Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

divendres, 27 de febrer de 2015

Feliç dia del Dret civil de la CA!


"Todo es absolutamente falso, 
salvo alguna cosa".
2009
El Decret 9/2009, de 13 de febrer, de la Comissió Assessora de DCB, va regular el funcionament de la 3ª Comissió Assessora i el Decret 14/2009, de 6 de març, va nomenar els 11 membres de la  Comissió Assessora. L'Acord de Govern de 3 de febrer de 2012 va incorporar el membre número 12 a la CADCIB. 
1998 
Pregunta RGE núm. 4806/98, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compilació del Dret Civil de Balears. (5578 DIARI DE SESSIONS / Núm. 132/ 17 de novembre del 1998) 
EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ: ... en cuanto al tema, insisto, no sé por qué una comisión tan grande para la necesidad, y la necesidad está clara, y el sentido de la reforma, todo el mundo se ha manifestado a favor de esa reforma.

2000
Cada un dels membres de la Comissió Assessora cobrarien per reunió la dieta prevista al Decret 87/2000, de 16 de juny (actualitzada: uns 306 euros nets).
1998
Pregunta RGE núm. 4807/98, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a pressupost per a l'estudi de la reforma de la compilació del Dret Civil de Balears. (5578 DIARI DE SESSIONS / Núm. 132/ 17 de novembre del 1998)
EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ: ... entrando en el tema del coste que va a tener esta reforma, supongo que el coste será cero porque, habida cuenta del prestigio, del carácter y de la cautela que se ha tomado, si tiene que ser por horas, creo que va a ser un desastre para esta comunidad autónoma.
[Cal dir, però, que cobrar en diners no sempre és rellevant. Es pot cobrar, segons la meva opinió, més endavant, amb nivell "vip" de funcionari  (que és expoliar l'Administració), nomenaments de vocal per aquí, de membre per allà, premis, medalles, distincions, fills il·lustres, pregons ... i tota casta de "figurera"]. 

2011
La primera sessió de la tercera Comissió fou el 30 de març de 2009. 
Es va començar la tasca principal, des de 1998, de Reformar el règim econòmic o patrimonial del matrimoni sotmès a veïnatge civil balear (a qualsevol dels veïnatges civils locals). La feina de redacció i aprovació de cada un dels articles i l'exposició de motius va necessitar 24 sessions, 2 anys, s'acaba el dia 5 d'abril de 2011. L'Avantprojecte es va donar per conclòs i es va lliurar la feina al Govern, complint l'encàrrec amb mig mandat de la Comissió. 
Va canviar el Govern i el color polític.
El  nou conseller de Presidència, dia 14 de juliol de 2011, va rebre a la Comissió Assessora DCB. La Comissió li va explicar a, l'amable i ben intencionat, Conseller, que s'havia produït la presentació de l'Avantprojecte de llei de règim patrimonial del matrimoni.
INTERREGNE 2011-2013 
Per la seva part, el Consell Assessor de Dret Civil d'Eivissa i Formentera, va presentar, el dia 22 de maig de 2013, la inclusió, a l'esborrany d'avantprojecte de Llei de règim patrimonial del matrimoni en les Illes Balears, que estava tramitant el Govern, de les excepcionalitats específiques de les Pitiüses, abans d'iniciar-ne la tramitació parlamentària. 

2013
El conseller Gómez va traslladar “el compromís del Govern d'iniciar en breu la tramitació perquè aquest esborrany esdevingui llei”. En aquest sentit el vicepresident ha explicat que confia "que aquesta llei s’aprovi per unanimitat al Parlament de les Illes Balears”. 
Amb la intenció de complir la seva paraula, el Conseller Gómez va declarar l'Exposició pública 17 de setembre de 2013 de la Llei de Règim Patrimonial de Matrimoni, elaborada inicialment en el si de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, i que preveu les aportacions i treballs del Consell Assessor del Dret Civil propi d'Eivissa i Formentera.
2014 POTADETA D'ESTAT 
Però, la CADC anomenada el 13 de febrer de 2009, per un període de 4 anys, havia caducat; bé, alguns membres, més que els altres, havíem caducat; i, altres, que no hi eren, hi volien esser.
Es va anomenar una nova Comissió, presidida, com en les anteriors Comissions nomenades pel govern del PP, per la catedràtica de Dret foral, jubilada, Pilar Ferrer Vanrell, qui és la mare de la Comissió Assessora creada, l'any 1998, amb el format "sui generis" de Comissió d'experts, per a l'estudi d'una possible reforma de la Compilació de Dret Civil de Balears (BOCAIB n.º 153 de 01-12-1998, p. 18512), fórmula que permetia, en la meva opinió, a la llavors professora titular Pilar Ferrer Vanrell, ser-ne la Presidenta, malgrat ser, alhora, Consellera de Funció Publica, en el primer Govern Matas. 
La planificació era que la Comissió d'Experts passes a ser Comissió Assessora amb el Decret 229/1999, de 29 d’octubre (BOCAIB n.º 136 de 30/10/1999), com a òrgan de consulta i assessorament en matèria de dret civil propi de les Illes Balears, integrat per 9 membres; i que així començàs a funcionar, presidida per la professora titular "del foralisme" Pilar Ferrer Vanrell (ja ex-Consellera Matas), en la següent legislatura. 
El Govern del Pacte però va truncar l'Estasblisment polític d'aquesta Comunitat i va nomenar una Comissió Assessora dirigida pel Catedràtic de Dret civil i advocat Miquel Coca Payeras (inicialment ho fou, breument, President, Miquel Massot). 

2000
Durant el temps d'aquesta Primera Comissió s'aprovà la llei, en matèria de DCB, més rellevant que hem tengut mai, desprès de la llei estatal que promulgà la Compilació de 1961: La Llei 18/2001, de Parelles estables.
2010
La STSJIB 2/2010, de 24 març, aplicant al matrimoni el règim econòmic de la LPE, ha permès salvar de la total inconstitucionalitat, el règim econòmic patrimonial, legal, del matrimoni de veïnatge civil balear; inconstitucional per vulneració de la dignitat de la dona casada la qual, en cas de dur a terme actes propis de la sexualitat femenina, com la maternitat, podria ser contemplada, des de l'òptica, històrica, de la servitud social de la maternitat; i sotmesa a la, històrica, miserable economia femenina de mera subsistència, de present, i durant el matrimoni; com, històricament, li havia correspost acceptar. 
Inconstitucional perquè, basant-se la Compilació en la consideració històrica del desvalor de la dona, del treball domèstic femení i del treball de maternitat (crear i recrear diàriament vida), no concedeix pensió compensatòria a la dona que afronta la maternitat [d'acord amb el devanir normal d'un matrimoni -que acostuma a implicar compartir sexualitat (per això, l'art. 68 Cc no obliga a l'exclusivitat sexual, sinó que pressuposa que compartir sexualitat està en la base de la institució del matrimoni), que exposa a la dona a un embaràs]; que reorganitza la seva vida professional per poder atendre a la família; i que, fins i tot, posposa, per més endavant, les ambicions pròpies (perquè el matrimoni és una institució vitalícia: una dona pot prendre decisions de present, des de la consideració d'una convivència amb vocació de permanència -encara que, desprès, durant la convivència, hi hagi obstacles que home i dona no volen, no poden o no saben superar), en benefici del plaer de compartir, el dia a dia [i això és el que la va motivar a prendre decisions de present que la portaran, de futur, a la misèria econòmica; si es separa, sense ella poder-s'ho imaginar]. 

2003
Amb el canvi de Govern i l'inici del segon Govern Matas, l'any 2003, la Comissió Assessora fou cessada "ipso facto", pel Decret 168/2003, de 26 de setembre (BOIB n.º 136 de 30/09/2003); fou reformada per passar a tenir 11 membres, i retornà la Presidència a la ex-consellera popular i recent Catedràtica de Dret foral, Pilar Ferrer Vanrell.
2009
Aquesta segona CADCIB va esgotar el seu nomenament i l'any 2009, amb el segon Govern del Pacte, va començar la tasca de la que he començant parlant: Presentar al Govern un avantprojecte de Llei de règim econòmic del matrimoni. Encàrrec que va complir.
2014
Amb l'Acord del Consell de Govern de 14 de març de 2014 es van cessar alguns membres de la CADC i es varen nomenar d'altres i la Presidència va retornar a la Catedràtica de Dret foral, jubilada, Pilar Ferrer, ex-consellera de Funció Pública del Govern Matas.

2014
La nova i vella Presidenta del Dret foral es va voler fotografiar amb el Conseller Gómez a la Primera reunió de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, al març de 2014.
Quan hagueren berenat de cafè amb llet i ensaïmades,
es pintaren la cara, llançaren crits de guerra

La veterana Presidenta li va explicar al simpàtic Conseller que: "D'entre la seva comesa actual cal destacar l’estudi, l’assessorament i la proposta dels avantprojectes que redactarà i proposarà per al desenvolupament del dret civil propi, com ara una correcta adaptació al règim patrimonial del matrimoni".
 i ens atacaren amb el CODI CIVIL,
amb el CODI PENAL, 
amb la CONSTITUCIÓ, 
amb les ORDENANCES MUNICIPALS, 
amb els QUATRE EVANGELIS
i amb moltes més ARMES LLANCÍVOLES. 
("Crits de guerra" d'Antonina Canyelles)

2015
Fa 16 que intenten fer-ho de manera correcta i ara resulta que s'ha de fer de manera no-correcta? Serà culpa del règim patrimonial o del protagonisme, subvencionat? 
L'avantprojecte pagat pels homes i dones ciutadans d'aquesta Comunitat, que, iniciat l'any 2009 i conclòs l'any 2011, s'estava exposant al públic (d'aquí que crec amb la bona intenció del Conseller), al 2013, va desaparèixer i no ha pogut ser discutit al Parlament.   

2015 
Què ha costat tot aquest procés als ciutadans i ciutadanes? €€€.€€€,€€
1998 
Pregunta RGE núm. 4807/98, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a pressupost per a l'estudi de la reforma de la compilació del Dret Civil de Balears. (5578 DIARI DE SESSIONS / Núm. 132/ 17 de novembre del 1998) 
LA SRA. CONSELLERA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR (Maria del Pilar Ferrer i Vanrell):
"Efectivament, és simbòlic, com diu aquest Sr. Diputat, és simplement el preu simbòlic d'una reunió que es té però no es paga la feina que es fa. Gràcies, Sr. President".
[I jo dic: Durant quants d'anys (1998-2015) s'han de fer i cobrar reunions pel mateix tema, abans de donar pas al debat dels homes i dones que toquen treballar en representació del poble balear i, per això, també cobren?]

CONCLUSIONS: 
L'oposició ha intentat moure el DCB, per tal d'evitar el desús de la Compilació; però, jo crec, que no pot afrontar ambicioses proposicions de llei perquè la feina que facin quedarà dins la paperera, simplement, amb el vot en contra de la majoria, i punt. Però, és mereixedor d'estudi, el fet que la proposta de petites millores puntuals tampoc sigui presa en consideració per poder-se debatre al Parlament.
Jo, no ho sabria dir millor, a això que vull dir, que com ho diu, en aquesta intervenció, el Sr. Mas i Colom (Diari de sessions del Ple, 14.10.2014, p. 6658): "crec que ens confonem, una cosa és el Govern i l’altra el Parlament; el Govern executa, el Parlament és el sobirà representant del poble; la comissió és una comissió assessora del Govern, designada pel Govern, de juristes prestigiosos, però designada pel Govern i que li demana assessorament quan troba que fa falta ... El Govern no ha de venir a dir-nos a nosaltres, en el Parlament, què hem de fer o deixar de fer ... això, és absolutament contrari a separació de poders. La comissió assessora del Govern assessorarà el Govern, però a nosaltres no ens pot dir si podem legislar o no, és que si no nosaltres ens hem convertit en una comissió del Govern".

FELIÇ DIA DEL DRET CIVIL DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA! 

"Da'm calendaris, jo hi posaré festes"  




Consell Assessor del Dret civil propi d'Eivissa i Formentera

  • El Consell Assessor per al manteniment, conservació i defensa del Dret Foral d'Eivissa i Formentera es va crear, com òrgan assessor de la presidència, per acord del Ple del Consell Insular de 27 de novembre de 1998.
  • El Ple del Consell va aprovar el 30 d'abril de 2010 el Reglament del Consell Assessor del Dret Civil propi d'Eivissa i Formentera. 
  • El Consell Assessor del Dret Civil propi d’Eivissa i Formentera és un òrgan permanent de consulta del Consell d’Eivissa en matèria de dret civil propi d’Eivissa i Formentera, el qual depèn orgànicament de la seua Presidència.
  • Les funcions del Consell Assessor del Dret Civil són entre d’altres:
    • Efectuar l’assessorament per a la conservació, l’actualització i el desenvolupament del dret civil propi d’Eivissa i Formentera. 
    • Emetre el seu informe, en qualsevol Proposició de Llei o disposicions administratives o reglamentàries o inferiors que afectin formalment o substancialment el règim jurídic de les institucions pròpies del dret civil d’Eivissa i Formentera.
    • La revisió dels textos legals aplicables a Eivissa i Formentera en relació amb el seu dret civil propi.
    • Tenir cura que el dret de les Illes Pitiüses es mantengui d’acord amb el seu esperit peculiar i evolucioni al ritme dels temps actuals. 
    • Procurar i intensificar a través dels consells d’Eivissa i de Formentera l’estudi i investigació del dret civil propi de les Illes Pitiüses.  
    • Proposar al Consell l’elaboració i la redacció de proposicions de lleis referents al dret civil d’Eivissa i Formentera.

dijous, 26 de febrer de 2015

Temes diversos

* 2011 Academia de Legislació y Jurisprudencia de Baleares (nou ingrés de M. Pilar Ferrer -discurs).
* 2011 - 50 anys de la Compilació de 1961 (Miquel Masot).
* 2011 Revista Enllaç UIB ("la UIB ha creat professors insulars" i què?). 
* Curs a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada (conferència: "El dret civil balear: situació actual i perspectives de futur" de Francesca Llodrà) (2010).
* Reflexions sobre el dret successori balear davant els reptes del segle XIX (2010). 
* 2009 Sobre temes d'actualitat (entrevista a Miguel Coca). 
* 2009 Academia de Legislació y Jurisprudencia de Baleares (nou ingrés de Josep M. Quintana Petrus -discurs). 
* 2008 Testimonios para la historia (entrevista a Miguel Coca).
* 2006 Sobre la reforma del EAIB: Escrit de Marisa Goñi ("Mallorquín y catalán").
* 2006 Sobre la reforma del EAIB: Escrit de B. Picornell ("Baleares").
* 2006 Sobre la reforma del EAIB: Escrit de Llorenç Capellà (Illes Balears, Baleares?). 
* Fundació Congrés de cultura catalana (premis).

Actualitat parlamentària, d'ahir i d'avui, i temes col·laterals.

4) El darrer reducte del PP-Matas i Bauzá a la Comissió Assessora del Govern sobre DCB
 
3) Març 2015 - les reformes del REM i de la successió intestada.
  • I.6) Pregunta RGE núm. 2670/15, de l'Hble. Diputat Sr. Miquel Àngel Mas i Colom, del Grup Parlamentari MÉS, relativa a successió ab intestato (rectificada amb l'escrit RGE núm. 2773/15).
* Octubre 2014 - Conveni sobre curs de DCB entre el Govern, CGPJ i UIB (comentari meu 1; comentari meu 2):
  • I.9) Pregunta RGE núm. 11683/14, de l'Hble. Diputat Sr. Miquel Àngel Jerez i Juan, del Grup Parlamentari Popular, relativa a formació de jutges i magistrats en dret civil balear (Diari de sessions,18.12.2014): 
Sr. Jerez i Juan: "El 2012 ja vàrem tenir coneixement que es va signar, precisament, un conveni de col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial i la Universitat dirigit a la formació de jutges i magistrats en dret civil propi. Sabem que recentment s’ha tornat reeditar, s’ha tornat revalidar i subscriure nous convenis de col·laboració en aquest mateix sentit, motiu pel qual li feim la següent pregunta, com valora el conseller d’Administracions Públiques la col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i el Consell General del Poder Judicial per a la formació de jutges i magistrat en dret civil balear?" 
Sr. Conseller Lafuente: "El Govern per una banda es compromet a participar en el finançament, amb un import màxim de 10.375 euros, la UIB desenvoluparà el curs on line i expedirà la titulació acreditativa als alumnes que hagin superat el curs, la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears s’encarregarà de posar a disposició de l’alumnat la plataforma virtual de formació i direcció del curs per a la seva implantació i coneixement, i el Consell General del Poder Judicial seleccionarà els jutges i magistrats que hauran de realitzar el curs, reconèixer la seva titulació una vegada finalitzat i aportarà també la quantitat de 10.375 euros per finançar les accions formatives".

2) 14.10.2014 Proposta reforma art. 45 i art. 53 CDCIB (grup MES -Diari de sessions n.º 142, 2004)
* 2014: 16 anys parlant de la reforma del règim patrimonial del matrimoni Darrer capítol; capítol I; capítol II; capítol III; capítol IV;  

1) El Tribunal Constitucional i el Dret civil català: l'art. 43,1 del Codi de Família (16.02.2012).

Premis Pascual González

 "Fidel jo sols ho haig de ser a la vida.
Da'm calendaris, jo hi posaré festes."
Erosfera, de Guillem d'Efak

* 2002 Convocatòria I Premi Pascual González sobre Dret civil balear (declarat desert).
* 2004 II Premi Pascual González a Olga Cardona -"La institució pitiüsa de l'acolliment en una quarta part dels milloraments"- (treball finalista Francesca Llodrà: "Un impulso al Derecho civil balear: Los contornos del Derecho civil balear") (VII Boletín AJLB -2004).
* 2005 III Premi Pascual González a Carbonell Crespí -"La institución de la "definición" en la Compilación de Derecho Civil de les Illes Balears"- (treball finalista Francesca Llodrà: "Notas para la regulación del derecho de servidumbre forzosa de paso en Mallorca") (VIII Boletín ALJB -2006).
* 2007 (convocatòria 2006)  IV Premi Pascual González a Francesca Llodrà Grimalt -"El sistema de fonts del dret civil balear (1990-2006): estudi amb motiu del projecte de reforma del títol preliminar de Compilació Balear"- (IX Boletín ALJB -2007).
* 2008 (convocatòria 2007) V Premi Pascual González a Anselmo Martínez -"El Derecho consuetudinario balear como fuente y como tradición jurídica"- (X Boletín ALJB -2009).
* 2009 (convocatòria 2008)  VI Premi Pascual González (declarat desert). 
* 2010 (convocatòria 2009) VII Premi Pascual González a Ricardo Yánez Velasco -"Parejas de hecho e igualdad constitucional. Perspectivas de Derecho sustantivo y procesal en el ordenamiento jurídico balear"- (treball finalista Lorenzo Crespo Ferrer: "La cuestión de la reserva ordinaria en el Derecho foral. Especial estudio de su constitucionalidad y su aplicación en Mallorca") (XI Boletín ALJB -2010).
* 2011 (convocatòria 2010) VIII Premi Pascual González a Felio José Bauzá Martorell -Tradición jurídica civil balear del derecho de toma de agua. Vigencia de las antiguas costumbres”- (XII Boletín AJLB- 2012).
* 2012 (convocatòria 2011) IX Premi Pascual González a Jaime Suau Morey -"Tribunales Superiores de Justicia, Derecho propio y otras competencias"- (XIII Boletín AJLB -2012).
* 2013 (convocatòria 2012) X Premi Pascual González a Beatriz Verdera Izquierdo -"La compensación económica del trabajo para la casa en la Compilación del Derecho civil de las islas Baleares. Configuración y consecuencias"- (XIV Boletín ALJB -2013).
* 2014 (convocatòria 2013) XI Premi Pascual González a Pedro Munar Bernat -“Disposición de la vivienda familiar y donaciones entre cónyuges. Algunas consideraciones críticas sobre el Anteproyecto de Ley de Régimen Patrimonial del Matrimonio de 2013”- (XV Boletín ALJB -2014). 
* 2015 (convocatòria 2014) XII Premi Pascual Gonzàlez

dilluns, 23 de febrer de 2015

El control del destí dels cossos femenins fèrtils més joves (16 o 17 anys): Les darreres "tenacitats" del Patriarcat abans de desaparèixer.

En el relat de Kafka, davant de la Llei, hi ha un Guardià i un camperol que vol entrar. Després d'esperar tota la vida per a entrar, li arriba, al camperol, el moment de la seva mort; el Guardià tanca la porta de la Llei, dient-li que la porta era la seva i només estava oberta per a ell.
La "Llei", en el relat de Kafka, és l' aconteixement que funda les normes o lleis concretes. Per exemple, l'aconteixement que funda les disposicions concretes de la regulació de l'avortament és la constricció (una regla d'obligat compliment per a totes les parts implicades) de la sexualitat masculina, que no separa plaer de reproducció. 
Aquest aconteixement (aquesta llei) que funda la llei concreta -la regulació de l'avortament- participa tant del mite com de la història.
Participa de la Història, que és una història patriarcal, que diu que naixem d'un home i ens civilitzam amb la llei del pare; d'ells són les criatures (article 154 Cc espanyol fins al 1981: "El padre, y en su defecto la madre, tienen potestad sobre sus hijos") perquè la dona-mare és només portadora del germen (per això, va ser absolt Orestes de la mort de la seva mare, Clitemnestra, en considerar-se que no era matricidi; perquè la mare només és portadora del germen -i no autora de vida) i, per fer possible tot això, la Llei: La constricció de la sexualitat masculina, inevitable, inqüestionable. O sigui, aquest és l'escenari socio-cultural, la Historia, que dóna normalitat o universalitat a la constricció de la sexualitat masculina en les relacions home-dona. 
Aquesta Història, al final del Patriarcat, ja no està validada per les dones, no donam crèdit a que naixem d'un home i que el nostre cos fèrtil i les nostres criatures no ens pertanyen, sinó que hagin de ser gestionat i gestionades per la Llei del pare. 
He dit que aquest aconteixement que funda la Llei també participa del mite, el "falocentrisme", que suposa, a aquests efectes, la superioritat de la sexualitat masculina amb el conseqüent domini de la sexualitat femenina; que la sexualitat femenina sigui secundària al compliment, al sosteniment, de la sexualitat masculina i la seva constricció: És a dir, el mite suposa un aura de legitimitat per complir aquesta constricció i la submissió del sexe femení a les conseqüències del compliment obligat d'aquesta constricció (o preocupar-se una mateixa de la protecció enfront a l'embaràs o l'acceptació del mateix com un destí, que marca el cos femení en cada relació sexual).
El "falocentrisme" és un mite perquè les dones sabem que la plenitud de la sexualitat masculina no es produeix perquè el "falo" domini la nostra sexualitat, que no és subordinada i ni secundària a la seva. Sabem perfectament que permetem la plenitud de la sexualitat masculina, per decisió pròpia (no som "víctimes"), per la nostra obertura a la relació, que pren en consideració a l'altre, a l'home, en la seva plenitud. Sabem, per això, també que la sexualitat femenina, i l'efecte que la sexualitat masculina tengui sobre ella, ha de ser pressa en consideració per l'home, ara, al final del patriarcat, si és que vol compartir amb nosaltres el món, la relació, la sexualitat ... 
La Llei (com aconteixement que fonamenta la llei concreta) té l'efecte desitjat quan, sense mostrar-se, fa viure tota una vida en l'espai que està entre ella, entesa com a font d'acció regulada (la decisió d'una dona d'avortar), i nosaltres, lluny. O sigui, la Llei té l'efecte desitjat quan vivim en relació amb ella, però sense captar mai fins al fons el centre del seu sentit (la submissió d'una sexualitat a l'altra), que ens és negat.
Això ho explica la filòsofa Chiara Zamboni en relació amb les regles del llenguatge. 
L'aconteixement que funda la Llei (de la gramàtica, en aquest cas) és el fet que aprenem a parlar a la primera infància de la nostra mare (o qui ocupi el seu lloc) en una relació d'amor, civilització i autoritat; i anam parlant a mesura que anam abandonant la comunicació sense paraules, intensa i joiosa que establim amb la nostra mare des que ella ens imagina i crea per a nosaltres el bres simbòlic. Més tard, a l'escola (ens civilitzam d'acord a la llei del pare) aprenem les regles de la gramàtica i, per una inversió paradoxal, es passen les regles del llenguatge en primer pla i l' aconteixement que les funda -és a dir, l'ús de la llengua que havíem après de la mare (autoritat civilitzadora)- queda en un registre secundari, que no se'ns mostra a la llei concreta. 
La inversió paradoxal que fa la Llei, a l'avortament, és, per exemple, la discussió (des del dret masculí -patriarcal), sense fi, del dret a la vida (independent de la dona, però gestada dins d'ella -una mera portadora) i la posada, en segon lloc, del que era el pla primer (la Llei com aconteixement que fonamenta la llei concreta): L'efecte sobre la sexualitat femenina de la constricció de la sexualitat masculina que no separa plaer de reproducció. 
Situats en aquesta inversió, i sense veure el pla primer, estan el plantejaments enfrontats, des del dret masculí: 
1. Les dones que, des del feminisme (per tant, en lluita amb el dret masculí), marxen en defensa del dret a avortar lliure i gratuït (i els homes que les recolzen i que molesten, fins i tot a elles, perquè, que un home demani el dret a avortar sobre el cos d'una dona, li permet a ell seguir rentant-se les mans enfront a la responsabilitat històrica i actual pel fet que la dona hagi d'anar a exercir aquest suposat dret; perquè el que ell ha de fer, allò que li escau a ell, és prendre en consideració, com a societat masculina, quina és la gestió que han fet i fan de la seva sexualitat, enfront a la de la dona) com si quan una avorta tingués la consciència d'estar exercint un dret i no vivint una situació de necessitat que se li ha creat sense esperar-s'ho. 
Aquí el Guardià de la Llei mostra al camperol la dificultat d'entrar a la Llei perquè trobarà moltes portes i guardians més ferotges que ell.
2. Les dones que, sostenint el dret masculí del Patriarcat, marxen amb els seus fills en defensa de la maternitat, ressentides perquè la maternitat no té, efectivament, un valor social [per exemple, no s'atorga valor traduïble, real, al fet que una dona accepti ser mare dins del curs de la seva vida professional i desitjos personals], exigeixen, amb la penalització de l'avortament, ser recompensades, no socialment, sinó moralment, per la seva opció, que valoren com de major moralitat femenina, en perjudici de les altres dones (les que han avortat alguna o moltes vegades; les que no volen tenir fills, o no en volen tants com elles; les que s'inseminen per viure la maternitat en solitari o amb una altra dona ...). Aquesta opció incorr també en contradiccions: No troba ni tant sols recolzament fàctic en l'exemple de la maternitat més adorada del món cristià, Maria; a qui, ni tan sols Déu, va obligar a acceptar un embaràs (sinó que ho varen pactar, ella i Déu), i qui només va tenir un fill (ho dic per això dels conills que va dir el Papa en el seu viatge a Filipines) biològic -i un d'adoptat després de la mort de Jesús: Sant Joan. Així mateix, la defensa de l'opció de la maternitat com a valor moral, penalitzant l'avortament, no du a la dona a cap reconeixement social, ni a cap garantia de la seva llibertat; perquè el reconeixement d'una moral superior a la dona que opta per la maternitat, enfront de la que decideix avortar, només podria basar-se en el fet que néixer dona fos elegible i, lliurement, elegit; és a dir, els valors morals com a valors social han de ser els mateixos per un home que per una dona i, per tant, han de ser valors on no hi ha implicada la diferència sexual, ni el conflicte entre sexes; sinó, no són lliures, ja que no es tria de quin sexe es neix. En definitiva, exigir a una dona un determinat comportament moral en relació amb la gestió del seu cos fèrtil suposaria, degut a que ningú tria néixer dona, sinó que toca a l'atzar; que la que neix dona no és un esser humà nascut lliure (per això, només neix lliure l'home -diu la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789, norma fundadora de l'Estat contemporani), sinó sotmesa a la seva sexualitat i a la interpretació que d'ella facin els altres (home, estat, esglèsia, ciència, dret).
Amb tot això, amb la divisió de les dones, el Guardià de la Llei sembla més i més ferotge i la Llei apareix més oculta.
Com deia, així, la Llei té l'efecte desitjat i ens presenta aquell registre secundari (que és en realitat el primer pla -la constricció de la sexualitat masculina que obliga a acceptar l'embaràs) com a falt de regulació, com si estàs pendent de regulació: Com si la necessitat creada a una dona que decideix avortar es pogués regular!; Quan el que es regula són les conseqüències penals que patirà la dona (fruit de la seva sexualitat sotmesa i secundària) o només la possibilitat de cobertura sanitària (quan la societat patriarcal ha avançat i ha despenalitzat l'avortament, no castigant a la dona, i, simplement, decideix si ofereix, o no, a la dona, una alternativa a la clandestinitat -que sempre hi serà). En cap cas, es regula l'avortament en relació amb l'aconteixement que funda les seves normes, que no és l'embaràs, ni l'avortament: sinó la constricció de la sexualitat que embarassa.
A més, és paradoxal la inversió, en relació amb les regles de la gramàtica (seguint a Chiara Zamboni), perquè l'aconteixement que s'amaga és, precisament, el que ens serveix a la vida. Si quan parlem tenim un dubte, no hem de consultar una gramàtica, sinó que recordam i escoltam, en el record, totes les veus que ens donen una mesura del parlar. 
Ben igual que en la Llei de l'avortament, quan una dona, a la vida, es situa en l'escenari de no poder-se pensar embarassada, de no poder-se pensar mare, perquè no pot pensar a la criatura que ha engendrat i no pot fabricar-li el bres simbòlic; no es planta en un debat de quan hi ha o no vida (sobre l'entitat autònoma del concebut com a bé jurídic; de la seva protecció i dels seus drets, que només valen quan una dona vol estar embarassada), ni filosofa sobre què és la vida (sobre tot, perquè ella està ben viva i tot el seu cos és viu i és vida i sempre ha sabut que el seu cos té la capacitat d'obrir-se a la vida -no l'obligació, ni el destí determinat). El dret femení veu el primer pla de la Llei, com aconteixement que funda la norma (i que s'amaga): Allà s'ha quedat la ment de la dona que no ha pogut fabricar el bres simbòlic, quan s'ha sabut embarassada, i, per això, li ressona, a ella, la idea de que ella havia separat llibertat sexual de maternitat i, per tant, no volia estar embarassada, com a resultat de la constricció de la sexualitat masculina.
Amb aquesta inversió de valors que produeix la Llei quan té l'efecte desitjat, l'Estat (com el camperol del conte) posa al primer pla, allò secundari, el fet que només si demostram que no hi ha vida podrem avortar (que és la discussió del dret masculí). El dret femení, però, sap i viu el pla primer, que ha estat invertit i presentat com a secundari per la regla concreta: Que l'asimetria sexual dona-home ha de tenir mecanismes de re-equilibri, quan és necessari per a una dona, a l'abast de la dona, de la seva llibertat i interpretació; quan l'asimetria s'ha convertit, per a ella, en un desequilibri inacceptable, perquè l'home no ha pres en consideració la sexualitat femenina, que sap separar plaer de reproducció, sexualitat de maternitat.
Com ensenyar, diu Chiara Zamboni, a travessar la gramàtica, que és un desert quan es sentida com norma, per trobar més enllà i a través d'ella el plaer profund de les paraules que il·lumina les idees?   
Com aprendre a travessar l'ordenament jurídic perquè, de la seva fragmentació i els seus buits, fruí el dret femení; aquell que no permet resoldre els conflictes entre sexes, és a dir, els conflictes que duen implícita la diferència sexual de néixer home o dona, des de l'horitzó monosexuat masculí; horitzó on es situen les normes, amb la seva aparença de solució neutra i abstracta? 

divendres, 20 de febrer de 2015

La custòdia compartida ex lege (ex officio, pro bono): Una llei salomònica? Una criatura es dividida ex lege (ex officio, pro bono), perquè un Home (com "Luna") volia ser la mare; i la mare és només Ella.

"El rei va ordenar:
--Porteu-me una espasa.
Li van portar l'espasa, i aleshores digué:
--Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra.
A la mare de l'infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei:
--No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu!
En canvi, l'altra deia:
--Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin!
Llavors el rei va sentenciar:
--Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare. 
 Tot Israel va saber la sentència del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquè veien que posseïa una saviesa divina per a administrar justícia."
(Judici de Salomó, 1r Reis 3:24-28) 

(Ho cont entre veritat i somni). 
Hem va demanar fa un temps una professora: Per què la teva por a escriure?
Aquesta por es tracta de la por femenina a escriure (res a veure amb la producció científica neutre-masculina), és a dir, la por a dir allò que una ha de dir sense fer-ho des d'un simbòlic neutre (que sempre és masculí) perquè, dir el que he de dir jo, com a dona, des d'un simbòlic neutre, ho converteix (com ha fet sempre el patriarcat) en insignificant, superflu o essencial.
La por femenina a escriure em posa en l'escenari d'escriure, des del simbòlic femení propi (és a dir, allò que es viu, es sent i es vol com a dona -encara que no coincideixi amb el discurs feminista establert-) i escriure-ho amb vocació universal; sabent que el simbòlic universal és el masculí [i, per això, sense poder utilitzar les seves mediacions -científiques (que queden, tanmateix, plenes de buits quan no incorporen la creació femenina lliure), acadèmiques- ni els seus rendiments].
Jo no havia identificat aquesta por, a la qual ella m'il·lustrava, i vaig dir-li que pensava que no era por, sinó incapacitat, sentiment de naïve, mesurant-me des dels cànons, científics (masculins), establerts. 
Em va contestar la professora que era molt revelador que, de manera espontània, pogués qualificar la meva escriptura femenina (escriure es la mediació universal d'una dona i un home amb el món) de naïve i em mostrava la paradoxa "de tenir por", quan naïve ve d'ingenuus que significa "nascuda lliure".

Van passar uns anys perquè per mi pogués tenir cap significat això. Llavors, no estava preparada per intentar la transgressió sexuada (més o manco, seria començar a emprar les eines que poden fer evident la fragmentació de la "casa de l'amo", on l'ordenament jurídic és l'habitació central).
Un dia ho vaig comprendre. L'obertura al canvi d'ordre simbòlic es produeix, en el meu cas, de cop i, com sempre que passa, és sense tornada [una dona ja no pot tornar a abandonar el seu pensament sexuat per pensar en un inexistent neutre (que la nega, per definició, perquè és masculí)]; com quan una s'enamora amb aquella mirada, aquell dia, aquell moment, que canvia per sempre l'estat d'indiferència que una tenia cap a aquell home i que, per molt que ella ho digui, no li tornarà a ser indiferent.

Efectivament ingenuus, en el Dret romà, eren els homes i dones nascuts lliures, perque la lliberació dels seus pare o mare havia succeit abans del seu naixement. [Institucions de Justinià: TITULO IV De los Ingenuos
Ingenuo es aquel que es libre desde que nació, haya sido procreado por el matrimonio de dos ingenuos o de dos libertinos, o bien de un libertino y otro ingenuo: y aunque nazca de madre libre y padre esclavo, será sin embargo ingenuo, del mismo modo que el que nace de madre libre y padre incierto; pues ha sido habido del vulgo. Basta que la madre haya sido libre al tiempo del nacimiento aun cuando en el de la concepción fuere esclava; y por el contrario, si en el de esta fue libre y después pariere siendo esclava, no obstante será libre el que naciere pues la calamidad de la madre no debe perjudicar al que está en el vientre. De ahí se han preguntado si manumitida una sierva preñada y después reducida otra vez a la esclavitud pariere, será el parto libre o siervo; y Marciano dice ser libre: pues basta a aquel que está en el útero haber tenido la madre libre durante el tiempo intermedio para que él lo sea, lo que es verdadero. Habiendo uno nacido ingenuo no le perjudica el haber estado en servidumbre y haber después manumitido; pues está mandado muchas veces que la manumisión no daña la ingenuidad.]  

Per mi, va adquirir tot el sentit l'haver nascut dona lliure perquè el feminisme, el procés emancipatori dels anys 70, havia "emancipat" a la meva mare del Patriarcat. 
Les filles de la generació de dones emancipades del control del seu cos per part del Patriarcat, als anys 70, havíem nascut lliures [crec, a més, que legitimades, per cada una de les nostres mares, per traduir, en llibertat, les circunstàncies històriques (esclavitud de la maternitat; submissió sexual; matrimoni com a destí social) que havien afavorit, des de fora, la seva emancipació: per això, elles ens insistien tant en que haviem d'estudiar molt (i ho varem fer), com un procés personal per dur a terme el desig, però elles mai ens varen dir que haguéssim de construir la nostra carrera professional d'acord als valors socials dels homes, és a dir, prescindint del fet que nosaltres no podem permetre que ser dona lliure sigui superflu o insignificant en el nostre currículum].

Ser una dona ja alliberada del Patriarcat, lliure, es tradueix en ser una dona que no permet, ni dona crèdit, al control, en cap sentit, per part dels homes (amb totes les seves representacions -Estat, lleis, Església, matrimoni) del seu cos fèrtil, ni de les seves criatures.
Per això, ser mare lliure vol dir haver decidit ser mare (o haver-ho acceptat si no hi va haver la decisió prèvia) i tenir el control de les pròpies criatures. És a dir, haver decidit ser mare com un estat del ser (no com mera portadora de germen); i que això sigui qualitativament imprescindible, no-interpretable, lliurement, pel simbòlic masculí.

El ser mare lliure també permet que es convingui amb un home la possibilitat de fer-lo pare; una vegada que ella hagi estat mare. 
Que una dona és mare lliure (llibertat que inclou el control de les seves criatures i la no cessió -de la criança, per exemple- a la llei del pare -a l'Estat) significa que l'oferta que li ha fet aquesta dona a l'home, al qui ha fet pare, és la possibilitat de viure la paternitat (no patriarcal) en context i amb transcendència pròpia (agaf aquestes paraules d'un text de María Milagros Rivera). 
Aquesta "contextualitat" de la paternitat no pot ser interpretada per les normes, ni categoritzada jurídicament; sense més. La llei no pot prescindir del pacte que una dona va fer amb l'home; a qui feria pare, desprès que ella fos mare.
La pròpia transcendència de la paternitat suposa la invitació a que, al final del Patriarcat, quan els homes no tenen referent de passat per esser pares (no patriarcals), comencin a construir-lo, amb transcendència pròpia, sense usurpar el paper primer [en el temps (art. 116 Cc -Primer es neix de la mare, que queda, jurídicament, constituïda; després, es presumeix que hi ha un home que vol ser pare) i en el simbòlic -en autoritat] de la mare, en una recreació (potadeta: "Que et penses! Jo tenc tant de dret com tu"; "Ja veuràs! Demanaré la custòdia i no et donaré ni un "duro"") del Patriarcat, imposant-li, amb la força i el poder masculí de la llei, una custòdia compartida; oblidant que ella va pactar amb ell, per fer-lo pare, a través del seu cos, i quan ella, primer, havia estat mare; la reinterpretació conjunta i mai en contra d'ella, del context de la paternitat; el qual no pot deslligar-se de la seva manera de ser-mare, la de cada dona particular -cada mare lliure.

Una mare lliure és una dona que ha estat mare perquè ho ha decidit o acceptat i, per tant, no ha cedit el control del seu cos i, per això, tampoc el control de les seves criatures, a l'Estat; de manera que l'Estat i les seves formes (totes sempre fidels al seu origen patriarcal) no tenen legitimitat, ni competència per imposar-li un model de criança, és a dir, per imposar-li que la recreació diària de vida (agaf l'expressió "crear i recrear vida" d'altres escriptores), que fan les mares cada dia, sigui en "custòdia compartida".
Les dones, en tant que mares, estan per "damunt de la llei" i, per això, la llei no pot estar en contra d'elles. La idea de "per damunt de la llei" respon al simbolisme de la figura de la mare que nodreix a la societat de continuïtat, és origen civilitzador (dóna la primera norma civilitzadora quan ensenya a parlar) i no pot, per això, estar sotmesa a la societat o al seu dret, en tant que mare. 

"... las mujeres, que como madres dan la vida, deberían, en tanto que posición simbólica, configurarse "por encima de la ley"  en vez de recurrir a la ley para reclamar, reivindicar y pedir. 
La posición "contra la ley" es muy propia del derecho masculino, mientras que si se tiene como fuente del derecho la genealogia materna, la madre, en la figura simbólica que le hemos dado de la "relación con la otra", se crea una subversión del orden simbólico dado, del cual el derecho es una parte grande". Lia Cigarini

dijous, 19 de febrer de 2015

Ser una dona fèrtil de 16 anys o ser una dona fèrtil de 45, no varia, en res, l'aconteixement que funda, com a primer pla, les disposicions concretes contingudes en la "llei de l'avortament".

Avui tenc moltes coses a dir, però no la tranquil·litat per dir-les.
Ho començaré a dir, amb la meva transcripció d'aquest extracte d'una joia literària, "La madre" (Barcelona: Ediciones G. P.,  1961), de Pearl S. Buck, que m'emociona, perquè hi ha un valuòs exemple de llibertat, en la manera com la mare (i la filla) accepten les contingències "d'allò que els ha tocat viure"; i també, per això mateix, se'm fa el relat, en algun punt, insuportable:

"Pasó un mes y se asustó. Dos meses pasaron, y luego tres, ...
Noche tras noche sentábase en la cama, demasiado molesta para yacer en ella, y en su interior gemía: "Ojalá volviera a estar sola y no tuviera esa cosa en mí! ... Y a menudo pensaba que se ahorcaría del poste de la cama, pero no podía hacerlo. (...)
Nada podía hacer, sino seguir viviendo. (...)
- Nada importa quien lo engendró -dijo finalmente la madre- y nadie jamás lo sabrá. Si tú me ayudas en esto, prima y hermana, cuidaré de ti mientras haya vida en mi cuerpo. 
- No he vivido tan pocos años que no haya jamás visto a una mujer librarse de algo que no quería -murmuró la esposa del primo. 
Por primeva vez la madre entrevió una leve esperanza. (...)
- Hay que comprar algunas cosas, si se tiene el dinero para ello -prosiguió la esposa del primo-, medicinas fuertes que a veces matan a la madre y al hijo y siempre es más duro que el nacimiento, pero si tomas bastante servirá. 
- Que me mate, con tal de que mate también a esa cosa -repuso la madre- (...)
Una noche, cuando todo fue comprado y la infusión estuvo preparada, la esposa del primo llegó en la oscuridad y susurró a la madre:
-¿Dónde lo beberás? No puede ser en ninguna casa, pues se producirá mucha sangre. 
La madre recordó entonces el templete junto al camino, y lo solitario que estaba, pues pocos caminantes había entonces, y ninguno por la noche. Las dos mujeres fueron allí y la madre bebió la infusión, echóse después en el suelo y esperó. 
Al poco rato la medicina le causó dolores tan grandes como jamás había sentido y creyó morir. A medida que se aumentaba aquella agonía, lo olvidaba todo menos el dolor, pero a pesar de él recordó que no debía gritar para alivarlo, ni tampoco osaron encender antorcha ni luz alguna, para evitar que incluso de lejos pudiera verse un desacostumbrado resplandor en aquel templete. 
No. La madre tenía que aguantar el dolor lo mejor que pudiera. El sudor le cubría el cuerpo como si fuera lluvia, y ella era insensible a todo concepto a aquel terrible atenazamiento, como si alguna fiera quisiera arrancarle las entrañas, pareciendo que se las arrancaban. Y lanzó un grito. 
Entonces la prima se acerco con una esterilla en la mano y recibió lo que había que recibir, tócolo y murmuró tristemente: 
- También hubiera sido un niño. (...)
Cuando pudo caminar regresaron a la casa, apoyándose la madre en el brazo de la esposa del primo, conteniendo sus gemidos. Cuando pasaron junto a un estanque, la prima arrojó a él la esterilla enrollada. 
Durante varios días la madre permaneció en cama, débil y enferma. (...)
Tengo algo pesado aquí. Mi corazón pende entre los pechos tan pesado y lleno, que no puedo tragar. Parece lleno de un dolor que no puedo aliviar llorando. Si pudiera llorar una vez hasta el fin, sé que volvería a estar bien."

dilluns, 2 de febrer de 2015

La substitució exemplar

La substitució exemplar 

Es parla també de la substitució exemplar com expedient per suplir la manca de capacitat per testar, com a mode per evitar que l’incapaç hagi de morir forçosament intestat. 
Nosaltres, ubiquem l’estudi d’aquesta institució dins el tema general de les substitucions hereditàries.

Enllaç: La substitució exemplar: Concepte, naturalesa, requisits i ineficàcia.

6. La substitució pupil·lar

La substitució pupil·lar 

Es parla de la substitució pupil·lar i exemplar com expedients per tal de suplir la manca de capacitat per testar ja que la manca d’edat (14 anys) o de capacitat natural es poden suplir amb l’ordenació d’una substitució pupil·lar i exemplar, respectivament, com a mode per evitar que el menor de 14 anys i l’incapaç hagin de morir forçosament intestats. Des d’aquesta òptica, ambdues substitucions són excepcions al caràcter personalíssim del testament permeses amb atenció al principi favor testamenti i, per aquest motiu, pot ser lògic l’estudi d’aquestes figures dins el tema de la testamentificació activa o dins el tema general de les substitucions hereditàries.

Enllaç a: Concepte, naturalesa, requisits i modalitats