Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dimarts, 19 de juny de 2012

II. 2.3. Incorporació a la Corona catalanoaragonesa

Incorporació a la  Corona catalanoaragonesa (1349).
  • Regnat de Pere IV d’Aragó i III de Catalunya, el Cerimoniós (1319-1387).  
    • 1349 Jaume IV de Mallorca va ser fet presoner i més tard alliberat. Feu amistat amb el rei de França i tota la seva vida la va dedicar a lluitar contra Catalunya per recuperar el seu regne. Va morir l’any 1374 i la seva germana Isabel va heretar el títol de reina de Mallorca que no va poder exercir mai. Va cedir els seus drets a Lluís d’Anjou.    
    • Capítol de 22 de juliol de 1365 d'annexió del Regne de Mallorca al Principat de Catalunya: "los mallorquins e poblats en aquella illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya... e hagen alegrar e observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona".
  • Va succeir a Pere el Cerimoniós, el seu fill el rei Joan I “el Caçador”, que va morir a Mallorca l’any 1396. 
  • El va succeir el seu germà Martí I, l’Humà, que morí l’any 1410, sense fills i així s’acabà la dinastia dels sobirans de Catalunya amb el títol històric de comtes de Barcelona.
    • L’any 1410 es trobava repartida l’illa d'Eivissa entre l’arquebisbe de Tarragona, per la part que en la conquesta pertocà a Montgrí; el rei, per la part assignada a l’Infant Pere de Portugal; i l’ardiaca de Sant Fruitós, per la que havia correspost a Nuno Sanç. Per als llocs comuns o indivisos (Formentera, el raval de la Marina, barris de Vilanova i Santa Llúcia i places del Mirador i el castell) es va establir un torn anual de domini entre els consenyors.    
  • Es va signar el compromís de Casp i es va votar com hereu de Martí I l'humà a Fernando de Antequera de Trastàmara. El regne de Mallorca va acceptar el rei Ferran I d’Antequera (nét per part de mare de Pere el Cerimoniós) i va regnar de 1412 a 1416.    
  • El succeí el seu fill Alfons V el Magnànim (1416-1458).  
    • Capítol de 17 de juny de 1439 derogatori del privilegi de 22 de juliol de 1365 de Pere el Cerimoniós en aquest sentit: "no havent loch en Mallorques com a regne apartat e en res del món sotmès a Cathalunya, les constitucions e usatges de aquest Principat".
  • Alfons V va deixar hereu del regne de Nàpols el seu fill natural Ferran i de la resta d’estats al seu germà Joan II (1458-1479) que era ja rei de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Blanca. Del seu segon matrimoni, amb Juana Enríquez va néixer Ferran el Catòlic (1479-1516). El matrimoni d’aquest amb Isabel de Castella suposarà la unió dels dos regnes. 

II. 2.5. Guerra de successió al tron espanyol i Decrets de Nova Planta

  • Guerra de successió al tron de la Corona espanyola: Per la successió de Carles II es va iniciar la guerra de successió entre Felip V de Borbó, nét de Lluís XIV de França, successor anomenat per Carles II i l’arxiduc Carles III d’Àustria, germà de l’emperador (Josep I), que es creia amb drets a la corona, per ser de la casa d’Àustria. S’alçaren a favor seu Anglaterra, Holanda i Portugal. 
    • A Mallorca, el mes de juny de 1702, va ser publicada la declaració de guerra contra l’emperador, els anglesos i els holandesos. La noblesa (els botiflers o botifarres) era partidària de Felip V
    • El 25 de setembre de 1706, Mallorca es rendeix a l’armada anglo-holandesa i al rei Carles III que regnà a Mallorca de 1706 a 1715.  
    • Menorca es conquistada pels anglesos aliats de Carles III, l’any 1708. 
    • Va morir l’emperador d’Àustria i el rei Carles III va ser designat successor. Per evitar la unió entre Àustria i Espanya els aliats abandonaren a Carles III i es va signar la pau d’Utrecht (1713).  
      • Menorca va quedar en mans dels anglesos (tractat d'Utrech, 1713). 
      • Mallorca, fidel a l'arxiduc Carles III va quedar sola. Dia 11 de juliol de 1714, el general francès d’Aspheld, comandant de l’esquadra de Felip V, va fer entrada solemne a ciutat. 
  • 28 de novembre de 1715 Decret de Nova Planta per Mallorca (Novísima Recopilación de las leyes de España, Libro V, Título X, De la Real Audiencia de Mallorca, ley I, Establecimiento y planta de la Real Audiencia de Mallorca, pp. 412-413) que estableix: 
      • “En el modo de proceder en las causas civiles y criminales, [...] se observarán las pragmáticas y estilos antiguos [...] En todo lo demas, que no está comprehendido en este decreto, es mi voluntad y mando, se observen todas las Reales pragmáticas y privilegios con que se gobernaba antiguamente la isla y Reyno de Mallorca, ménos en las causas de sedicion y crímen de lesa Magestad [...]"
  • Conseqüències en el Dret privat: 
    • L'ordre de prelació de fonts, en matèria civil, a Mallorca, confirmat per la Real Cèdula de Felip V de 31 d'agost de 1736, serà: 
      • El Decret de Nova Planta.
      • El Dret real d'aplicació  general després de la unió de les Corones d'Aragó i Castella.
      • Les lleis generals dictades després del Decret de Nova Planta.
      • Subsidiàriament, el Dret propi de Mallorca, format pel dret justinianeu, el dret consuetudinari, les ordinacions, privilegis, franqueses i pragmàtiques i la jurisprudència de l'Audiència de Mallorca.

II. 2.4. Incorporació a la Monarquia Hispànica

  •  Alfons V va deixar hereu del regne de Nàpols el seu fill natural Ferran i de la resta d’estats al seu germà Joan II (1458-1479) que era ja rei de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Blanca. Del seu segon matrimoni, amb Juana Enríquez va néixer Ferran el Catòlic (1479-1516). El matrimoni d’aquest amb Isabel de Castella suposarà la unió dels dos regnes. 
  •  Incorporació a la Corona de Castella (matrimoni del rei Ferran d'Aragó amb Isabel de Castella).   
    • A la mort de la reina Isabel la catòlica, Ferran va continuar com a regent i a la seva mort regnà els seu nét Carles I (1516-1556). 
    • Regnat dels successius reis de la casa d’Àustria: Felip II (1556-1598), Felip III (1598-1621); Felip IV (1621-1665); i Carles II (1665-1700). 
    • L'any 1571, Felip II, va crear la Real Audiència de Mallorca. 
    • L'any 1622 realització per part de Canet, Mesquida i Zaforteza de la Recopilación del Derecho de Mallorca. Obra que mai es va aplicar per manca de sanció legal.
    • L'any 1714 Tratado del Arte de la Notaria d'Antoni Moll

II. 2.6. Des dels Decrets de Nova Planta a la codificació civil espanyola.


  •   Incorporació al Regne d'Espanya o Corona espanyola. 
    • Succeïren a Felip V, els reis borbons: Ferran VI (1746-1759); Carles III (1759-1788); Carles IV (1788-1808).
    • Des de 1708 a 1782 Menorca no pertany a la Corona espanyola:
          • Des de 1798 fins 1756 (de iure des del Tractat d'Utrech d'11 de juny 1713) fins 1756 pertany a la monarquia anglesa: "ad eamque transfert in perpetuum Ius omne, Dominiumque plenissimum, super dictan insulam, speciatim vero super urbem, arcem, portum et municiones sinus Minoricensis, vulgo Port Mahon, una cum aliis Portubus, locis, pppidisque, in preaefata insula sitiis".
          • L’any 1756 va ser presa pels francesos (Guerra dels Set Anys).
          • 1763, Menorca es recuperada pels anglesos (fins 1782 que es reconquerida per Espanya). 
          • Des de 1798 fins 1802 torna a ser de domini britànic. 
    • L’any 1802 amb la Pau d’Amiens, Menorca retornà definitivament a Espanya.  
    • Diferents esdeveniments durant el segle XIX: La guerra de la Independència (1808-1814), Ferran VII (1814-1833); Isabel II (1833-1868); el govern provisional (1868-1870); la primera república (1873-1874); Alfons XII (1874-1885). 

divendres, 15 de juny de 2012

1.3.A. La CADC 2009-2013

... és necessari un nou impuls que reactivi l’activitat i el funcionament de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears per revisar i continuar el procés de reforma de la compilació de 1990 i per explorar nous àmbits que requereixin una regulació legislativa pròpia, de manera que aquesta Comissió pugui complir eficaçment la funció de suport tècnic a la política legislativa del Govern amb la conservació, la modificació i el desplegament del dret civil de les Illes Balears, en aplicació de l’article 149.1.8 de la Constitució i de l’article 30.27 de l’Estatut d’autonomia.

* Temes de treball de la Comissió
1) Indignitat successòria i violència contra la dona. 
2) Cancel·lació de censos i alous inactius. 
3) La necessària regulació de les relacions patrimonials del matrimoni havent el·laborat la CADCIB una proposta d'avantprojecte de llei en aquesta matèria. 

X.1.3.A. Pot afectar a l'Avantprojecte balear la STC 16.02.2012 que declara la inconstitucionalitat de l'art. 43,1 del Codi de família?

La STC de 16 de febrer de 2012 ha declarat inconstitucional l'apartat 1 de l'article 43 del Codi de Família de Catalunya per vulneració de l'art. 149.1.6a de la Constitució. La sentència resol la qüestió d'inconstitucionalitat núm. 5394-2006, plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'Arenys de Mar (BOE núm. 61, de 12-3-2012, p. 89-106)


Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família [(DOGC núm. 2687, de 23-07-1998; correcció d'errades DOGC núm. 2732, de 28-09-1998):

Article 43. Divisió dels béns en proindivís 
1. En els procediments de separació, divorci o nul.litat i d'execució en l'ordre civil de les resolucions o les decisions eclesiàstiques a què fa referència l'article 42, de matrimonis subjectes al règim de separació de béns, qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l'acció de divisió de cosa comuna respecte als que tinguin en proindivís. Si els béns afectats són més d'un i l'autoritat judicial ho estima procedent, aquells poden ésser considerats en conjunt, als efectes de la divisió.
2. Si la sentència dóna lloc a l'acció de divisió de la cosa comuna, es pot procedir a la indicada divisió dels béns en el tràmit d'execució de la sentència. 

En data de 29/04/2011 el Govern balear es dóna per assabentat de l’Avantprojecte de llei de règim patrimonial del matrimoni elaborat per la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears i diu l'art. 51 d'aquest Avantprojecte: 

Article 51 
Divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa 
1. Qualsevol dels cònjuges pot exercir, simultàniament al procediment de liquidació, l’acció de divisió de cosa comuna respecte als béns que tingui en comunitat ordinària indivisa. 
2. L’autoritat judicial competent, si ho demana un dels cònjuges, pot formar lots de béns amb titularitat plena i adjudicar-los als cònjuges.

X.2. Notes d'actualitat: El Tribunal Constitucional i el Dret civil català: l'art. 43,1 del Codi de Família (16.02.2012).

La STC de 16 de febrer de 2012 ha declarat inconstitucional l'apartat 1 de l'article 43 del Codi de Família de Catalunya per vulneració de l'art. 149.1.6a de la Constitució. La sentència resol la qüestió d'inconstitucionalitat núm. 5394-2006, plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'Arenys de Mar (BOE núm. 61, de 12-3-2012, p. 89-106)

Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família [(DOGC núm. 2687, de 23-07-1998; correcció d'errades DOGC núm. 2732, de 28-09-1998):
Article 43. Divisió dels béns en proindivís 
1. En els procediments de separació, divorci o nul.litat i d'execució en l'ordre civil de les resolucions o les decisions eclesiàstiques a què fa referència l'article 42, de matrimonis subjectes al règim de separació de béns, qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l'acció de divisió de cosa comuna respecte als que tinguin en proindivís. Si els béns afectats són més d'un i l'autoritat judicial ho estima procedent, aquells poden ésser considerats en conjunt, als efectes de la divisió.
2. Si la sentència dóna lloc a l'acció de divisió de la cosa comuna, es pot procedir a la indicada divisió dels béns en el tràmit d'execució de la sentència.