«... hoy, en el horizonte abierto por el pensamiento y la práctica de la diferencia sexual, se asiste a una reconsideración de las peculiaridades y los modos de ser que caracterizan a “más mujeres que hombres”: ha madurado la conciencia de que, en lo que nos ha sido transmitido como “femenino”, no están contenidas únicamente las imposiciones del patriarcado sino también las enseñanzas y el lenguaje simbólico de nuestras madres».

Wanda Tommasi, “¿Segundo sexo o autoridad femenina?”.

«Ser a un tiempo mater et magistra es, en el orden sociosimbólico dado, una prerrogativa que esa gran usurpadora de elementos del orden simbólico de la madre que ha sido históricamente la iglesia católica se ha reservado para sí.»

María-Milagros Rivera, El cuerpo indispensable.

dimecres, 23 de gener de 2013

Ara que la por
se m'ha fet vella
i la sap llarga.

Ara que ja no som
un producte
amb codi de barres.

Ara que ja sé
que la innocència
té efectes secundaris.

Ara que tenc
els cabells blancs
i em sé una perdedora.

(...)

Ara, ara és l'hora
d'escopir l'aranya
i el vinagre.

Piercing, d'Antonina Canyelles
(9 Festival de Poesia de la Mediterrània)

dilluns, 14 de gener de 2013

6. IV. 1. La successió legal: la successió intestada.

DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears.

CAPÍTOL IV.- De la successió abintestato. 

Article 53.- La successió ab intestato es regirà pel disposat al Codi Civil, sense perjudici, si és el cas, dels drets que es reconeixen al cònjuge viudo a l'article 45 i del que es preveu a l'article 51, ambdós d'aquesta Compilació.  

Article 45.- El cònjuge que en morir el consort, no es trobàs separat de fet ni en virtut de sentencia ferma, tret que en ambdós casos s’hi trobàs per causa imputable al difunt[1], serà legitimari en la successió d’aquest.  
En concurrència amb descendents, la llegítima vidual serà l'usdefruit de la meitat de l’haver hereditari; en concurrència amb pares, l'usdefruit de dos terços; i, en els altres supòsits, l'usdefruit universal.  
Si s’havia interposat demanda de separació o havia estat aprovada la reconciliació, hom se subjectarà al que preveu l’article 835 del Codi Civil.  

Article 51.- (...)   
Si el causant moria intestat i si la definició s'havia limitat a la llegítima, el descendent serà cridat com a hereu; si no era limitada, qui l'hagués atorgada no serà cridat mai; sí que ho seran els seus descendents, excepció feta que del pacte resulti expressament el contrari o que hi hagi altres descendents no renunciants o estirps d'aquests.  

LLIBRE III.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES LES ILLES D’EIVISSA I FORMENTERA

CAPÍTOL VII.- De la successió ab intestato. 

Article 84.- La successió intestada a Eivissa i Formentera es regeix per les normes del Codi Civil.
No obstant el disposat al paràgraf anterior, el cònjuge viudo adquirirà lliure de fiança, en la successió del consort difunt, l'usdefruit de la meitat de l’herència en concurrència amb descendents i de dues terceres parts de l’herència en concurrència amb ascendents.  

[1] Aquest supòsit ha esdevingut inaplicable per causa de la modificació dels art. 81 i 82 del Codi civil espanyol feta per la Llei 15/2005, de 8 de juliol, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio. Artículo 81.
Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
2. A petición de uno de los cónyuges, cuando el otro esté incurso en causa legal de separación.
 Artículo 81, nueva redacción.
Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
2.º A petición de uno solo de los cónyuges, una vez transcurridos tres meses desde la celebración del matrimonio … 
Artículo 82. 
Son causas de separación: ...
Artículo 82:   Queda sin contenido.

6. III. 1. Testament ... Capacitat de testar.

DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears. 

CAPÍTOL III.- De la successió testada 

Secció 5ª.- Dels testaments.

Article 52.- En els  testaments atorgats davant notari no serà necessària la presència de testimonis, tret dels  casos següents:
a) Si el notari no coneixia el testador.
b) Si el testador era cec o completament sord.
c) Si el testador no sabia o no podia signar.
d) En els supòsits en que el notari ho consideri necessari o així ho mani­festi el testador.
En tots aquests supòsits els testimonis, en nombre de dos, no tendran l’obligació de conèixer el testador, tret del cas a), i ho podran ser els  empleats del notari.
En tota la resta s’observaran les formalitats previstes en el Codi Civil. 

LLIBRE III.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES LES ILLES D’EIVISSA I FORMENTERA 


TÍTOL II.- De les successions  

CAPÍTOL II.- De la successió testada. 

Article 70.- Tot allò que es refereix a la successió testamentària es regirà pel Codi Civil, amb les excepcions contingudes en aquest Llibre. També hi serà d'aplicació el disposat a l'article 52, del Llibre I d’aquesta Compilació.
El testament s’entendrà revocat per l'atorgament posterior d'un altre o d'un pacte successori vàlid, sempre que no s'hi disposàs que aquell subsisteixi en tot o en part.

6. IV. 2. La definició.


DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears.

CAPÍTOL III.- De la successió testada   

Secció 4ª.- De les llegítimes.   

Article 50.- Pel pacte successori conegut per definició, els descendents, legitimaris i emancipats poden renunciar a tots els drets successoris o únicament a la llegítima que, en el moment oportú, els  puguin correspondre en la successió dels seus ascendents, de veïnatge mallorquí, en contemplació d’alguna donació, atribució o compensació que rebin o hagin rebut anteriorment d’aquests.
La definició sense fixació del seu abast s’entendrà limitada a la llegítima. 
El canvi de veïnatge civil no afectarà la validesa de la definició. 
La definició haurà de ser pura i simple i s’haurà de formalitzar en escrip­tura pública.
En morir el causant s’aplicarà, si era el cas, el que es disposa al paràgraf 3r. de l’article 47, a efectes de fixació de la llegítima. 

Article 47.- La llegítima es podrà atribuir per qualsevol títol i conferirà als legitimaris el dret d’exercitar les accions de petició i divisió d’herència i de promoure el judici de testamentaria, excepció feta del supòsit del pagament de la llegítima en metàl·lic.  
Per a fixar la llegítima es deduirà del valor que tenien els béns a la mort del causant l’import dels deutes i de les càrregues, sense incloure-hi les imposades al testament, així com tampoc les despeses de darrera malaltia, enterrament i funeral.   
Al valor líquid determinat així, s’hi afegirà el de les liberalitats computables, pel que tenien en el moment de la mort, i se’n deduiran les millores útils i les despeses extraordinàries de conservació o reparació, costejades pel beneficiari i amb agregació de l’import dels deterioraments causats per culpa d’aquest que n’haguessin disminuït el valor.  

CAPÍTOL IV.- De la successió abintestato.

Article 51.- La definició deixa sense efecte qualsevol disposició relativa a la llegítima del descendent, sigui quina sigui la data del testament.
Respecte d’altres disposicions testamentaries a favor del descendent, seran vàlides, en la definició limitada a la llegítima, la institució d’hereu i el llegat amb càrrec a la porció lliure, sigui quina sigui la data del testament. l en la no limitada, quedarà sense efecte qualsevol disposició de caràcter patrimonial continguda en testament de data anterior a la definició, sense que entri en joc la substitució vulgar, tret de la que es disposi a favor de descendents del renun­ciant si era fill únic; però, altrament, seran vàlides les ordenades en testament de data posterior. 
Si el causant moria intestat i si la definició s'havia limitat a la llegítima, el descendent serà cridat com a hereu; si no era limitada, qui l'hagués atorgada no serà cridat mai; sí que ho seran els  seus descendents, excepció feta que del pacte resulti expressament el contrari o que hi hagi altres descendents no re­nunciants o estirps d'aquests. 

LLIBRE II.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MENORCA


Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació, excepció feta ... dels articles 50 i 51 i ...
   

Donacions universals de béns presents i futurs. Normativa



I. NORMATIVA  

II. ANÀLISI DE LA FIGURA ORDENANT LA NORMATIVA (enllaç)


COMPILACIÓ DE DRET CIVIL BALEAR

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA

TÍTOL II.- De les successions

CAPÍTOL II.- De les donacions universals.

Article 8.- La donació universal de béns presents i futurs confereix al donatari la qualitat d’hereu contractual del donant i li transmet els béns presents que s’hi inclouen.
L donació universal és valedora de present i irrevocable. No obstant això, pot ser revocada tan sols pel donant en els supòsits previstos als apartats a) i b) de l’article 7 bis, en el cas d’incompliment de càrregues o d’ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud les del tercer paràgraf de l’article 4.3 d’aquesta compilació.
També poden deixar-se sense efecte o modificar-se per acord del donant i del donatari o dels hereus d’aquest, consignat en escriptura pública. Si n’és el cas hi serà d’aplicació l’article 1.342 del Codi Civil.
Si el donatari premoria al donant, transmetrà, tret de pacte en contrari, als seus hereus tots els drets adquirits en virtut de la donació universal.
En cap cas la donació universal no quedarà sense efecte per preterició, sense perjudici que els preterits en puguin reclamar la llegítima.

Article 9.- Mort el donant, el donatari en serà l’hereu i no en podrà repudiar l’herència, però sí que podrà fer ús del benefici d’inventari, que comprendrà els béns del donant que no haguessin estat transmesos de present en atorgar-se la donació. Això no obstant, no en podrà detreure la quarta falcídia, si no s’havia pactat expressament.
Els béns obtinguts pel donant després de l’atorgament de la donació, que es conservin en el seu patrimoni al temps de la seva mort sense haver-ne disposat mortis causa, seran adquirits en aquest moment pel donatari en tant que n’és l’hereu.

Article 10.- La donació universal revoca els testaments i els codicils anteriors del donant. Els posteriors només seran eficaços quant a la disposició de béns exclosos de la donació. El cridat com a hereu d’aquests tendrà el caràcter d’instituït en cosa certa i determinada i serà considerat com a legatari.

Article 11.- L’exclusió de determinats béns presents no afectarà la universalitat de la donació, així com tampoc la reserva de la facultat de disposar, per qualsevol títol, d’alguns béns o de tots o d’una part dels futurs.
Encara que no se l’hagi reservada, el donant conservarà la facultat de disposar, per acte intervivos, dels béns futurs.
Si el donant moria sense haver disposat de tots o d’alguns dels béns exclosos de la donació, o d’aquells respecte dels quals s’hagués reservat la facultat de disposar-ne, els adquirirà el donatari com a hereu del donant.

Article 12.- La donació universal es formalitzarà necessàriament en escriptura pública a l’atorgament de la qual hauran de concórrer, per ells o representats per persona facultada per a això, amb poder especial, el donant i el donatari. El donant haurà de tenir la lliure disposició dels seus béns i el donatari la capacitat per contractar.
La donació universal podrà atorgar-se en favor d’una o de diverses persones. Si fos successivament, no es podran ultrapassar, en cap cas, els límits assenyalats per a la substitució fideïcomissària, ni detreure la quarta trebel·liànica, si no s’havia pactat expressament.

Article 13.- A la donació universal es podran establir limitacions, condicions i substitucions d’acord amb el preceptuat per a la successió testada.
La donació universal podrà ser efectiva a la mort del donant, o a la d’aquest i del seu consort, així com contenir qualsevol altra clàusula per la qual se n’ajorni l’efectivitat. També podrà ser efectiva de present.
En els supòsits d’ajornament, el donant i el donatari seran considerats, respectivament, com a usufructuari i nu propietari dels béns donats, i el donant no tendrà l’obligació de formalitzar inventari ni de prestar fiança.
Si la donació havia de tenir efectivitat en vida del donant, aquest s’haurà de reservar, en plena propietat o en usdefruit, el necessari per a viure en un estat corresponent a les seves circumstàncies.
El donant podrà encomanar al donatari universal les facultats de distribució previstes als articles 18 i següents.
A les donacions universals podran efectuar-se nomenaments o encàrrecs relatius a la successió del donant, amb la mateixa amplitud i eficàcia que a les disposicions de darreres voluntats.

dimarts, 8 de gener de 2013

VI. II. 1. Casos problemàtics de distinció entre hereu i legatari. Tractament a Eivissa i Formentera.

DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears. 

LLIBRE III.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES LES ILLES D’EIVISSA I FORMENTERA

Article 69.-

1. La successió es defereix per testament, per pacte o per disposició de la Llei.
2. El testament i el pacte successori seran vàlids encara que no contenguin institució d'hereu o que aquesta no comprengui la totalitat dels béns.  

Article 70.- Tot allò que es refereix a la successió testamentària es regirà pel Codi Civil, amb les excepcions contingudes en aquest Llibre.  


Codi civil espanyol (aplicació supletòria)
Reial decret de 24 de juliol de 1889 
(Gaseta de Madrid núm. 206 a 208, de 25, 26 i 27 de juliol)


Article 660
S’anomena hereu el qui succeeix a títol universal, i legatari el qui succeeix a títol particular.  

Article 768
L’hereu instituït en una cosa certa i determinada ha de ser considerat legatari. 

Article 764
El testament és vàlid encara que no contingui institució d’hereu, o aquesta no comprengui la totalitat dels béns, i encara que el nomenat no accepti l’herència o sigui incapaç d’heretar.
En aquests casos s’han de complir les disposicions testamentàries fetes d’acord amb les lleis, i el romanent dels béns passa als hereus legítims.
 


Article 658 
La successió es defereix per la voluntat de l’home manifestada en testament i, si no, per disposició de la llei.
La primera es diu testamentària i la segona, legítima. També es pot deferir en una part per voluntat de l’home, i en una altra, per disposició de la llei. 

Article 912
La successió legítima té lloc:
2n. Quan el testament no conté la institució d’hereu en tot o en part dels béns o no disposa de tots els que corresponen al testador. En aquest cas, la successió legítima té lloc només respecte dels béns de què no s’hagi disposat.

6. II. 1. Casos problemàtics de distinció entre hereu i legatari (institució d’hereu en cosa certa i institució en usdefruit). Tractament a Mallorca i Menorca

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.
TÍTOL II.- De les successions 
CAPÍTOL III.- De la successió testada  
Secció 1ª.- De la institució d’hereu

Article 15.- L’hereu o hereus instituïts només en cosa certa, quan concorrin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació, seran considerats com a simples legataris. Però, si l’hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, es consideraran legataris i, quant a la resta de l’herència, tendran el caràcter d’hereus universals, per parts iguals si fossin diversos.

L’hereu instituït només en usdefruit s’equipararà a l’instituït en cosa certa.[1] Si, per aplicació del disposat al paràgraf anterior, en resultava simple legatari, ostentarà, tret de disposició contrària del testador, la facultat de prendre possessió per si mateix dels béns objecte del seu dret, sempre que no hi hagués legitimaris.

L’hereu instituït en usdefruit tendrà, sempre que la voluntat del testador no fos una altra, el caràcter d’hereu fiduciari si per a desprès de la mort d’aquest, s’hagués instituït un altre hereu, el qual es considerarà com a hereu fideïcomissari. Si aquest no arribava a ser-ho, l’instituït en usdefruit serà hereu universal, pur i lliure.

Anàlisi de la figura (divergències entre "nomen" i "assignatio"):    

Hereu Ex re certa: 

1. L’hereu o hereus instituïts només en cosa certa (assignació particular), quan concorrin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació (cridats a quota o universalitat), seran considerats com a simples legataris de la cosa certa: Aquí predomina l'assignació sobre el nom. 

2. L’hereu o hereus instituïts només en cosa certa, quan no concorrin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació perquè l’hereu és únic o perquè tots els hereus són instituïts en cosa certa, es consideraran: 
  • Legataris de la cosa certa (predomina l'assignació). 
  • I, quant a la resta de l’herència, tendran el caràcter d’hereus universals, únic o a per parts iguals si fossin diversos: Principi d'universalitat de la institució d'hereu (incrementació forçosa) i norma necessària per evitar la prohibició de compatibilitat de títols successoris.
Hereu usufructuari: 


L’hereu instituït només en usdefruit s’equipararà a l’instituït en cosa certa: Usdefruit com a llegat. I té el següent tractament: 
  • Si l’hereu o hereus instituïts només en l'usdefruit concorren amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació (cridats a quota o universalitat), seran considerats com a simples legataris (de l'usdefruit) -la regla ex re certa. 
    • En aquest cas, hi ha però una especialitat en el seu tractament de legatari ja que, tret de disposició contrària del testador, té la facultat de prendre possessió per si mateix dels béns objecte del seu dret, sempre que no hi hagués legitimaris. 
  •  L'hereu o hereus instituïts en l'usdefruit, quan no concorrin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació (és a dir, universals) perquè l’hereu és únic o tots els hereus són instituïts en usdefruit, es considerara/n, sempre que la voluntat del testador no fos una altra: 
    • Hereu fiduciari si per a desprès de la mort d’aquest, s’hagués instituït un altre hereu, el qual es considerarà com a hereu fideïcomissari. 
    • Hereu universal, pur i lliure, si per a desprès de la mort d’aquest, no s’hagués instituït un altre hereu o aquest no arribava a ser-ho (predomini del nom sobre l'assignació).



[1] A la redacció originària el punt era punt i a part i es corregeix passant a ser punt i seguit: CORRECCIÓ D’ERRORS advertits en el Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refòs de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, publicat al BOCAIB n.º 120, de 2 d’octubre de 1990 –BOCAIB n.º 36, 21-3-1991]

dilluns, 7 de gener de 2013

6. II. 3.3. La delació hereditària. El dret d’acréixer.

CDCIB 
Article 24.- Instituïts conjuntament i per grups diversos hereus en la totalitat o en una mateixa quota de l’herència, encara que no fos a la mateixa clàusula, si per qualsevol causa el qui no arribava a ser hereu de manera efectiva, era del mateix grup, l’acreixement es produirà preferentment entre els altres del mateix grup i nomes si aquests hi manquen, la seva quota acreixerà als altres instituïts conjuntament.
Sense perjudici de l’establert al paràgraf anterior i al darrer de l’article 42, el dret d'acréixer es regirà pels preceptes del Codi Civil
Les quotes hereditàries vacants per la no actuació del dret d’acréixer o per­què no n’ha disposat el testador, incrementaran, necessàriament i proporcionalment, les dels altres hereus instituïts que arribin a ser-ho efectivament, amb subsistència dels llegats i les càrregues que no siguin personalíssimes.  

Article 42.- Constitueix la llegítima dels fills, per naturalesa i adoptius, i, en representació dels premorts, dels seus descendents de les classes indicades, la tercera part de l’haver hereditari si eren quatre o menys de quatre, i la meitat si excedien d’aquest nombre.


Per fixar aquesta llegítima es tendran en compte els fills i les estirps dels premorts i es comptaran el legitimari instituït hereu, el renunciant, el deshere­tat, el qui hagi atorgat definició i el declarat indigne de succeir, sense perjudici del dret que els articles 761 i 857 del Codi Civil reconeixen als descendents del declarat indigne o desheretat.


En tots els supòsits en què la llegítima individual no s’hagi de satisfer, passarà a incrementar la part de lliure disposició sense acréixer als col·legitimaris.

Es regulen aquí figures diferents: 
  • El dret d'acréixer: expansió horitzontal de la institució que no opera si ens trobam davant: 
    • El dret de representació (opera de manera vertical descendent).
    • La manca de possibilitat d'exercir la delació amb l'acceptació o la repudiació: ius transmissionis
  • La incrementació forçosa. 
Dret d'acréixer: 


Supòsits d'institució: Delació solidària.
 
- Crida plural sense especial designació de parts en la institució (que no s'ha de reflectir, necessàriament, en la partició): Institució conjunta de diversos subjectes sense cap especial assignació de parts (p. ex. perquè s'omet la referència numèrica o el testador indica parts en la institució que coincideixen amb les quotes que resultarien de la partició (A, B i C a parts iguals o per terceres parts). 

Possibilitats a partir de la CDCIB: 
  1. Instituïts, conjuntament, diversos hereus en la totalitat de l'herència.
  2. Instituïts, conjuntament, diversos hereus en una mateixa quota de l’herència. 
  3. Instituïts, en la mateixa clàusula, conjuntament i per grups, diversos hereus en la totalitat de l'herència.
  4. Instituïts, en la mateixa clàusula, conjuntament i per grups, diversos hereus en una mateixa quota de l’herència.
  5. Instituïts, en clàusules diferents, conjuntament i per grups, diversos hereus en la totalitat de l'herència.  Instituïts, en clàusules diferents, conjuntament i per grups, diversos hereus en una mateixa quota de l’herència.
 - Algun dels instituïts conjuntament no arriba a ésser efectivament hereu. 

Eficàcia: Acreixement.

Si per qualsevol causa un dels instituïts així no arriba a ser hereu de manera efectiva:
- Si era del mateix grup, l’acreixement es produirà preferentment entre els altres del mateix grup (p. ex. crida als fills d'A, els fills de B i els fills de C per terceres parts). Quan hi ha grups funcionen com a estirp i no per cap.
- Si manquen els altres del mateix grup, la seva quota acreixerà als altres instituïts conjuntament.

Remissió al Codi civilSense perjudici de l’establert al paràgraf anterior i al darrer de l’article 42, el dret d'acréixer es regirà pels preceptes del Codi Civil.

6. II. 1. L’hereu excessivament gravat en llegats


COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 

  LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.




Article 38.- L’hereu a qui, per raó dels llegats, no quedi lliure la quarta part de l’actiu hereditari líquid, podrà, tret de disposició contrària del testador, reclamar aquesta part. Amb aquesta finalitat es reduiran en la proporció necessària els llegats, i l’hereu els podrà retenir fins que aquella no li hagi estat satisfeta.
Solament podrà exercir aquest dret l’hereu que primerament adquireixi l’herència.
Si els hereus fossin més d’un es calcularà en proporció a les quotes here­ditàries respectives, tenint en compte els llegats amb què hagin estat gravats cada un d’ells.

Per tal d’exercir aquest dret, l’hereu haurà de practicar inventari en el temps i forma preceptuats per a la quarta trebel·liànica, en el qual es procedirà a la valoració dels béns i deutes de l’herència i a la dels llegats.

Qui el formalitzi en frau dels legataris perdrà aquest dret. 

Article 39.- Per fixar la falcídia es detreuran les despeses ocasionades per la mort i les d’inventari, així com els deutes i les càrregues de l’herència i les llegítimes, fins i tot la de l’hereu que sigui legitimari.

Els prellegats no s’imputaran la falcídia i podran ser objecte de reducció, si n’és el cas, amb els altres llegats.

No es consideraran reduïbles els llegats piadosos o docents, els d’aliments, els de deute propi del testador, els ordenats en pagament de llegítimes en allò que n’excedeixin, els subllegats, els de béns l’alienació dels quals es prohibeixi al legatari i els exceptuats de reducció pel mateix testador. La part en què aquests llegats hagin de ser objecte de reducció no afectarà els altres llegats reduïbles. 

Article 40.- L’hereu en qui concorri la condició de legitimari tendrà dret a la quarta falcídia i també a la seva llegítima.

L’hereu fiduciari no podrà detreure més que una quarta per falcídia i trebel·liànica, que s’obtindrà reduint els llegats i l’herència fideïcomesa en proporció al valor respectiu. 

Funcionament d'aquesta figura:   
  •  L’hereu a qui, per raó dels llegats, no quedi lliure la quarta part de l’actiu hereditari líquid pot reclamar aquesta part. Hi ha unes condicions:  
    • Per poder exercir aquest dret l’hereu primerament ha d'adquirir l’herència.  
      • Si els hereus fossin més d’un es calcularà en proporció a les quotes here­ditàries respectives, tenint en compte els llegats amb què hagin estat gravats cada un d’ells. 
    • L’hereu en qui concorri la condició de legitimari tendrà dret a la quarta falcídia i també a la seva llegítima.  
      • L’hereu fiduciari no podrà detreure més que una quarta per falcídia i trebel·liànica, que s’obtindrà reduint els llegats i l’herència fideïcomesa en proporció al valor respectiu.   
    • Per tal d’exercir aquest dret, l’hereu haurà de practicar inventari en el temps i forma preceptuats per a la quarta trebel·liànica, en el qual es procedirà a la valoració dels béns i deutes de l’herència i a la dels llegats.   
    • Qui formalitzi l'inventari en frau dels legataris perdrà aquest dret.
  •   La 1/4 part de l'actiu hereditari líquid es calcula sobre una massa hereditària activa obtinguda restant al cabal relicte:
    • Les despeses ocasionades per la mort.
    • les despeses d’inventari 
    • els deutes o passiu hereditari 
    • les càrregues de l’herència  
    • les llegítimes, fins i tot la de l’hereu que sigui legitimari. 
  • Mecanismes per tal de rebre 1/4 part de l'actiu hereditari líquid:  
    • L’hereu podrà retenir el legats fins que aquella 1/4 part no li hagi estat satisfeta.
    • Es reduiran en la proporció necessària els llegats.
      • Els prellegats no s’imputaran la falcídia i podran ser objecte de reducció, si n’és el cas, amb els altres llegats.    
      • No es consideraran reduïbles els llegats piadosos o docents, els d’aliments, els de deute propi del testador, els ordenats en pagament de llegítimes en allò que n’excedeixin, els subllegats, els de béns l’alienació dels quals es prohibeixi al legatari i els exceptuats de reducció pel mateix testador. 
        • La part en què aquests llegats hagin de ser objecte de reducció no afectarà els altres llegats reduïbles.

 *********************************