«¿Cómo llegar alguna vez a conocer al niño? Para conocerlo tengo que esperar a que se deteriore; sólo entonces estará a mi alcance. Helo aquí, un punto en el infinito. Nadie conocerá su hoy. Ni siquiera él mismo. En cuanto a mí, miro, y es inútil: no consigo comprender algo que sólo es actual, totalmente actual. Lo que conozco de él es su situación: el niño es aquel a quien acaban de nacerle los primeros dientes y es el mismo que será médico o carpintero. Mientras tanto, allí está él sentado en el suelo, con una realidad que he de llamar vegetativa para poder entenderla. Treinta mil de esos niños sentados en el suelo, ¿tendrían la oportunidad de construir otro mundo, que tuviese en cuenta la memoria de la actualidad absoluta a la cual ya pertenecemos? La unión haría la fuerza. Allí está sentado, empezando todo de nuevo pero para su propia defensa futura, sin ninguna oportunidad verdadera de empezar realmente.»

"Niño dibujado a pluma", de Clarice Lispector.

divendres, 19 de desembre de 2014

L'any 2014: La pretensió de retornar a l'avortament clandestí.

Acaba l'any en el qual un home ministre, Ruiz Gallardón, pretenia que el 95% dels avortaments que decidissin dur a terme les dones espanyoles es fessin en la clandestinitat [per exemple, si, segons la parlamentaria del PP Palau (pàg. 5330), l'any 2011, hi va haver 113.000 avortaments a Espanya, doncs la pretensió electoral del PP és que un 95% d'aquests (107.350) es fessin, a partir de la seva proposada reforma normativa, si s'hagués aprovat, en la clandestinitat] perquè serien impossibles amb la reforma que es proposava i per tant, essent il·legals quedaven fora de l'assistència sanitària que mereixem rebre les dones com a ciutadanes amb cos femení.
A mi, això d'anar-se' com si res, no em basta, perquè m'han violentat com a dona moltes coses que homes han dit aquest any a favor del no-reconeixement legal de la capacitat de les dones d'autogestionar el seu cos fèrtil i coses que han dit algunes dones a l'ombra del projecte polític del PP [per exemple la diputada balear Palau va lapidar moralment (Diari de sessions del Ple de 18.2.2014) a una semblanta seva que havia tengut la necessitat d'avortar 4 vegades]. 
També m'ha violentat el fet que el tema de l'avortament, al final del patriarcat, es segueixi relacionant amb la responsabilitat, atribuïda, històricament, pels homes, a la dona, de, si no vol estar embarassada, procurar no quedar-s'hi, en decidir exercir la seva llibertat sexual amb un home, posant ella les solucions a l'impacte que té la sexualitat masculina (que, paradoxalment, és la que no destria plaer de fecundació i, per tant, és la responsable d'evitar un embaràs d'una dona que vol tenir una relació sexual amb un home però no vol quedar embarassada -dues coses que les dones hem separat fa temps-) sobre el cos femení. 
[Sandra Fernández, consellera del PP balear diu, com a solució a la necessitat d'avortar: Quant a l’anticoncepció, el Ministeri de Sanitat manté el finançament dels anticonceptius orals que tenguin una demostrada seguretat i eficàcia. Ara mateix hi ha 23 medicaments anticonceptius finançats a les farmàcies, dels quals tres són de tercera generació, amb totes les garanties de ser una alternativa terapèutica d’anticoncepció hormonal, segura i eficaç per a les dones]. 
Em violenta, a més, tot el que s'ha dit perquè quan es tracta de la sexualitat femenina, no es pot fer, parcialment, ja que no s'exposen qüestions relacionades que són molt importants per moltes dones, com, per exemple, perquè la societat política masculina, quan pretén regular la sexualitat femenina, no pren en consideració el fet que un 35% de les dones (% que podria arribar al 45% o al 50% de dones), espanyoles, sexualment actives, es poden quedar embarassades sense haver gaudit mai de plaer en una relació sexual amb un home, ni tan sols, en aquella relació sexual on han estat embarassades (i potser, sense voler-hi estar) i el fet que aquestes dones (de 35 a 55%) obtenen com a solució, per part dels homes i dones que fan política, l'atribució de la responsabilitat de no quedar-se embarassades en tenir relacions sexuals on, ni tan sols, obtenen cap plaer. 
Per mi, si els homes i dones polítics parlen de sexualitat femenina, haurien de parlar de tot; de tot el que, per les dones, és important quan es tracta del seu cos fèrtil. 
O callar per sempre. 
.

dilluns, 1 de desembre de 2014

Anàlisi de la figura ordenant la normativa.



II. ANÀLISI DE LA DONACIÓ UNIVERSAL DE BÉNS PRESENTS I FUTURS DES DE L'ORDENACIÓ DE LA NORMATIVA


La donació universal de béns presents i futurs confereix al donatari la qualitat d’hereu contractual del donant i li transmet els béns presents que s’hi inclouen.

1) El donant[1] haurà de tenir la lliure disposició dels seus béns i el donatari la capacitat per contractar.

2) La donació universal podrà atorgar-se en favor d’una o de diverses persones. 
  • Si fos successivament, no es podran ultrapassar, en cap cas, els límits assenyalats per a la substitució fideïcomissària[2], 
    • ni detreure la quarta trebel·liànica, i no s’havia pactat expressament[3]

3) La donació universal es formalitzarà necessàriament en escriptura pública a l’atorgament de la qual hauran de concórrer, per ells o representats per persona facultada per a això, amb poder especial, el donant i el donatari.

  • A la donació universal es podran establir limitacions, condicions i substitucions d’acord amb el preceptuat per a la successió testada[4].  
  • El donant podrà encomanar al donatari universal les facultats de distribució previstes als articles 18 i següents[5].  
  • A les donacions universals podran efectuar-se nomenaments o encàrrecs relatius a la successió del donant, amb la mateixa amplitud i eficàcia que a les disposicions de darreres voluntats. 


4) L’exclusió de determinats béns presents no afectarà la universalitat de la donació, així com tampoc la reserva de la facultat de disposar, per qualsevol títol, d’alguns béns o de tots o d’una part dels futurs. 
  • Si la donació havia de tenir efectivitat en vida del donant, aquest s’haurà de reservar, en plena propietat o en usdefruit, el necessari per a viure en un estat corresponent a les seves circumstàncies.
  • Encara que no se l’hagi reservada, el donant conservarà la facultat de disposar, per acte intervivos, dels béns futurs.

5) La donació universal és valedora de present i irrevocable. 
  • Pot ser revocada
    • en els supòsits previstos als apartats a) i b) de l’article 7 bis[6]
    • en el cas d’incompliment de càrregues o d’ingratitud.
      • Es consideren causes d’ingratitud les del tercer paràgraf de l’article 4.3 d’aquesta compilació[7].
  • Pot deixar-se sense efecte o modificar-se per acord del donant i del donatari o dels hereus d’aquest, consignat en escriptura pública.
    • Si n’és el cas hi serà d’aplicació l’article 1.342 del Codi Civil[8].
  • En cap cas la donació universal no quedarà sense efecte per preterició, sense perjudici que els preterits en puguin reclamar la llegítima[9].

    6) La donació universal és valedora de present? 
    • Podrà ser efectiva de present.
      • Si la donació havia de tenir efectivitat en vida del donant, aquest s’haurà de reservar, en plena propietat o en usdefruit, el necessari per a viure en un estat corresponent a les seves circumstàncies.
    • Podrà contenir qualsevol clàusula per la qual se n’ajorni l’efectivitat.
      • Per exemple, podrà ser efectiva a la mort del donant, o a la d’aquest i del seu consort,
        • En els supòsits d’ajornament, el donant i el donatari seran considerats, respectivament, com a usufructuari i nu propietari dels béns donats, i el donant no tendrà l’obligació de formalitzar inventari ni de prestar fiança.

    7) La donació universal revoca els testaments i els codicils anteriors del donant.


    8) Mort el donant, el donatari en serà l’hereu. Si el donatari premoria al donant, transmetrà, tret de pacte en contrari, als seus hereus tots els drets adquirits en virtut de la donació universal.

    • Els testaments i els codicils posteriors a la donació només seran eficaços quant a la disposició de béns exclosos de la donació.
      • El cridat com a hereu d’aquests tendrà el caràcter d’instituït en cosa certa i determinada i serà considerat com a legatari[10].
    • Si el donant moria sense haver disposat de tots o d’alguns dels béns exclosos de la donació, els adquirirà el donatari com a hereu del donant.
    • Si el donant moria sense haver disposat d’aquells respecte dels quals s’hagués reservat la facultat de disposar-ne, els adquirirà el donatari com a hereu del donant.
      • Béns futurs: Els béns obtinguts pel donant després de l’atorgament de la donació, que es conservin en el seu patrimoni al temps de la seva mort sense haver-ne disposat mortis causa, seran adquirits en aquest moment pel donatari en tant que n’és l’hereu.
    • El donatari no en podrà repudiar l’herència, però sí que podrà fer ús del benefici d’inventari,
      • que comprendrà els béns del donant que no haguessin estat transmesos de present en atorgar-se la donació.
        • Això no obstant, no en podrà detreure la quarta falcídia, si no s’havia pactat expressament[11].




    [1] Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació, excepció feta dels articles 6 i 7, en allò que es refereix a la donació universal de béns presents i futurs, del Capítol II del Títol II, dels articles 50 i 51 i del Títol III.

    [2] Article 25.- En les substitucions fideïcomissàries familiars solament tendran eficàcia els nomenaments successius de fideïcomissaris a favor de persones que no passin de la segona generació, sense limitació de nombre. En les que no siguin familiars solament es podran fer dos nomenaments.
    No hi haurà limitació de nombre en el nomenaments a favor de persones que visquin al temps de la defunció del testador.

    [3] Article 29.- El fiduciari que hagués practicat inventari de l’herència fideïcomesa en podrà detreure la quarta trebel·liànica si el fideïcomitent no ho havia prohibit expressament. Aquest dret es transmissible als seus hereus.
    La trebel·liànica consisteix en la quarta part de l’herència fideïcomesa, amb la deducció prèvia de les despeses i dels deutes i de les llegítimes, fins i tot la que pertoqui al mateix fiduciari.
    Els requisits que s’hauran d’acomplir inexcusablement perquè el fiduciari pugui fer ús d’aquest dret són els següents:
    a) Que l’inventari de l’herència fideïcomesa, que necessàriament haurà de ser judicial o notarial, estigui acabat dins els cent vuitanta dies següents a la delació d’aquest, tret que els béns que la constitueixin es trobin en municipis distints, o que el fiduciari resideixi fora de l’illa. En aquests supòsits el termini serà d’un any. El retard no imputable al fiduciari no computarà als efectes d’aquest paràgraf.
    b) S’hauran de convocar amb trenta dies d’antelació els fideïcomissaris si eren coneguts i, si no ho eren, el representant del Ministeri Fiscal.
    A aquests efectes, en els fideïcomisos condicionals s’entendran com a fideïcomissaris coneguts aquells que en el moment de practicar-se l'inventari ostentin la qualitat de fideïcomissaris, malgrat que aquesta titularitat sigui subjecta a la condició i, com a conseqüència, no sigui definitiva.
    c) L'inventari s’efectuarà en el lloc on el causant hagués tengut el darrer domicili habitual.

    [4] Article 16.- El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tendran per no posats en la seva institució la condició resolutòria i els termes suspensiu i resolutori.
    En els testaments, el terme incert implica condició, tret que del testament es pugui deduir clarament la voluntat contrària del testador.
    L’incompliment de la forma imposada a la institució d’hereu mai no podrà donar lloc a la seva resolució.

    [5] Article 18.- El testador podrà encomanar a l’instituït hereu, encara que solament fos en l’usdefruit de tots els béns de l’herència o d’una part d’aquests, així com al legatari cridat a l’usdefruit universal d’aquesta que, per acte intervivos o de darreres voluntats, els assigni a un o els distribueixi entre diversos parents d’aquell o del mateix distribuïdor, o que elegeixi, entre tots ells, hereu o hereus, en parts iguals o desiguals, de les quals han de resultar exclosos els no elegits. En tot cas, se n’hauran de salvar les llegítimes, que es faran efectives segons disposi el mateix distribuïdor d’acord amb aquesta Compilació.
    L’encàrrec comprendrà les facultats de distribució i d’elecció, tret que la voluntat expressa del testador fos de limitar-lo només a una.
    La distribució o elecció han de fer-se lliurement o amb les condicions que el testador hagi establert, i en cap cas no poden ultrapassar-se els límits assenyalats per a les substitucions fideïcomissàries. No obstant això, el distribuïdor podrà ordenar substitucions vulgars en fideïcomís a favor de persones incloses al grup de parents indicat.
    Les llegítimes es defereixen, també en aquests supòsits, des de la mort del testador, i es podran pagar, sense d’altres formalitats especials, en doblers, si aquell no ho havia prohibit i el distribuïdor així ho disposava. En canvi, si el dia en què quedi efectuada definitivament l’expressada elecció o distribució, no s’haguessin exigit encara les llegítimes ni s’haguessin fet efectives les que s’hagin de satisfer en metàl·lic, es comptaran precisament des d’aquest dia els terminis a què es refereix el paràgraf quart de l’article 48 per tal de comunicar la decisió de pagament de les llegítimes en doblers i per tal d’efectuar-ne el lliurament per l’hereu o hereus.

    [6] Article 7 bis
    1. Són indignes per succeir:
    a) Els condemnats en judici penal per sentència ferma per haver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents.
    b) Els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents.
    c) Els privats per sentència ferma de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per causa que els sigui imputable, respecte del menor o discapacitat causant de la successió.
    d) Els condemnats per sentència ferma a pena greu contra els deures familiars en la successió de la persona agreujada.
    e) Els que hagin acusat el causant de delicte per al qual la llei assenyali pena greu, si és condemnat per denúncia falsa.
    f) Els que hagin induït o obligat el causant a atorgar, revocar o modificar les disposicions successòries, o li hagin impedit atorgar-les, modificar-les o revocar-les.
    g) Els que destrueixin, alterin o ocultin qualsevol disposició mortis causa atorgada pel causant.
    2. L’acció declarativa d’indignitat successòria caduca als cinc anys comptats des que la persona legitimada per exercitar-la la conegui o l’hagi pogut conèixer; en tot cas caduca un cop transcorreguts cinc anys des que l’indigne per succeir hagi pres possessió dels béns hereditaris.
    En els supòsits en què s’exigeixi sentència condemnatòria s’esperarà que aquesta sigui ferma.
    3. Les causes d’indignitat del punt 1 són també justes causes de desheretament.
    4. En tota la resta s’aplica, supletòriament, el Codi Civil.

    [7] Article 4.-
    3. Els cònjuges podran celebrar entre si tota classe de contractes i transmetre’s béns i drets per qualsevol títol.
    En cas d’impugnació judicial es presumirà, tret de prova en contra, que la transmissió és gratuïta.
    Les donacions entre cònjuges seran revocables tan sols en els supòsits previstos als apartats a) i b) de l’article 7 bis, quan el donant sigui el cònjuge agreujat, per incompliment de càrregues i per ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud, a més de les establertes en el Codi Civil, l’incompliment greu o reiterat dels deures conjugals, l’anul·lació del matrimoni si el donatari hagués obrat de mala fe, i la separació o el divorci.

    [8] Article 1342 Cc. Queden sense efecte les donacions per raó de matrimoni si no s’arriba a contreure en el termini d’un any.

    [9] Article 46.- La preterició d’un legitimari no anul·larà el testament, però quedarà salvat el dret del preterit d’exigir allò que per llegítima li correspongui.
    No obstant, la preterició no intencional de fills o descendents legitimaris conferirà al preterit acció per obtenir l’anul·lació del testament, que caducarà als quatre anys de la mort del causant. No es produirà aquest efecte i el preterit només ostentarà el dret de reclamar-ne la llegítima:
    1r. Si el testador havia instituït com a únics hereus els seus fills, els descendents o el cònjuge.
    2n. Si la filiació del preterit resultava de procediment judicial d’investigació de paternitat iniciat amb posterioritat a la mort del causant.
    3r. Si el testador, respectant les llegítimes, havia ordenat que valgués el testament encara que fos en el supòsit de preterició no intencional.
    No es consideraran preterits els descendents d’un descendent no preterit que hagi premort al testador.
    El desheretament fet sense expressió de causa o per causa la certitud de la qual no s’hagués provat, si fos contradita, o que no sigui alguna de les previstes al Codi Civil, produirà els efectes indicats al paràgraf primer.

    [10] Article 15.- L’hereu o hereus instituïts només en cosa certa, quan concorrin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació, seran considerats com a simples legataris. Però, si l’hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, es consideraran legataris i, quant a la resta de l’herència, tendran el caràcter d’hereus universals, per parts iguals si fossin diversos.
    L’hereu instituït només en usdefruit s’equipararà a l’instituït en cosa certa. Si, per aplicació del disposat al paràgraf anterior, en resultava simple legatari, ostentarà, tret de disposició contrària del testador, la facultat de prendre possessió per si mateix dels béns objecte del seu dret, sempre que no hi hagués legitimaris.
    L’hereu instituït en usdefruit tendrà, sempre que la voluntat del testador no fos una altra, el caràcter d’hereu fiduciari si per a desprès de la mort d’aquest, s’hagués instituït un altre hereu, el qual es considerarà com a hereu fideïcomissari. Si aquest no arribava a ser-ho, l’instituït en usdefruit serà hereu universal, pur i lliure.


    [11] Article 38.- L’hereu a qui, per raó dels llegats, no quedi lliure la quarta part de l’actiu hereditari líquid, podrà, tret de disposició contrària del testador, reclamar aquesta part. Amb aquesta finalitat es reduiran en la proporció necessària els llegats, i l’hereu els podrà retenir fins que aquella no li hagi estat satisfeta.
    Solament podrà exercir aquest dret l’hereu que primerament adquireixi l’herència.
    Si els hereus fossin més d’un es calcularà en proporció a les quotes hereditàries respectives, tenint en compte els llegats amb què hagin estat gravats cada un d’ells.
    Per tal d’exercir aquest dret, l’hereu haurà de practicar inventari en el temps i forma preceptuats per a la quarta trebel·liànica, en el qual es procedirà a la valoració dels béns i deutes de l’herència i a la dels llegats.
    Qui el formalitzi en frau dels legataris perdrà aquest dret.

    dimecres, 12 de novembre de 2014

    Acció de devastació perquè el legislador civil balear està despistat. 2005-2014: Efectes de les antigues causes de separació, quan consten, en la llegítima vidual (art. 45 CDCIB).

    • Fa uns dies, vaig comentar, la proposta del grup MES que la dicció de l'art. 45 CDCIB repectàs la normativa estatal en relació amb la separació i el divorci.Vaig dir que amb aquesta modificació, l'art. 45 CDCIB, jo crec, que deixaria de generar les inseguretats actuals sobre el perquè el legislador balear no ha modificat en 9 anys (2005-2014) el fet de que la causa de separació que s'expressi en la sentència (en separacions anteriors a 2005) deixi de tenir virtualitat.

      Què vol donar a entendre amb aquesta no-actuació el legislador balear? Què la causa de la separació té encara joc a efectes de tenir dret a la llegítima si ens trobam davant matrimonis separats abans de 2005? 
      La Llei de 15/2005 es va encarregar de modificar l'art. 945 Cc «Artículo 945. No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho» per evitar aquesta interpretació que acab de fer en relació amb l'art. 45 CDCIB, però el legislador estatal no pot ni ha de modificar la Compilació, això ho ha de fer el nostre legislador (que té una Comissió assessora en Dret civil balear), per tant, si no ho ha fet durant aquests 9 anys (2005 a 2014), es perquè deu considerar que no ho ha de fer i així, si la separació és anterior a 2005, i, per tant, consta la causa imputada al difunt, el vidu o vidua ha de seguir tenint dret a la llegítima, ja què la transitorietat "de facto" (és a dir, fins que no hi hagi ningú viu amb sentència de separació amb causa imputable a una de les parts), ha de beneficiar al que té el dret a la llegítima (quan es tracta de reformes que priven de drets -a la llegítima-, la interpretació és restrictiva). 
      La interpretació que estic fent en relació amb l'art. 45 CDCIB és la mateixa que s'usa, en el dret civil del Codi civil, per justificar que, si el legislador estatal, l'any 2005, no va modificar l'art. 1343 Cc, que parla de la imputació de les causes de la separació, és perquè deixa oberta l'oportunitat de tenir en compte algunes de les tradicionals causes que donaven lloc a poder demanar la separació (i, molt especialment, la basada en la vulneració del deure de fidelitat); per tal de poder procedir a la revocació de la donació feta al que ha incorregut en els fets que descriuen les antigues causes de separació (per exemple: ha incorregut en una infidelitat sexual). 

      Com la realitat sempre supera la meva ciència ficció jurídica, de nou la nostra jurisprudència ha de donar sentit als sense-sentits del nostre legislador, en letargia, acompanyat per la CADC.

      La STSJIB de 5 de juny de 2014 diu: 
      "el tema litigioso en ambas instancias fue y sigue siendo la reclamación de la legítima por la viuda separada judicialmente, para lo que era imprescindible, en aplicación del art. 45 de la Compilación, que se aclarara si la separación había tenido lugar por causa imputable al difunto, ejercicio en el que tuvo que ponderarse, como prueba documental, la mencionada sentencia, en interpretación integradora de su fallo y de los fundamentosque lo motivaron. Esta función integradora es justamente la que han efectuado las sentencias de primera instancia y la de apelación, llegando a la inexcusable conclusión de que la separación judicial fue determinada por causa imputable al marido, luego causante, con lo que la viuda continuaba teniendo incólume su derecho a la legítima correspondiente". 
      Observam altres problemes que pot plantejar aquesta no-reforma.La STSJIB de 5 de juny de 2014 diu:  
      "Independientemente de los planteamientos de tipo ideológico que puedan sustentar ambas posiciones, hay razones de justicia que pueden explicar la redacción del artículo 45 de nuestra Compilación, porque, a modo de simple ejemplo, en el supuesto hipotético de un matrimonio de larga duración, en el que un cónyuge con importantes bienes en su patrimonio -potencial caudal hereditario- , tras muchos años de convivencia, decidiera separarse de hecho -para verlo más claro- al morir dicho cónyuge en situación de separación fáctica, el cónyuge viudo, de no ser causal la separación, quedaría sin legítima. De otra parte no se atisba obstáculo alguno a la decisión del legislador balear en este punto desde la perspectiva constitucional".

      Com havia dit al principi, el grup MES va fer una proposta de llei de reforma i adequació normativa de la Compilació que va ser rebutjada pel PP (Diari de sessions n.º 142, 2004), és a dir, varen rebutjar que l'art. 45 CDCIB fos modificat i ajustat a la regulació actual de la separació i el divorci.
      Del debat parlamentari s'extreu que la motivació per no acceptar aquesta iniciativa de llei és que s'ha de consultar a la CADC (és a dir, el Govern mogut per l'oposició consulta al grup de "juristes de reconegut prestigi en les seves respectives àrees", quan el perquè de l'existència de la CADC és el procés invers: Assessorar al Govern del que cal modificar, és a dir, estar al dia i prendre la iniciativa per moure el DCB).

      El diputat del PP digué: 
      "... entenem nosaltres que ha de ser aquell criteri jurídicament especialitzat, tècnic, aquell criteri científic d’aquelles precises institucions que ens hem donat a nosaltres mateixos per conservar, per adaptar i per fer evolucionar el nostre dret, i em referesc precisament a la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, òrgan permanent, òrgan de consulta, òrgan d’assessorament del Govern de les Illes Balears en matèria de dret civil propi, a la qual, entre altres funcions, li corresponen les següents: la participació en l’elaboració davant projectes de disposicions legals i reglamentàries, i també com a altres funcions li corresponen la de la preparació de la legislació civil balear elaborant, si és necessari, els avantprojectes de llei i els informes o també els dictàmens sobre assumptes civils o de dret privat amb transcendència normativa. I aquest és precisament un d’aquests casos, avantprojectes de llei i en aquest sentit preceptiva la redacció d’informes o dictàmens d’assumptes civils.
      ... En aquest mateix sentit li he de dir que és aquesta comissió, aquest òrgan tècnic d’assessorament científic -diria jo- que ens hem donat a nosaltres mateixos, el que ha rebut un encàrrec, l’encàrrec per part del Govern de les Illes Balears de redactar un avantprojecte de llei que modifiqui, precisament, el que vostè avui ve aquí a proposar, el contingut de l’article 53 i també, com no, el contingut de l’article 84 de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, que reguli la successió intestada i també els pactes successoris que regula el nostre dret amb la finalitat d’adaptar-lo a la realitat social".
       
      La meva conclusió, crec que també altres persones poden arribar a la mateixa conclusió, és que des del 2005 al 2014 no li ha estat temps suficient a la CADC per modificar l'art. 45 CDCIB. 
      Potser es tracta de batre el rècord de 16 anys, des de la STSJIB de 3.09.1998, sense aconseguir encara l'objectiu d'entrar al Parlament un avantprojecte de llei per reformar el règim patrimonial del matrimoni? 

      I això que el PP és conscient del problema:   
      "... ens convocam avui aquí una vegada més per tractar qüestions que nosaltres entenem d’una importància cabdal relacionades amb el nostre dret civil, la compilació del Dret Civil de les Illes Balears, ordenament jurídic que concentra les institucions jurídic privades pròpies i les que estam obligats, nosaltres i la comunitat balear en tot el seu conjunt, a revalorar i també, com no, a mantenir ...". 

      La meva reflexió del tema és que el manteniment s'ha de fer amb diligència i eficàcia, perquè per això si que els i les membres de la CADC cobren. Manteniment implica atenció constant, treball diari de seguiment i no deixar perdre el patrimoni. 
      Vist el "sostre de vidre· que és la CADC pel DCB (ja que una comissió política ara és utilitzada pel propi Govern com un òrgan de consulta preceptiva), als parlamentaris de l'oposició no els queda més que intentar, per diligència, l'acció de devastació, ja que els ciutadans i ciutadanes som creditors de rebre comptes de l'acció política i de la utilització del doblers públics per pagar dietes. O no? 

      Molt encertada és la reflexió del diputat de MES:  
      "la comissió és una comissió assessora del Govern, designada pel Govern, de juristes prestigiosos, però designada pel Govern i que li demana assessorament quan troba que fa falta, i segurament ja n’hi deu haver demanat sobre aquest tema, però del Govern. El Govern no ha de venir a dir-nos a nosaltres, en el Parlament, què hem de fer o deixar de fer, no ho pots, això, és absolutament contrari a Montesquieu, miri si vaig enfora, a Montesquieu, separació de poders. La comissió assessora del Govern assessorarà el Govern, però a nosaltres no ens pot dir si podem legislar o no, és que si no nosaltres ens hem convertit en una comissió del Govern".
      ***

    dilluns, 27 d’octubre de 2014

    Llistat de membres de la CADC: 1998-2014. Qui selecciona, en realitat? Cal o no l'experiència en Dret civil balear, com element objectivitzable, tal com deia el Decret de creació de la CADC i que ara s'ignora? Com es valora que algun home o dona no mereixi ser renovat i que d'altres siguin renovats successivament? Ret comptes la Presidència de la feina acabada baix cada periode? Es fiscalitza el rigor jurídic de la feina que surt de cada Comissió, per la qual tots els i les membres cobren dietes?


    Decret 229/1999, de 22 d’octubre, de creació de la Comissió Assessora de Dret Civil: La Comissió està integrada per un president, set vocals i un secretari, tots ells juristes de prestigi reconegut i amb experiència en el camp civil propi de les Illes Balears, els quals seran nomenats per decret de Consell de Govern a proposta del conseller de Presidència ... seran nomenats per un període de dos anys i podran ser renovats successivament per períodes iguals. 

    Decret 2/2012, de 27 de gener, pel qual es modifica el Decret 9/2009, de 13 de febrer, de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears: La Comissió està integrada per un president, un secretari i deu vocals, tots ells juristes de prestigi reconegut, els quals són nomenats per acord del Consell de Govern a proposta del conseller de Presidència ... són nomenats per un període de quatre anys i poden ser renovats successivament per períodes iguals.

    • José Antonio Carbonell Crespí 
    • Antonia Perelló Jorquera 

      dilluns, 20 d’octubre de 2014

      El Dret civil balear només es mou en mans de l'oposició? (llegítima i successió intestada)


      1. Per una part, va demanar especificar que, en l'ordre successori intestat, quan es produeixi la cinquena crida, la de l'Estat, l'Administració beneficiada, en cas de causants amb veïnatges civils locals balears, sigui el respectiu Consell Insular

      Així, la proposta era afegir el següent article aplicable a Eivissa també per remissió de l'art. 84 CDCIB.

      Article 53 bis.- Successió a favor dels Consells Insulars
      1.- En defecte dels parents legalment cridats a la successió de qui, tenint el veïnatge civil balear mori intestat, succeeix el Consell Insular de l’Illa que correspongui d’acord al veïnatge civil local del difunt.
      2.- Si correspon heretar el Consell Insular, s'ha d'entendre sempre que l'herència és acceptada a benefici d'inventari mitjançant declaració judicial d'hereu prèvia. 
      3.- Prèvia la declaració d’hereus, el Consell Insular corresponent destinarà els bens heretats o llur producte o valor a establiments o organitzacions dedicats a infants i adults amb discapacitats. 

      Actualment, s'aplica l'art. 956 del Cc, una mica antic, segons el meu parer; per remissió dels arts. 53 (La successió ab intestato es regira pel disposat al Codi Civil) i 84 CDCIB.

      Artículo 956 Cc 
      A falta de personas que tengan derecho a heredar conforme a lo dispuesto en las precedentes Secciones, heredará el Estado, quien asignará una tercera parte de la herencia a Instituciones municipales del domicilio del difunto, de Beneficencia, Instrucción, Acción social o profesionales, sean de carácter público o privado, y otra tercera parte, a Instituciones provinciales de los mismos caracteres, de la provincia del finado, prefiriendo, tanto entre unas como entre otras, aquellas a las que el causante haya pertenecido por su profesión y haya consagrado su máxima actividad, aunque sean de carácter general. La otra tercera parte se destinará a la Caja de Amortización de la Deuda pública, salvo que, por la naturaleza de los bienes heredados, el Consejo de Ministros acuerde darles, total o parcialmente, otra aplicación.

      2. Per una altra part, proposava el grup MES que la dicció de l'art. 45 CDCIB repectàs la normativa estatal en relació amb la separació i el divorci.

      Així l'art. 45 CDCIB que ara diu:
      El cònjuge que en morir el consort, no es trobàs separat de fet ni en virtut de sentencia ferma, tret que en ambdós casos s’hi trobàs per causa imputable al difunt [1], serà legitimari en la successió d’aquest. 

      Passaria a dir això: 
      Article 45.- El cònjuge serà legitimari en la successió del consort si en morir aquest no es troba separat de fet, ni en virtut de sentència ferma, i no hi ha pendent una demanda de nul·litat, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s’haguessin reconciliat, d’acord a l’art. 84 del Codi civil.

      Amb aquesta modificació, l'art. 45 CDCIB, jo crec, que deixaria de generar les inseguretats actuals sobre el perquè el legislador balear no ha modificat en 9 anys (2005-2014) el fet de que la causa de separació que s'expressi en la sentència (en separacions anteriors a 2005) deixi de tenir virtualitat.
      Què vol donar a entendre amb aquesta no-actuació el legislador balear? Què la causa de la separació té encara joc a efectes de tenir dret a la llegítima si ens trobam davant matrimonis separats abans de 2005? 
      Doncs, potser sí! 

      La Llei de 15/2005 es va encarregar de modificar l'art. 945 Cc «Artículo 945. No tendrá lugar el llamamiento a que se refiere el artículo anterior si el cónyuge estuviere separado judicialmente o de hecho» per evitar aquesta interpretació que acab de fer en relació amb l'art. 45 CDCIB, però el legislador estatal no pot ni ha de modificar la Compilació, això ho ha de fer el nostre legislador (que té una Comissió assessora en Dret civil balear), per tant, si no ho ha fet durant aquests 9 anys (2005 a 2014), es perquè deu considerar que no ho ha de fer i així, si la separació és anterior a 2005, i, per tant, consta la causa imputada al difunt, el vidu o vidua ha de seguir tenint dret a la llegítima, ja què la transitorietat "de facto" (és a dir, fins que no hi hagi ningú viu amb sentència de separació amb causa imputable a una de les parts), ha de beneficiar al que té el dret a la llegítima (quan es tracta de reformes que priven de drets -a la llegítima-, la interpretació és restrictiva). 

      La interpretació que estic fent en relació amb l'art. 45 CDCIB és la mateixa que s'usa, en el dret civil del Codi civil, per justificar que, si el legislador estatal, l'any 2005, no va modificar l'art. 1343 Cc, que parla de la imputació de les causes de la separació, és perquè deixa oberta l'oportunitat de tenir en compte algunes de les tradicionals causes que donaven lloc a poder demanar la separació (i, molt especialment, la basada en la vulneració del deure de fidelitat); per tal de poder procedir a la revocació de la donació feta al que ha incorregut en els fets que descriuen les antigues causes de separació (per exemple: ha incorregut en una infidelitat sexual). 
      Tot això porta a les reflexions actuals al voltant de si els deures personals del matrimoni són merament declaratius o tenen alguna conseqüència jurídica (poden generar alguna responsabilitat), una vegada eliminada legalment la possibilitat de justificar en el seu incompliment, la demanda de separació.

      Artículo 1343 Cc
      Estas donaciones serán revocables por las causas comunes, excepto la supervivencia o superveniencia de hijos.
      En las otorgadas por terceros, se reputará incumplimiento de cargas, además de cualesquiera otras específicas a que pudiera haberse subordinado la donación, la anulación del matrimonio por cualquier causa, la separación y el divorcio si al cónyuge donatario le fueren imputables, según la sentencia, los hechos que los causaron.
      En las otorgadas por los contrayentes, se reputará incumplimiento de cargas, además de las específicas, la anulación del matrimonio si el donatario hubiere obrado de mala fe. Se estimará ingratitud, además de los supuestos legales, el que el donatario incurra en causa de desheredación del artículo 855 o le sea imputable, según la sentencia, la causa de separación o divorcio.

      Aquest supòsit ha esdevingut inaplicable a partir de 2005 (però abans de 2005? què passa?), ja que no constarà en la sentència la causa de la separació (per la modificació dels art. 81 i 82 del Codi civil espanyol feta per la Llei 15/2005, de 8 de juliol, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio). 

      Artículo 81 Cc.
      Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
      2. A petición de uno de los cónyuges, cuando el otro esté incurso en causa legal de separación.

      Artículo 81 Cc, nueva redacción (2005).
      Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
      2.º A petición de uno solo de los cónyuges, una vez transcurridos tres meses desde la celebración del matrimonio …

      Artículo 82 Cc.
      Son causas de separación: ...

      Artículo 82 (2005):   Queda sin contenido.