El final del patriarcado ha dejado sin ley a muchos hombres y, también, a algunas mujeres, a las mujeres que estaban a gusto deportadas en él y a las que creen que pueden medrar, y medran, en la confusión de la ausencia de ley.
El final del patriarcado ha abierto una batalla por lo simbólico completamente nueva. Es una batalla por el modo de interpretar y de poner en palabras el sentido actual de la realidad: el sentido de la vida, de las relaciones, de las cosas y, sobre todo, el sentido actual del ser mujer u hombre, un asunto en el que casi nadie se aclara ya. Todo esto lo decía antes, a su modo, el patriarcado. Ahora está abierta la posibilidad de que lo digamos las mujeres hablando como mujeres, eligiendo hablar como mujeres y no como hombres. Los hombres, por lo general, están en este momento más ocupados en lo que les pasa con el reparto del poder en las democracias (curiosamente bloqueadas a fuerza de igualdad en muchos Estados como el español, el de los Estados Unidos, Reino Unido, etc.) que en algo que les afecta mucho más a fondo y que es, precisamente, el final del patriarcado, inseparable, por lo demás, de la crisis de la democracia. Por eso es la ocasión de las mujeres, ocasión de hacer de tertium, de terciar en el debate cristalizado entre derechas e izquierdas para devolverle el contacto con la realidad viva. No sabemos por cuánto tiempo estará disponible la ocasión
.

María-Milagros Rivera,
Textos políticos. La violencia de tantos hombres contra las mujeres

Chiara Zamboni dijo que "nos hemos sustraído a la automoderación”. Es verdad, pero ello no excluye que seamos en cambio heteromoderadas: que sufrimos poderes e imposiciones de naturaleza diversa, con repercusiones internas de intimidación y a veces incluso de miedo. Es una cosa natural y como tal la consideramos, pero es necesario ser conscientes; de otro modo, eso que era heteromoderación, se convierte en automoderación.

Frente a condicionamientos o poderes que no tenemos la fuerza de vencer o la astucia de eludir, bajamos la cabeza, que es un modo de estar en la realidad sin olvidar el deseo propio. Angela Putino, reflexionando sobre la mujer guerrera, dijo: "estar en contra tiene que ver con la irreductibilidad", que no es lo mismo que lanzarse en contra.

Mantener la línea de lo irreductible, en otras palabras, hacer que la heteromoderación siga siendo tal, que no se convierta nunca en automoderación, no es siempre fácil.

Luisa Muraro, Diotima.


... por qué razón las mujeres perjudican al propio sexo o lo someten a dolorosas contradicciones cuando intervienen en las leyes o piden al Parlamento que resuelva algunos de los conflictos sociales en los que están implicadas. ... cuando entra directamente en juego la diferencia sexual y el conflicto entre los sexos, ... es necesario tener presente que la norma siempre es una figura secundaria, derivada, que sirve para medir lo que de hecho sucede en el cuerpo social. ... no habrá ley capaz de dar valor a la sexualidad femenina si éste no le está reconocido socialmente.

No creas tener derechos.

dissabte, 30 de juliol de 2016

"ahora ya no PODEMOS" & "sumando PUDISTEIS": La mostra del fracàs dels homes de masculinitat falocèntrica, de la ideologia del progressisme neomascliste i de les dones del feminisme patriarcal, que verifica que vivim el final del patriarcat.


La masculinitat falocèntrica i patriarcal de Pablo Iglesias-Lannister no li va deixar ser un Bernie Sanders, gràcies al qual, potser, una dona (que primer va haver de ser wo-man -Cliton's wo) serà presidenta dels EEUU, però després que ho hagi estat un home negre (primer s'esgoten les categories identitàries masculines), i abans que ho pugui ser una dona negra o una dona que no sigui respectuosa amb l'establishment patriarcal, ni tingui tota la formació adient a l'ordre simbòlic del pare.

I ara ja no PODEN, els de Pablo Iglesias, i ara ja no sumen, ni amb les seves "conveniències", perquè no varen saber deixar governar a Pedro Sánchez. L'havien d'humiliar, vèncer, ridiculitzar, tractar-lo com un titella. El volien exposar a ser un cap visible d'un govern orquestrat pels juniors&amateurs de PODEMOS, des dels serveis i ministeris més rellevants.

No he vist aquest començament de legislatura les pallassades dels tambors i les ximbombes, les bicicletes, les vestimentes cool, les performances ni la simbologia "progre" (que és un credo i no té res a veure amb social-democràcia) i ara tenc la impressió que totes i tots els de PODEMOS, el 71, volen passar ben desapercebuts perquè fa set mesos de suculents ingressos cada mes i sense haver de fer res. 
Ja n'han après de fer política de partits? ... poc protagonisme, sortir poc, xerrar gens (tenim el clar exemple dels subordinats de Bauzá, tots els d'abans i els 20 d'ara), i a cobrar a final de mes, amb tota la resta de privilegis, dels quals no en traurem aguller. Mai s'arriba a saber quin és el sou final, metàl·lic o en serveis, de la classe política.
I què heu sentit dir res més sobre el tema de cobrar menys sou que la resta de partits?  

L'únic que paga les culpes de PODEMOS sembla ser en Monedero ... que, per altra banda, ha obert la caixa dels trons sobre la pràctica a la universitat de viure dins la porta giratòria, que no vol dir que vaig d'una feina a una altra especialment recomanat, sinó que engreix molt el sou mensual sense fer més classes, sinó amb dietes de per aquí i de per allà, i encàrrecs d'obra i servei, que mai sabrem si han servit a ningú per res ... com l'informe d'en Monedero. 
Monedero va inventar PODEMOS però la pràctica per la qual ha estat expedientat és pura política tradicional i avarícia. Això, pel que jo he escoltat contar i he deduït lligant caps!

dijous, 28 de juliol de 2016

Totes i tots els del PP que han fet tràfic de carnet polític, de relacions instrumentals, per a perjudicar a d'altres, a tants d'altres, no polítics, són els que han tenyit de negre la seva pròpia llista i ara ningú no vol pactar amb el PP, ni parlar-hi, ni apropar-s'hi gaire. Qui ho hagi viscut, i qui hagi viscut una cosa semblant (com és tot el "mobbing"), entén això de "qualsevol cosa abans que el PP"; terceres eleccions també, i quartes ... i que no hi hagi cap govern si han de seguir cobrant el mateixos i s'han de seguir beneficiant, prosperant amb el tràfic de les seves relacions polítiques, sempre instrumentals.

La purga de Erdogan tras el golpe: 50.000 destituidos y 8.000 detenidos 

Las cifras de la purga: 

Destituidos:

- 21.000 profesores de centros educativos privados.
- 15.200 profesores y otros funcionarios de Educación han sido suspendidos del servicio y se ha iniciado “una investigación respecto a cada una de esas personas”, según el Gobierno
- Orden de dimisión a los 1.577 decanos de facultades turcas, tanto de las universidades públicas como de las privadas.

 **********************

Wert dice que los niños de Baleares son “rehenes” de una huelga política

El ministro de Educación cree "irresponsable" la estrategia contra el modelo trilingüe de Bauzá.


Un diputado del PP balear 'amenaza' con señalar "con nombres y apellidos" a los profesores en huelga. 

*************

El germen del pensament de l’un és el mateix per tot arreu, és el menyspreu a la diferència, és el no respecte a l'altra i a l'altre, intransigència que du a planificar l'aniquilació d'aquella, d'aquell, d'allò diferent. La possibilitat de dur a terme dita planificació depèn només del poder i la violència que es tengui i es pugui. 

divendres, 22 de juliol de 2016

On custodiar la confiança infantil en que la policia és bona i la confiança de les mares que els ho ensenyam així, als infants? Que la policia ajuda als infants, per anar a l'escola, si es perden; que la policia baixa un moixet de l'arbre; que la policia salva a les dones dels perills de la violència masculina ... també a les dones joves, també a les dones joves estrangeres, també a les dones joves estrangeres amb especial situació de vulnerabilitat ... per trobar-se soles, per manca de xarxa d'ajuda a causa de la llunyania de la seva casa, de la seva mare, per la pobresa econòmica (que dificulta la llibertat d'elecció i la de moviments), i per l'esperança de millorar partint del propi estadi de llibertat, aquell en qual cada dona, comuna, concreta i singular, es troba.

Sexo, drogas y corrupción en la policía local de Palma (El País)


El sumario sobre presuntas ilegalidades en el cuerpo salpica al presidente del PP de Palma y revela extorsiones y tratos de favor a empresarios

Uno de los establecimientos de alterne se abría a las cinco de la tarde "solo para políticos" según narra una testigo, que asegura que todas las jóvenes que trabajan en el local "sabían que se entregaban sobres con dinero a políticos, agentes locales y guardias civiles". Las mujeres afirman que algunos de los empresarios organizaban fiestas privadas en fincas, en las que tenían que acostarse con los asistentes, "alcaldes de Mallorca, jefes de policía y cargos políticos". Una testigo relata que en una de las ocasiones había una menor de edad que fue obligada a prostituirse.


Com més serem, més riurem!

dimarts, 19 de juliol de 2016

 

Hi havia un jardí (Georges Moustaki)

Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
que brillava, sencer, com un fruit protegit.
No era cap paradís, ni tampoc cap misèria,
ni res que s’hagués vist enlloc més, sinó aquí.
 
....
Hi havia un jardí, molt net, era la terra;
on els nens i les nenes jugaven al sol,
com ho havien ja fet igualment temps enrere
pares, avis, besavis, i més generacions.
 

On és aquell jardí on tots voldríem néixer,
on podríem estar-nos tranquil·lament nus?
On és aquella casa de portes obertes
que jo busco i rebusco i no puc trobar enlloc?



dimecres, 13 de juliol de 2016

Publicació meva a la Revista jurídica de les Illes Balears, n.º 14.

EL DRET SUCCESSORI BALEAR: DE CONJUNT INORGÀNIC A UNITAT VITAL, SI EL LLEGIM A LA LLUM DELS SEUS PRINCIPIS (llegir).

En aquest article juc al tangram amb la Compilació, cercant el seu tresor i fascinada pel seu misteri, muntant-la i desmuntant-la sense perdre l'harmonia del conjunt, sense deixar de fer figures, que sempre encaixen.

*********************

La Compilació del Dret civil balear, el text jurídic del Dret civil balear que prové del germen sembrat a la Memòria del jurista Ripoll i Palou, l'any 1881, té, avui en dia, uns trets que la fan especial respecte dels drets de la resta dels antigament nomenats territoris forals, on s'ha reinventat el dret civil propi, per deixar de ser propi i ser, simplement, subjectiu i identitari.  

Què té la Compilació per estar al nivell de, amb lleugeres actualitzacions, fer front a la fi de la Modernitat, i del patriarcat? 

Doncs que la Compilació quedà fora de la Modernitat, de l'home ciutadà, del racionalisme masculí, dels seus drets, quedà fora de la configuració dels estats-nació ("el presente que reclama sus conquistas con natural pero muchas veces prematura é irreflexiva impaciencia" -Ripoll i Palou-), avui dia totalment en decadència i crisi, va fer salvaguarda de l'antic ordre (el dels dos infinits de la cosmogonia feudal), perquè va ser el manteniment d'un ordre jurídic patriarcal (tots ho són, és veritat!) però sense poder, per l'autoritat de les seves fonts ("han conservado al través de los siglos instituciones respetables" -Ripoll i Palou-), per l'autoritat sense poder ("sofocando toda exigencia de amor propio local" -Ripoll i Palou-), un tret que evoca a l'ordre simbòlic matern (sense ser-ho en la creació però el motiu perquè uns homes es capficaren en conservar el dret propi si que té a veure amb una civilització, explicada sempre per la mare). 

La Compilació s'ha resistit a ser descompilada. Jo mai no havia entès, el perquè, fins que vaig veure que només xocava amb l'arbre, unes vegades per l'ego d'innovar, d'altres per la por a la desprotecció.

Ara planeja l'intent de descompilar el règim matrimonial per presentar-lo amb suposades novetats, que són còpia d'altres ordenaments, principalment, del Codi civil, el qual si sempre està dins la ment jurídica com norma de referència, com norma de guia, perquè no el deixam actuar dins les regles de la supletorietat que són les que garanteixen la puresa de la Compilació, alhora que donen coherència i correcció al joc de l'anar i venir al i des del dret civil estatal?

En tornaré a parlar, ja veureu. 

dimarts, 12 de juliol de 2016

‘Doo doo doo doo, right, good’. Cameron copia l'estil Bauzá: divideix el poble, al qual governa amb majoria absoluta, per acontentar a un sector minoritari; enfonsa i enfronta el partit "antipàtic"; deixa, a dit, al Parlament, a una dona rossa, elegant, d'aires aristocràtics, com a cap visible, com Marga Prohens; i fuig ... alegre, altiu, inconscient, irresponsable.



Prohibició de custòdia materna i violència contra la dona. Dues cares de la mateixa moneda: els darrers intents dels misògins i patriarques de protestar contra la seva pèrdua de domini damunt el cos femení fèrtil i els seus fruits.

La proposta d'imposar per llei (o judicialment -"pro bono"-), en contra de la mare, la custòdia compartida i, a més (com deia aquesta proposta del PI), revisar tots els casos de sentència ferma o acord on ja s'havia concedit a una mare la custòdia del seu fill o filla, quedarà, dins el debat parlamentari illenc, com la proposta més misògina i de major violència jurídica, i de manera indirecta, econòmica, contra la mare, (per evitar que pugui tenir la mare l'ús de la casa, per evitar una pensió compensatòria a la mare, pensió que evita que l'empobriment amb el qual la societat castiga la maternitat no contribueixi a enriquir alhora a l'home, qui, per la generositat de la dona que, voluntàriament, s'empobreix per a continuar la civilització, ha pogut ser pare). 
La proposta del PI també preveia que només si es podia conciliar, i de manera excepcional, es donés la custòdia individual, la qual cosa garantia a l'home que, si la dona, durant la convivència amb ell, pretenia fer també la seva vida professional o alguna cosa més que "fer de mare", de manera que no ho havia deixat tot per a conciliar durant la convivència, a la ruptura, ella seria castigada perquè mai podria tenir la custòdia dels fruits del seu cos, o filles i fills; perquè ho havia volgut tot i la maternitat patriarcal exigeix sacrifici. 
En canvi, si l'home, segon cos a la procreació, qui no hi posa el cos, qui no canvia d'"estat del ser", qui no entra en un abisme imprevisible de canvis hormonals, físics, psíquics ..., havia anat consolidant una bona posició professional, durant la convivència, podria demostrar que podia conciliar i gaudir de bons ingressos, de manera que, així, obtindria la custòdia paterna, perquè, al cap i a la fi, en la mercantilització del món neo-lliberal, guanya qui té el poder econòmic, i el cos de dona és poc productiu, des dels valors masculins. 
Es parlava d'equitat, i això s'usa per a defraudar la igualtat, ja qué només són maneres per emparar el dret dels homes a protestar per no poder ser mare, per no ser el primer cos a la procreació, per no poder ensenyar l'ordre simbòlic genuí, el matern, explicant el món, i donant la llengua, per no poder ser pares si una dona no els convida a ser-ho, i si ella no hi posa el cos, i si ella no esdevé primer mare. 
Protesten perquè han vist que són "l'ex primer sexe", i no els queda més que acceptar que, sense saber reconèixer l'autoritat materna a la dona que els va fer l'inmens regal de poder ser pares, i sense saber-li agrair sempre, donant el context a la maternitat d'ella, a la seva manera de ser mare, que ella els hagi permès ser pares, no podran ser-ho, no hi tenen ja cap Dret. 
Ja res queda en el sistema, perquè el Patriarcat s'ha acabat, que garanteixi a un home, la possibilitat de ser pare. Només els queda saber-se reconèixer depenents de la generositat d'una dona, concreta i comuna, que els faci aquest regal; el millor regal que pot rebre un home després de rebre la pròpia vida, per part de la seva mare

No oblidem que Olga Ballester, de C's i Sandra Fernández de PP, varen recolzar la iniciativa misògina; que dibuixa unes conseqüències aberrants i humiliants de submissió de la mare al pare, i deixa palés que, si ell no vol, sense el permís d'ell, la mare no podrà criar les seves pròpies filles i fills. 
Res nou en el dret masculí, el no permetre a cada mare governar la seva pròpia maternitat és una simple actualització de la potestat marital. I avui en dia, és el pacte perdedor que el dret masculí ofereix a la diferència femenina, en l'actual conflicte entre els sexes per l'ordre simbòlic; el conflicte entre els sexes és, diu Milagros Rivera, la base de la política, en aquesta època del final del Patriarcat.
  

Jorge Siminski, Jaume Font i Josep Melià. / El Pi.

El partit regionalista recull així la proposta de l'associació de pares separats, un col·lectiu que fa anys que reclama major igualtat a l'hora de resoldre les custòdies. 
... una llei perquè els pares també puguem exercir el nostre paper en igualtat.
 El portaveu, Jaume Font, ha assegurat que “escoltam el poble i la societat. Quan ho fa Podem, es diu que són la veu de la gent. Ara ens toca a nosaltres”.

Denuncien davant la Fiscalia una carta en què s’afirma que l’intent de matar una dona a Alcúdia no va ser una agressió masclista.

dijous, 7 de juliol de 2016

"No hi ha pau per als malvats" (Isaïes 57, 21).




 ... he après que la maldat és estupidesa, i l'estupidesa, follia (Coh 7,25).

 


"El feminisme és antiquat i passat de moda", se'n riu la "lideresa" del PP, per tal de defensar el control masculí o estatal del cos de la dona; control per no permetre que la dona que necessiti avortar pugui rebre assitència mèdica a Espanya.


LA SRA. PROHENS I RIGO (PP): "I aquí no acceptarem lliçons de superioritat moral de ningú i menys d’aquelles que veniu aquí a parlar avui com si fossin heroïnes del segle XXI, quan són només el que queda d’un feminisme antiquat i passat de moda, que no representa la majoria de dones d’aquest país." Diari del Ple PIB 18.02.2014

*******************

Un prostíbulo de s'Arenal abría por la tarde solo para fiestas con políticos. 

... el local solo estaba disponible para cargos públicos, las mujeres debían prestarse a mantener relaciones sexuales sin quejarse ...
... además de estar obligadas a asistir a las fiestas privadas, tenían que aceptar toda clase de prácticas sexuales con o sin protección. Si se negaban, amenazaban a las trabajadoras sexuales con que no tenían la residencia legal en España.
  

*************

Si, des de la política de partits, com n'és mostra el PP, es vol mantenir el dret a accedir a un cos de dona pel plaer sexual masculí; quines regles fixaran les dones, líders de partits polítics, per a determinar quines, d'entre les altres dones, són les que neixen per a complir aquesta funció, la d'estar a disposició per ser usades pel simulacre de relació sexual masculina?


 "La revolución simbólica feminista ... ha puesto las condiciones de un espacio de comunicación, de un orden de referencia que permite al sujeto femenino el acceso a la toma de la palabra. ... Ha ocurrido, ha sido ese inicio, y ha sido hecho y nombrado. ... Se ha abierto un mundo, muchísimo ha sido dicho, escrito, emprendido, hecho y, sobre todo, tantas vidas femeninas han cambiado. Pero ese inicio de libertad no es solo del pasado, es del presente; es también principio de un movimiento que no tiene fin. Aunque se haya hablado de final del feminismo. El feminismo termina si ese inicio no retorna y no se retoma ... Cada mujer lo retoma para ella, de ahí el volver de aquellos relatos. 
A veces puede dar la sensación de repetición, incluso de cansancio: de nuevo el mismo gesto inaugural, siempre de nuevo. Puede parecer monotonía, pero ... es "monotonía de lo nunca idéntico", que requiere testarudez y atención, vigilancia. ... precisamente porque hay algo en el feminismo como en la libertad femenina que no se puede fijar de una vez por todas, aunque aquel primer corte simbólico, aquella revolución, haya ocurrido. Esto porque no se trata de un constructo, sino de una postura de libertad. Al modo en el que lo que ha sido llamado “orden simbólico de la madre” no se refiere tanto a la acumulación de un saber como a las condiciones mismas de producción de un saber, las condiciones que vuelven un saber viviente, en correspondencia con la vida singular y común de la humanidad de mujeres y hombres que comparten el mundo."  
De Diana Sartori, "Volver a pensar, con otras, en lo que hacemos".

dissabte, 2 de juliol de 2016

Cada dia és el "dia del machote".

La trama de la Policia de Palma actuava "al servei de determinats polítics i del seu partit", segons el jutge.

"Teníem ordres de fer veure que no els reconeixíem perquè aquests homes no volien que se’ls identificàs"(Diari ARA)

 

Mentrestant s'empara per part d'homes del PP el negoci de l'exercici del dret masculí a accedir a un cos de dona per fer un simulacre de relació sexual, les dones del PP (Marga Duran, Maria Salom, Marga Prohens i Teresa Palmer) prenien cafè, dient a la premsa que "na Teresa farà una campanya en femení" i volent mostrar-nos que el PP té moltes dones, i sense quotes -diu na Marga Duran ("sa quota d'es papa que pagava dinars de campanya" no compta)-, sinó pels seus mèrits.