El final del patriarcado ha dejado sin ley a muchos hombres y, también, a algunas mujeres, a las mujeres que estaban a gusto deportadas en él y a las que creen que pueden medrar, y medran, en la confusión de la ausencia de ley.
El final del patriarcado ha abierto una batalla por lo simbólico completamente nueva. Es una batalla por el modo de interpretar y de poner en palabras el sentido actual de la realidad: el sentido de la vida, de las relaciones, de las cosas y, sobre todo, el sentido actual del ser mujer u hombre, un asunto en el que casi nadie se aclara ya. Todo esto lo decía antes, a su modo, el patriarcado. Ahora está abierta la posibilidad de que lo digamos las mujeres hablando como mujeres, eligiendo hablar como mujeres y no como hombres. Los hombres, por lo general, están en este momento más ocupados en lo que les pasa con el reparto del poder en las democracias (curiosamente bloqueadas a fuerza de igualdad en muchos Estados como el español, el de los Estados Unidos, Reino Unido, etc.) que en algo que les afecta mucho más a fondo y que es, precisamente, el final del patriarcado, inseparable, por lo demás, de la crisis de la democracia. Por eso es la ocasión de las mujeres, ocasión de hacer de tertium, de terciar en el debate cristalizado entre derechas e izquierdas para devolverle el contacto con la realidad viva. No sabemos por cuánto tiempo estará disponible la ocasión
.

María-Milagros Rivera,
Textos políticos. La violencia de tantos hombres contra las mujeres

Chiara Zamboni dijo que "nos hemos sustraído a la automoderación”. Es verdad, pero ello no excluye que seamos en cambio heteromoderadas: que sufrimos poderes e imposiciones de naturaleza diversa, con repercusiones internas de intimidación y a veces incluso de miedo. Es una cosa natural y como tal la consideramos, pero es necesario ser conscientes; de otro modo, eso que era heteromoderación, se convierte en automoderación.

Frente a condicionamientos o poderes que no tenemos la fuerza de vencer o la astucia de eludir, bajamos la cabeza, que es un modo de estar en la realidad sin olvidar el deseo propio. Angela Putino, reflexionando sobre la mujer guerrera, dijo: "estar en contra tiene que ver con la irreductibilidad", que no es lo mismo que lanzarse en contra.

Mantener la línea de lo irreductible, en otras palabras, hacer que la heteromoderación siga siendo tal, que no se convierta nunca en automoderación, no es siempre fácil.

Luisa Muraro, Diotima.


... por qué razón las mujeres perjudican al propio sexo o lo someten a dolorosas contradicciones cuando intervienen en las leyes o piden al Parlamento que resuelva algunos de los conflictos sociales en los que están implicadas. ... cuando entra directamente en juego la diferencia sexual y el conflicto entre los sexos, ... es necesario tener presente que la norma siempre es una figura secundaria, derivada, que sirve para medir lo que de hecho sucede en el cuerpo social. ... no habrá ley capaz de dar valor a la sexualidad femenina si éste no le está reconocido socialmente.

No creas tener derechos.

dijous, 27 de setembre de 2012

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (als efectes del Dret civil)

LLEI ORGÀNICA 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.
BOIB Núm. 32 EXT. 01-03-2007

TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 9
La condició política dels illencs

1. Als efectes d’aquest Estatut, tenen la condició política de ciutadans de la comunitat autònoma els espanyols que, d’acord amb les lleis generals de l’Estat, tenguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de les Illes Balears.
2. Gaudeixen dels drets polítics definits en aquest Estatut els ciutadans espanyols residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu a les Illes Balears i acreditin aquesta condició en el consolat d’Espanya corresponent. Gaudeixen també d’aquests drets els seus descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten, en la forma que determini la llei de l’Estat.
3. Els estrangers que, tenint veïnatge a qualsevol dels municipis de les Illes Balears, adquireixin la nacionalitat espanyola queden subjectes al dret civil de les Illes Balears llevat del cas que hi manifestin voluntat en sentit contrari.
 
Article 10
Les disposicions dels poders públics de les Illes Balears

Les normes, les disposicions i el dret civil de la comunitat autònoma tenen eficàcia territorial, sense perjudici de les normes per resoldre els conflictes de lleis i de les excepcions que puguin establir-se en cada matèria.

TÍTOL III
DE LES COMPETÈNCIES DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS
 
Article 30
Competències exclusives

La Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents, sens perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució:
3. Ordenació del territori, incloent-hi el litoral, l’urbanisme i l’habitatge.
8. Règim d’aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regadius. Aigües minerals i termals. (...)
9. Monts, aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures. Tractament especial de les zones de muntanya.
10. Agricultura i ramaderia. Qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven. (...)
11. Turisme. Ordenació i planificació del sector turístic. Promoció turística. Informació turística. Oficines de promoció turística a l’exterior. Regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics. (...) 
15. Acció i benestar social. (...) Polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials. Polítiques d’atenció a persones dependents. (...)
16. Protecció social de la família, conciliació de la vida familiar i laboral.
20. Fires i mercats no internacionals.
22. Pesca i activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc, aqüicultura.
23. Caça. Regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics.
25. Patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, científic i paisatgístic, sense perjudici del que disposa l’article 149.1.28a de la Constitució.
26. Cultura. Activitats artístiques i culturals. Foment i difusió de la creació i la producció teatral, musical, cinematogràfica i audiovisual, literària, de dansa i d’arts combinades (...).
27. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi de les Illes Balears, inclosa la determinació del seu sistema de fonts, llevat de les regles relatives a l’aplicació i l’eficàcia de les normes jurídiques, les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, l’ordenació dels registres i dels instruments públics, les bases de les obligacions contractuals, les normes per resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del dret de competència estatal.

dilluns, 24 de setembre de 2012

Constitució espanyola (als efectes del Dret civil balear)

Constitució espanyola
Aprovada per les Corts Generals el dia 31 d’octubre de 1978.
Ratificada per referèndum popular el dia 6 de desembre de 1978.
Sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I davant les Corts Generals el dia 27 de desembre de 1978.
Publicada en català en el Boletín Oficial del Estado
(BOE núm. 311-3, del 29.12.1978).



TÍTOL VIII
De l’organització territorial de l’Estat

CAPÍTOL TERCER
De les comunitats autònomes

Article 149
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
(...)
6a. Legislació mercantil, penal i penitenciària; legislació processal, sens perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu de les comunitats autònomes.
(...)
8a. Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les comunitats autònomes allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del Dret, d’acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial.

(...)
3. Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les comunitats autònomes en virtut dels estatuts respectius. La competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels estatuts d’autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les comunitats autònomes en tot allò que no hagi estat atribuït a la competència exclusiva d’aquestes darreres. En qualsevol cas, el dret estatal serà supletori del dret de les comunitats autònomes.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Segona
La declaració de majoria d’edat que conté l’article 12 d’aquesta Constitució no perjudica les situacions emparades pels drets forals en l’àmbit del dret privat. 

diumenge, 2 de setembre de 2012

** Coneixements certificats d'idiomes


1. Anglès:
  • 2006 Higher Intermediate Certificate (Aspect College Cambridge).
  • 2001 Certificat cicle elemental (Escola Oficial d'Idiomes) -B1+ MCERL
  • 2000 Post-Intermediate Level (Oxford Language Training).
  • 1990 Preliminary English Test (University of Cambridge) -B1 MCERL.
2. Alemany:
  • 2005 Quart curs Escola Oficial d'Idiomes -B2 MCERL
  • 2000 Certificat cicle elemental (Escola Oficial d'Idiomes) -B1+ MCERL.
  • 1998 Zeugnis Zentrale Mittelstufenprüfung (ZMP Goethe-Institut) -C1 MCERL.
3. Català: 
  • Llengua materna
  • 2001 Certificat C (Junta Avaluadora de Català. Govern de les Illes Balears) -C1 MCERL
  • 2001 Certificat cicle elemental (Escola Oficial d'Idiomes) -B1+ MCERL.
  • 1991 Certificat B (Junta Avaluadora de Català) -B2 MCERL.
4. Espanyol: