Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dimecres, 12 de novembre de 2014

Acció de devastació perquè el legislador civil balear està despistat. 2005-2014: Efectes de les antigues causes de separació, quan consten, en la llegítima vidual (art. 45 CDCIB).

  • Fa uns dies, vaig comentar, la proposta del grup MES que la dicció de l'art. 45 CDCIB repectàs la normativa estatal en relació amb la separació i el divorci.Vaig dir que amb aquesta modificació, l'art. 45 CDCIB, jo crec, que deixaria de generar les inseguretats actuals sobre el perquè el legislador balear no ha modificat en 9 anys (2005-2014) el fet de que la causa de separació que s'expressi en la sentència (en separacions anteriors a 2005) deixi de tenir virtualitat.

    Què vol donar a entendre amb aquesta no-actuació el legislador balear? Què la causa de la separació té encara joc a efectes de tenir dret a la llegítima si ens trobam davant matrimonis separats abans de 2005? 
    La Llei de 15/2005 es va encarregar de modificar l'art. 945 Cc «Artículo 945. No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho» per evitar aquesta interpretació que acab de fer en relació amb l'art. 45 CDCIB, però el legislador estatal no pot ni ha de modificar la Compilació, això ho ha de fer el nostre legislador (que té una Comissió assessora en Dret civil balear), per tant, si no ho ha fet durant aquests 9 anys (2005 a 2014), es perquè deu considerar que no ho ha de fer i així, si la separació és anterior a 2005, i, per tant, consta la causa imputada al difunt, el vidu o vidua ha de seguir tenint dret a la llegítima, ja què la transitorietat "de facto" (és a dir, fins que no hi hagi ningú viu amb sentència de separació amb causa imputable a una de les parts), ha de beneficiar al que té el dret a la llegítima (quan es tracta de reformes que priven de drets -a la llegítima-, la interpretació és restrictiva). 
    La interpretació que estic fent en relació amb l'art. 45 CDCIB és la mateixa que s'usa, en el dret civil del Codi civil, per justificar que, si el legislador estatal, l'any 2005, no va modificar l'art. 1343 Cc, que parla de la imputació de les causes de la separació, és perquè deixa oberta l'oportunitat de tenir en compte algunes de les tradicionals causes que donaven lloc a poder demanar la separació (i, molt especialment, la basada en la vulneració del deure de fidelitat); per tal de poder procedir a la revocació de la donació feta al que ha incorregut en els fets que descriuen les antigues causes de separació (per exemple: ha incorregut en una infidelitat sexual). 

    Com la realitat sempre supera la meva ciència ficció jurídica, de nou la nostra jurisprudència ha de donar sentit als sense-sentits del nostre legislador, en letargia, acompanyat per la CADC.

    La STSJIB de 5 de juny de 2014 diu: 
    "el tema litigioso en ambas instancias fue y sigue siendo la reclamación de la legítima por la viuda separada judicialmente, para lo que era imprescindible, en aplicación del art. 45 de la Compilación, que se aclarara si la separación había tenido lugar por causa imputable al difunto, ejercicio en el que tuvo que ponderarse, como prueba documental, la mencionada sentencia, en interpretación integradora de su fallo y de los fundamentosque lo motivaron. Esta función integradora es justamente la que han efectuado las sentencias de primera instancia y la de apelación, llegando a la inexcusable conclusión de que la separación judicial fue determinada por causa imputable al marido, luego causante, con lo que la viuda continuaba teniendo incólume su derecho a la legítima correspondiente". 
    Observam altres problemes que pot plantejar aquesta no-reforma.La STSJIB de 5 de juny de 2014 diu:  
    "Independientemente de los planteamientos de tipo ideológico que puedan sustentar ambas posiciones, hay razones de justicia que pueden explicar la redacción del artículo 45 de nuestra Compilación, porque, a modo de simple ejemplo, en el supuesto hipotético de un matrimonio de larga duración, en el que un cónyuge con importantes bienes en su patrimonio -potencial caudal hereditario- , tras muchos años de convivencia, decidiera separarse de hecho -para verlo más claro- al morir dicho cónyuge en situación de separación fáctica, el cónyuge viudo, de no ser causal la separación, quedaría sin legítima. De otra parte no se atisba obstáculo alguno a la decisión del legislador balear en este punto desde la perspectiva constitucional".

    Com havia dit al principi, el grup MES va fer una proposta de llei de reforma i adequació normativa de la Compilació que va ser rebutjada pel PP (Diari de sessions n.º 142, 2004), és a dir, varen rebutjar que l'art. 45 CDCIB fos modificat i ajustat a la regulació actual de la separació i el divorci.
    Del debat parlamentari s'extreu que la motivació per no acceptar aquesta iniciativa de llei és que s'ha de consultar a la CADC (és a dir, el Govern mogut per l'oposició consulta al grup de "juristes de reconegut prestigi en les seves respectives àrees", quan el perquè de l'existència de la CADC és el procés invers: Assessorar al Govern del que cal modificar, és a dir, estar al dia i prendre la iniciativa per moure el DCB).

    El diputat del PP digué: 
    "... entenem nosaltres que ha de ser aquell criteri jurídicament especialitzat, tècnic, aquell criteri científic d’aquelles precises institucions que ens hem donat a nosaltres mateixos per conservar, per adaptar i per fer evolucionar el nostre dret, i em referesc precisament a la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, òrgan permanent, òrgan de consulta, òrgan d’assessorament del Govern de les Illes Balears en matèria de dret civil propi, a la qual, entre altres funcions, li corresponen les següents: la participació en l’elaboració davant projectes de disposicions legals i reglamentàries, i també com a altres funcions li corresponen la de la preparació de la legislació civil balear elaborant, si és necessari, els avantprojectes de llei i els informes o també els dictàmens sobre assumptes civils o de dret privat amb transcendència normativa. I aquest és precisament un d’aquests casos, avantprojectes de llei i en aquest sentit preceptiva la redacció d’informes o dictàmens d’assumptes civils.
    ... En aquest mateix sentit li he de dir que és aquesta comissió, aquest òrgan tècnic d’assessorament científic -diria jo- que ens hem donat a nosaltres mateixos, el que ha rebut un encàrrec, l’encàrrec per part del Govern de les Illes Balears de redactar un avantprojecte de llei que modifiqui, precisament, el que vostè avui ve aquí a proposar, el contingut de l’article 53 i també, com no, el contingut de l’article 84 de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, que reguli la successió intestada i també els pactes successoris que regula el nostre dret amb la finalitat d’adaptar-lo a la realitat social".
     
    La meva conclusió, crec que també altres persones poden arribar a la mateixa conclusió, és que des del 2005 al 2014 no li ha estat temps suficient a la CADC per modificar l'art. 45 CDCIB. 
    Potser es tracta de batre el rècord de 16 anys, des de la STSJIB de 3.09.1998, sense aconseguir encara l'objectiu d'entrar al Parlament un avantprojecte de llei per reformar el règim patrimonial del matrimoni? 

    I això que el PP és conscient del problema:   
    "... ens convocam avui aquí una vegada més per tractar qüestions que nosaltres entenem d’una importància cabdal relacionades amb el nostre dret civil, la compilació del Dret Civil de les Illes Balears, ordenament jurídic que concentra les institucions jurídic privades pròpies i les que estam obligats, nosaltres i la comunitat balear en tot el seu conjunt, a revalorar i també, com no, a mantenir ...". 

    La meva reflexió del tema és que el manteniment s'ha de fer amb diligència i eficàcia, perquè per això si que els i les membres de la CADC cobren. Manteniment implica atenció constant, treball diari de seguiment i no deixar perdre el patrimoni. 
    Vist el "sostre de vidre· que és la CADC pel DCB (ja que una comissió política ara és utilitzada pel propi Govern com un òrgan de consulta preceptiva), als parlamentaris de l'oposició no els queda més que intentar, per diligència, l'acció de devastació, ja que els ciutadans i ciutadanes som creditors de rebre comptes de l'acció política i de la utilització del doblers públics per pagar dietes. O no? 

    Molt encertada és la reflexió del diputat de MES:  
    "la comissió és una comissió assessora del Govern, designada pel Govern, de juristes prestigiosos, però designada pel Govern i que li demana assessorament quan troba que fa falta, i segurament ja n’hi deu haver demanat sobre aquest tema, però del Govern. El Govern no ha de venir a dir-nos a nosaltres, en el Parlament, què hem de fer o deixar de fer, no ho pots, això, és absolutament contrari a Montesquieu, miri si vaig enfora, a Montesquieu, separació de poders. La comissió assessora del Govern assessorarà el Govern, però a nosaltres no ens pot dir si podem legislar o no, és que si no nosaltres ens hem convertit en una comissió del Govern".
    ***

dimarts, 11 de novembre de 2014

Gent de tota casta; van de vint-i-un botons

  Primera reunió de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears (març de 2014)

El vicepresident i conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha assistit a la primera reunió de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, després que els seus membres prenguessin possessió dels seus càrrecs el passat 28 de març. 
La Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears fou creada pel Consell de Govern el 9 d'octubre de 1998 com a òrgan de consulta i assessorament del Govern de les Illes Balears en matèria de dret civil de la Comunitat Autònoma. 
El vicepresident ha destacat que: “la Comissió està formada per professionals de reconegut prestigi en les seves respectives àrees [i els jubilats?]” i que “avui es celebra la primera reunió de feina per anar desenvolupant el Dret Civil propi de la Comunitat Autònoma, donat que les Illes Balears són una de les cinc Comunitats Autònomes de l'Estat que disposen de Dret Civil propi”.
D'entre la seva comesa actual cal destacar l’estudi, l’assessorament i la proposta dels avantprojectes que redactarà i proposarà per al desenvolupament del dret civil propi, com ara una correcta adaptació al règim patrimonial del matrimoni [fa 16 que intenten fer-ho de manera no-correcta?: Serà culpa del règim patrimonial o de les persones?]; la regulació de la successió per causa de mort, i, en l’àmbit dels drets reals, la qüestió dels “alous”. 
Cal recordar que els membres que conformen actualment la Comissió i que han estat presents a la reunió d'avui són:

- María Pilar Ferrer Vanrell (presidenta)
- Antònia Perelló Jorquera (secretària)
- Pedro Monjo Cerdá (vocal)
- Olga Cardona Guasch (vocal)
- Miquel Coca Payeras (vocal)
- Miguel Masot Miquel (vocal)
- Raimundo Fortuny Marqués (vocal)
- José Antonio Carbonell Crespí (vocal)
- Pedro A. Munar Bernat (vocal)
- Carmen Vila Ribas (vocal)
- Margarita Grau Sancho (vocal)