«quan hem perdut el poder del desig, l'energia del canvi, l'orientació i tot el que ens fa decidir i actuar amb aquest gaudi de l'ésser que és l'experiència de la llibertat, llavors només ens queda l'opció de triar, així o aixà.»
Luisa Muraro, L’anima del corpo. Contro l’utero in affitto (traducció personal)

dilluns, 30 de desembre de 2013

El contingut del "do de la vida" pot imposar-lo el PP pel fet de guanyar unes eleccions? Segur? ... sense comptar ni amb la voluntat ni amb el desig de la dona concreta (menor o major d'edat) que ha de parir i ser mare?: Enfront a aquells que, autoproclamats “alter ego” de Déu, tracten la vida com el do de no-ser-avortats; es troba Déu, qui podent-ho tot, no va voler néixer en contra del desig ni la voluntat de la dona que havia de ser la seva mare.

I SI MARIA HAGUÉS DIT NO? 
L’HAGUÉS OBLIGAT DÉU A SER LA SEVA MARE, A ESTIMAR-LO, A DONAR-LI L'AMOR I LA PARAULA? 

EL MOMENT DE LA CONCEPCIÓ DE DÉU: 
-«No tinguis por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 
L'àngel li respongué:
-«L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà, l'anomenaran Fill de Déu. 

LA DECISIÓ DE MARIA D'ACCEPTAR LA CONCEPCIÓ: 
-«... que es compleixin en mi les teves paraules».

(Lluc 1, 26-38)

Ens explica la filòsofa Luisa Muraro, parlant del Déu de les dones, que: 

"... el omnipotente  creador y señor del mundo deseó venir a este mundo, pero no podía, lo habría hecho estallar de imposibilidad, porque el mundo es una realidad finita; se dirigió entonces a una habitante del mundo, una mujer llamada María, y le pidió que le hiciera venir, convirtiéndose en su madre. Y ¿si ella hubiese dicho que no? No es posible saltarse esta pregunta ... la respuesta de María ni se podía dar por descontada ni era superflua, no podía serlo, porque solo la dependencia del omnipotente del asentimiento libre de ella le despojaría de los atributos que le excluían de la posibilidad de venir al mundo; solo la libertad de aquella mujer, no de una cualquier sustituible por otra cualquiera sino de ella personalmente, dejaría en suspenso todo lo que normalmente nos lleva a excluir ... que Dios tenga algo que ver con nosotros. Y Le habría hecho venir aquí. 
(Lo cual es ... la razón definitiva de la libertad femenina, por la cual, entre otras cosas, una mujer no es separable de su poder-ser madre y a nadie le es lícito, por razón alguna, imponerle o prohibirle que efectivamente lo sea". 
 (Il Dio delle donne, Milano, Mondadori 2003)

"Podria estar embarassada". Un Possible impossible per a un home.


"... una mujer no es separable de su poder-ser madre y a nadie le es lícito, 
por razón alguna, imponerle o prohibirle 
que efectivamente lo sea
AQUESTS HOMES VOLEN IMPOSAR LA MATERNITAT A LES DONES:

Arsuaga (PROVIDA) -sexe HOME:
  • "... desde el momento de la fecundación la mujer se convierte en madre de un nuevo ser vivo humano ...". 
  • "una mujer lo único que necesita son ayudas". 
  • "ni siquiera el don de la vida se entiende como definitivo e inviolable".
Ministre Gallardón (sexe HOME): 
  • volverá a antes incluso de 1985 eliminando la posibilidad de interrumpir el embarazo cuando exista malformación fetal, sino que también se dudará del riesgo para la vida de la madre
  • se prohibirá el aborto eugenésico por discapacidad del feto y donde el peligro sobre la salud física o psíquica de la mujer deberá acreditarse. 
  • el peligro sobre la salud física y psíquica de la madre no debe ser entendido como un "pretexto" y, en consecuencia, el nuevo articulado contempla mecanismos para que esa condición se "cumpla y acredite". 
  • el aborto eugenésico por razón de discapacidad es "incompatible" con el proyecto del Gobierno. "La vida no es una concesión graciosa, sino un derecho inalienable que no se ve reducido por razón de discapacidad y no puede restarse protección a un proyecto de vida como consecuencia de una discapacidad".

dissabte, 16 de novembre de 2013

... hören wir endlich auf, die Frauen für entscheidungsunfähig, für nicht verantwortungsfähig zu halten. (Rita Süssmuth)

... hay una necesidad identitaria masculina de superioridad, que ya no es confesable pero es tenazLuisa Muraro


Els fets de la reproducció són irreductibles a la lògica dels drets individuals, els quals es fonamenten en un model de relacions entre individus autònoms i iguals.
Per això, el tema de l'avortament, no suposa un conflicte entre dos drets individuals, entre el dret de la dona i un dret a la vida, sinó que és molt més senzill que això, molt més bàsic, molt més evident: És un conflicte entre sexes.
Una dona sap que l'avortament està lligat a la constricció de la sexualitat masculina que no separa plaer de reproducció. Una dona sap, quan decideix avortat, que ha sofert la regla de la sexualitat masculina, que és la que no distingeix plaer de reproducció.
Qualsevol llei que pretengui, en qualsevol punt, substituir la competència i l'autoritat femenina per decidir, suposa resoldre el conflicte entre sexes a favor dels homes. 
Per altra banda, quan el tema del cos femení i l'avortament no està legislat en cap llei (sinó simplement emparat sanitàriament, des de la intimitat), s'observa que el tema es deixa a la posició femenina, al sentit que té o no té l'avortament per una dona, per les dones. En aquest àmbit, de no regulació, de buit, i només en ell, és on la dona experimenta la seva llibertat i la seva no llibertat sabent reconèixer fins on arriba una (la seva llibertat) i on comença l'altra (la seva no llibertat). 
La no-regulació (no llei, buit) restitueix sentit a conductes i posicions diferents: el sentit de les diferències entre dones i de saber reconèixer eleccions diferents. Com l'elecció de la dona que vol acceptar sofriments i fins i tot la mort per no perjudicar el fetus i l'elecció de la dona que decideix no arribar a ser mare. 
La no-regulació admet que no és la llei la que pot dur a l'elecció justa, sinó que la mesura es troba en la responsabilitat de cada dona: és una mesura superior a qualsevol llei, que no separa el cos femení d'allò que passa dins d'ell, com si ho separa el llenguatge jurídic dels drets (els de la dona i els dels fetus) i els seu garant, l'Estat. I a més, aquesta mesura superior, en realitat, és l'única perquè no es pot reemplaçar amb cap altre, amb cap llei, a causa de la relació íntima que la vida mateixa estableix entre el cos matern i el fetus. Per això, només la no-regulació deixa oberta la qüestió, no és avortista, ni antiavortista, no és cap situació.
El fet que encara a dia d'avui, l'any 2013, es segueixi regulant l'avortament en una llei, suposa acceptar que una dona que vulgui avortar podrà fer-ho però sempre que pugui justificar la seva decisió davant l'Estat, és a dir, suposa acceptar que és l'Estat el competent per decidir; així, els homes (el patriarcat) s'asseguren simbòlicament el control sobre el cos femení fèrtil.
Si ha d'esser així, s'ha de reconèixer, prèviament, que la dona no té autoritat ni competència sobre el que passa dins del seu cos, ni sobre ella mateixa; i això només es pot fonamentar en el fet que la dona no sigui un ésser capaç, ni responsable, sinó un ésser inferior (de capacitats inferiors a l'home, de manca de responsabilitat).   
(Reflexions a partir del pensament de Clara Jourdan).

"Niemand wird das Kind gegen die Mutter retten können, deswegen geht es nur mit der Mutter. Und so gilt es auch nicht, beide gegeneinander auszuspielen, sondern sich schützend vor das ungeborene Leben und vor die Mütter zu stellen. Ein Schwangerschaftsabbruch kann doch überhaupt nur infrage kommen in einer ausweglosen Not- und Konfliktlage. In dieser Not- und Konfliktlage frage ich mich, warum eigentlich dem Arzt und nachfolgend dem Richter, dem Staatsanwalt mehr Kompetenz, mehr Verantwortung zugesprochen wird als der Frau, die die Verantwortung nicht nur jetzt, sondern ein Leben lang für das Kind, für die Kinder übernimmt. Und deswegen hören wir endlich auf, die Frauen für entscheidungsunfähig, für nicht verantwortungsfähig zu halten. Geben wir endlich dem Leben eine Chance."  

dilluns, 1 de juliol de 2013

Formació continuada: assistència a cursos, congressos, jornades (amb participació o sense).

  • 1995 - VI Jornades de filosofia del dret. UIB. Palma
  • 2000 - Jornada monográfica 'La regulación sobre el Comercio electrónico'. Ilustre Colegio de Abogados de Baleares. 
  • 2000 - Seminario 'El Derecho de Familia'. Fundación Escuela de Práctica Jurídica, Ilustre Colegio de Abogados de Baleares y Asociación española de Abogados de Familia. Palma de Mallorca 
  • 2000 - Curso 'Summer School on Legal Aspects of Electronic Commerce'. Electronic Commerce Legal Issues Platform. Palma de Mallorca
  • 2000 - III Jornadas sobre Informática y Sociedad. Instituto de Informática Jurídica. Universidad Pontificia de Comillas. Madrid 
  • 2001 - XV Encuentros sobre Informática y Derecho. Instituto de Informática Jurídica. Universidad Pontificia de Comillas. Madrid 
  • 2001 - Encuentro: Artistas intérpretes, propiedad intelectual y sociedad de la Información. UIMP. Santander
  • 2001 - 1º Congres de Dret civil català: El dret patrimonial en el futur Codi civil de Catalunya. Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Vigili. Tarragona
  • 2002 - II Jornada d'Estudis locals de Capdepera. Mallorca 
  • 2002 - II Jornades d'estudis locals de Manacor. El segle XX a Manacor. Manacor
  • 2002 - Seminario 'Perspectivas del régimen del suelo, urbanismo y vivienda'. UIMP. Santander
  • 2002 - Dotzenes Jornades de Dret català a Tossa: 'El Dret civil català en el context europeu'. Tossa de Mar, Girona
  • 2003 - Congrés: 'Espais naturals protegits: el paper de la propietat privada'. INESE. Palma de Mallorca 
  • 2003 - Curs de Dret civil balear. Ilustre Colegio de Abogados IB. Asociación española de abogados de familia. Palma de Mallorca
  • 2004 - XIII Congreso internacional de Derecho de familia: Hacia un Derecho de familia europeo. IDADFE. Sevilla-Huelva
  • 2004 - XIII Jornades de Dret català a Tossa: Nous reptes del Dret de família. Tossa de Mar. Girona
  • 2004 - II Congreso Internacional de la Familia: La familia, el futuro de la sociedad. Palma de Mallorca
  • 2005 - Jornadas Internacionales sobre las Reformas de Derecho de Familia. IDADFE. Madrid
  • 2005 - III Congrés de Dret civil català: Els patrimonis fiduciaris i el trust. Tarragona
  • 2005 - Work-meeting del Research Network «Uniform Terminology for European Private Law». Lyon. Francia
  • 2005 - Seminario: El nuevo marco del Derecho de Familia. UIMP. Valencia
  • 2005 - Seminario sobre 'El régimen jurídico de los datos de tráfico en Internet'. Centro de Estudios de Derecho e Informática de las Islas Baleares. UIB. Palma
  • 2005 - Jornades de Dret de Familia. Asociación Española de Abogados de Familia. Fundació EPJ-ICAIB. Palma
  • 2005 - Congres sobre garanties reals mobiliàries a Europa. Universitat de Barcelona.
  • 2006 - Jornades sobre Trusts i Patrimonis Familiars (10 hores). Palma
  • 2006 - XII Jornadas de la Asociación de Profesores de Derecho civil. Santander
  • 2006 - VI Congreso Nacional de Derecho Ambiental. ADAME. Tenerife.
  • 2006 - The Europeanisation of Private Law. ERA. Varsòvia. 
  • 2006 - Curs d'introducció a la utilització de la videoconferència en l'ensenyament. Campus Extens. UIB. Palma
  • 2008 - XV Jornades de Dret català a Tossa: El nou Dret successori del Codi Civil de Catalunya. Tossa de Mar. Girona
  • 2009 - Curs avançat de MOODLE: Qualificacions. Campus Extens. UIB
  • 2009 - Curs avançat de MOODLE: Qüestionari. Campus Extens. UIB
  • 2009 - Participació a la Jornada sobre Turismo Residencial y Condohoteles. UIB 
  • 2009 - Presentació de dues assignatures pròpies a l'acte Bones Pràctiques de Campus Extens. UIB
  • 2010 - Curs: ¿Qué se puede hacer en una clase M? ICE. UIB. Palma
  • 2010 - Congreso Nacional "Mujeres, contratos y empresa desde la igualdad de género". Universidad de las Palmas de Gran Canaria
  • 2010 - Ponència a la Jornada sobre l'ús de "Moodle" als estudis de la Facultat de Dret. UIB 
  • 2010 - Conferencia de Laura Gutman: "Nuestras infancias reflejadas". Crea_t. Palma
  • 2010 - Curs: Qué més es pot fer a una classe G? ICE. UIB. Palma
  • 2011 - I Foro Maternidad-Paternidad. Asociación Vía láctea. Jaca, Huesca
  • 2011 - V Foro internacional del Observatorio de legislación agraria, XIV Congreso español y IV internacional de Derecho agrario. Valencia.
  • 2011 - Conferència Laura Gutman: El poder del discurso materno. Crea_t. Palma 
  • 2011 - Curs: Creació i utilització de blocs a l'ensenyament superior (online). Campus Extens. UIB. Palma
  • 2012 - Curs magistral: Vivir en el interregno. UIMP. Santander
  • 2012 - La Maternidad y el Cuidado del Planeta. Granada
  • 2012 - Congreso Internacional para el impulso de políticas de igualdad de mujeres y hombres. Bilbao 
  • 2012 - I Congreso Concursal. Palma
  • 2012 - Dissetenes Jornades de Dret Català a Tossa ("Qüestions actuals del Dret català de la persona i de la família"). Girona  
  • 2012 - Conferències del Dr. Carlos González: "Necesidades afectivas básicas de los bebés y alimentación de los bebés". Círculo materno. Palma
  • 2013 - VII Congreso Español de Lactancia Materna y la V Reunión Nacional de Bancos de Leche Humana. Madrid 
  • 2016 - Ponència El deseo de lactar cuando la convivencia con el padre no es posible. Congreso FEDALMA.  
  • 2016 - Ponència a la I Jornades de Cultura popular i tradicional. Palma

diumenge, 3 de març de 2013

1998-2010

Docència UIB - Curs 2009-10 (Professora titular de Dret civil)
Llicenciatura en DRET i ADE (Pla 1997): 2924 - Dret de la Contractació Turística (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2931 - Dret Civil de les Illes Balears (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET, BIO2, GEO2 (Plans 1997), HFJ-Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat d'Hortofructicultura, QUI2 (Pla 2001): 2963 - Dret del Medi Ambient (1/2 de 4.5 crèdits)

*Altres. Curs 2009-10
Màster en Pràctica jurídica: 10761 - Mòdul de Dret Públic General. Dret del Medi ambient (1 crèdit)
UOM. Diploma Senior Superior. "Principals incidència en el Dret de les persones majors" (12 hores)
XLII Universitat Catalana d'Estiu. Curs: El dret civil català 50 anys desprès de la Compilació: "El Dret civil balear: situació actual i perspectives de futur" (1 hora)

Docència UIB - Curs 2008-09 (Professora titular de Dret civil)
Llicenciatura en DRET i ADE (Pla 1997): 2924 - Dret de la Contractació Turística (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2931 - Dret Civil de les Illes Balears (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET, BIO2, GEO2 (Plans 1997), HFJ-Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat d'Hortofructicultura, QUI2 (Pla 2001): 2963 - Dret del Medi Ambient (1/2 de 4.5 crèdits)
Diplomatura en Turisme: 2829 - Contractació Turística (6 crèdits)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2920 - Dret Civil IV Família i Successions (7 crèdits)

*Altres. Curs 2008-09
Màster en Pràctica jurídica: 10761 - Mòdul de Dret Públic General. Dret del Medi ambient (1 crèdit)
Curs de Doctorat en DRET: 7043 - El procés d’europeïtzació dels ordenaments jurídics nacionals: cap a la creació d’unes bases (1/2 de 6 crèdits) 
UOM "Principals incidència en el Dret de les persones majors" (14 hores)
UOC: Dret civil successori català (4,5 crèdits)   

Docència UIB - Curs 2007-08 (Professora titular de Dret civil)
Llicenciatura en ADE (Pla 1997): 2405 - Introducció al Dret (6 crèdits)  
Llicenciatura en DRET i ADE (Pla 1997): 2924 - Dret de la Contractació Turística (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET, BIO2, GEO2 (Plans 1997), HFJ-Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat d'Hortofructicultura, QUI2 (Pla 2001): 2963 - Dret del Medi Ambient (1/2 de 4.5 crèdits)
Diplomatura en Turisme: 2829 - Contractació Turística (6 crèdits)Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2913 - Dret Civil III Drets reals (4.5 crèdits)

*Altres. Curs 2007-08
Curs de Doctorat en DRET: 7043 - El procés d’europeïtzació dels ordenaments jurídics nacionals: cap a la creació d’unes bases (1/2 de 6 crèdits) 
UOM "Principals incidència en el Dret de les persones majors" (16 hores) 
UOC: Dret civil successori català (4,5 crèdits)  

Docència UIB - Curs 2006-07 (Professora titular de Dret civil)
Llicenciatura en LE (Pla 1997): 2607 - Introducció al Dret (6 crèdits)  
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2913 - Dret Civil III Drets reals (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET i ADE (Pla 1997): 2924 - Dret de la Contractació Turística (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET, BIO2, GEO2 (Plans 1997), HFJ-Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat d'Hortofructicultura, QUI2 (Pla 2001): 2963 - Dret del Medi Ambient (1/2 de 4.5 crèdits)

*Altres. Curs 2006-07
Curs de Doctorat en DRET: 7043 - El procés d’europeïtzació dels ordenaments jurídics nacionals: cap a la creació d’unes bases (1/2 de 6 crèdits) 
Universitat Oberta SAC/ICE: Curs: Cinc problemes ambientals i cinc respostes jurídiques: Dret a gaudir d'un medi ambient adequat  (4 hores) 
UOM "Principals incidència en el Dret de les persones majors" (16 hores) 
Universitat Oberta de Catalunya: "Dret II. Obligacions i contractes" (7 crèdits)
UOC: Dret civil successori català (4,5 crèdits)

Docència UIB - Curs 2005-06 (Professora titular de Dret civil)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2909 - Dret Civil II Obligacions i contractes (9 crèdits)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2974 - Dret Immobiliari (1/2 de 4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET i ADE (Pla 1997): 2924 - Dret de la Contractació Turística (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET, BIO2, GEO2 (Plans 1997), HFJ-Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat d'Hortofructicultura, QUI2 (Pla 2001): 2963 - Dret del Medi Ambient (1/2 de 4.5 crèdits)

*Altres. Curs 2005-06
Curs de Doctorat en DRET: 7043 - El procés d’europeïtzació dels ordenaments jurídics nacionals: cap a la creació d’unes bases (1/2 de 6 crèdits)
II Expert Universitari en Dret de Família UIB - "La europeización del Derecho de familia. La armonización de los regímenes económicos matrimoniales en la UE" (1 hora)
UOM "Principals incidència en el Dret de les persones majors" (20 hores)
UOM Pobles Alcúdia i Santa Maria: "El perquè del Dret civil de Mallorca"
Universitat Oberta de Catalunya: "Dret II. Obligacions i contractes" (7 crèdits)

Docència UIB - Curs 2004-05 (Professora titular de Dret civil)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2903 - Dret Civil I Part general i Persona (6 crèdits)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2920 - Dret Civil IV Família i Successions (7 crèdits)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2973 - Arbitratge intern i internacional (1/2 de 4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET i ADE (Pla 1997): 2924 - Dret de la Contractació Turística (4.5 crèdits)
Llicenciatura en DRET, BIO2, GEO2 (Plans 1997), HFJ-Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat d'Hortofructicultura, QUI2 (Pla 2001): 2963 - Dret del Medi Ambient (1/2 de 4.5 crèdits)

*Altres. Curs 2004-05
Curs de Doctorat en DRET: 7043 - El procés d’europeïtzació dels ordenaments jurídics nacionals: cap a la creació d’unes bases (1/2 de 6 crèdits) 
Expert Universitari en Dret de Família UIB - "Los principales regímenes económicos de la UE" (2 hores) 
Curs d'estiu UIB: La globalització i la repercussió d'aquesta en el Dret: "Propostes d'uniformització del Dret Contractual a la UE" (2 hores) 
Universitat Oberta de Catalunya: "Dret II. Obligacions i contractes" (7 crèdits)
UOM Pobles Sa Pobla i Andratx: "L'evolució en el reconeixement de drets juridicocivils a la parella homosexual". 

Docència UIB - Curs 2003-04 (Professora titular interina de Dret civil)
Llicenciatura en DRET (Pla 1953): 7 - Dret Civil IV Família i Successions (1)
Diplomatura en Turisme (Pla): 2802 - Dret i Legislació (9 crèdits)  
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2920 - Dret Civil IV Família i Successions (7 crèdits)  
*Altres. Curs 2003-04
Curs de Doctorat en DRET: 7043 - El procés d’europeïtzació dels ordenaments jurídics nacionals: cap a la creació d’unes bases (1/2 de 6 crèdits).   
II Curs d'Expert Universitari en Dret Civil Balear UIB: "Dret del consum. Normativa autonòmica"  (2 hores), "La societat rural menorquina" (2 hores), "Les limitacions del domini en l'ordenació del territori" (2 hores), "Les disposicions fiduciàries" (2 hores), "L'hereu distribuïdor" (2 hores) i "La successió ab intestato" (1 hora)

Docència UIB – Curs 2002-03 ((Professora titular interina de Dret civil)
Diplomatura en Turisme (Pla): 2802 - Dret i Legislació (9 crèdits)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2913 - Dret Civil III Drets reals (4.5 crèdits)

*Altres. Curs 2002-03
Curs de Doctorat en DRET: 8639 - La contractació sota condicions generals de la contractació. 
Aspectes substantius i processals (1/2 de 6 crèdits)
I Curs Universitari de Dret Civil Balear UIB: "La successió ab intestato" (2 hores)

Docència UIB – Curs 2001-02 (Doctora en Dret. Professora ajudanta d’Escola Universitària)
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2909 - Dret Civil II Obligacions i contractes (9 crèdits)

Docència UIB – Curs 2000-01 (Doctora en Dret. Professora ajudanta d’Escola Universitària)
Llicenciatura en Econòmiques (Pla 1997): 2607 - Introducció al Dret (6 crèdits)  
Llicenciatura en DRET (Pla 1997): 2949 - Dret del Consum (4.5 crèdits)

Docència UIB – Curs 1999-2000 (Professora ajudanta d’Escola Universitària)
Diplomatura en Turisme (Pla): 2802 - Dret i Legislació (9 crèdits)

Docència UIB – Curs 1998-99 (Professora ajudanta d’Escola Universitària)
Diplomatura en Turisme (Pla): 2802 - Dret i Legislació (9 x 2 grups: 18 crèdits) 

*Altres. Curs 1998-1999
UIB / ICE. Curs: Problemàtica jurídica en l'àmbit escolar: Protecció dels drets de la personalitat / Protecció dels dret del menor a la LO 1/1996 (6 hores)

dimecres, 23 de gener de 2013

Ara que la por
se m'ha fet vella
i la sap llarga.

Ara que ja no som
un producte
amb codi de barres.

Ara que ja sé
que la innocència
té efectes secundaris.

Ara que tenc
els cabells blancs
i em sé una perdedora.

(...)

Ara, ara és l'hora
d'escopir l'aranya
i el vinagre.

Piercing, d'Antonina Canyelles
(9 Festival de Poesia de la Mediterrània)

dilluns, 14 de gener de 2013

6. III. 1. Testament ... Capacitat de testar.

DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears. 

CAPÍTOL III.- De la successió testada 

Secció 5ª.- Dels testaments.

Article 52.- En els  testaments atorgats davant notari no serà necessària la presència de testimonis, tret dels  casos següents:
a) Si el notari no coneixia el testador.
b) Si el testador era cec o completament sord.
c) Si el testador no sabia o no podia signar.
d) En els supòsits en que el notari ho consideri necessari o així ho mani­festi el testador.
En tots aquests supòsits els testimonis, en nombre de dos, no tendran l’obligació de conèixer el testador, tret del cas a), i ho podran ser els  empleats del notari.
En tota la resta s’observaran les formalitats previstes en el Codi Civil. 

LLIBRE III.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES LES ILLES D’EIVISSA I FORMENTERA 


TÍTOL II.- De les successions  

CAPÍTOL II.- De la successió testada. 

Article 70.- Tot allò que es refereix a la successió testamentària es regirà pel Codi Civil, amb les excepcions contingudes en aquest Llibre. També hi serà d'aplicació el disposat a l'article 52, del Llibre I d’aquesta Compilació.
El testament s’entendrà revocat per l'atorgament posterior d'un altre o d'un pacte successori vàlid, sempre que no s'hi disposàs que aquell subsisteixi en tot o en part.

6. IV. 2. La definició.


DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears.

CAPÍTOL III.- De la successió testada   

Secció 4ª.- De les llegítimes.   

Article 50.- Pel pacte successori conegut per definició, els descendents, legitimaris i emancipats poden renunciar a tots els drets successoris o únicament a la llegítima que, en el moment oportú, els  puguin correspondre en la successió dels seus ascendents, de veïnatge mallorquí, en contemplació d’alguna donació, atribució o compensació que rebin o hagin rebut anteriorment d’aquests.
La definició sense fixació del seu abast s’entendrà limitada a la llegítima. 
El canvi de veïnatge civil no afectarà la validesa de la definició. 
La definició haurà de ser pura i simple i s’haurà de formalitzar en escrip­tura pública.
En morir el causant s’aplicarà, si era el cas, el que es disposa al paràgraf 3r. de l’article 47, a efectes de fixació de la llegítima. 

Article 47.- La llegítima es podrà atribuir per qualsevol títol i conferirà als legitimaris el dret d’exercitar les accions de petició i divisió d’herència i de promoure el judici de testamentaria, excepció feta del supòsit del pagament de la llegítima en metàl·lic.  
Per a fixar la llegítima es deduirà del valor que tenien els béns a la mort del causant l’import dels deutes i de les càrregues, sense incloure-hi les imposades al testament, així com tampoc les despeses de darrera malaltia, enterrament i funeral.   
Al valor líquid determinat així, s’hi afegirà el de les liberalitats computables, pel que tenien en el moment de la mort, i se’n deduiran les millores útils i les despeses extraordinàries de conservació o reparació, costejades pel beneficiari i amb agregació de l’import dels deterioraments causats per culpa d’aquest que n’haguessin disminuït el valor.  

CAPÍTOL IV.- De la successió abintestato.

Article 51.- La definició deixa sense efecte qualsevol disposició relativa a la llegítima del descendent, sigui quina sigui la data del testament.
Respecte d’altres disposicions testamentaries a favor del descendent, seran vàlides, en la definició limitada a la llegítima, la institució d’hereu i el llegat amb càrrec a la porció lliure, sigui quina sigui la data del testament. l en la no limitada, quedarà sense efecte qualsevol disposició de caràcter patrimonial continguda en testament de data anterior a la definició, sense que entri en joc la substitució vulgar, tret de la que es disposi a favor de descendents del renun­ciant si era fill únic; però, altrament, seran vàlides les ordenades en testament de data posterior. 
Si el causant moria intestat i si la definició s'havia limitat a la llegítima, el descendent serà cridat com a hereu; si no era limitada, qui l'hagués atorgada no serà cridat mai; sí que ho seran els  seus descendents, excepció feta que del pacte resulti expressament el contrari o que hi hagi altres descendents no re­nunciants o estirps d'aquests. 

LLIBRE II.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MENORCA


Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació, excepció feta ... dels articles 50 i 51 i ...
   

Donacions universals de béns presents i futurs. Normativa



I. NORMATIVA  

II. ANÀLISI DE LA FIGURA ORDENANT LA NORMATIVA (enllaç)


COMPILACIÓ DE DRET CIVIL BALEAR

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA

TÍTOL II.- De les successions

CAPÍTOL II.- De les donacions universals.

Article 8.- La donació universal de béns presents i futurs confereix al donatari la qualitat d’hereu contractual del donant i li transmet els béns presents que s’hi inclouen.
L donació universal és valedora de present i irrevocable. No obstant això, pot ser revocada tan sols pel donant en els supòsits previstos als apartats a) i b) de l’article 7 bis, en el cas d’incompliment de càrregues o d’ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud les del tercer paràgraf de l’article 4.3 d’aquesta compilació.
També poden deixar-se sense efecte o modificar-se per acord del donant i del donatari o dels hereus d’aquest, consignat en escriptura pública. Si n’és el cas hi serà d’aplicació l’article 1.342 del Codi Civil.
Si el donatari premoria al donant, transmetrà, tret de pacte en contrari, als seus hereus tots els drets adquirits en virtut de la donació universal.
En cap cas la donació universal no quedarà sense efecte per preterició, sense perjudici que els preterits en puguin reclamar la llegítima.

Article 9.- Mort el donant, el donatari en serà l’hereu i no en podrà repudiar l’herència, però sí que podrà fer ús del benefici d’inventari, que comprendrà els béns del donant que no haguessin estat transmesos de present en atorgar-se la donació. Això no obstant, no en podrà detreure la quarta falcídia, si no s’havia pactat expressament.
Els béns obtinguts pel donant després de l’atorgament de la donació, que es conservin en el seu patrimoni al temps de la seva mort sense haver-ne disposat mortis causa, seran adquirits en aquest moment pel donatari en tant que n’és l’hereu.

Article 10.- La donació universal revoca els testaments i els codicils anteriors del donant. Els posteriors només seran eficaços quant a la disposició de béns exclosos de la donació. El cridat com a hereu d’aquests tendrà el caràcter d’instituït en cosa certa i determinada i serà considerat com a legatari.

Article 11.- L’exclusió de determinats béns presents no afectarà la universalitat de la donació, així com tampoc la reserva de la facultat de disposar, per qualsevol títol, d’alguns béns o de tots o d’una part dels futurs.
Encara que no se l’hagi reservada, el donant conservarà la facultat de disposar, per acte intervivos, dels béns futurs.
Si el donant moria sense haver disposat de tots o d’alguns dels béns exclosos de la donació, o d’aquells respecte dels quals s’hagués reservat la facultat de disposar-ne, els adquirirà el donatari com a hereu del donant.

Article 12.- La donació universal es formalitzarà necessàriament en escriptura pública a l’atorgament de la qual hauran de concórrer, per ells o representats per persona facultada per a això, amb poder especial, el donant i el donatari. El donant haurà de tenir la lliure disposició dels seus béns i el donatari la capacitat per contractar.
La donació universal podrà atorgar-se en favor d’una o de diverses persones. Si fos successivament, no es podran ultrapassar, en cap cas, els límits assenyalats per a la substitució fideïcomissària, ni detreure la quarta trebel·liànica, si no s’havia pactat expressament.

Article 13.- A la donació universal es podran establir limitacions, condicions i substitucions d’acord amb el preceptuat per a la successió testada.
La donació universal podrà ser efectiva a la mort del donant, o a la d’aquest i del seu consort, així com contenir qualsevol altra clàusula per la qual se n’ajorni l’efectivitat. També podrà ser efectiva de present.
En els supòsits d’ajornament, el donant i el donatari seran considerats, respectivament, com a usufructuari i nu propietari dels béns donats, i el donant no tendrà l’obligació de formalitzar inventari ni de prestar fiança.
Si la donació havia de tenir efectivitat en vida del donant, aquest s’haurà de reservar, en plena propietat o en usdefruit, el necessari per a viure en un estat corresponent a les seves circumstàncies.
El donant podrà encomanar al donatari universal les facultats de distribució previstes als articles 18 i següents.
A les donacions universals podran efectuar-se nomenaments o encàrrecs relatius a la successió del donant, amb la mateixa amplitud i eficàcia que a les disposicions de darreres voluntats.