«quan hem perdut el poder del desig, l'energia del canvi, l'orientació i tot el que ens fa decidir i actuar amb aquest gaudi de l'ésser que és l'experiència de la llibertat, llavors només ens queda l'opció de triar, així o aixà.»
Luisa Muraro, L’anima del corpo. Contro l’utero in affitto (traducció personal)

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Llistat de membres de la CADC: 1998-2017.


Decret 229/1999, de 22 d’octubre, de creació de la Comissió Assessora de Dret Civil: La Comissió està integrada per un president, set vocals i un secretari, tots ells juristes de prestigi reconegut i amb experiència en el camp civil propi de les Illes Balears, els quals seran nomenats per decret de Consell de Govern a proposta del conseller de Presidència ... seran nomenats per un període de dos anys i podran ser renovats successivament per períodes iguals. 

Decret 2/2012, de 27 de gener, pel qual es modifica el Decret 9/2009, de 13 de febrer, de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears: La Comissió està integrada per un president, un secretari i deu vocals, tots ells juristes de prestigi reconegut, els quals són nomenats per acord del Consell de Govern a proposta del conseller de Presidència ... són nomenats per un període de quatre anys i poden ser renovats successivament per períodes iguals.

  • José Antonio Carbonell Crespí 
  • Antonia Perelló Jorquera 

    dilluns, 20 d’octubre de 2014

    El Dret civil balear només es mou en mans de l'oposició? (llegítima i successió intestada)


    1. Per una part, va demanar especificar que, en l'ordre successori intestat, quan es produeixi la cinquena crida, la de l'Estat, l'Administració beneficiada, en cas de causants amb veïnatges civils locals balears, sigui el respectiu Consell Insular

    Així, la proposta era afegir el següent article aplicable a Eivissa també per remissió de l'art. 84 CDCIB.

    Article 53 bis.- Successió a favor dels Consells Insulars
    1.- En defecte dels parents legalment cridats a la successió de qui, tenint el veïnatge civil balear mori intestat, succeeix el Consell Insular de l’Illa que correspongui d’acord al veïnatge civil local del difunt.
    2.- Si correspon heretar el Consell Insular, s'ha d'entendre sempre que l'herència és acceptada a benefici d'inventari mitjançant declaració judicial d'hereu prèvia. 
    3.- Prèvia la declaració d’hereus, el Consell Insular corresponent destinarà els bens heretats o llur producte o valor a establiments o organitzacions dedicats a infants i adults amb discapacitats. 

    Actualment, s'aplica l'art. 956 del Cc, una mica antic, segons el meu parer; per remissió dels arts. 53 (La successió ab intestato es regira pel disposat al Codi Civil) i 84 CDCIB.

    Artículo 956 Cc 
    A falta de personas que tengan derecho a heredar conforme a lo dispuesto en las precedentes Secciones, heredará el Estado, quien asignará una tercera parte de la herencia a Instituciones municipales del domicilio del difunto, de Beneficencia, Instrucción, Acción social o profesionales, sean de carácter público o privado, y otra tercera parte, a Instituciones provinciales de los mismos caracteres, de la provincia del finado, prefiriendo, tanto entre unas como entre otras, aquellas a las que el causante haya pertenecido por su profesión y haya consagrado su máxima actividad, aunque sean de carácter general. La otra tercera parte se destinará a la Caja de Amortización de la Deuda pública, salvo que, por la naturaleza de los bienes heredados, el Consejo de Ministros acuerde darles, total o parcialmente, otra aplicación.

    2. Per una altra part, proposava el grup MES que la dicció de l'art. 45 CDCIB repectàs la normativa estatal en relació amb la separació i el divorci.

    Així l'art. 45 CDCIB que ara diu:
    El cònjuge que en morir el consort, no es trobàs separat de fet ni en virtut de sentencia ferma, tret que en ambdós casos s’hi trobàs per causa imputable al difunt [1], serà legitimari en la successió d’aquest. 

    Passaria a dir això: 
    Article 45.- El cònjuge serà legitimari en la successió del consort si en morir aquest no es troba separat de fet, ni en virtut de sentència ferma, i no hi ha pendent una demanda de nul·litat, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s’haguessin reconciliat, d’acord a l’art. 84 del Codi civil.

    Amb aquesta modificació, l'art. 45 CDCIB, jo crec, que deixaria de generar les inseguretats actuals sobre el perquè el legislador balear no ha modificat en 9 anys (2005-2014) el fet de que la causa de separació que s'expressi en la sentència (en separacions anteriors a 2005) deixi de tenir virtualitat.
    Què vol donar a entendre amb aquesta no-actuació el legislador balear? Què la causa de la separació té encara joc a efectes de tenir dret a la llegítima si ens trobam davant matrimonis separats abans de 2005? 
    Doncs, potser sí! 

    La Llei de 15/2005 es va encarregar de modificar l'art. 945 Cc «Artículo 945. No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho» per evitar aquesta interpretació que acab de fer en relació amb l'art. 45 CDCIB, però el legislador estatal no pot ni ha de modificar la Compilació, això ho ha de fer el nostre legislador (que té una Comissió assessora en Dret civil balear), per tant, si no ho ha fet durant aquests 9 anys (2005 a 2014), es perquè deu considerar que no ho ha de fer i així, si la separació és anterior a 2005, i, per tant, consta la causa imputada al difunt, el vidu o vidua ha de seguir tenint dret a la llegítima, ja què la transitorietat "de facto" (és a dir, fins que no hi hagi ningú viu amb sentència de separació amb causa imputable a una de les parts), ha de beneficiar al que té el dret a la llegítima (quan es tracta de reformes que priven de drets -a la llegítima-, la interpretació és restrictiva). 

    La interpretació que estic fent en relació amb l'art. 45 CDCIB és la mateixa que s'usa, en el dret civil del Codi civil, per justificar que, si el legislador estatal, l'any 2005, no va modificar l'art. 1343 Cc, que parla de la imputació de les causes de la separació, és perquè deixa oberta l'oportunitat de tenir en compte algunes de les tradicionals causes que donaven lloc a poder demanar la separació (i, molt especialment, la basada en la vulneració del deure de fidelitat); per tal de poder procedir a la revocació de la donació feta al que ha incorregut en els fets que descriuen les antigues causes de separació (per exemple: ha incorregut en una infidelitat sexual). 
    Tot això porta a les reflexions actuals al voltant de si els deures personals del matrimoni són merament declaratius o tenen alguna conseqüència jurídica (poden generar alguna responsabilitat), una vegada eliminada legalment la possibilitat de justificar en el seu incompliment, la demanda de separació.

    Artículo 1343 Cc
    Estas donaciones serán revocables por las causas comunes, excepto la supervivencia o superveniencia de hijos.
    En las otorgadas por terceros, se reputará incumplimiento de cargas, además de cualesquiera otras específicas a que pudiera haberse subordinado la donación, la anulación del matrimonio por cualquier causa, la separación y el divorcio si al cónyuge donatario le fueren imputables, según la sentencia, los hechos que los causaron.
    En las otorgadas por los contrayentes, se reputará incumplimiento de cargas, además de las específicas, la anulación del matrimonio si el donatario hubiere obrado de mala fe. Se estimará ingratitud, además de los supuestos legales, el que el donatario incurra en causa de desheredación del artículo 855 o le sea imputable, según la sentencia, la causa de separación o divorcio.

    Aquest supòsit ha esdevingut inaplicable a partir de 2005 (però abans de 2005? què passa?), ja que no constarà en la sentència la causa de la separació (per la modificació dels art. 81 i 82 del Codi civil espanyol feta per la Llei 15/2005, de 8 de juliol, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio). 

    Artículo 81 Cc.
    Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
    2. A petición de uno de los cónyuges, cuando el otro esté incurso en causa legal de separación.

    Artículo 81 Cc, nueva redacción (2005).
    Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
    2.º A petición de uno solo de los cónyuges, una vez transcurridos tres meses desde la celebración del matrimonio …

    Artículo 82 Cc.
    Son causas de separación: ...

    Artículo 82 (2005):   Queda sin contenido.

    dissabte, 11 d’octubre de 2014

    Comença la feina per actualitzar el règim econòmic del matrimoni de veïnatge civil balear


    1998 PRIMERA PASSA: ESTUDI DE LA QÜESTIÓ PER PART D'UNA COMISSIÓ D'EXPERTS

    Pregunta RGE núm. 4807/98, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a pressupost per a l'estudi de la reforma de la compilació del Dret Civil de Balears.
    ... entrando en el tema del coste que va a tener esta reforma, supongo que el coste será cero porque, habida cuenta del prestigio, del carácter y de la cautela que se ha tomado, si tiene que ser por horas, creo que va a ser un desastre para esta comunidad autónoma.

    LA SRA. CONSELLERA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR (Maria del Pilar Ferrer i Vanrell):
    ... Sí que té un cost, que és un cost petit, però perquè es calcula que aquesta feina, perquè s'hi treballa bastant intensament, durà dos o tres mesos, com a mínim, jo hi posaria un màxim de quatre mesos, però dos o tres mesos, perquè la comissió, en principi, parlava d'un any per fer aquesta adequació, veure tots els punts que s'havien de tocar i el que es podia fer. Jo vaig demanar que fos més breu, que féssim una feina addicional, i pens que en tres, màxim quatre mesos, estarà feta. Es calcula que tendrem unes sis sessions, n'hem tengudes dues, la primera va ser simplement de reunió i una altra de treball, unes sis sessions de feina, tothom fa feina pel seu compte.
    El cost és la dieta del dia que ens reunim, és a dir, que seran unes sis dietes, la dieta, segons el decret, que no es va modificar, el Decret 23/1998, de 24 de febrer, que no modifica les dietes, remet a l'article 15.4 de la Llei de pressuposts, a la Llei 10/1996, de 23 de desembre, que determina que la quantia és de 8.000 pessetes. També he d'afegir que, apart d'aquestes 8.000 pessetes, per a aquestes cinc, sis sessions que tendrem, hi ha el cost addicional del representant d'Eivissa, a qui sí que es paga la despesa de desplaçament, és a dir, el que és simplement l'avió d'anada i tornada, se l'hi paga, i un fons d'unes 300.000 pessetes per a bibliografia. Sent moltíssim que vostè entengui que l'habitatge familiar està desprotegit. Esper que aquest amor pel Dret Civil de Balears, ja és bo compartir-lo, però no n'hi té més que jo, que ha estat una de les meves línies d'investigació. 

    DIÉGUEZ:
    ...Hemos visto el detalle que se nos ha dado. Naturalmente, y como suponía, son unos gastos prácticamente simbólicos, y supongo que todas las personas que intervienen allí, por el honor de estar en una comisión de semejante importancia, supongo que se darán por satisfechos, excepto los desplazamientos de los que vengan de otras islas, y renunciarán a sus dietas.

    LA SRA. CONSELLERA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR (Maria del Pilar Ferrer i Vanrell):
    Gràcies, Sr. President. Efectivament, és simbòlic, com diu aquest Sr. Diputat, és simplement el preu simbòlic d'una reunió que es té però no es paga la feina que es fa. Gràcies, Sr. President.

    2000 SEGONA PASSA: LA FEINA REAL DE LA PRIMERA COMISSIÓ ASSESSORA (2000-2003): LA LLEI DE PARELLES ESTABLES

    La primera Comissió assessora DCIB (BOCAIB Núm. 38 de 23-03-2000), presidida pel Dr. Miquel Coca, fa la feina real de treure una de les úniques lleis, o potser la única, basada amb la competència autonòmica en desenvolupament del dret civil propi. 

    2001: La Llei de parelles estables SALVEM-LA! 
    Aquesta llei és la que actualment ha donat solució a alguns problemes pràctics del règim econòmic matrimonial (2001-2010): 20 anys desprès de la primera i única llei exclusivament civil dictada amb base a la nostra competència en dret civil propi ens salva algunes inseguretats jurídiques provocades per la manca d'actualització del règim econòmic matrimonial de la Compilació de 1990. 
    COM? Per l'analogia (iuris? segons la meva opinió) que crea la STSJIB de 24 de març de 2010

    La STSJIB diu que només és una aplicació analògica (analogia legis) i, per tant, sembla que s'ha de constatar la identitat de raó: 
     "Por todo lo dicho hay que concluir que entre ambos supuestos se da la "identidad de razón" prevista en el artículo 4 del CC para la aplicación analógica de las normas cuando éstas no contemplen un supuesto específico pero regulen otro semejante, de modo que ha de integrarse el artículo 4.1 de la CDCB , como posibilita su artículo 1 , con el contenido del artículo 9.2 de la LPE .
    Si así no se hiciera el trato diferente de esta situación semejante y en la que existe identidad de razón por un mismo Ordenamiento Jurídico conduciría al absurdo, vulneraría la técnica integradora de la analogía legis e implicaría, necesariamente, una discriminación proscrita por el artículo 14 de la Constitución Española".


    ***Article 9 LPE
    Efectes de l’extinció en vida
    2. El convivent perjudicat pot reclamar una compensació econòmica quan la convivència hagi suposat una situació de desigualtat patrimonial entre ambdós membres de la parella que impliqui un enriquiment injust i s’hagi donat un dels supòsits següents:
    a) Que el convivent hagi contribuït econòmicament o amb el seu treball a l’adquisició, la conservació o millora de qualsevol dels béns comuns o privatius de l’altre membre de la parella.
    b) Que el convivent s’hagi dedicat amb exclusivitat o de manera principal a la realització de treball per a la família.

    La reforma del règim econòmic del matrimoni es pregunta: ¿Quien le pone la pierna encima ...



    1. ORIGEN (PRÀCTIC) DE LA QÜESTIÓ: La constatació dels "buits" de la CDCIB 1990, a la pràctica.  
    SETEMBRE, FA 16 ANYS
    TSJIB 3-09-1998. BALEARES: Aplicación del Derecho Civil de Baleares: constituye el derecho común de vigencia prioritaria en su ámbito territorial; derecho supletorio: costumbre y principios informadores del Derecho Balear: constituyen el derecho supletorio aplicable en primer lugar; Disposiciones aplicables en la isla de Mallorca: Régimen económico conyugal: la Compilación contiene una regulación completa, coherente y armónica de los efectos patrimoniales de los matrimonios sujetos al Derecho Civil de Mallorca que se asienta, en defecto de pacto de los cónyuges, en el sistema de absoluta separación de bienes; régimen de separación de bienes: no es aplicable como norma supletoria el art. 1320 del CC: la falta de exigencia del consentimiento del cónyuge no titular para realizar actos dispositivos sobre la vivienda familiar no contradice ningún principio constitucional; hipoteca constituida por el cónyuge titular sobre la vivienda familiar sin el consentimiento del cónyuge no titular: validez: inaplicable la exigencia de consentimiento del cónyuge no titular que establece el art. 1320 del Código Civil. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 1/1998 de 3 septiembre. RJ 1998\8505

    Diu el TSJIB: "Por lo demás, no desconoce esta Sala la posibilidad (o quizás la conveniencia), «de lege ferenda», de que, en el futuro, mediante una Ley del Parlament Balear, pudiera incorporarse al texto de la Compilación Balear -siguiendo la pauta de la Compilación de Catalunya- una norma del tenor del artículo 1320 del Código Civil. Pero mientras ello no ocurra (si es que llegare a ocurrir), es insoslayable en el artículo 1320 de CC y la norma en él contenida son elementos extraños al Derecho mallorquín, como pudieran serlo las normas existentes en el derecho alemán o el derecho inglés reguladoras de la cuestión planteada. Y por ello, obviamente, son inaplicables." 

    2. ORIGEN PRIMER (IDEOLÒGIC): La primera discussió del tema: Durant la reforma de la Compilació de 1961 que dona lloc al text de 1990, actualment vigent: 
    SETEMBRE FA 27 ANYS 
    El Reial Decret 1007/81, de 22 de maig, sobre la ratificació de la Comissió de Juristes de Balears ordena, al Consell General Interinsular, actualitzar l’antiga Comissió Compiladora de Juristes de Balears que, en atenció a l’Ordre del Ministeri de Justícia de 10 de febrer de 1948 havia estat nomenada[1] i que ja havia estat actualitzada pel Real Decret 1196177, de 23 de abril. Amb l’Acord de 24 de novembre de 1983, el Consell de Govern de la CAIB va ratificar l’encàrrec fet a la Comissió de Juristes per elaborar un Avantprojecte de revisió de la Compilació de 1961[2]. Els 5 Ponents de la Comissió redactora nomenats en atenció a l’article 116.1 del Reglament del Parlament de les Illes Balears (RPIB) foren: 1. Del Grup Parlamentari Popular (AP-PL) (RGE. 1044/87): D. Francisco Gilet Girart i D. Gabriel Godino Busquets (Vicepresident). 2. Del Grup Parlamentari Socialista (RGE. 1937/87): Joan Nadal Aguirre (President) i José L. Martín Peregrín. 3. Del Grup Parlamentari Unió Mallorquina (UM) (RGE. 1032/87): Miquel Pascual Amorós. 4. Del Grup Parlamentari Partit Socialista de Mallorca (PSM-EEM) (RGE. 1022/87): Sebastià Serra Busquets. 5. Del Grup Parlamentari Centre Democràtic Social (CDS) (RGE. 1019/87): Andreu Tuells i Juan (Secretari).

    L’11 de novembre de 1985 es presenta l’avantprojecte. El Consell de Govern, a la sessió de dia 3 de setembre de 1987, aprovà aquest text articulat com a Projecte de Llei sobre la Compilació del Dret Civil de Balears (RGE. núm. 775/87) i el remeté al Parlament (RGE. 775/87). La Mesa del Parlament admeté, en sessió de 15 de setembre de 1987, el Projecte de Llei de CDCIB. La Llei 8/90 sobre la CDCIB fou aprovada pel Ple del Parlament de les Illes Balears en sessió de dia 20 de juny de 1990 (BOPIB núm. 92 de 23 de juliol de 1990 i BOCAIB n.º 86 de 17 de juliol de 1990). El Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, conté el text refós de la Compilació.
    L’article 3r. del Projecte dona una nova redacció als articles 3r., 4rt. i 5é. de la Compilació dedicats al règim econòmic matrimonial, per Mallorca.

    En primer lloc, es manté la separació de béns, com diu l’exposició de Motius del Projecte, “atesos l’arrelament que té en els costums mallorquins, la tradició inveterada i la general acceptació popular, com ho prova el Jet que sigui insòlit l’atorgament, per part dels mallorquins, de capítols matrimonials per a pactar règims diferents. A més, el regim de separació de béns ha prestat grans serveis a la societat mallorquina, ja que ha permès el ple reconeixement de la capacitat d’obrar de la dona casada”.
    En aquest aspecte, diu l’article 3.1 CDCIB: "El regim econòmic conjugal serà el convingut a capítols, formalitzats en escriptura pública abans o durant el matrimoni, i, en defecte d’aquests, el de separació de béns"[3].

    En segon lloc, el Projecte preveia unes modificacions inspirades en la protecció de la família[4]:
    1. L’obligació dels cònjuges de contribuir al sosteniment de les carregues del matrimoni (artic1e 4.1 CDCIB).
    2. L’article 4.4 CDClB al Projecte (artic1e 4.3 CDClB) diu que el matrimoni no suposa cap impediment perquè els cònjuges puguin fer entre si tota casta de contractes i transmetre’s béns i drets per qualsevol títol.
    3. A l’article 4.2 CDClB al Projecte, s’estableix que els actes de disposició i gravàmens dels drets, en virtut dels quals s’ocupa l'habitatge que constitueix la llar familiar i el mobles d’aquesta requereixen el consentiment dels dos cònjuges i, si no el presta el cònjuge no titular, autorització judicial, tot afegint obligadament que la manifestació errònia o falsa del disposant sobre el caràcter de l’habitatge no ha de perjudicar l’adquirent de bona fe.
    Aquesta regla es recull a l’article 1.320 del Codi civil i forma part del règim econòmic matrimonial primari.
    Finalment, no fou recollida a la Compilació per esser inadequada a la tradició jurídica balear i al règim d’absoluta separació de béns[5].

    Aquesta regla fou objecte d’un important debat en el Dictamen de la Comissió que es succeí en els següents termes:
    Un vot particular del Grup Socialista[6] proposava el manteniment de l’article tal com estava redactat al Projecte i assenyalaren (Sr. Martín Peregrín) que la introducció d’aquest paràgraf es basa en la necessitat de “adecuar el Derecho Civil de Baleares a la Constitución Española y, consecuentemente, producir una homogeneidad con el texto constitucional de la legislación de Der:echo Civil de Baleares". Continua el Sr. Martín que l’article 39 de la Constitució diu que “los poderes públicos aseguraran la protección social, económica y jurídica de la familia”. Per tant, el Grup Socialista considera que l’article 4.2 de la CDCB era constitucional, progressista i que pretenia la protecció dels més dèbils.
    Per justificar la seva postura, diuen que aquest article: “[...] desarrolla positivamente principios elementales y generales del derecho, como los establecidos en el articulo 70 del Código Civil, cuando dice que los cónyuges fijarán de común acuerdo el domicilio conyugal y que en caso de discrepancia resolverá el juez, teniendo en cuenta el interés de la familia.[…] la Constitución Española prime esencialmente el principio de estabilidad familiar y que los cónyuges no están el uno sobre el otro, sino en un plano horizontal de igualdad y que, en consecuencia, tienen que ser mirados desde esta perspectiva, desde la óptica de esa igualdad, los preceptos que posteriormente desarrollen positivamente la Constitución. […] no es un articulo que atente contra el régimen de separación de bienes, sino que es un articulo, hay que decirlo claramente, que delimita, que concreta y que precisa en un momento determinado la capacidad de disposición de determinadas personas que tienen un bien. […] ¿qué se pretende con la eliminación de este articulo? Yo no he oído más razones que la de decir que aquí estamos vulnerando […] un sistema fundamental de estas islas, que es el régimen de separación de bienes. Yo les digo a ustedes que no lo estamos vulnerando, sino que lo estamos delimitando, yendo al fondo de una cuestión esencial i singular que es, primero, la protección de la familia; en segundo lugar, la estabilidad de esa familia y, en tercer lugar proteger y defender a la parte más débil, que da la casualidad que hoy en día se puede concretar en los hijos y en las mujeres que trabajan a diario en su casa y después resulta que porque la propiedad está inscrita a nombre del marido, la participación o la decisión le corresponde única y exclusivamente a él.
    El altres grups parlamentaris contestaren a l’exposició feta pel representant socialista. El Sr. Tuells i Juan del Grup CDS es mostra partidari del vot particular del Grup Socialista. Igualment es manifesta el Grup PSM-EEM. Finalment, el Grup Popular (Sr. Gilet i Girart) es manifesta contrari als grups anteriors. Exposa que el regim de separació de béns forma part de l’essència bàsica del Dret Foral com a diferent a l'anomenat Dret Comú. Apunta que el regim matrimonial balear esta arrelat des de l'inici de la nostra historia cristiana i significa un cant a la llibertat individual. És una de les quatre institucions de més arrelament en la vida mallorquina. Per fonamentar aquesta posició el Grup Popular va fer menció de les opinions de coneguts autors balears (Pedro Ripoll, Lluís Pascual, Piña Homs, Pere Ballester i Raimundo Clar).
    A això assenyalat pel Grup Popular, el Sr. Martín Peregrín respongué que:
    Sólo desde la ignorancia o el desconocimiento se puede argumentar de los que es un régimen jurídico se puede argumentar como usted lo ha hecho [...]. Le he dicho que el planteamiento no se puede hacer como un ataque frontal al régimen de separación de bienes porque no tiene nada que ver una cosa con la otra; que este artículo afecta tanto al régimen de separación de bienes como al de gananciales y al de participación. Usted debe saber y sabe, estoy seguro, que el régimen de gananciales como tal no queda afectado por este artículo, entre otras cosas porque no es que los cónyuges que están en régimen de gananciales necesiten o no el artículo, es que para otorgar cualquier acto de imposición necesitan concurrir los dos porque tienen la copropiedad.[…] no es un problema de protección a ultranza del Derecho Foral o del Derecho Civil de Baleares; que estamos ante un planteamiento de tipo general, ante un planteamiento donde prima el interés jurídico protegido, en este caso el de la familia, sobre la capacidad de disposición del titular del bien privativo […] es un problema de mantener o no la estabilidad de una institución que ustedes dicen reiteradamente que hay que proteger, la familia, y nosotros estamos de acuerdo”.
    Finalment, contesta el Sr. Gilet del Grup Popular que: “[...] qualsevol intromissió quant a autoritzacions, siguin del cònjuge no titular, siguin del jutge, nosaltres opinam que implica una modificació substancial del regim de separació de béns”.
    A la votació queda rebutjat el vot particular del Grup Socialista. 

    Notes:
    [1] Comissió composta per: President, el de l’Audiència Territorial, Excel·lentíssim Sr. Gonzalo Fernández de Castro; Vocals: Juan Alemany, Manuel Cerdó, Germán Chacártegui, Gabriel Subías, Felix Pons i José Quiñones. Veure: ZAFORTEZA DE CORRAL, Luz, La Compilación de 1961 a través de su proceso formativo. Colecció Materials, n.º 2. Universitat de les Illes Balears, Palma, 1992. Cit., pàg. 79. 
    [2] Totes les dades s’han obtingut de la Compilació de Dret civil de Balears. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces, Biblioteca Universitaria de Legislación, Madrid, 1991. Introducció de Miguel COCA PAYERAS. Cit., pags. 8-9. 
    [3] L’esmena no acceptada núm. 8 del Grup PSM-EEM proposa un redacció alternativa, pot ser més adequada: “El règim econòmic conjugal és el de separació de béns, llevat que en capitulacions formalitzades en escriptura pública, abans o durant el matrimoni, hom convingui un regim diferent" 
    [4] Aquestes modificacions en matèria de protecció de la família propostes al Projecte de revisió han estat analitzades amb detall a: VILA i RIBES, Carme, “El régimen económico matrimonial en el Proyecto de reforma de la Compilación del Derecho civil de Baleares”. Cuadernos de la Facultad de Derecho, n.º 16, Palma de Mallorca, 1987-1988, pàgs. 175-237. 
    [5] Contrari a aquesta solució es mostra COCA PAYERAS (veure: Compilació de Dret civil de Balears. Ob. cit., pàg. 16).
    L’autor assenyala que això deixa oberta la qüestió de si l’article 1.320 del Codi civil és d’aplicació supletòria a les Illes. 
    En relació amb aquesta qüestió s’ha pronunciat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en sentencia de 9 de desembre de 1998 i ha declarat inaplicable a Mallorca l’article 1.320 del Codi civil. 
    [6] És interessant saber que l’esmena núm. 908 del Grup Socialista al Projecte de Llei proposa la supressió d’aquest segon paràgraf i aquest grup vota a favor de la supressió del paràgraf. Posteriorment, canviaren d’opinió i es presenta un vot particular al Dictamen de la Comissió.