«¿Cómo llegar alguna vez a conocer al niño? Para conocerlo tengo que esperar a que se deteriore; sólo entonces estará a mi alcance. Helo aquí, un punto en el infinito. Nadie conocerá su hoy. Ni siquiera él mismo. En cuanto a mí, miro, y es inútil: no consigo comprender algo que sólo es actual, totalmente actual. Lo que conozco de él es su situación: el niño es aquel a quien acaban de nacerle los primeros dientes y es el mismo que será médico o carpintero. Mientras tanto, allí está él sentado en el suelo, con una realidad que he de llamar vegetativa para poder entenderla. Treinta mil de esos niños sentados en el suelo, ¿tendrían la oportunidad de construir otro mundo, que tuviese en cuenta la memoria de la actualidad absoluta a la cual ya pertenecemos? La unión haría la fuerza. Allí está sentado, empezando todo de nuevo pero para su propia defensa futura, sin ninguna oportunidad verdadera de empezar realmente.»

"Niño dibujado a pluma", de Clarice Lispector.

divendres, 19 de desembre de 2014

L'any 2014: La pretensió de retornar a l'avortament clandestí.

Acaba l'any en el qual un home ministre, Ruiz Gallardón, pretenia que el 95% dels avortaments que decidissin dur a terme les dones espanyoles es fessin en la clandestinitat [per exemple, si, segons la parlamentaria del PP Palau (pàg. 5330), l'any 2011, hi va haver 113.000 avortaments a Espanya, doncs la pretensió electoral del PP és que un 95% d'aquests (107.350) es fessin, a partir de la seva proposada reforma normativa, si s'hagués aprovat, en la clandestinitat] perquè serien impossibles amb la reforma que es proposava i per tant, essent il·legals quedaven fora de l'assistència sanitària que mereixem rebre les dones com a ciutadanes amb cos femení.
A mi, això d'anar-se' com si res, no em basta, perquè m'han violentat com a dona moltes coses que homes han dit aquest any a favor del no-reconeixement legal de la capacitat de les dones d'autogestionar el seu cos fèrtil i coses que han dit algunes dones a l'ombra del projecte polític del PP [per exemple la diputada balear Palau va lapidar moralment (Diari de sessions del Ple de 18.2.2014) a una semblanta seva que havia tengut la necessitat d'avortar 4 vegades]. 
També m'ha violentat el fet que el tema de l'avortament, al final del patriarcat, es segueixi relacionant amb la responsabilitat, atribuïda, històricament, pels homes, a la dona, de, si no vol estar embarassada, procurar no quedar-s'hi, en decidir exercir la seva llibertat sexual amb un home, posant ella les solucions a l'impacte que té la sexualitat masculina (que, paradoxalment, és la que no destria plaer de fecundació i, per tant, és la responsable d'evitar un embaràs d'una dona que vol tenir una relació sexual amb un home però no vol quedar embarassada -dues coses que les dones hem separat fa temps-) sobre el cos femení. 
[Sandra Fernández, consellera del PP balear diu, com a solució a la necessitat d'avortar: Quant a l’anticoncepció, el Ministeri de Sanitat manté el finançament dels anticonceptius orals que tenguin una demostrada seguretat i eficàcia. Ara mateix hi ha 23 medicaments anticonceptius finançats a les farmàcies, dels quals tres són de tercera generació, amb totes les garanties de ser una alternativa terapèutica d’anticoncepció hormonal, segura i eficaç per a les dones]. 
Em violenta, a més, tot el que s'ha dit perquè quan es tracta de la sexualitat femenina, no es pot fer, parcialment, ja que no s'exposen qüestions relacionades que són molt importants per moltes dones, com, per exemple, perquè la societat política masculina, quan pretén regular la sexualitat femenina, no pren en consideració el fet que un 35% de les dones (% que podria arribar al 45% o al 50% de dones), espanyoles, sexualment actives, es poden quedar embarassades sense haver gaudit mai de plaer en una relació sexual amb un home, ni tan sols, en aquella relació sexual on han estat embarassades (i potser, sense voler-hi estar) i el fet que aquestes dones (de 35 a 55%) obtenen com a solució, per part dels homes i dones que fan política, l'atribució de la responsabilitat de no quedar-se embarassades en tenir relacions sexuals on, ni tan sols, obtenen cap plaer. 
Per mi, si els homes i dones polítics parlen de sexualitat femenina, haurien de parlar de tot; de tot el que, per les dones, és important quan es tracta del seu cos fèrtil. 
O callar per sempre. 
.

dilluns, 1 de desembre de 2014

Anàlisi de la figura ordenant la normativa.



II. ANÀLISI DE LA DONACIÓ UNIVERSAL DE BÉNS PRESENTS I FUTURS DES DE L'ORDENACIÓ DE LA NORMATIVA


La donació universal de béns presents i futurs confereix al donatari la qualitat d’hereu contractual del donant i li transmet els béns presents que s’hi inclouen.

1) El donant[1] haurà de tenir la lliure disposició dels seus béns i el donatari la capacitat per contractar.

2) La donació universal podrà atorgar-se en favor d’una o de diverses persones. 
  • Si fos successivament, no es podran ultrapassar, en cap cas, els límits assenyalats per a la substitució fideïcomissària[2], 
    • ni detreure la quarta trebel·liànica, i no s’havia pactat expressament[3]

3) La donació universal es formalitzarà necessàriament en escriptura pública a l’atorgament de la qual hauran de concórrer, per ells o representats per persona facultada per a això, amb poder especial, el donant i el donatari.

  • A la donació universal es podran establir limitacions, condicions i substitucions d’acord amb el preceptuat per a la successió testada[4].  
  • El donant podrà encomanar al donatari universal les facultats de distribució previstes als articles 18 i següents[5].  
  • A les donacions universals podran efectuar-se nomenaments o encàrrecs relatius a la successió del donant, amb la mateixa amplitud i eficàcia que a les disposicions de darreres voluntats. 


4) L’exclusió de determinats béns presents no afectarà la universalitat de la donació, així com tampoc la reserva de la facultat de disposar, per qualsevol títol, d’alguns béns o de tots o d’una part dels futurs. 
  • Si la donació havia de tenir efectivitat en vida del donant, aquest s’haurà de reservar, en plena propietat o en usdefruit, el necessari per a viure en un estat corresponent a les seves circumstàncies.
  • Encara que no se l’hagi reservada, el donant conservarà la facultat de disposar, per acte intervivos, dels béns futurs.

5) La donació universal és valedora de present i irrevocable. 
  • Pot ser revocada
    • en els supòsits previstos als apartats a) i b) de l’article 7 bis[6]
    • en el cas d’incompliment de càrregues o d’ingratitud.
      • Es consideren causes d’ingratitud les del tercer paràgraf de l’article 4.3 d’aquesta compilació[7].
  • Pot deixar-se sense efecte o modificar-se per acord del donant i del donatari o dels hereus d’aquest, consignat en escriptura pública.
    • Si n’és el cas hi serà d’aplicació l’article 1.342 del Codi Civil[8].
  • En cap cas la donació universal no quedarà sense efecte per preterició, sense perjudici que els preterits en puguin reclamar la llegítima[9].

    6) La donació universal és valedora de present? 
    • Podrà ser efectiva de present.
      • Si la donació havia de tenir efectivitat en vida del donant, aquest s’haurà de reservar, en plena propietat o en usdefruit, el necessari per a viure en un estat corresponent a les seves circumstàncies.
    • Podrà contenir qualsevol clàusula per la qual se n’ajorni l’efectivitat.
      • Per exemple, podrà ser efectiva a la mort del donant, o a la d’aquest i del seu consort,
        • En els supòsits d’ajornament, el donant i el donatari seran considerats, respectivament, com a usufructuari i nu propietari dels béns donats, i el donant no tendrà l’obligació de formalitzar inventari ni de prestar fiança.

    7) La donació universal revoca els testaments i els codicils anteriors del donant.


    8) Mort el donant, el donatari en serà l’hereu. Si el donatari premoria al donant, transmetrà, tret de pacte en contrari, als seus hereus tots els drets adquirits en virtut de la donació universal.

    • Els testaments i els codicils posteriors a la donació només seran eficaços quant a la disposició de béns exclosos de la donació.
      • El cridat com a hereu d’aquests tendrà el caràcter d’instituït en cosa certa i determinada i serà considerat com a legatari[10].
    • Si el donant moria sense haver disposat de tots o d’alguns dels béns exclosos de la donació, els adquirirà el donatari com a hereu del donant.
    • Si el donant moria sense haver disposat d’aquells respecte dels quals s’hagués reservat la facultat de disposar-ne, els adquirirà el donatari com a hereu del donant.
      • Béns futurs: Els béns obtinguts pel donant després de l’atorgament de la donació, que es conservin en el seu patrimoni al temps de la seva mort sense haver-ne disposat mortis causa, seran adquirits en aquest moment pel donatari en tant que n’és l’hereu.
    • El donatari no en podrà repudiar l’herència, però sí que podrà fer ús del benefici d’inventari,
      • que comprendrà els béns del donant que no haguessin estat transmesos de present en atorgar-se la donació.
        • Això no obstant, no en podrà detreure la quarta falcídia, si no s’havia pactat expressament[11].




    [1] Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació, excepció feta dels articles 6 i 7, en allò que es refereix a la donació universal de béns presents i futurs, del Capítol II del Títol II, dels articles 50 i 51 i del Títol III.

    [2] Article 25.- En les substitucions fideïcomissàries familiars solament tendran eficàcia els nomenaments successius de fideïcomissaris a favor de persones que no passin de la segona generació, sense limitació de nombre. En les que no siguin familiars solament es podran fer dos nomenaments.
    No hi haurà limitació de nombre en el nomenaments a favor de persones que visquin al temps de la defunció del testador.

    [3] Article 29.- El fiduciari que hagués practicat inventari de l’herència fideïcomesa en podrà detreure la quarta trebel·liànica si el fideïcomitent no ho havia prohibit expressament. Aquest dret es transmissible als seus hereus.
    La trebel·liànica consisteix en la quarta part de l’herència fideïcomesa, amb la deducció prèvia de les despeses i dels deutes i de les llegítimes, fins i tot la que pertoqui al mateix fiduciari.
    Els requisits que s’hauran d’acomplir inexcusablement perquè el fiduciari pugui fer ús d’aquest dret són els següents:
    a) Que l’inventari de l’herència fideïcomesa, que necessàriament haurà de ser judicial o notarial, estigui acabat dins els cent vuitanta dies següents a la delació d’aquest, tret que els béns que la constitueixin es trobin en municipis distints, o que el fiduciari resideixi fora de l’illa. En aquests supòsits el termini serà d’un any. El retard no imputable al fiduciari no computarà als efectes d’aquest paràgraf.
    b) S’hauran de convocar amb trenta dies d’antelació els fideïcomissaris si eren coneguts i, si no ho eren, el representant del Ministeri Fiscal.
    A aquests efectes, en els fideïcomisos condicionals s’entendran com a fideïcomissaris coneguts aquells que en el moment de practicar-se l'inventari ostentin la qualitat de fideïcomissaris, malgrat que aquesta titularitat sigui subjecta a la condició i, com a conseqüència, no sigui definitiva.
    c) L'inventari s’efectuarà en el lloc on el causant hagués tengut el darrer domicili habitual.

    [4] Article 16.- El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tendran per no posats en la seva institució la condició resolutòria i els termes suspensiu i resolutori.
    En els testaments, el terme incert implica condició, tret que del testament es pugui deduir clarament la voluntat contrària del testador.
    L’incompliment de la forma imposada a la institució d’hereu mai no podrà donar lloc a la seva resolució.

    [5] Article 18.- El testador podrà encomanar a l’instituït hereu, encara que solament fos en l’usdefruit de tots els béns de l’herència o d’una part d’aquests, així com al legatari cridat a l’usdefruit universal d’aquesta que, per acte intervivos o de darreres voluntats, els assigni a un o els distribueixi entre diversos parents d’aquell o del mateix distribuïdor, o que elegeixi, entre tots ells, hereu o hereus, en parts iguals o desiguals, de les quals han de resultar exclosos els no elegits. En tot cas, se n’hauran de salvar les llegítimes, que es faran efectives segons disposi el mateix distribuïdor d’acord amb aquesta Compilació.
    L’encàrrec comprendrà les facultats de distribució i d’elecció, tret que la voluntat expressa del testador fos de limitar-lo només a una.
    La distribució o elecció han de fer-se lliurement o amb les condicions que el testador hagi establert, i en cap cas no poden ultrapassar-se els límits assenyalats per a les substitucions fideïcomissàries. No obstant això, el distribuïdor podrà ordenar substitucions vulgars en fideïcomís a favor de persones incloses al grup de parents indicat.
    Les llegítimes es defereixen, també en aquests supòsits, des de la mort del testador, i es podran pagar, sense d’altres formalitats especials, en doblers, si aquell no ho havia prohibit i el distribuïdor així ho disposava. En canvi, si el dia en què quedi efectuada definitivament l’expressada elecció o distribució, no s’haguessin exigit encara les llegítimes ni s’haguessin fet efectives les que s’hagin de satisfer en metàl·lic, es comptaran precisament des d’aquest dia els terminis a què es refereix el paràgraf quart de l’article 48 per tal de comunicar la decisió de pagament de les llegítimes en doblers i per tal d’efectuar-ne el lliurament per l’hereu o hereus.

    [6] Article 7 bis
    1. Són indignes per succeir:
    a) Els condemnats en judici penal per sentència ferma per haver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents.
    b) Els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents.
    c) Els privats per sentència ferma de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per causa que els sigui imputable, respecte del menor o discapacitat causant de la successió.
    d) Els condemnats per sentència ferma a pena greu contra els deures familiars en la successió de la persona agreujada.
    e) Els que hagin acusat el causant de delicte per al qual la llei assenyali pena greu, si és condemnat per denúncia falsa.
    f) Els que hagin induït o obligat el causant a atorgar, revocar o modificar les disposicions successòries, o li hagin impedit atorgar-les, modificar-les o revocar-les.
    g) Els que destrueixin, alterin o ocultin qualsevol disposició mortis causa atorgada pel causant.
    2. L’acció declarativa d’indignitat successòria caduca als cinc anys comptats des que la persona legitimada per exercitar-la la conegui o l’hagi pogut conèixer; en tot cas caduca un cop transcorreguts cinc anys des que l’indigne per succeir hagi pres possessió dels béns hereditaris.
    En els supòsits en què s’exigeixi sentència condemnatòria s’esperarà que aquesta sigui ferma.
    3. Les causes d’indignitat del punt 1 són també justes causes de desheretament.
    4. En tota la resta s’aplica, supletòriament, el Codi Civil.

    [7] Article 4.-
    3. Els cònjuges podran celebrar entre si tota classe de contractes i transmetre’s béns i drets per qualsevol títol.
    En cas d’impugnació judicial es presumirà, tret de prova en contra, que la transmissió és gratuïta.
    Les donacions entre cònjuges seran revocables tan sols en els supòsits previstos als apartats a) i b) de l’article 7 bis, quan el donant sigui el cònjuge agreujat, per incompliment de càrregues i per ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud, a més de les establertes en el Codi Civil, l’incompliment greu o reiterat dels deures conjugals, l’anul·lació del matrimoni si el donatari hagués obrat de mala fe, i la separació o el divorci.

    [8] Article 1342 Cc. Queden sense efecte les donacions per raó de matrimoni si no s’arriba a contreure en el termini d’un any.

    [9] Article 46.- La preterició d’un legitimari no anul·larà el testament, però quedarà salvat el dret del preterit d’exigir allò que per llegítima li correspongui.
    No obstant, la preterició no intencional de fills o descendents legitimaris conferirà al preterit acció per obtenir l’anul·lació del testament, que caducarà als quatre anys de la mort del causant. No es produirà aquest efecte i el preterit només ostentarà el dret de reclamar-ne la llegítima:
    1r. Si el testador havia instituït com a únics hereus els seus fills, els descendents o el cònjuge.
    2n. Si la filiació del preterit resultava de procediment judicial d’investigació de paternitat iniciat amb posterioritat a la mort del causant.
    3r. Si el testador, respectant les llegítimes, havia ordenat que valgués el testament encara que fos en el supòsit de preterició no intencional.
    No es consideraran preterits els descendents d’un descendent no preterit que hagi premort al testador.
    El desheretament fet sense expressió de causa o per causa la certitud de la qual no s’hagués provat, si fos contradita, o que no sigui alguna de les previstes al Codi Civil, produirà els efectes indicats al paràgraf primer.

    [10] Article 15.- L’hereu o hereus instituïts només en cosa certa, quan concorrin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació, seran considerats com a simples legataris. Però, si l’hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, es consideraran legataris i, quant a la resta de l’herència, tendran el caràcter d’hereus universals, per parts iguals si fossin diversos.
    L’hereu instituït només en usdefruit s’equipararà a l’instituït en cosa certa. Si, per aplicació del disposat al paràgraf anterior, en resultava simple legatari, ostentarà, tret de disposició contrària del testador, la facultat de prendre possessió per si mateix dels béns objecte del seu dret, sempre que no hi hagués legitimaris.
    L’hereu instituït en usdefruit tendrà, sempre que la voluntat del testador no fos una altra, el caràcter d’hereu fiduciari si per a desprès de la mort d’aquest, s’hagués instituït un altre hereu, el qual es considerarà com a hereu fideïcomissari. Si aquest no arribava a ser-ho, l’instituït en usdefruit serà hereu universal, pur i lliure.


    [11] Article 38.- L’hereu a qui, per raó dels llegats, no quedi lliure la quarta part de l’actiu hereditari líquid, podrà, tret de disposició contrària del testador, reclamar aquesta part. Amb aquesta finalitat es reduiran en la proporció necessària els llegats, i l’hereu els podrà retenir fins que aquella no li hagi estat satisfeta.
    Solament podrà exercir aquest dret l’hereu que primerament adquireixi l’herència.
    Si els hereus fossin més d’un es calcularà en proporció a les quotes hereditàries respectives, tenint en compte els llegats amb què hagin estat gravats cada un d’ells.
    Per tal d’exercir aquest dret, l’hereu haurà de practicar inventari en el temps i forma preceptuats per a la quarta trebel·liànica, en el qual es procedirà a la valoració dels béns i deutes de l’herència i a la dels llegats.
    Qui el formalitzi en frau dels legataris perdrà aquest dret.