Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dimarts, 27 de maig de 2014

Normativa dret d'estatge


DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refòs [refós] de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears.  

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA. 

TÍTOL III.- Dels drets reals 

Article 54.- La varietat consuetudinària denominada estatge confereix el dret personalíssim i intransmissible d’habitar gratuïtament la casa, ocupar-ne privativament les habitacions necessàries i compartir l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense concòrrer [concórrer] a les despeses, les càrregues i els tributs que l’afectin.
En allò que no es preveu en el paràgraf anterior, hi serà d’aplicació el que disposa el Codi Civil (arts. 523 a 529, nº 30299) sobre el dret d’habitació.

Normativa dret d'alou


DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refòs [refós] de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears.  

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA. 

TÍTOL III.- Dels drets reals 


Article 55.- Els censos, l’alou i els altres drets de naturalesa anàloga es re­giran pel que es disposa en aquest Títol i supletòriament pel Codi Civil, excepció feta dels articles 1.636 a 1.642, ambdós inclosos, que no hi seran aplicables en cap cas. 
A mes del que estableix l’article 63, serà d’aplicació a l’alou les normes dels cens emfitèutic, sempre que no siguin incompatibles amb la seva naturalesa. 

Article 58.- El censalista, a l’hora d’atorgar rebut de qualsevol pensió, pot obligar el censatari que li doni "firma" del pagament en escriptura publica, que anirà a càrrec del mateix censalista.
El senyor directe gaudirà del mateix dret en relació amb el pagament del lluïsme. 

Article 59.- Poden dividir-se entre dues o més persones les finques gravades amb un cens, encara que sigui sense el consentiment del censalista. 

Article 60.- Els  censos s’extingeixen per prescripció de cinc anys, que es computaran des del pagament de la darrera pensió. La prescripció també afecta les pensions, que nomes podran reclamar-se respecte dels darrers tres anys.
L’alou també s’extingeix per prescripció de cinc anys, que es comptaran des de la inscripció en el Registre de la Propietat de la darrera transmissió onerosa del domini útil de la finca i, si aquesta hi manca, des que el senyor directe n’hagi tengut coneixement, sempre que durant aquest termini no s’hagi reclamat o pagat el lluïsme o no s’hagi efectuat cap acte de reconeixement. 

Article 63.- L’alou i els censos emfitèutics amb dret a lluïsme són redimibles en qualsevol moment a instància del senyor útil, mitjançant el pagament al senyor directe d’un lluïsme i de dos terços de lluïsme del valor de la finca, tret que el títol de constitució digui una altra cosa, en l’estimació dels quals no es computarà el de les millores introduïdes o edificacions que s’hi hagin realitzat amb posterioritat a la data del títol constitutiu. Si no s’havia pactat cap quantitat en concepte de lluïsme, aquest consistirà en l’ú per cent del valor de la finca apreciat en la forma consignada anteriorment.

Normativa dret de cens CDCIB


DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refòs [refós] de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears.  

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA. 

TÍTOL III.- Dels drets reals

Article 55.- Els censos, l’alou i els altres drets de naturalesa anàloga es re­giran pel que es disposa en aquest Títol i supletòriament pel Codi Civil, excepció feta dels articles 1.636 a 1.642, ambdós inclosos, que no hi seran aplicables en cap cas.
A mes del que estableix l’article 63, serà d’aplicació a l’alou les normes dels cens emfitèutic, sempre que no siguin incompatibles amb la seva naturalesa. 

Article 56.- El cens que es constitueix quan el propietari útil d’un immoble transmet aquest domini amb reserva del dret de percebre la pensió anual te igual naturalesa i caràcter que el cens reservatiu. 

Article 57.- Per a la redempció dels censos, si no n’era conegut el capital, aquest es determinarà computant la pensió al tres per cent, tret dels emfitèutics sense dret a lluïsme, que es computaran a l’u i mig. 

Article 58.- El censalista, a l’hora d’atorgar rebut de qualsevol pensió, pot obligar el censatari que li doni "firma" del pagament en escriptura publica, que anirà a càrrec del mateix censalista.
El senyor directe gaudirà del mateix dret en relació amb el pagament del lluïsme. 

Article 59.- Poden dividir-se entre dues o més persones les finques gravades amb un cens, encara que sigui sense el consentiment del censalista. 

Article 60.- Els  censos s’extingeixen per prescripció de cinc anys, que es computaran des del pagament de la darrera pensió. La prescripció també afecta les pensions, que nomes podran reclamar-se respecte dels darrers tres anys.
L’alou també s’extingeix per prescripció de cinc anys, que es comptaran des de la inscripció en el Registre de la Propietat de la darrera transmissió onerosa del domini útil de la finca i, si aquesta hi manca, des que el senyor directe n’hagi tengut coneixement, sempre que durant aquest termini no s’hagi reclamat o pagat el lluïsme o no s’hagi efectuat cap acte de reconeixement. 

Article 61.- La manca de pagament de la pensió del cens no produeix el comis de la finca. 

Article 62.- Respecte del pagament i cobrament de les pensions dels censos, hom s’haurà d’atendre a l’estat possessori.
El censatari pot cessar en el pagament de les pensions quan el censalista no justifiqui el dret de percepció.
L’estat possessori es perd pel transcurs de dos anys sense cobrar la pensió. 

Article 63.- L’alou i els censos emfitèutics amb dret a lluïsme són redimibles en qualsevol moment a instància del senyor útil, mitjançant el pagament al senyor directe d’un lluïsme i de dos terços de lluïsme del valor de la finca, tret que el títol de constitució digui una altra cosa, en l’estimació dels quals no es computarà el de les millores introduïdes o edificacions que s’hi hagin realitzat amb posterioritat a la data del títol constitutiu. Si no s’havia pactat cap quantitat en concepte de lluïsme, aquest consistirà en l’ú per cent del valor de la finca apreciat en la forma consignada anteriorment. 

dilluns, 19 de maig de 2014

Catalunya presenta la ruta 1714 (300 anys després)

Catalunya 1714-2014: RUTA
Mallorca i Eivissa 1715-2015 (300 anys)
  • A les tres Illes Balears existia un partit austriacista que mantenia contactes amb els austriacistes catalans a través de Joan Antoni de Boixadors, comte de Savellà.  
  • Eivissa va capitular el 19 de setembre de 1706, el Consell d'Eivissa va proclamar a Carles III i va jurar obediència al comte de Savellà. 
  • El dia 26 de setembre esclatava a Palma un motí popular austriacista.
  • El dia 27 de setembre de 1706 el Gran i General Consell va decidir capitular a favor de la Gran Aliança que recolzava a Carles III enfront de Felip V. Entre les capitulacions figurava la confirmació de «tots els privilegis, pragmàtiques, franqueses» concedits a la Ciutat i al Regne en temps de Carles II.
  • L'Arxiduc va ser proclamat el 4 d'octubre de 1706 com a rei de Mallorca amb el títol de Carles III, actuant com plenipotenciari seu el comte de Savellà. 
  • Desembarcament a Cala Ferrera de les tropes de Felip V dirigides per Claude François Bidal, cavaller d'Asfeld, el 15 de juny de 1715, capitulació el 3 de juliol de 1715.
  • Decret de Nova Planta (Establecimiento y nueva planta de la Real Audiencia de Mallorca), de 28 de novembre de 1715.
Menorca 1713, Pau d'Utrecht
  • L'11 d'octubre de 1706 va tenir lloc una insurrecció austriacista iniciada a Ciutadella que prengué el control de tota Menorca. Joan Miquel Saura va ser nomenat governador pel comte de Savellà, qui va jurar en nom de Carles III els privilegis de l'illa. 
  • El domini austriacista va durar només tres mesos; una flota francesa va recuperar l'illa per als borbònics l'1 de gener de 1707.
  • Al novembre de 1707 el governador borbònic, el castellà Diego Leonardo Dávila, va suprimir els privilegis de l'illa. 
  • Fou ocupada per Gran Bretanya des de 1708, durant bona part de la Guerra de successió a la corona espanyola. Queda formalment sota dominació anglesa pel tractat o Pau d'Utrecht signada l'11 d'abril de 1713, fins al 1756.  
  • Durant la Guerra dels Set anys entre França i Gran Bretanya està sota dominació francesa: 1756-1763. 
  • Per la Pau de París retorna a dominació anglesa: 1763-1781.  
  • Al 1782 Espanya invaeix Menorca amb ajuda de França (a causa de l'acord arribat amb el Tractat d'Aranjuez, signat el 12 d'abril de  1779).  
  • Del 1798 al 1802, durant la guerra angloespanyola, Menorca torna a estar sota domini britànic.  
  • Per la Pau d'Amiens, el 16 de juny de 1802, Menorca es retornada a Espanya.

dimarts, 6 de maig de 2014

Rei Jaume II de Mallorca

(Montpeller 1243 - Palma 1311)

  • El 20 de gener de 1279, pel Tractat de Perpinyà, Jaume II de Mallorca es reconegué vassall del seu germà Pere II de Catalunya-Aragó (III d'Aragó), el Gran.
  • A la mort de Pere III, el Gran (1285), Mallorca i Eivissa foren ocupades pel seu fill Alfons III, el Franc, com a càstig per l'actitud del seu oncle Jaume II de Mallorca.
    • Alfons III es comprometé a no separar Mallorca i Eivissa dels altres regnes de la monarquia (1286).
    • Expulsà els musulmans de Menorca (1287).
    • El 1289 convocà a Montsó les primeres corts generals de la Corona d'Aragó i de Catalunya. 
    • La unió de Mallorca a Catalunya fou ratificada a les corts de Barcelona del 1291. 
  • Mor Alfons III, el Franc, i el succeeix el seu germà Jaume II d'Aragó, el Just.
      • Pel tractat d'Anagni (1295) Jaume II, el just, acceptà de retornar en feu el regne de Mallorca al rei de Mallorca, el seu oncle Jaume II —el qual tingué l'obligació d'assistir a les corts del Principat fins el 1321.
      • 29.06.1298 - Renovació de la infeudació del regne de Mallorca al de Aragó (BSAL 1901-1902, tom IX, p. 70).
  • El  30 de gener de 1299 Jaume II de Mallorca disposa, per la illa de Mallorca, l'aplicació del "ius commune": 
"[...] qui jurent consilium dare secundum consuetudines et libertates insulae, et his defidientibus juxta usaticos Barchinonae in casibaus stabilitis, et in deficientiam istorum secundum jus commune; [...]". 
  • Sota el regnat de Jaume II, 2/3 parts de l’illa d'Eivissa depenien de Tarragona (Balançat, Salines i Portmany) i 1/3 del rei -o Xarch.