«... hoy, en el horizonte abierto por el pensamiento y la práctica de la diferencia sexual, se asiste a una reconsideración de las peculiaridades y los modos de ser que caracterizan a “más mujeres que hombres”: ha madurado la conciencia de que, en lo que nos ha sido transmitido como “femenino”, no están contenidas únicamente las imposiciones del patriarcado sino también las enseñanzas y el lenguaje simbólico de nuestras madres».

Wanda Tommasi, “¿Segundo sexo o autoridad femenina?”.

«Ser a un tiempo mater et magistra es, en el orden sociosimbólico dado, una prerrogativa que esa gran usurpadora de elementos del orden simbólico de la madre que ha sido históricamente la iglesia católica se ha reservado para sí.»

María-Milagros Rivera, El cuerpo indispensable.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Llistat de membres de la CADC: 1998-2014. Qui selecciona, en realitat? Cal o no l'experiència en Dret civil balear, com element objectivitzable, tal com deia el Decret de creació de la CADC i que ara s'ignora? Com es valora que algun home o dona no mereixi ser renovat i que d'altres siguin renovats successivament? Ret comptes la Presidència de la feina acabada baix cada periode? Es fiscalitza el rigor jurídic de la feina que surt de cada Comissió, per la qual tots els i les membres cobren dietes?


Decret 229/1999, de 22 d’octubre, de creació de la Comissió Assessora de Dret Civil: La Comissió està integrada per un president, set vocals i un secretari, tots ells juristes de prestigi reconegut i amb experiència en el camp civil propi de les Illes Balears, els quals seran nomenats per decret de Consell de Govern a proposta del conseller de Presidència ... seran nomenats per un període de dos anys i podran ser renovats successivament per períodes iguals. 

Decret 2/2012, de 27 de gener, pel qual es modifica el Decret 9/2009, de 13 de febrer, de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears: La Comissió està integrada per un president, un secretari i deu vocals, tots ells juristes de prestigi reconegut, els quals són nomenats per acord del Consell de Govern a proposta del conseller de Presidència ... són nomenats per un període de quatre anys i poden ser renovats successivament per períodes iguals.

  • José Antonio Carbonell Crespí 
  • Antonia Perelló Jorquera 

    dilluns, 20 d’octubre de 2014

    El Dret civil balear només es mou en mans de l'oposició? (llegítima i successió intestada)


    1. Per una part, va demanar especificar que, en l'ordre successori intestat, quan es produeixi la cinquena crida, la de l'Estat, l'Administració beneficiada, en cas de causants amb veïnatges civils locals balears, sigui el respectiu Consell Insular

    Així, la proposta era afegir el següent article aplicable a Eivissa també per remissió de l'art. 84 CDCIB.

    Article 53 bis.- Successió a favor dels Consells Insulars
    1.- En defecte dels parents legalment cridats a la successió de qui, tenint el veïnatge civil balear mori intestat, succeeix el Consell Insular de l’Illa que correspongui d’acord al veïnatge civil local del difunt.
    2.- Si correspon heretar el Consell Insular, s'ha d'entendre sempre que l'herència és acceptada a benefici d'inventari mitjançant declaració judicial d'hereu prèvia. 
    3.- Prèvia la declaració d’hereus, el Consell Insular corresponent destinarà els bens heretats o llur producte o valor a establiments o organitzacions dedicats a infants i adults amb discapacitats. 

    Actualment, s'aplica l'art. 956 del Cc, una mica antic, segons el meu parer; per remissió dels arts. 53 (La successió ab intestato es regira pel disposat al Codi Civil) i 84 CDCIB.

    Artículo 956 Cc 
    A falta de personas que tengan derecho a heredar conforme a lo dispuesto en las precedentes Secciones, heredará el Estado, quien asignará una tercera parte de la herencia a Instituciones municipales del domicilio del difunto, de Beneficencia, Instrucción, Acción social o profesionales, sean de carácter público o privado, y otra tercera parte, a Instituciones provinciales de los mismos caracteres, de la provincia del finado, prefiriendo, tanto entre unas como entre otras, aquellas a las que el causante haya pertenecido por su profesión y haya consagrado su máxima actividad, aunque sean de carácter general. La otra tercera parte se destinará a la Caja de Amortización de la Deuda pública, salvo que, por la naturaleza de los bienes heredados, el Consejo de Ministros acuerde darles, total o parcialmente, otra aplicación.

    2. Per una altra part, proposava el grup MES que la dicció de l'art. 45 CDCIB repectàs la normativa estatal en relació amb la separació i el divorci.

    Així l'art. 45 CDCIB que ara diu:
    El cònjuge que en morir el consort, no es trobàs separat de fet ni en virtut de sentencia ferma, tret que en ambdós casos s’hi trobàs per causa imputable al difunt [1], serà legitimari en la successió d’aquest. 

    Passaria a dir això: 
    Article 45.- El cònjuge serà legitimari en la successió del consort si en morir aquest no es troba separat de fet, ni en virtut de sentència ferma, i no hi ha pendent una demanda de nul·litat, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s’haguessin reconciliat, d’acord a l’art. 84 del Codi civil.

    Amb aquesta modificació, l'art. 45 CDCIB, jo crec, que deixaria de generar les inseguretats actuals sobre el perquè el legislador balear no ha modificat en 9 anys (2005-2014) el fet de que la causa de separació que s'expressi en la sentència (en separacions anteriors a 2005) deixi de tenir virtualitat.
    Què vol donar a entendre amb aquesta no-actuació el legislador balear? Què la causa de la separació té encara joc a efectes de tenir dret a la llegítima si ens trobam davant matrimonis separats abans de 2005? 
    Doncs, potser sí! 

    La Llei de 15/2005 es va encarregar de modificar l'art. 945 Cc «Artículo 945. No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho» per evitar aquesta interpretació que acab de fer en relació amb l'art. 45 CDCIB, però el legislador estatal no pot ni ha de modificar la Compilació, això ho ha de fer el nostre legislador (que té una Comissió assessora en Dret civil balear), per tant, si no ho ha fet durant aquests 9 anys (2005 a 2014), es perquè deu considerar que no ho ha de fer i així, si la separació és anterior a 2005, i, per tant, consta la causa imputada al difunt, el vidu o vidua ha de seguir tenint dret a la llegítima, ja què la transitorietat "de facto" (és a dir, fins que no hi hagi ningú viu amb sentència de separació amb causa imputable a una de les parts), ha de beneficiar al que té el dret a la llegítima (quan es tracta de reformes que priven de drets -a la llegítima-, la interpretació és restrictiva). 

    La interpretació que estic fent en relació amb l'art. 45 CDCIB és la mateixa que s'usa, en el dret civil del Codi civil, per justificar que, si el legislador estatal, l'any 2005, no va modificar l'art. 1343 Cc, que parla de la imputació de les causes de la separació, és perquè deixa oberta l'oportunitat de tenir en compte algunes de les tradicionals causes que donaven lloc a poder demanar la separació (i, molt especialment, la basada en la vulneració del deure de fidelitat); per tal de poder procedir a la revocació de la donació feta al que ha incorregut en els fets que descriuen les antigues causes de separació (per exemple: ha incorregut en una infidelitat sexual). 
    Tot això porta a les reflexions actuals al voltant de si els deures personals del matrimoni són merament declaratius o tenen alguna conseqüència jurídica (poden generar alguna responsabilitat), una vegada eliminada legalment la possibilitat de justificar en el seu incompliment, la demanda de separació.

    Artículo 1343 Cc
    Estas donaciones serán revocables por las causas comunes, excepto la supervivencia o superveniencia de hijos.
    En las otorgadas por terceros, se reputará incumplimiento de cargas, además de cualesquiera otras específicas a que pudiera haberse subordinado la donación, la anulación del matrimonio por cualquier causa, la separación y el divorcio si al cónyuge donatario le fueren imputables, según la sentencia, los hechos que los causaron.
    En las otorgadas por los contrayentes, se reputará incumplimiento de cargas, además de las específicas, la anulación del matrimonio si el donatario hubiere obrado de mala fe. Se estimará ingratitud, además de los supuestos legales, el que el donatario incurra en causa de desheredación del artículo 855 o le sea imputable, según la sentencia, la causa de separación o divorcio.

    Aquest supòsit ha esdevingut inaplicable a partir de 2005 (però abans de 2005? què passa?), ja que no constarà en la sentència la causa de la separació (per la modificació dels art. 81 i 82 del Codi civil espanyol feta per la Llei 15/2005, de 8 de juliol, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio). 

    Artículo 81 Cc.
    Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
    2. A petición de uno de los cónyuges, cuando el otro esté incurso en causa legal de separación.

    Artículo 81 Cc, nueva redacción (2005).
    Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
    2.º A petición de uno solo de los cónyuges, una vez transcurridos tres meses desde la celebración del matrimonio …

    Artículo 82 Cc.
    Son causas de separación: ...

    Artículo 82 (2005):   Queda sin contenido.

    dissabte, 11 d’octubre de 2014

    A Trenc d'Alba o començant de nou


    PRIMER CAPÍTOL DE LA SEGONA TEMPORADA


    2014 - Canvia la composició de la Comissió i la seva presidència que retorna a Pilar Ferrer (sembla fet tot amb mà dreta, es deixa passar un any des del febrer de 2013, data de finalització dels nomenaments dels membres de la Comissió) i com si es tractes d'un eclipse, desapareix de circulació aquest Avantprojecte unitari, no uniformitzador, aconseguit per primera vegada en la història de la Comissió Assessora, en 16 anys d'urgència del tema i feina de la Comissió assessora (i res de feina simbòlica, sinó ben remunerada -Els membres de la Comissió tenen dret a percebre les gratificacions i indemnitzacions previstes en el Decret 87/2000, de 16 de juny-). 

    Per què no es debat el tema d'una vegada en seu parlamentària, per part de tots els nostres representants polítics, els de totes les Illes? 
    Que per això, estan allà! crec jo; per treure lleis endavant, crear diàleg i ser útils als homes i a les dones de la societat.

    Pregunta RGE núm. 4806/98, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compilació del Dret Civil de Balears. (5578 DIARI DE SESSIONS / Núm. 132/ 17 de novembre del 1998)

    EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ:
    Gracias, Sr. Presidente. Hay cosas que no llega a entender uno.
    Parece un informe sobre la necesidad, para hacer un informe sobre la necesidad, basta asomarse a la ventana, todo el mundo está manifestando que existe esa necesidad, podrían haberse ahorrado el informe sobre la necesidad. ¿Por dónde tiene que ir? También se lo pueden ahorrar. De todos los que me he informado, de todos los que se han manifestado públicamente, absolutamente todos los que se han manifestado públicamente, el Sr. Massot, la Sra. Luz Zaforteza, incluso el Sr. Perera, etc,. todos los que se han manifestado públicamente sobre este tema han dicho lo mismo que le dije yo desde esta tribuna, digo que le dije yo porque creo que con quien tuve el debate fue con usted, aunque el texto lo leyera otro diputado, pero en cuanto al tema, insisto, no sé por qué una comisión tan grande para la necesidad, y la necesidad está clara, y el sentido de la reforma, todo el mundo se ha manifestado a favor de esa reforma. 

    Pregunta RGE núm. 4807/98, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a pressupost per a l'estudi de la reforma de la compilació del Dret Civil de Balears. (5578 DIARI DE SESSIONS / Núm. 132/ 17 de novembre del 1998)

    EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ: ... entrando en el tema del coste que va a tener esta reforma, supongo que el coste será cero porque, habida cuenta del prestigio, del carácter y de la cautela que se ha tomado, si tiene que ser por horas, creo que va a ser un desastre para esta comunidad autónoma. 

    LA SRA. CONSELLERA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR (Maria del Pilar Ferrer i Vanrell):
    Gràcies, Sr. President. Efectivament, és simbòlic, com diu aquest Sr. Diputat, és simplement el preu simbòlic d'una reunió que es té però no es paga la feina que es fa. Gràcies, Sr. President.

    16 anys després, 1 Comissió d'Experts i 4 Comissions assessores i seguim esperant ... Serà mai una realitat, a les Illes Balears, tenir un règim patrimonial del matrimoni?


    DARRER CAPÍTOL DE LA PRIMERA TEMPORADA


    Article 15
    Legitimació per els actes de disposició o gravamen 
    1. El cònjuge titular o cotitular de qualsevol dret sobre l’habitatge constitutiu de la llar familiar i el seu parament no podrà realitzar actes de disposició, alienació o gravamen del seu dret sense el consentiment exprés de l’altre cònjuge.
    2. Si el cònjuge no titular no dóna el seu consentiment, el jutge podrà autoritzar l’acte pretès, en interès de la família.
    3. Les regles establertes en els dos apartats anteriors tenen caràcter imperatiu. 

    Article 45.- 
    Excepcions 
    Seran d’aplicació als matrimonis que es regeixen per les disposicions aplicables a Eivissa i Formentera els Títols I a IV d’aquesta Llei, excepte els articles 12, 13, 15, 16 i 17. També els serà d’aplicació el Títol VI, excepte l’apartat 2 de l’article 38 i l’apartat 1 c) de l’article 42. 

    I.4) Pregunta RGE núm. 4806/98, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a compilació del Dret Civil de Balears.

    EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ:
    La semana pasada tuvimos un debate sobre reforma de la compilación de derecho civil de Baleares, en el cual a la conclusión a la que llegamos es que Baleares va a ser la única región probablemente de Europa occidental en la que el domicilio familiar no estará adecuadamente protegido, al igual que sucede en España, en derecho común español, Cataluña, Navarra, Aragón, Francia, Italia, Alemania, etc., y todo ello porque, según se dice, había que hacer un estudio, cuando toda la doctrina, toda la jurisprudencia, era unánime para que se mantuviera una reforma en el sentido que pedía este grupo parlamentario en el momento en que se hizo la proposición de ley, nos llama la atención y decimos: Muy bien lo tiene que tener el jurista este para que se le mantenga el encargo de un estudio ante una situación tan clara, y que de esa forma se dilate la solución del problema. Por eso, tenemos interés en saber qué jurista es el que se va a encargar de esta reforma. Gracias. 

    LA SRA. CONSELLERA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR (Maria del Pilar Ferrer i Vanrell):
    Gràcies, Sr. President. Sr. Diputat, no és un jurista qui s'encarregarà de fer aquest informe sobre la necessitat d'adequar o d'intentar legislar, ampliar les nostres competències, d'acord amb l'article 149.1.8 de la Constitució, que fins ara hem conservat, hem modificat, però crec que hi podem fer una passa més, podem desenvolupar el nostre dret civil.

    No és un sol jurista, sinó que, com normalment es fa en el territori on tenen dret propi, és a través d'una comissió, una comissió d'experts que es dedica a estudiar la necessitat de fer precisament un informe, de la necessitat de desenvolupar el nostre dret civil, adequar-lo en les parts que s'hagin d'adequar, reformar-lo, i sobretot, desenvolupar tot el que és matèria civil, no només dret compilat, sinó el que és matèria civil.

    Aquesta comissió va ser nomenada per acord del Consell de Govern en data 9 d'octubre de 1998. Es va nomenar una comissió d'experts. El mateix acord del Consell de Govern entén que, passats ja quasi deu anys des de la publicació del text refós de la compilació, era el moment de fer aquest estudi d'aquesta necessitat, i diu textualment: "I atès això, es considera oportú constituir una comissió d'experts en la matèria la missió de la qual serà d'elaborar un informe sobre l'oportunitat d'aquesta reforma i, si n'era el cas, sobre l'abast que n'hauria de tenir.

    Aquesta comissió estarà integrada per especialistes en la matèria de Dret civil balear, i hi seran representades totes les illes. En conseqüència, la consellera que subscriu", es refereix a la consellera de Presidència, "té l'honor d'elevar a la consideració del Consell de Govern la següent proposta d'acord: L'acord de crear una comissió per a l'estudi de la compilació del Dret Civil de Balears, que tendrà la composició següent", si vol li llegesc la composició, està formada per un president, que som jo mateixa, i com a vocals per Mallorca hi són el degà del Col·legi de Notaris, el Sr. Jaume Ferrer Pons; en representació de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Balears, el Sr. Bernat Garcies Vidal; el professor, advocat i catedràtic de dret civil de la Universitat de les Illes Balears Sr. Miquel Coca Payeras; l'advocat d'Estat, Tomàs Mir Lafuente; un magistrat del tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, Sr. Rafel Perera Mesquida; una professora de Dret civil balear, també especialista en la matèria, Luz Zaforteza del Corral; un advocat i acadèmic de l'Acadèmia de Legislació i Jurisprudència, Sr. Miquel Massot Miquel, vostè el va anomenar l'altre dia; el registrador de la propietat Antoni Canals Prats; per Menorca, l'Hble. Sr. Miquel Coll Carreras, president del Consell Consultiu, i per Eivissa, el Sr. José Cerdà Gimeno, notari d'Eivissa. Gràcies, Sr. President. 

    EL SR. DIÉGUEZ I SEGUÍ:
    Gracias, Sr. Presidente. Hay cosas que no llega a entender uno.

    Parece un informe sobre la necesidad, para hacer un informe sobre la necesidad, basta asomarse a la ventana, todo el mundo está manifestando que existe esa necesidad, podrían haberse ahorrado el informe sobre la necesidad. ¿Por dónde tiene que ir? También se lo pueden ahorrar. De todos los que me he informado, de todos los que se han manifestado públicamente, absolutamente todos los que se han manifestado públicamente, el Sr. Massot, la Sra. Luz Zaforteza, incluso el Sr. Perera, etc,. todos los que se han manifestado públicamente sobre este tema han dicho lo mismo que le dije yo desde esta tribuna, digo que le dije yo porque creo que con quien tuve el debate fue con usted, aunque el texto lo leyera otro diputado, pero en cuanto al tema, insisto, no sé por qué una comisión tan grande para la necesidad, y la necesidad está clara, y el sentido de la reforma, todo el mundo se ha manifestado a favor de esa reforma.

    Me parece que es mucha cosa para llegar hasta donde podíamos haber llegado la semana pasada. Gracias Sr. Presidente.


    Al 2011 s'arriba a una proposta legislativa unitària de règim econòmic matrimonial.

    (Capítol IV. "Eclipsi: 2011-2014")

    2009-2013 DARRERA PASSA: La tercera Comissió, sota la direcció de Miquel Coca, aconsegueix l'objectiu de fer una proposta de regulació del règim econòmic del matrimoni balear, jurídicament rigorosa: L'avantprojecte de Llei de règim econòmic del matrimoni en dues versions!:


    D'una versió a l'altre, hi ha una substancial diferència en relació amb el tractament dels matrimonis que tenguin el veïnatge civil pitiús (diferència que els homes i dones que la patiran haurien de conèixer en detall, perquè valorin si el tractament diferenciat que poden rebre, en relació amb l'habitatge familiar i altres temes econòmics, és necessari -respon a que Eivissa té una idiosincràsia única a Espanya?- o és només caprici).

    Article 15 
    Legitimació per els actes de disposició o gravamen 
    1. El cònjuge titular o cotitular de qualsevol dret sobre l’habitatge constitutiu de la llar familiar i el seu parament no podrà realitzar actes de disposició, alienació o gravamen del seu dret sense el consentiment exprés de l’altre cònjuge. 
    2. Si el cònjuge no titular no dóna el seu consentiment, el jutge podrà autoritzar l’acte pretès, en interès de la família.
    3. Les regles establertes en els dos apartats anteriors tenen caràcter imperatiu. 

    Article 45.-  Excepcions 
    Seran d’aplicació als matrimonis que es regeixen per les disposicions aplicables a Eivissa i Formentera els Títols I a IV d’aquesta Llei, excepte els articles 12, 13, 15, 16 i 17.
    També els serà d’aplicació el Títol VI, excepte l’apartat 2 de l’article 38 i l’apartat 1 c) de l’article 42. 

    A mi, això em suggereix un dubte: Si la doctrina eivissenca ha recorregut amb facilitat al Cc com a supletori del Llibre III de la Compilació, perquè no agrada ara la protecció de l'habitatge familiar de manera similar a com es fa en el Cc (art. 1320)?

    Passa el temps i segueix sense actualitzar-se el tema del règim patrimonial dels matrimonis sotmesos a veïnatge civil balear.

    (Capítol III. Crepuscle. Lluna nova.)

    2004-2009 TERCERA PASSA: OBJECTIU INCOMPLIT: DUES VEGADES ES PROPOSA UNA NORMA INCOMPLETA -NOMÉS REGULAM MALLORCA. 

    Aquesta segona Comissió (BOIB n.º 22 de 14/02/2004) és, desprès de la Comissió d'Experts de 1998, la primera comissió presidida per la exconsellera  la senyora Maria Pilar Ferrer Vanrell. 
    El seu resultat fou:
    Avantprojecte de modificació del Títol I del Llibre I de la Compilació (de 2004) i Proposta de reforma del Títol I del Llibre I de la Compilació, del règim econòmic conjugal (de 2007). 
    Amb aquest resultat poden ser evidents les següents preguntes: 
    Només el Llibre I de la Compilació es proposa reformar? I per què Eivissa i Formentera han de quedar dins l'anacronisme? 

    Comença la feina per actualitzar el règim econòmic del matrimoni de veïnatge civil balear


    (Capítol II: "Non c'è, non c'è")

    1998 PRIMERA PASSA: ESTUDI DE LA QÜESTIÓ PER PART D'UNA COMISSIÓ D'EXPERTS

    Pregunta RGE núm. 4807/98, presentada per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a pressupost per a l'estudi de la reforma de la compilació del Dret Civil de Balears.
    ... entrando en el tema del coste que va a tener esta reforma, supongo que el coste será cero porque, habida cuenta del prestigio, del carácter y de la cautela que se ha tomado, si tiene que ser por horas, creo que va a ser un desastre para esta comunidad autónoma.

    LA SRA. CONSELLERA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR (Maria del Pilar Ferrer i Vanrell):
    ... Sí que té un cost, que és un cost petit, però perquè es calcula que aquesta feina, perquè s'hi treballa bastant intensament, durà dos o tres mesos, com a mínim, jo hi posaria un màxim de quatre mesos, però dos o tres mesos, perquè la comissió, en principi, parlava d'un any per fer aquesta adequació, veure tots els punts que s'havien de tocar i el que es podia fer. Jo vaig demanar que fos més breu, que féssim una feina addicional, i pens que en tres, màxim quatre mesos, estarà feta. Es calcula que tendrem unes sis sessions, n'hem tengudes dues, la primera va ser simplement de reunió i una altra de treball, unes sis sessions de feina, tothom fa feina pel seu compte.
    El cost és la dieta del dia que ens reunim, és a dir, que seran unes sis dietes, la dieta, segons el decret, que no es va modificar, el Decret 23/1998, de 24 de febrer, que no modifica les dietes, remet a l'article 15.4 de la Llei de pressuposts, a la Llei 10/1996, de 23 de desembre, que determina que la quantia és de 8.000 pessetes. També he d'afegir que, apart d'aquestes 8.000 pessetes, per a aquestes cinc, sis sessions que tendrem, hi ha el cost addicional del representant d'Eivissa, a qui sí que es paga la despesa de desplaçament, és a dir, el que és simplement l'avió d'anada i tornada, se l'hi paga, i un fons d'unes 300.000 pessetes per a bibliografia. Sent moltíssim que vostè entengui que l'habitatge familiar està desprotegit. Esper que aquest amor pel Dret Civil de Balears, ja és bo compartir-lo, però no n'hi té més que jo, que ha estat una de les meves línies d'investigació. 

    DIÉGUEZ:
    ...Hemos visto el detalle que se nos ha dado. Naturalmente, y como suponía, son unos gastos prácticamente simbólicos, y supongo que todas las personas que intervienen allí, por el honor de estar en una comisión de semejante importancia, supongo que se darán por satisfechos, excepto los desplazamientos de los que vengan de otras islas, y renunciarán a sus dietas.

    LA SRA. CONSELLERA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA I INTERIOR (Maria del Pilar Ferrer i Vanrell):
    Gràcies, Sr. President. Efectivament, és simbòlic, com diu aquest Sr. Diputat, és simplement el preu simbòlic d'una reunió que es té però no es paga la feina que es fa. Gràcies, Sr. President.

    2000 SEGONA PASSA: LA FEINA REAL DE LA PRIMERA COMISSIÓ ASSESSORA (2000-2003): LA LLEI DE PARELLES ESTABLES

    La primera Comissió assessora DCIB (BOCAIB Núm. 38 de 23-03-2000), presidida pel Dr. Miquel Coca, fa la feina real de treure una de les úniques lleis, o potser la única, basada amb la competència autonòmica en desenvolupament del dret civil propi. 

    2001: La Llei de parelles estables SALVEM-LA! 
    Aquesta llei és la que actualment ha donat solució a alguns problemes pràctics del règim econòmic matrimonial (2001-2010): 20 anys desprès de la primera i única llei exclusivament civil dictada amb base a la nostra competència en dret civil propi ens salva algunes inseguretats jurídiques provocades per la manca d'actualització del règim econòmic matrimonial de la Compilació de 1990. 
    COM? Per l'analogia (iuris? segons la meva opinió) que crea la STSJIB de 24 de març de 2010

    La STSJIB diu que només és una aplicació analògica (analogia legis) i, per tant, sembla que s'ha de constatar la identitat de raó: 
     "Por todo lo dicho hay que concluir que entre ambos supuestos se da la "identidad de razón" prevista en el artículo 4 del CC para la aplicación analógica de las normas cuando éstas no contemplen un supuesto específico pero regulen otro semejante, de modo que ha de integrarse el artículo 4.1 de la CDCB , como posibilita su artículo 1 , con el contenido del artículo 9.2 de la LPE .
    Si así no se hiciera el trato diferente de esta situación semejante y en la que existe identidad de razón por un mismo Ordenamiento Jurídico conduciría al absurdo, vulneraría la técnica integradora de la analogía legis e implicaría, necesariamente, una discriminación proscrita por el artículo 14 de la Constitución Española".


    ***Article 9 LPE
    Efectes de l’extinció en vida
    2. El convivent perjudicat pot reclamar una compensació econòmica quan la convivència hagi suposat una situació de desigualtat patrimonial entre ambdós membres de la parella que impliqui un enriquiment injust i s’hagi donat un dels supòsits següents:
    a) Que el convivent hagi contribuït econòmicament o amb el seu treball a l’adquisició, la conservació o millora de qualsevol dels béns comuns o privatius de l’altre membre de la parella.
    b) Que el convivent s’hagi dedicat amb exclusivitat o de manera principal a la realització de treball per a la família.