«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


«... la diferencia femenina está siempre fuera de la codificación cultural existente, siempre se escapará de las definiciones; de hecho, la idea del escape, el huir constante, es uno de sus lemas. Es decir, que busca siempre abrirnos, a quienes la leemos, a ir más allá, a dejarnos llevar, a explorar ...»

Caroline Wilson, "La diferencia femenina en la escritura".


«... la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.»

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dissabte, 15 de març de 2014

1.1. Nomenaments i estructura de les diferents CADC

ACTUAL (4ª) COMISSIÓ 2014
14.3.2014 
Atès que els membres de la Comissió són nomenats per un període de quatre anys, s’ha de procedir a la renovació dels membres que varen ser nomenats mitjançant el Decret 9/2009, de 13 de febrer.
A proposta de la Vicepresidència i Conselleria de Presidència, el Consell de Govern ha acordat el nomenament dels vocals de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, les persones següents:
  • Presidenta: María Pilar Ferrer Vanrell
  • Secretària: Antonia Perelló Jorquera
  • Vocals: Pedro Monjo Cerdá, Olga Cardona Guasch, Miquel Coca Payeras, Miguel Masot Miquel, Raimundo Fortuny Marqués, Jose Antonio Carbonell Crespí, Pedro A. Munar Bernat, Carmen Vila Ribas, Margarita Grau Sancho.
Per Acord del Govern de 3 de febrer de 2012 es nomena com a vocal de la CADC: sr. Jaume Ferrer Pons.
 
TERCERA COMISSIÓ 2009-2013
Els seus membres han de ser nomenats per decret del Consell de Govern, a proposta del conseller de Presidència, entre juristes de prestigi reconegut.
La Comissió està formada per (segons Decret 14/2009, de 6 de març -BOIB núm. 37 de 12.03.2009):
  • Com a president: Sr. Miquel Coca Payeras.
  • Com a secretari: Sr. Pedro Antonio Aguiló Monjo.
  • Són vocals: Sr. Miquel Masot Miquel, Sra. Maria Pilar Ferrer Vanrell, Sr. Tomás Mir de la Fuente, Sr. Josep Maria Quintana Petrus, Sr. Andrés María Monserrat Noguera, Sra. Francisca Llodrà Grimalt, Sra. Olga Cardona Guasch, Sra. Maria Antònia Mateu Gelabert,i Sra. María del Carmen Vila Ribas.
  •  Per Acord del Govern de 3 de febrer de 2012 es nomena com a vocal de la CADC: sr. Jaume Ferrer Pons.
Els membres de la Comissió tenen dret a percebre les gratificacions i indemnitzacions previstes en el Decret 87/2000, de 16 de juny.

SEGONA COMISSIÓ 2004-2009
La Comissió està integrada per un president, nou vocals i un secretari, tots ells juristes de prestigi reconegut.  Els membres de la Comissió són nomenats per un període de quatre anys i poden ser renovats successivament per períodes iguals (Decret 15/2004, de 6 de febrer, pel qual es nomenen el president, el secretari i els vocals de la Comissió Assessora de Dret Civil -BOIB n.º 22 de 14/02/2004).
  • Es nomena presidenta la senyora Maria Pilar Ferrer Vanrell
  • Secretària la senyora Felisa Vidal Mercadal. 
  • Es nomenen vocals: el senyor Jaime Ferrer Pons; el senyor Raimundo Clar Garau; el senyor Bernardo Garcías Vidal; el senyor Pedro A. Munar Bernat; el senyor Antonio D. Canals Prats; el senyor Antonio Planas Rosselló; el senyor Pedro Monjo Cerdà i la senyora Olga Cardona Guasch.
Els membres d'aquesta Comissió seran cessats per la Disposició Addicional primera del Decret 9/2009, de 13 de febrer, de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears (BOIB núm. 26, de 19 de febrer de 2009).  

PRIMERA COMISSIÓ 2000-2002 (renovació 2003)
Pel Decret 50/2000, de 17 de març (BOCAIB Núm. 38 de 23-03-2000) s'anomenen els membres de la CADC. Els membres s'han de nomenar per un període de dos anys, i poden ser renovats per períodes iguals. 
  • S'anomena: D. Miguel Massot Miquel President; 
  • D. Juan López Gayà Secretari; 
  • i vocals: D. Miquel Coca Payeras, D. Ignasi Ribas Garau, D. Miguel Angel Aguiló Monjo, Dª Maria José Cánaves Bertos, D. Jaime Ferrer Pons, D. Josep Maria Quintana Petrus i Dª Cristina Tur Sans.
  • Pel Decret 130/2000 de 15 de setembre, es cessa al Sr. Miguel A. Aguiló Monjo i pel Decret 131/2000, de 15 de setembre, es nomena al Sr. Pedro A. Aguiló Monjo (BOIB n.º 117 de 23-09-2000). 
  • Pel Decret 2/2001, de 19 de gener, cessa el Sr. Miquel Masot Miquel com a President pel Decret 3/2001, de 19 de gener, es nomena President al Sr. Miquel Coca Payeras (BOIB n.º 11 de 25/01/2001).
  • Al 2002 (Decret 76/2002, de 17 de maig, BOIB n.º 63 de 25/05/2002) es renoven, per dos anys, els càrrecs de la Comissió Assessora de Dret Civil següents: President, senyor Miquel Coca Payeras. Vocal, senyor Ignasi Ribas Garau. Vocal, senyor Jaume Ferrer Pons. Vocal, senyor Josep Maria Quintana Petrus. Vocal, senyora Cristina Tur Sans. I es nomena la senyora Maria Antònia Mateu Gelabert secretaria i vocals al senyor Bernardo Garcías Vidal i al sr. Raimundo Clar Garau.
  • Pel Decret 2/2003, de 10 de gener, es renova el càrrec de vocal del Sr. Pere A. Aguiló Monjo  (BOIB n.º 10, de 21/01/2003) 

Aquesta primera Comissió queda cessada per la Disposició Addicional Primera del Decret 168/2003, de 26 de setembre, de la Comissió Assessora de Dret civil de les Illes Balears (BOIB n.º 136 de 30/09/2003).

1998-1999 COMISSIÓ D'EXPERTS
El Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en sessió de 9 d’octubre de 1998, creà la Comissió d'experts per l’estudi de la Compilació de Dret Civil de Balears (BOCAIB n.º 153 de 01-12-1998) que tendrà la composició següent:
  • Presidenta: Hble. Sra. Maria Pilar Ferrer Vanrell, consellera de la Funció Pública i Interior del Govern Balear i professora titular de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears.
  • Vocals per Mallorca: Sr. Jaume Ferrer Pons, degà de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Balears. Sr. Bernardo Garcías Vidal, en representació de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Balears. Sr. Miquel Coca Payeras, advocat i catedràtic de Dret Civil de la Universitat. Sr. Tomàs Mir de la Fuente, advocat de l’Estat. Sr. Rafael Perera Mesquida, vocal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Sra. Luz Zaforteza del Corral, professora titular de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears. Sr. Miquel Massot Miquel, advocat i acadèmic de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència. Sr. Antoni Canals Prats, registrador de la propietat.
  • Per Menorca: Hble. Sr. Miquel Coll Carreras, president del Consell Consultiu de les Illes Balears.
  • Per Eivissa: Sr. José Cerdà Gimeno, notari d’Eivissa.
Preguntes RGE núm. 4806/98 i núm. 4807/98, presentades per l'Hble. Sr. Diputat Antoni J. Diéguez i Seguí, del Grup Parlamentari Socialista i resposta de la sra. Consellera de Funció Pública, Pilar Ferrer Vanrell. 

dimarts, 4 de març de 2014

La Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca són les propietats de la branca mallorquina del Casal de Barcelona. 
Fou creada pel testament de Jaume I, fet a Montpeller l'any 1262, i està composta per territoris d'Occitània (la senyoria de Montpeller, la baronia de l'Omeladès i el vescomtat de Carlat); per alguns territoris de la Corona d'Aragó (la Catalunya-Nord: els comtats de Rosselló i de Cerdanya -amb Conflent, Vallespir i el Capcir- i la senyoria de Cotlliure); i, finalment, pel regne de Mallorca o Mallorques.  

La Corona de Mallorca fou el Regne privatiu (amb rei propi) de Mallorca des de 1276 (independent fins a 1279) a 1349. 

Testament de Jaume I (Llibre dels Fets -Les 4 grans cròniques medievals catalanes): 
  • Jaume II de Mallorca ha d'estimar i honorar al seu germà, el rei Pere III d'Aragó, "con a frare major" 
    • El 20 de gener de 1279, pel Tractat de Perpinyà, Jaume II de Mallorca es reconegué vassall del seu germà Pere II de Catalunya-Aragó (III d'Aragó), el Gran.
    • 29.06.1298 - Renovació de la infeudació del regne de Mallorca al de Aragó (BSAL 1901-1902, tom IX, p. 70).
  • La continuïtat de Mallorca com a regne privatiu només si hi ha descendencia masculina directa del rei (d'aquí la disputa entre el rei d'Aragó, Pere IV, i el rei Jaume III que no era descendent directe de Sanç I, incomplint així el testament de Jaume I) -BSAL 1901-1902, tom IX, p. 219

  • Principat de Catalunya Regne d'Aragó Regne de València Regne de Mallorques Regne de Sardenya Regne de Sicília















    Jaume I el Conqueridor (1213-1276)

    Pere II el Gran (1276-1285) Jaume II de Mallorca (1276-1285)
    Alfons II el Franc (o el Liberal) (1285-1291) Jaume el Just (1243-1311)
    Jaume II el Just (1285-1327) (1285-1295)
    Jaume II de Mallorca (1295-1311) Frederic II de Sicília (1296-1336)
    Sanç I de Mallorca (1311-1324)
    Alfons III el Benigne (1327-1336) Jaume III de Mallorca (1324-1349)
    Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-1387) Pere II de Sicília (1337-1342)
    Lluís I de Sicília (1355-1377)
    Maria de Sicília (1377–1401)