«en la existencia de toda mujer ha habido una época, por remota y sepultada que esté, en que ha mirado hacia una u otra de sus semejantas como depositarias del saber más importante para ella. Es la misma época en que la mujer pensaba ingenuamente -era una niña- que el mundo la estaba esperando y la necesitaba. Las fantasías femeninas no hablan de otra cosa. Sólo que les falta el elemento constringente de la confrontación con la realidad y, en consecuencia, también les falta su necesario complemento que es la idea de hacerse instruir por las propias semejantas a fin de respondrer a las expectativas.»

Librería Mujeres Milán. No creas tener derechos.

dimecres, 4 de juny de 2014

Reis, Déus i Papes: reservat al dret d'admissió de dones.

Voy camino Soria, ¿tú hacia dónde vas?   

L'any 1338 va néixer Jaume IV, a Montpeller, el qui era el segon fill de la reina Constança d'Aragó i el rei Jaume III de Mallorca.
Quan va néixer va desplaçar qualsevol dret dinàstic que pogués pertànyer a la seva germana gran, Elisabet I de Mallorca, i que, tanmateix, amb la mort del seu germà a Sòria, va ser la darrera hereva de la corona de Mallorca, la darrera descendent del rei Jaume II de Mallorca que fou propietària dels drets dinàstics, ja que desprès els va cedir o vendre, i ja no els va transmetre als seus fills.
Elisabet I, la primera descendent del rei Jaume III, sembla que va néixer l’any 1337, però néixer dona suposava tenir una condició social desfavorable i, per això, en néixer el seu germà, es convertí ell, l’home, en l’hereu del rei Jaume III.
Quasi 700 desprès d’aquest exemple que he seleccionat, per proper a les Illes, pel que fa a reialesa, però que trobaríem arreu del món; la diferencia de néixer home o dona, una diferencia essencial, inesborrable, enriquidora, és valorada de manera pejorativa, en perjudici de la dona, en la màxima norma que regeix la vida dels ciutadans i ciutadanes: la Constitució de 1978.

Article 57
1. La Corona d’Espanya és hereditària en els successors de S. M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica. La successió al tron seguirà l’ordre regular de primogenitura i de representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l’home a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor. 

Potser es pot explicar el perquè es va fer així l’any 1978, ben igual que hi haurà qui podrà explicar l'opressió històrica de les dones, però no sé si és tan fàcil d'acceptar l’explicació l’any 2014, i callar. 
No sé com les dones i també molts d’homes podran donar sentit i explicar a les seves filles que el néixer home sigui un avantatge social normalitzat en la Llei de les lleis, l’any 2014. 

dimarts, 3 de juny de 2014

De Felip V de Borbó (1714) a Felip VI de Borbó (2014), 300 anys desprès.


1714 - Felip V de Castella i IV d’Aragó, de Borbó, (duc d'Anjou, nét de Lluis XIV de França).
  • Anomenat successor de la Corona d'Espanya pel darrer testament del darrer monarca espanyol (any 1700), Carles II (l'embruixat), de la Casa d'Àustria hispànica.
  • Accedí al tron de la monarquia espanyola després de la guerra de successió i la promulgació dels Decrets de nova planta pels territoris derrotats, els de l'antiga Corona d'Aragó (València, Catalunya, Regne de Mallorca, Aragó). 
  • Els territoris de la Corona d'Aragó eren austriacistes perquè consideraven que l'aspirant de la Casa d'Àustria, Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic (1711–1740), conegut com arxiduc Carles d'Àustria o Carles III d'Espanya, respectaria el sistema pactista (constitucional i foral) d'aquests territoris (el pacte entre el rei i els seus súbdits -com exemple observam el Tractat de Gènova de 20 de juny de 1705) enfront a l'absolutisme de la Casa de Borbó, representada per Felip V (l'Estat som jo).
    • A les tres Illes Balears existia un partit austriacista que mantenia contactes amb els austriacistes catalans a través de Joan Antoni de Boixadors, comte de Savellà.  
    • Durant la guerra de successió, a les tres Illes Balears varen proclamar rei a Carles III d'Àustria.
2014 - Felip VI, de Borbó, príncep d'Austúries (com hereu de la Corona castellana), príncep de Girona (com hereu de la Corona catalana aragonesa).
  • Anomenat successor de la Corona d'Espanya per la Constitució de 1978.
  • Accedirà al tron de la monarquia espanyola sense que les noves generacions de súbdits, nascuts en democràcia, siguin consultats sobre la continuació d'una institució fonamentada en privilegis de llinatge i nissaga i en la discriminació per raó de sexe.

Rei Jaume III

(Catània 1315-Llucmajor 1349)
  • Casat amb Constança d'Aragó i d'Entença (1318-1346), germana del rei Pere III de Catalunya i IV d'Aragó, el Cerimoniós. 
  • L'enemistat entre Jaume III i Pere IV d'Aragó va dur a que Jaume III fos condemnat per fellonia i desposseït del seu Regne.
  • Pere IV va ocupar Mallorca i proclamà l’annexió del regne de Mallorca al Regne d’Aragó (Instrument de 20 de setembre de 1342, ratificat el 22 de juny de 1343). 
  • El 15 de juliol de 1344 el rei d’Aragó tenia tot el regne de Mallorca, menys Montpeller on es va refugiar Jaume III per a preparar la recuperació del seu regne. 
  • Casat en segones núpcies amb Violant de Vilaragut i Aragó (BSAL 1939-1943, tom XXVIII, p. 261).
  • El mes d’octubre de 1349 arribà a Mallorca i va morir a la batalla de Llucmajor (25 d'octubre). 
  • La Reina i els fills de Jaume III són tancats al castell de Bellver (Jaume IV, Isabel i Esclaramonda).

II. 2.2. El Regne privatiu de Mallorca

La Corona de Mallorca fou creada pel testament de Jaume I i fou el Regne independent de Mallorca des de 1276 a 1279 i Regne privatiu fins a 1343:  

  •  Rei  Sanç I (1276-1324)  
    • Al 1319 pel Jurament de la Unió, el rei Jaume II d'Aragó, el Just, jurava observar la unió dels regnes d'Aragó, València i Comtat de Barcelona, amb l'afegit incorporat per Pere el Cerimoniós de la unió del regne de Mallorques i territoris adjacents.  
    • 1321- Sanç I és eximit de les obligacions feudals cap el rei d'Aragó (BSAL 1901-1902, tom IX, p. 289). 
    • Transacció amb el rei d'Aragó sobre la successió de Sanç I per part de Jaume III (BSAL 1901-1902, tom IX, p. 219).


  • Jaume IV (el pretendent) (Perpinyà 1338-Sòria 1375)
    • Des de 1349 fou presoner al castell de Xàtiva i al Castell Nou de Barcelona.
    • 1362 va fugir a Nàpols i allà es va casar amb la reina Joana I (d'Anjou-Sicília) de Nàpols.
    • gener de 1375 invadeix Catalunya per recuperar els seus territoris i fracassa en l'intent.
    • Al febrer de 1375 mor a Sòria i cedeix els seus drets dinàstics a la seva germana.
  • 4.9.1358 es casà amb Joan II Paleòleg (1321-1372), marquès de Montferrat i el 13.2.1408 amb Conrad de Reischach (BSAL 1885-1886, tom I, p. 130).
  • 1376 cedeix els seus drets dinàstics al seu fill adoptiu Lluís I d'Anjou (rei de Nàpols), germà del rei de França Carles V, el prudent, amb la condició que declari la guerra al seu oncle, el rei Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós. Al 1380 Lluís d'Anjou abandonà aquest propòsit.
  • Al 1387 visità el rei Joan I d'Aragó, el Caçador, per tractar el tema de la recuperació del regne de Mallorca. 
  • Els drets dinàstics del regne de Mallorca quedaren en mans de la Corona d'Aragó i del regne de França mitjançant l'acord matrimonial entre Lluís II d'Anjou (1377-1414, rei de Nàpols, comte de Provença) i Violant d'Aragó (1381-1442) -filla de Joan I d'Aragó, el caçador.