Sánchez y Pablo Iglesias se lanzaron a adjudicar personajes de Juego de Tronos a personalidades de la viva pública española. Así el de Jofrey Lannister, a petición de Sánchez fue para Iñigo Errejón; Ned Stark Alberto Garzón; Stannis Baratheon el presidente Mariano Rajoy; Cersei Lannister Cristina Cifuentes; y Tyrion Lannister para el propio Iglesias.

Leer mas: http://www.europapress.es/cultura/noticia-pablo-iglesias-tania-sanchez-juego-tronos-winter-is-coming-rajoy-20150407182238.html

(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.
Pablo Iglesias, Tania Sánchez y Juego de tronos: "Winter is Coming para Rajoy"

"No basta con un proyecto un moral, hay que acompañarlo de instrumentos de poder en este caso los tres dragones construyen un proyecto político que desafía el orden. Es una inspiración", señala Iglesias que en todo caso confiesa que hay otro personaje por el que tiene debilidad: Tyrion Lannister. RAJOY ES STANNIS Y CIFUENTES CERSEI Durante la entrevista, además de destacar los paralelismos de la serie con el momento que vive la política en la actualidad, Tania Sánchez y Pablo Igle ...

Leer mas: http://www.europapress.es/cultura/noticia-pablo-iglesias-tania-sanchez-juego-tronos-winter-is-coming-rajoy-20150407182238.html

(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.
Pablo Iglesias, Tania Sánchez y Juego de tronos: "Winter is Coming para Rajoy"

"No basta con un proyecto un moral, hay que acompañarlo de instrumentos de poder en este caso los tres dragones construyen un proyecto político que desafía el orden. Es una inspiración", señala Iglesias que en todo caso confiesa que hay otro personaje por el que tiene debilidad: Tyrion Lannister. RAJOY ES STANNIS Y CIFUENTES CERSEI Durante la entrevista, además de destacar los paralelismos de la serie con el momento que vive la política en la actualidad, Tania Sánchez y Pablo Igle ...

Leer mas: http://www.europapress.es/cultura/noticia-pablo-iglesias-tania-sanchez-juego-tronos-winter-is-coming-rajoy-20150407182238.html

(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.

dimecres, 10 de febrer de 2016

L'exgerent d'Illesport reconeix que la contractació de Nóos fou "irregular". Parla de la "huida del derecho administrativo", o sigui, "fer mangarrufes".

2003 endavant: Època daurada del Govern Matas.  


Illesport, según Bernal, servía como una “huida del Derecho Administrativo” ya que las fundaciones tenían entonces una “legislación más laxa en materia de contratos”.  




video

divendres, 5 de febrer de 2016

La masculinitat no patriarcal de Pedro Sánchez li evita tenir pujades de testosterona com les dels patriarques d'altres partits i, per això, va camí de l'èxtasis cap a final de mes.

García Albiol (entrevista als Matins TV3):

 

"Pedro Sánchez està disposat a anar-se'n al llit amb la més lletja" (minut 15:44).

*********************

Ellos las prefieren feas  

(escrit de Beatriz Roig)

 Ésta es la confirmación científica de una tesis urbana que muchos hombres sostienen (entre ellos Rocco Sifredi), la de que el sexo es más satisfactorio con una mujer fea que con una mujer guapa. Lo ha demostrado un grupo de investigadores de la Universidad Radboud de Nijmegen (Holanda), y su estudio ha sido publicado en la revista Archives of Sexual Behaviour. 
Con el estrés y la tensión al compararse con una chica 10, el riesgo de que el polvo sea mediocre aumenta… 
La cuestión es que, ante una mujer muy hermosa (o de la que se está muy enamorado) el riesgo de que el polvo sea mediocre aumenta. La causa reside en el estrés y la tensión al compararse con una chica 10, cuya opinión afecta gravemente al propio ego. El ansia de quedar como un machote muchas veces puede jugar una mala pasada.
En cambio, si se escoge a una amante del montón tirando a fea, el hombre se libera de dicho estrés y ansiedad, por lo que sus dotes sexuales no se ven afectados en el acto. Se olvida del temor a no dar lo mejor de sí y vive la relación de una forma mucho más serena.

La Compilació balear treu la seva casta aristocràtica i es reforma per acollir el cas "Duquesa de Alba".

El govern ha publicitat l'elaboració d'un esborrany d'avantprojecte per introduir quatre correccions i actualitzacions (necessàries, proposades ja pel grup MES durant el règim Bauzá) a la Compilació de 1990 (en camí del desús); però també unes puntuals, gens irrellevants, modificacions. 

*****************


Segon esborrany d’avantprojecte de llei pel qual es modifica la Compilació de dret civil de les Illes Balears (desembre 2015)

La definició a favor del cònjuge viudo 

La problemàtica que s'ha suscitat, al llarg del temps, per mor de les segones núpcies en el dret successori, resolta per les reserves lineal i vidual, avui es presenta des d'un altre caire, de resultes de situacions derivades del que s'anomenen, sociològicament, famílies reconstituïdes. Passar a posteriors núpcies comporta que el cònjuge vidu serà legitimari en la successió del seu consort premort.
... Aquesta institució [la definició], fruit de la riquesa que va tenir l'antic dret civil del territori balear, pot donar solució a les parelles que volen contreure matrimoni i volen destinar tot el seu patrimoni, quan morin, als seus fills respectius, sense que la llei les limiti per efecte de la llegítima vidual.

Aquest acte jurídic, entre vius i voluntari, donarà la llibertat als cònjuges que així ho determinin de manifestar, davant notari, la definició dels futurs drets legitimaris d'origen vidual que els puguin pertànyer a la mort del seu consort. Aquesta raó ha impulsat el legislador a estendre la institució de la definició —que pot atorgar el fill a la llegítima futura i, si escau, als altres drets successoris en l'herència dels seus pares— als cònjuges.

***************
17 anys de Comissió Assessora del Dret aristocràtic balear i aquest és el resultat?

Tenim un règim patrimonial-matrimonial d'absoluta separació de béns, per tant, quasi-inconstitucional (i jo llevaria el "quasi") i la Comissió Assessora es dedica a aquestes gran problemàtiques basades en un estereotip de les segones núpcies de vidus d'avançada edat que tenen fills mimats i insolents, d'un venerat primer matrimoni. 

PERMÍS PER A CASAR-SE 

 

dijous, 4 de febrer de 2016

Sobre la reforma de la Compilació. Reflexió: El moralisme de la "paràbola del fill pròdig" es troba en el tractament successori de la incapacitació judicial d'un legitimari? És constitucional aquesta política legislativa? Estam culpabilitzant la incapacitat? És propi d'un Estat social?


El govern ha publicitat l'elaboració d'un esborrany d'avantprojecte per introduir quatre correccions i actualitzacions (necessàries, proposades ja pel grup MES durant el règim Bauzá) a la Compilació de 1990 (en camí del desús); però també unes puntuals, gens irrellevants, modificacions. 


Ha publicitat el contingut del text amb el sistema de la participació ciutadana que, jo, personalment, no trobo interessant, ja que una llei no és un llibre de signatures on tothom deixa escrita la seva particularitat.

Menys entenc encara això de la participació quan, com en el cas del present esborrany de norma, es compta amb 13 de persones decretades, pel Govern Bauzá, "de reconegut prestigi" (i visible ideologia, en alguns casos) que, a més, cobren una dieta per reunió. Amb la qual cosa, si la resta de gent, sense prestigi i sense rèdit per tenir o no ideologia, hem de participar en la tasca de la Comissió ens hauríem de repartir la remuneració.

És el propi esborrany del Govern, publicitat amb la fórmula de la participació, que indica que la Comissió Assessora de Dret civil balear, liderada (i gestada) per la jubilada catedràtica de dret foral i ex consellera de Matas, Pilar Ferrer Vanrell, ha treballat en aquest esborrany de norma. 

Així mateix, a part d'això, si els polítics es presenten oferint una política legislativa, no entenc que amb la fórmula de la participació ciutadana es rentin les mans de la política legislativa respecte de la qual han de respondre davant els seus votants (que no, necessàriament, participants). Si hem de canviar el sistema de democràcia representativa doncs s'ha de fer obertament i hem d'eliminar el Parlament per passar a tenir assemblees participatives o consells ciutadans a l'estil de "M, el vampir de Düsseldorf" i haurem d'estar-nos a les conseqüències del fet que "l'home ciutadà mitjà" serà el titular de les decisions polítiques.


Tornant al tema, el text publicitat per a participar es diu: Segon esborrany d'avantprojecte de llei pel qual es modifica la Compilació de dret civil de les Illes Balears (desembre 2015). 

A l'Exposició de Motius (que no presenta el fil conductor de les reformes ja que algunes d'elles no tenen justificació, ni necessitat) diu a "Protecció de persones amb discapacitat", una mescladissa d'idees. 
[Per exemple, no té res a veure la conseqüència de ser declarat indigne en la successió d'una persona discapacitada en atenció a un comportament reprovable; que poder ser desheretat (amb la fórmula de ser gravat en la llegítima) pel fet de tenir un germà incapacitat]. 
Idees presentades com a "pro bono" i que tenen una important càrrega ideològica de construcció social al voltant de la institució (no jurídica) de la família, en el sentit, que es promou la idea que la incapacitat és una càrrega familiar que s'ha d'atendre (personal i patrimonialment), principalment, a càrrec de la família en sentit extens, és a dir, entre col·laterals (germans). Fins a l'esgotament de tot el patrimoni s'ha de fer front a la incapacitat d'un fill o nét cercant dins la família extensa les cuidadores, o potser cuidadors.

Aquesta proposada modificació és la còpia de la modificació de l'art. 808.3 Cc feta per Aznar amb la Llei 41/2003 que pretenia protegir a una persona amb discapacitat amb el patrimoni protegit (sense acabar de fer una figura patrimonial realment protectora). Però bé, aprofitant la regulació d'un patrimoni protegit, es varen modificar, en aquell moment, coses substancials de la configuració del dret successori com és l'art. 808 Cc amb la idea que l'ascendent pot gravar la llegítima dels descendents no incapacitats (fills o néts) amb una substitució fideïcomissària a favor d'un descendent incapacitat (un fill o un nét -és a dir, germà, nebot o cossí dels col·legitimaris no incapacitats-). 

Aquesta norma, prèvia a l'existència de la Llei de dependència i prèvia a obrir, per part de la Llei de dependència, en l'imaginari social col·lectiu, el fet que la dependència humana l'hem de cobrir entre tota la societat perquè no és un feix per a la família, sinó una contingència humana que pot tocar a qualsevol i qui li toca no mereix que la llei presenti la situació com a de desavantatge familiar i, fins i tot, en un sentit no jurídic de família. 

Així, la reforma proposada en aquest esborrany és modificar l'art. 49 de la Compilació afegint un punt dos que permet que una mare o un pare no deixi la llegítima a tots els fills, sinó que la deixi tota a un fill incapacitat, a títol de fiduciari, i si rep les degudes atencions per part de la resta de col·legitimaris (per això, vendria a ser un desheretament condicional o suspensiu) aquests o la seva estrip rebran la seva part de llegítima a la mort del germà (nebot o cossí) incapacitat (el fiduciari). [Evidentment, un fiduciari té, en vida, un status de propietari].

Aquesta ocurrència a mi em sembla molt desencertada i, fins i tot, inconstitucional.


Parteixo del fet que si el legislador és això el que vol, el que ha de fer és eliminar el dret de llegítima de tothom. 

[Jo tampoc no hi estic a favor, perquè crec amb el sentit dels vincles de filiació -que, juntament amb el matrimoni, és l'única relació jurídica familiar- més enllà de la pàtria potestat, per tant, durant tota la vida adulta; i crec que el ser pare o mare és una decisió lliure i no es modula el seu contingut econòmic -a la vida adulta dels fills- en funció de la gratitud, subjectivament interpretada, dels fills cap als pares. Però això és tot un altre tema.]

Consider que si no s'elimina la llegítima per a tothom, i aquesta és, com és ben sabut, una qüestió d'ordre públic, perquè és una successió forçosa per part del difunt a favor d'unes determinades persones, l'art. 14 CE no pot emparar aquesta reforma de la Compilació (ja sé que feta també a altres llocs però fa anys i ara podem tenir altres òptiques) perquè suposa un tracte discriminatori, desigual, en la llegítima dels legitimaris d'un causant balear, en funció de si es concorre o no amb un legitimari incapacitat.

Per exemple, el fet de tenir un germà incapacitat no em pot suposar un tracte discriminatori enfront de qui no el té en el sentit que, per a mi, la meva llegítima perd la característica essencial i configuradora de la mateixa que és la intangibilitat qualitativa i per qui no té germà incapacitat, la seva llegítima és intangible, no susceptible de ser sotmesa a cap limitació. 


A part d'aquest tractament discriminatori en relació amb un element que continua sent d'ordre públic, perquè no és lliurement disponible per tot testador, sinó només pel que té un fill incapacitat, i en perjudici de qui és col·legitimari amb una persona incapacitada, no crec que sigui encertat, en un Estat social, que la incapacitat sigui presentada com una càrrega familiar (entre germans). 

Aquest tipus de moralisme, que em recorda el missatge de la paràbola del fill pròdig, en el sentit, de justificar un tracte desigual entre germans, no trob que sigui política legislativa per a millorar la societat, sinó conductisme ideològic.

dilluns, 1 de febrer de 2016

El sistema balear de constitució de Parella Estable permet complir els requisits de la LSSo. per a cobrar la pensió de viudetat. L'opció del legislador balear de 2001 ha resultat ser una fòrmula que garanteix la seguretat jurídica necessària per a rebre prestacions públiques estatals.

(Extracte del meu treball publicat a RJIB, 2015, n.º 13


A la CAIB, tenim una regulació de les parelles estables que crea un doble règim de convivència en relació amb parelles que, si es cassessin, quedarien sotmeses a la Compilació (o sigui que, com a mínim, un dels dos tingui el veïnatge civil i que la parella tingui la residència convivencial a la CAIB). 

Aquest doble règim és: 
1) La convivència de dret: La de les parelles que han seguit els requisits de la LPE; o sigui, són parelles inscrites en un Registre de PE i reben l’aplicació de totes les normes de dret privat balear i també de les de dret públic, competència de la CAIB[1]
 
2) La convivència de fet: Qualsevol forma de convivència no acceptada o no sotmesa a la LPE. Respecta a algunes d’aquestes convivències de fet (monògama, sense vincles previs i pública), es pot plantejar si és possible fer-lis alguna aplicació analògica de la LPE, com, tradicionalment, s’ha plantejat si hi ha normes del matrimoni que són aplicables, per analogia, a les parelles convivents, en el marc del Codi civil. Si contestam que no, aquestes parelles no es sotmetrien al DCB en res; i les seves pretensions les haurien de basar en un dels criteris que durant els anys ha anat creant i seguint el TS (per exemple, per indemnitzar els perjudicis econòmics que la convivència du a una de les parts, tradicionalment, a la dona).

En relació amb tota aquesta temàtica, hi ha hagut una interessant STSJIB (de lo Social) 288/2014, de 4 de setembre, que resol sobre el dret o no a tenir pensió de viudetat en cas de convivència no matrimonial i que ha recollit els resultats d’una CI plantejada contra l’art. 174,3, paràgraf 5º de la LGSS, resolta per la STC 40/2014, d’11 de març, que ha declarat aquest paràgraf inconstitucional[2].
Com diu la STC 40/2014, d’11 de març, l’art. 174 LGSS: “tras la redacción dada a este precepto por la Ley 40/2007, ha establecido como posibles vías de acceso del miembro supérstite de la pareja a la pensión de viudedad, dos tipos de vínculo jurídico previo entre ambos: el matrimonio, o la pareja de hecho debidamente legalizada. Como señala la exposición de motivos de la Ley 40/2007, la ausencia de una regulación jurídica de carácter general con respecto a las parejas de hecho hace imprescindible delimitar, si bien exclusivamente a efectos de la acción protectora de la Seguridad Social, los perfiles identificativos de dicha situación”.

Per tant, des de l’1.1.2008, la Llei 40/2007, de 4 de desembre, de medidas en materia de Seguridad Social, obre la possibilitat de donar pensió de viudetat a la parella de fet que ella defineix (art. 174.3 LGSS) com: “la constituida, con análoga relación de afectividad a la conyugal, por quienes, no hallándose impedidos para contraer matrimonio, no tengan vínculo matrimonial con otra persona”; i que compleix uns requisits:
1) Que acreditin la convivència de 5 anys: “mediante el correspondiente certificado de empadronamiento, una convivencia estable y notoria con carácter inmediato al fallecimiento del causante y con una duración ininterrumpida no inferior a cinco años”.
2) Que acreditin l’existència (formal) de la parella: “mediante certificación de la inscripción en alguno de los registros específicos existentes en las comunidades autónomas o ayuntamientos del lugar de residencia o mediante documento público en el que conste la constitución de dicha pareja”.
3) I que acreditin al manco 2 anys d’existència (formal) de la parella: “Tanto la mencionada inscripción como la formalización del correspondiente documento público deberán haberse producido con una antelación mínima de dos años con respecto a la fecha del fallecimiento del causante”.
Ara bé, l’acreditació del requisits d’existència formal, “en las comunidades autónomas con Derecho Civil propio, cumpliéndose el requisito de convivencia a que se refiere el párrafo anterior [és a dir, els 5 anys] ... se llevará a cabo conforme a lo que establezca su legislación específica”.

Desprès d’un lapsus temporal (des de l’1.1.2008 a la STC 40/2014, de 11 de març), aquest requisit de l’acreditació formal de l’existència de la parella, remés a les normes de la CCAA amb Dret civil propi, ha estat declarat inaplicable per inconstitucional amb un argumentari al voltant de la desigualtat (“declarar inconstitucional y nulo el párrafo quinto del art. 174.3 LGSS por vulneración del art. 14 CE, en relación con el art. 149.1.17 CE.”), segons tinguis o no un veïnatge civil de Dret civil propi. 
En la meva opinió, l’argumentari del TC no és encertat; ja que no fa suficient èmfasis en el fet que allò que crea la desigualtat no és que hi hagi estatuts civils diferents a Espanya (legitimats tots en l’art. 149.1.8 CE), sinó que les normes estatals, generals, s’apliquin de diferents manera en funció de l’estatut personal: poder accedir o no a una legislació pròpia en dret civil. És a dir, no és el tenir competència per poder legislar sobre parelles de fet el que crea desigualtat entre elles; sinó el fet que la competència estatal, exercida posteriorment, desvinculada del contingut d’aquestes legislacions, remeti a elles per acreditar les parelles, quan aquestes normes no havien pensat, per manca de competència, donar drets públics estatals a les realitats que regulaven.

Sigui com sigui, declarat inconstitucional aquest paràgraf, els requisits d’existència formal que una parella de fet ha de complir per cobrar pensió de viudetat es desvincula de la legislació civil pròpia, però, no per això, deixa de crear problemes.

Els requisits són ara, en general, 5 anys de convivència provada i 2 anys d’inscripció o de constitució en document públic. Essent així, podem afirmar que, en algun moment, les nostres parelles de dret, les inscrites, compliran aquests requisits; ja que, normalment, la mort no es pensa com a imminent a la inscripció (ni tampoc al matrimoni), és a dir, es pensa una vida en comú i, per això, podran complir els anys de convivència i d’inscripció necessaris per generar aquesta pensió. Per això, ara, el sistema d’inscripció constitutiva de la LPE queda demostrat com a útil i segur.

En definitiva, les parelles inscrites en el nostre RPE podran complir, amb el temps necessari, aquests requisits d’acreditació que el TC defineix com “ad solemnitatem”, es a dir, de validesa (la STC 51/2014, de 7 d’abril, diu: “el requisito discutido para ser beneficiario de la pensión de viudedad obedece al objetivo legítimo de proporcionar seguridad jurídica en el reconocimiento de pensiones y de coordinar internamente el sistema prestacional de la Seguridad Social. La constitución formal, ad solemnitatem”, de la pareja de hecho exigida en el párrafo cuarto del art. 174.3 LGSS no carece de una finalidad constitucionalmente legítima, en tanto que atiende a constatar, a través de un medio idóneo, necesario y proporcionado, el compromiso de convivencia entre los miembros de una pareja de hecho, permitiendo al legislador identificar una concreta situación de necesidad merecedora de protección a través de la pensión de viudedad del sistema de Seguridad Social. Además, esa exigencia formal favorece la seguridad jurídica y evita el fraude en la reclamación de pensiones de viudedad”).
Com he dit, desprès de la STC 40/2014, d’11 de març, es legitima l’aposta del nostre legislador per un registre constitutiu de PE. 

Dit tot això, la meva reflexió final és que, en funció de si resideixes o no en el lloc on tens el veïnatge civil, pots tenir més facilitats per complir els requisits per rebre aquesta pensió de viudetat quan, en vida dels dos convivents, mai es pensa en ella, ni es pren en consideració la seva possibilitat, quan es prenen decisions de convivència.
Jo crec que el legislador estatal crea aquest embull perquè el problema del legislador estatal és que, en el fons, no es creu una idea que ell diu tenir molt clara: Que el matrimoni i la convivència no matrimonial siguin dues realitats diferents.
Per això, perquè el legislador no actua en conseqüència amb les seves manifestacions inicials, no encaixen bé, dins tot el sistema, les normes que parteixen de la idea de que la parella de fet és una situació anàloga a la conjugal (això sempre ho empren per definir-les); quan el legislador havia dit que eren realitats diferents. És a dir, si alguna cosa no és, jurídicament (encara que ho sigui humanament), la convivència no matrimonial és anàloga a la conjugal; perquè la base fàctica del matrimoni és una relació constituïda en un consentiment formal, prestat de per vida, i publicitat amb efectes “erga omnes” pel Registre Civil. Aquesta formalitat jurídica, constitucional del matrimoni, no és susceptible d’analogia i, paradoxalment, és la formalitat (seguretat, publicitat, certesa) que es cerca, per part del legislador, amb aquest tipus de constitucions “ad solemnitatem”, com la que crea la LGSS. 


[1] Llei 18/2001 de 19 de desembre, de parelles estables. Disposició addicional segona: “El drets i les obligacions establerts per als cònjuges en el marc normatiu de competències de les Illes Balears s’han d’entendre d’igual aplicació per als membres d’una parella estable”. 

[2] Article 174.3 de la Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de medidas en materia de Seguridad Social: “se considerará pareja de hecho la constituida, con análoga relación de afectividad a la conyugal, por quienes, no hallándose impedidos para contraer matrimonio, no tengan vínculo matrimonial con otra persona y acrediten, mediante el correspondiente certificado de empadronamiento, una convivencia estable y notoria con carácter inmediato al fallecimiento del causante y con una duración ininterrumpida no inferior a cinco años. La existencia de pareja de hecho se acreditará mediante certificación de la inscripción en alguno de los registros específicos existentes en las comunidades autónomas o ayuntamientos del lugar de residencia o mediante documento público en el que conste la constitución de dicha pareja. Tanto la mencionada inscripción como la formalización del correspondiente documento público deberán haberse producido con una antelación mínima de dos años con respecto a la fecha del fallecimiento del causante.
En las comunidades autónomas con Derecho Civil propio, cumpliéndose el requisito de convivencia a que se refiere el párrafo anterior, la consideración de pareja de hecho y su acreditación se llevará a cabo conforme a lo que establezca su legislación específica”. 
A partir del 10.4.2014, d’acord amb la STC 40/2014, d’11 de març, aquest darrer paràgraf és inconstitucional en els següents termes: “esta declaración de inconstitucionalidad solo será eficaz pro futuro, esto es, en relación con nuevos supuestos o con los procedimientos administrativos y procesos judiciales donde aún no haya recaído una resolución firme”.