«... hoy, en el horizonte abierto por el pensamiento y la práctica de la diferencia sexual, se asiste a una reconsideración de las peculiaridades y los modos de ser que caracterizan a “más mujeres que hombres”: ha madurado la conciencia de que, en lo que nos ha sido transmitido como “femenino”, no están contenidas únicamente las imposiciones del patriarcado sino también las enseñanzas y el lenguaje simbólico de nuestras madres».

Wanda Tommasi, “¿Segundo sexo o autoridad femenina?”.

«Ser a un tiempo mater et magistra es, en el orden sociosimbólico dado, una prerrogativa que esa gran usurpadora de elementos del orden simbólico de la madre que ha sido históricamente la iglesia católica se ha reservado para sí.»

María-Milagros Rivera, El cuerpo indispensable.

dimecres, 12 de novembre de 2014

Acció de devastació perquè el legislador civil balear està despistat. 2005-2014: Efectes de les antigues causes de separació, quan consten, en la llegítima vidual (art. 45 CDCIB).

  • Fa uns dies, vaig comentar, la proposta del grup MES que la dicció de l'art. 45 CDCIB repectàs la normativa estatal en relació amb la separació i el divorci.Vaig dir que amb aquesta modificació, l'art. 45 CDCIB, jo crec, que deixaria de generar les inseguretats actuals sobre el perquè el legislador balear no ha modificat en 9 anys (2005-2014) el fet de que la causa de separació que s'expressi en la sentència (en separacions anteriors a 2005) deixi de tenir virtualitat.

    Què vol donar a entendre amb aquesta no-actuació el legislador balear? Què la causa de la separació té encara joc a efectes de tenir dret a la llegítima si ens trobam davant matrimonis separats abans de 2005? 
    La Llei de 15/2005 es va encarregar de modificar l'art. 945 Cc «Artículo 945. No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho» per evitar aquesta interpretació que acab de fer en relació amb l'art. 45 CDCIB, però el legislador estatal no pot ni ha de modificar la Compilació, això ho ha de fer el nostre legislador (que té una Comissió assessora en Dret civil balear), per tant, si no ho ha fet durant aquests 9 anys (2005 a 2014), es perquè deu considerar que no ho ha de fer i així, si la separació és anterior a 2005, i, per tant, consta la causa imputada al difunt, el vidu o vidua ha de seguir tenint dret a la llegítima, ja què la transitorietat "de facto" (és a dir, fins que no hi hagi ningú viu amb sentència de separació amb causa imputable a una de les parts), ha de beneficiar al que té el dret a la llegítima (quan es tracta de reformes que priven de drets -a la llegítima-, la interpretació és restrictiva). 
    La interpretació que estic fent en relació amb l'art. 45 CDCIB és la mateixa que s'usa, en el dret civil del Codi civil, per justificar que, si el legislador estatal, l'any 2005, no va modificar l'art. 1343 Cc, que parla de la imputació de les causes de la separació, és perquè deixa oberta l'oportunitat de tenir en compte algunes de les tradicionals causes que donaven lloc a poder demanar la separació (i, molt especialment, la basada en la vulneració del deure de fidelitat); per tal de poder procedir a la revocació de la donació feta al que ha incorregut en els fets que descriuen les antigues causes de separació (per exemple: ha incorregut en una infidelitat sexual). 

    Com la realitat sempre supera la meva ciència ficció jurídica, de nou la nostra jurisprudència ha de donar sentit als sense-sentits del nostre legislador, en letargia, acompanyat per la CADC.

    La STSJIB de 5 de juny de 2014 diu: 
    "el tema litigioso en ambas instancias fue y sigue siendo la reclamación de la legítima por la viuda separada judicialmente, para lo que era imprescindible, en aplicación del art. 45 de la Compilación, que se aclarara si la separación había tenido lugar por causa imputable al difunto, ejercicio en el que tuvo que ponderarse, como prueba documental, la mencionada sentencia, en interpretación integradora de su fallo y de los fundamentosque lo motivaron. Esta función integradora es justamente la que han efectuado las sentencias de primera instancia y la de apelación, llegando a la inexcusable conclusión de que la separación judicial fue determinada por causa imputable al marido, luego causante, con lo que la viuda continuaba teniendo incólume su derecho a la legítima correspondiente". 
    Observam altres problemes que pot plantejar aquesta no-reforma.La STSJIB de 5 de juny de 2014 diu:  
    "Independientemente de los planteamientos de tipo ideológico que puedan sustentar ambas posiciones, hay razones de justicia que pueden explicar la redacción del artículo 45 de nuestra Compilación, porque, a modo de simple ejemplo, en el supuesto hipotético de un matrimonio de larga duración, en el que un cónyuge con importantes bienes en su patrimonio -potencial caudal hereditario- , tras muchos años de convivencia, decidiera separarse de hecho -para verlo más claro- al morir dicho cónyuge en situación de separación fáctica, el cónyuge viudo, de no ser causal la separación, quedaría sin legítima. De otra parte no se atisba obstáculo alguno a la decisión del legislador balear en este punto desde la perspectiva constitucional".

    Com havia dit al principi, el grup MES va fer una proposta de llei de reforma i adequació normativa de la Compilació que va ser rebutjada pel PP (Diari de sessions n.º 142, 2004), és a dir, varen rebutjar que l'art. 45 CDCIB fos modificat i ajustat a la regulació actual de la separació i el divorci.
    Del debat parlamentari s'extreu que la motivació per no acceptar aquesta iniciativa de llei és que s'ha de consultar a la CADC (és a dir, el Govern mogut per l'oposició consulta al grup de "juristes de reconegut prestigi en les seves respectives àrees", quan el perquè de l'existència de la CADC és el procés invers: Assessorar al Govern del que cal modificar, és a dir, estar al dia i prendre la iniciativa per moure el DCB).

    El diputat del PP digué: 
    "... entenem nosaltres que ha de ser aquell criteri jurídicament especialitzat, tècnic, aquell criteri científic d’aquelles precises institucions que ens hem donat a nosaltres mateixos per conservar, per adaptar i per fer evolucionar el nostre dret, i em referesc precisament a la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, òrgan permanent, òrgan de consulta, òrgan d’assessorament del Govern de les Illes Balears en matèria de dret civil propi, a la qual, entre altres funcions, li corresponen les següents: la participació en l’elaboració davant projectes de disposicions legals i reglamentàries, i també com a altres funcions li corresponen la de la preparació de la legislació civil balear elaborant, si és necessari, els avantprojectes de llei i els informes o també els dictàmens sobre assumptes civils o de dret privat amb transcendència normativa. I aquest és precisament un d’aquests casos, avantprojectes de llei i en aquest sentit preceptiva la redacció d’informes o dictàmens d’assumptes civils.
    ... En aquest mateix sentit li he de dir que és aquesta comissió, aquest òrgan tècnic d’assessorament científic -diria jo- que ens hem donat a nosaltres mateixos, el que ha rebut un encàrrec, l’encàrrec per part del Govern de les Illes Balears de redactar un avantprojecte de llei que modifiqui, precisament, el que vostè avui ve aquí a proposar, el contingut de l’article 53 i també, com no, el contingut de l’article 84 de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, que reguli la successió intestada i també els pactes successoris que regula el nostre dret amb la finalitat d’adaptar-lo a la realitat social".
     
    La meva conclusió, crec que també altres persones poden arribar a la mateixa conclusió, és que des del 2005 al 2014 no li ha estat temps suficient a la CADC per modificar l'art. 45 CDCIB. 
    Potser es tracta de batre el rècord de 16 anys, des de la STSJIB de 3.09.1998, sense aconseguir encara l'objectiu d'entrar al Parlament un avantprojecte de llei per reformar el règim patrimonial del matrimoni? 

    I això que el PP és conscient del problema:   
    "... ens convocam avui aquí una vegada més per tractar qüestions que nosaltres entenem d’una importància cabdal relacionades amb el nostre dret civil, la compilació del Dret Civil de les Illes Balears, ordenament jurídic que concentra les institucions jurídic privades pròpies i les que estam obligats, nosaltres i la comunitat balear en tot el seu conjunt, a revalorar i també, com no, a mantenir ...". 

    La meva reflexió del tema és que el manteniment s'ha de fer amb diligència i eficàcia, perquè per això si que els i les membres de la CADC cobren. Manteniment implica atenció constant, treball diari de seguiment i no deixar perdre el patrimoni. 
    Vist el "sostre de vidre· que és la CADC pel DCB (ja que una comissió política ara és utilitzada pel propi Govern com un òrgan de consulta preceptiva), als parlamentaris de l'oposició no els queda més que intentar, per diligència, l'acció de devastació, ja que els ciutadans i ciutadanes som creditors de rebre comptes de l'acció política i de la utilització del doblers públics per pagar dietes. O no? 

    Molt encertada és la reflexió del diputat de MES:  
    "la comissió és una comissió assessora del Govern, designada pel Govern, de juristes prestigiosos, però designada pel Govern i que li demana assessorament quan troba que fa falta, i segurament ja n’hi deu haver demanat sobre aquest tema, però del Govern. El Govern no ha de venir a dir-nos a nosaltres, en el Parlament, què hem de fer o deixar de fer, no ho pots, això, és absolutament contrari a Montesquieu, miri si vaig enfora, a Montesquieu, separació de poders. La comissió assessora del Govern assessorarà el Govern, però a nosaltres no ens pot dir si podem legislar o no, és que si no nosaltres ens hem convertit en una comissió del Govern".
    ***