«... hoy, en el horizonte abierto por el pensamiento y la práctica de la diferencia sexual, se asiste a una reconsideración de las peculiaridades y los modos de ser que caracterizan a “más mujeres que hombres”: ha madurado la conciencia de que, en lo que nos ha sido transmitido como “femenino”, no están contenidas únicamente las imposiciones del patriarcado sino también las enseñanzas y el lenguaje simbólico de nuestras madres».

Wanda Tommasi, “¿Segundo sexo o autoridad femenina?”.

«Ser a un tiempo mater et magistra es, en el orden sociosimbólico dado, una prerrogativa que esa gran usurpadora de elementos del orden simbólico de la madre que ha sido históricamente la iglesia católica se ha reservado para sí.»

María-Milagros Rivera, El cuerpo indispensable.

dissabte, 17 de gener de 2015

Un 17 de gener (per sant Antoni), només fa 40 anys: Qui va deixar embarassades les 343 putes?

   "Je suis Charlie" & "Je suis Lucy" 

 
(Caricatura feta per Cabu -n.º 21 del Charlie Hebdo, abril 1971)
 
Un 17 de gener de 1975 es va promulgar a França, després de 4.000 anys de dones havent avortat d'amagat, una de les primeres lleis (la Llei Veil), del món, que reconeixia, en l'escenari masculí que és l'Estat, que la gestió del cos femení fèrtil pertany a cada una de les seves ciutadanes titulars; i, així, despenalitzava l'avortament, posant l'èmfasi en la voluntat lliure de la dona que s'ha quedat embarassada, sense voler-hi estar, de decidir si vol continuar l'embaràs o si necessita avortar perquè, a la seva ment, no li és possible acceptar estar embarassada i construir, així, la "cuna" simbòlica de la seva criatura, pensant-la i estimant-la; i pensant-se a ella com a mare. 
Dic que es va tractar d'una "despenalització" real (no només en limitats supòsits) perquè la llei dóna un temps de decisió lliure de la dona: un breu termini de temps [12 setmanes comptats des del primer dia de la darrera menstruació -actualment, són 14 setmanes (com a Espanya, però aquí, només des de 2010 -i fins que el TC ho declari (patriarcalment) inconstitucional a petició del PP -cosa que no és impensable que passi, tenint en compte que, del president del TC, sabem a qui ha votat, vota i, segurament, votarà (no és que sapiguem la ideologia que, al cap i a la fi, és una cosa abstracta i plena de matisos; sinó que sabem un fet, és a dir, a qui vota el qui és el President del TC) -no se si a Venezuela passa això però, aquí, a Espanya, sí-)]. 

Per altra banda, que l'avortament sigui necessari que sigui lliure, per la dona, no implica que sigui alegre. Llibertat té una connotació positiva quan s'entén que ens ve donada de fora, però pels homes i dones que pensam que és intrínseca a la nostra essència d'èsser humà -que és essència el néixer lliure; home o dona, però lliure-; la llibertat és torna neutre; i tant lliure s'és en els moments d'alegria, com en els de tristor. Per això, avortament lliure no té res a veure amb "alegre"; sinó que "lliure" vol dir, en aquest cas, per a una dona, autogestió del seu cos; de manera que no hi hagi cap altre interès (l'Estat, l'home, el metge, l'església) que prevalgui per damunt de l'interès de la dona que viu l'embaràs, amb alegria o tristor (això va a compte d'ella, de cada una), però amb llibertat.

De totes maneres, mai estarà l'avortament, realment, "despenalitzat", no serà lliure (autogestionat el cos per cada una de nosaltres), si s'empara que hi hagi metges, a la sanitat pública, que és de tots (també de la ciutadana que vol avortar), que imposin [recordem que, lliurement trien la seva especialitat -atendre la salut sexual de la dona (per tant, és un comportament, emocionalment, infantil i una consideració perdedora del sexe femení, quan volen ignorar les necessitats que, en la sexualitat femenina, provoca el "compartir" amb la sexualitat masculina, per la disparitat i el desequilibri entre ambdós sexes -sense que la disparitat, ni el desequilibri facin perdedor al sexe femení)] el seu judici moral, sobre el de la dona-ciutadana que necessita avortar, fent-li saber que ells o elles exerciran l'"objecció de consciència" [perquè el que ella vol fer (a causa del que ella va fer o ella li va deixar fer a ell) "està mal fet"]. 
Així, l'Estat accepta que imperi una "moralitat" determinada, en els serveis públics sanitaris d'atenció a la salut sexual femenina (en canvi, si es tracta de professors i professores, i de manifestacions culturals i lingüístiques, el mateix Estat diu que aquests homes i dones professors volen "adoctrinar", en lloc de fer la seva feina; i els persegueix i sanciona).

Avançant en el que jo volia celebrar avui, i havent parlat tant aquesta setmana del Charlie Hebdo; aquesta Llei francesa, obra de la jurista i política, d'origen jueu, Simone Veil, va vinculada a la portada del Charle Hebdo de 1971. 
En aquest setmanari, fent sàtira de tots els insults que aquesta dona, Simone Veil, i les dones intel·lectuals, que havien recolzat la despenalització de l'avortament (343 dones signants d'un manifest preparat per Simone de Beauvoir), havien patit, dia rera dia, per part de parlamentaris i polítics conservadors i d'altres ciutadans, va titular aquella portada, l'any 1971:
 Qui va deixar embarassades les 343 putes del manifest de l'avortament? (Qui a engrossé les 343 salopes du manifeste sur l'avortement?

En record 'aquest fet i desprès de tot un any, 2014, sentint-me, juntament amb altres dones (intel·lectuals o no) -i, segurament, amb alguns homes- greument violentada per les manifestacions que homes i dones del PP (i els seus lobbys-monopolis de la família, la religió i la vida), han dit del meu "ser dona", recuper aquesta sàtira del Charlie Hebdo i em deman: 

A quina presó compleixen condemna els delinqüents que, des de 1985 a 2014, a Espanya, han deixat embarassades, quan elles no hi volien estar, els 2 milions de dones-ciutadanes, víctimes de la pròpia decisió d'avortar?
 

dijous, 15 de gener de 2015

"Así funciona en el mundo mundial": Qui, però, l"estasblishment" del Dret civil balear o la universitat?

[Cas PODEMOS: 
"Así funciona ... en el mundo mundial". 
Adelaida de la Calle, Rectora Universidad de Málaga] 

Convenio de colaboración entre el CGPJ, la consejería de Administraciones públicas, la Universidad de las Illes Balears y la Fundación Universidad-Empresa de las Illes Balears en materia de formación sobre Derecho civil balear, así como su acreditación. 

Des de el 29 d'octubre de 2014 fins el juliol de 2015, s'imparteix, en el marc de la UIB, un títol de "Experto universitario en Derecho civil balear", dirigit a jutges i magistrats, en els termes que s'expressen en el Conveni adjunt; sense que jo aconsegueixi saber molt bé qui és qui, de la UIB, que dirigeix la docència i qui és qui, de la UIB, que avala el programa docent

Per una part, la UIB exposa (punt n.º 7), en el Conveni, que ella, la UIB:
"dispone en su oferta académica de Cursos de Derecho civil balear. De hecho es la única Universidad que en el ámbito territorial de la Comunidad Autónoma balear cuenta con la titulación oficial que acredita el conocimiento del derecho civil balear". 

L'oferta acadèmica que té la UIB en Dret civil balear és una assignatura optativa al Grau de Dret que jo imparteixo, com ja impartia l'assignatura del pla d'estudis  de Llicenciat en Dret, ara en extinció.  

Hem deman, d'aquesta UIB, que és de tots i totes i, per això, també és meva: 

1. Com POT la UIB signar un conveni per impartir docència en Dret civil balear sense comptar, ni en la direcció de la docència i del programa docent, ni en la impartició de continguts, amb qui és la ÚNICA professora (incloc professor) que té, la UIB, oficialment acreditada en l' especialitat docent en Dret civil balear i, per això, hi ha dita oferta acadèmica (a partir de l'anterior Pla d'estudis de Dret de 1997)? 

2. Com POT, la UIB, acreditar el coneixement en Dret civil balear sense comptar amb qui és la ÚNICA professora (incloc professor) de la seva plantilla que té acreditada l'oficialitat en l'impartició d'aquesta docència?

Per altra part, sembla que, d'aquest conveni, surt una Comissió de seguiment (Cláusula Quinta) per tal de garantir el correcte desenvolupament del mateix, amb la funció d'interpretar i de resoldre els dubtes que sorgeixin en l'execució d'aquest conveni. 

I jo tenc els següents dubtes sobre aquesta UIB, que és de tots i totes i, per això, també és meva: 

1. Com fer-ho per PODER acceptar un perjudici per una actuació de la UIB en "contra dels seus propis actes"? 
A. Primer, la UIB convoca, per concurs públic, una plaça de professor(a) titular amb docència preferent en l'oferta acadèmica de Dret civil balear: la plaça n.º 606 convocada a la Resolució de 8 de novembre de 2001 (BOE 27 novembre 2001).
B. En el concurs públic, jo, per unanimitat dels cinc homes i dones, membres del Tribunal, guanyo aquesta plaça: BOE 11 de juny de 2004.
C. I, ara, l'any 2014, la UIB signa un conveni per impartir docència en aquesta matèria i amb qui no compta, per res de res, és amb la professora (incloc professor) que, legítimament, ocupa la ÚNICA plaça que la UIB té, per fer-se càrrec d'aquesta docència.

dimecres, 14 de gener de 2015

Citació 14: Introduction to spanish patrimonial law

* Paloma de Barrón Arniches: El contrato de servicios en el nuevo derecho contractual europeo (págs. 148, 157).

dijous, 8 de gener de 2015

"L'escut dels francesos" (ha dit Manuel Valls); ... però era un home, no un estri de combat.

Ahmed Merabet, home assassinat, de 42 anys, francès, d'origen familiar tunicià, oficial de policia. (font

"Toutes les grandes personnes ont d’abord été des enfants." 

 
Saïd Kouachi (7 de setembre de 1980), home assassí, francès, d'origen familiar argelià.
Chéririf Kouachi (29 de novembre de 1982), home assassí, francès, d'origen familiar argelià. 

"(Mais peu d’entre elles s’en souviennent.)" 
Va dir Antoine de Saint-Exupéry
Le Petit Prince / El Amir Essaghir

["Totes les persones [homes] grans han començat essent nens (o nenes). 
(Però n'hi ha poques [pocs] que se'n recordin)."] 

dijous, 1 de gener de 2015

Publicacions entre els anys 1999-2010