El final del patriarcado ha dejado sin ley a muchos hombres y, también, a algunas mujeres, a las mujeres que estaban a gusto deportadas en él y a las que creen que pueden medrar, y medran, en la confusión de la ausencia de ley.
El final del patriarcado ha abierto una batalla por lo simbólico completamente nueva. Es una batalla por el modo de interpretar y de poner en palabras el sentido actual de la realidad: el sentido de la vida, de las relaciones, de las cosas y, sobre todo, el sentido actual del ser mujer u hombre, un asunto en el que casi nadie se aclara ya. Todo esto lo decía antes, a su modo, el patriarcado. Ahora está abierta la posibilidad de que lo digamos las mujeres hablando como mujeres, eligiendo hablar como mujeres y no como hombres. Los hombres, por lo general, están en este momento más ocupados en lo que les pasa con el reparto del poder en las democracias (curiosamente bloqueadas a fuerza de igualdad en muchos Estados como el español, el de los Estados Unidos, Reino Unido, etc.) que en algo que les afecta mucho más a fondo y que es, precisamente, el final del patriarcado, inseparable, por lo demás, de la crisis de la democracia. Por eso es la ocasión de las mujeres, ocasión de hacer de tertium, de terciar en el debate cristalizado entre derechas e izquierdas para devolverle el contacto con la realidad viva. No sabemos por cuánto tiempo estará disponible la ocasión
.

María-Milagros Rivera,
Textos políticos. La violencia de tantos hombres contra las mujeres

Chiara Zamboni dijo que "nos hemos sustraído a la automoderación”. Es verdad, pero ello no excluye que seamos en cambio heteromoderadas: que sufrimos poderes e imposiciones de naturaleza diversa, con repercusiones internas de intimidación y a veces incluso de miedo. Es una cosa natural y como tal la consideramos, pero es necesario ser conscientes; de otro modo, eso que era heteromoderación, se convierte en automoderación.

Frente a condicionamientos o poderes que no tenemos la fuerza de vencer o la astucia de eludir, bajamos la cabeza, que es un modo de estar en la realidad sin olvidar el deseo propio. Angela Putino, reflexionando sobre la mujer guerrera, dijo: "estar en contra tiene que ver con la irreductibilidad", que no es lo mismo que lanzarse en contra.

Mantener la línea de lo irreductible, en otras palabras, hacer que la heteromoderación siga siendo tal, que no se convierta nunca en automoderación, no es siempre fácil.

Luisa Muraro, Diotima.


... por qué razón las mujeres perjudican al propio sexo o lo someten a dolorosas contradicciones cuando intervienen en las leyes o piden al Parlamento que resuelva algunos de los conflictos sociales en los que están implicadas. ... cuando entra directamente en juego la diferencia sexual y el conflicto entre los sexos, ... es necesario tener presente que la norma siempre es una figura secundaria, derivada, que sirve para medir lo que de hecho sucede en el cuerpo social. ... no habrá ley capaz de dar valor a la sexualidad femenina si éste no le está reconocido socialmente.

No creas tener derechos.

dimarts, 24 d’abril de 2012

Fonts formals del Dret: principi de legalitat o supremacia de la llei

(Aprovada per les Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat celebrades el 31 d’octubre de 1978. Ratificada pel poble espanyol en referèndum de 6 de desembre de 1978. Sancionada per S. M. el Rei davant les Corts el 27 de desembre de 1978)
TÍTOL PRELIMINAR

Article 9

3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

III. 1. 1.2. El sistema de fonts a la Compilació de dret civil balear

De la lectura de la normativa exposada en el punt anterior, es conclou que el reconeixement del sistema de fonts formals es troba a la Constitució espanyola (art. 9.3 CE); que l'Estat espanyol no té competència exclusiva en matèria de fonts de producció de Dret civil (art. 149.1.8ª CE), sinó que la competència en Dret civil propi la tenen els Parlaments de les Comunitats en Dret civil propi (art. 87.2 EAIB);  i que, en cas de conflicte, el criteri de la competència serà el que determinarà quan són competents les Comunitat Autònomes amb Dret civil propi i quan l'Estat espanyol en la determinació de les fonts de producció del Dret civil.

III. 1. 1.1. La delimitació de les fonts de producció del dret civil balear

(Aprovada per les Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat celebrades el 31 d’octubre de 1978. Ratificada pel poble espanyol en referèndum de 6 de desembre de 1978. Sancionada per S. M. el Rei davant les Corts el 27 de desembre de 1978)

TÍTOL VIII
De l’organització territorial de l’Estat

CAPÍTOL III
De les Comunitats Autònomes

Article 149
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
(...)
6a ...legislació processal, sens perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu de les Comunitats Autònomes.
8a Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per part de les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del Dret, d’acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret
foral o especial.

 (...)
 3. Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes en virtut dels Estatuts respectius. La competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels Estatuts d’Autonomia correspondrà a l’Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot allò que no hagi estat atribuït a la competència exclusiva d’aquestes darreres. En qualsevol cas, el Dret estatal serà supletori del Dret de les Comunitats Autònomes.

LLEI ORGÀNICA 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears [1]

TÍTOL III
DE LES COMPETÈNCIES DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES
BALEARS

Article 30
Competències exclusives

La Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents, sens perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució:

27. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi de les Illes Balears, inclosa la determinació del seu sistema de fonts, llevat de les regles relatives a l’aplicació i l’eficàcia de les normes jurídiques, les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, l’ordenació dels registres i dels instruments públics, les bases de les obligacions contractuals, les normes per resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del dret de competència estatal.
  
TÍTOL IV
DE LES INSTITUCIONS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

Capítol IX
Del règim jurídic de la comunitat autònoma

Article 87
Dret propi

1. En matèries de competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, el dret propi de les Illes Balears és aplicable al seu territori preferentment a qualsevol altre, segons els termes prevists en aquest Estatut.
2. En la determinació de les fonts del dret civil de les Illes Balears es respectaran les normes que s’hi estableixin.
3. En tot allò que no sigui regulat pel dret propi de les Illes Balears serà d’aplicació supletòria el dret de l’Estat.


[1] LLEI ORGÀNICA 2/1983, de 25 DE FEBRER, PER LA QUAL S'APROVA L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE LES ILLES BALEARS 
[Text redactat d'acord amb la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener, de reforma de la Llei orgànica 2/1983 d'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (BOE del 9 de gener de 1999). Abans havia estat modificada per la Llei orgànica 9/1994, de 24 de març (BOE del 25 de març de 1994)]. 
  
TÍTOL II
DE LES COMPETÈNCIES DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

Article 10
La comunitat autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents:
23. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil de la comunitat autònoma.

TÍTOL III
DE LES INSTITUCIONS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS 

CAPÍTOL VIII
DEL RÈGIM JURÍDIC DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

Article 50
1. En matèries de competència exclusiva de la comunitat autònoma, el dret propi de les Illes Balears és aplicable dins el seu territori preferentment a qualsevol altre, segons els termes prevists en aquest Estatut.
2. En la determinació de les fonts del dret civil de les Illes Balears es respectaran les normes que s'hi estableixen. 
3. En tot allò que no estigui regulat pel dret propi de les Illes Balears, hi serà d'aplicació supletòria el dret de l'Estat.


dilluns, 16 d’abril de 2012

II. 2.1. La Conquesta de les Illes Balears (regne de Mallorca)

Regnum Maioricarum ei insulae adiacentes
  • Conquesta de Mallorca (Medina Mayurka) (des de setembre de 1229): El 31 de desembre de 1229, el rei Jaume I entra a Palma.
  • Carta de Població o Franqueses de Mallorca d'1 de març de 1230 (formarà part de la Catalunya nova). 
  • 1231 Menorca és sotmesa i esdevé tributària de la Corona d'Aragó.
  • Conquesta d'Eivissa i Formentera el dia 8 d'agost de 1235 per Guillem de Montgrí, sagristà de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, per l’Infant Pere de Portugal i pel comte del Rosselló, Nuno Sanç, sota el domini directe del rei Jaume I.
  • Carta de Població o Franqueses d'Eivissa de 9 de gener de 1236.
  • L’any 1246, Guillem de Montgrí concedeix en feu a Berenguer Renard l’illa de Formentera perquè la repobli.
  • 1276 mor Jaume I. 
  • Conquesta de Menorca pel rei Alfons III, el Franc (nebot de Jaume II de Mallorca), l'any 1286.
  • Carta de Població o Franqueses de Menorca el 30 d'agost de 1301.
Les Illes són considerades localitats, comarques o terres diferenciades que en conjunt formen "el regne de mallorques e islas a aquel regne adyacents" coordinat pel governador o lloctinent de Mallorca.

dilluns, 2 d’abril de 2012

6. III. 1. Substitucions hereditàries

La substitució vulgar   

La substitució vulgar es presenta com una categoria general (aplicació supletòria del Cc) i residual (les altres substitucions impliquen sempre la vulgar), en matèria de substitucions hereditàries. 
Quan assenyalem que es tracta d’una categoria general i residual, volem dir que les substitucions pupil·lar, exemplar, fideïcomissària i preventiva de residu enclouen sempre una substitució vulgar tàcita, de manera que, si el causant ordena qualsevol de les quatre substitucions assenyalades i aquestes no operen per falta d’efectivitat, s’entén ordenada una substitució vulgar tàcita. Es parla de tàcita perquè el causant no l’ha ordenada expressament, sinó que s’entén implícita en l’ordenació d’una substitució pupil·lar, exemplar, fideïcomissària o preventiva de residu.   

Enllaç: La substitució vulgar: Concepte, funció i naturalesa.  

V. 2. 2.1. 2.1.A. Testament (normativa).

B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)
 
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.
 
TÍTOL II.- De les successions

CAPÍTOL III.- De la successió testada 

Secció 5ª.- Dels testaments.

Article 52[1].- En els  testaments atorgats davant notari no serà necessària la presència de testimonis, tret dels  casos següents:
a) Si el notari no coneixia el testador.
b) Si el testador era cec o completament sord.
c) Si el testador no sabia o no podia signar.
d) En els  supòsits en que el notari ho consideri necessari o així ho mani­festi el testador.
En tots aquests supòsits els  testimonis, en nombre de dos, no tendran l’o­bligació de conèixer el testador, tret del cas a), i ho podran ser els  empleats del notari.
En tota la resta s’observaran les formalitats previstes en el Codi Civil.

LLIBRE II.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MENORCA

Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació (...) 

[1] Aquest article va ser objecte de Recurs d’inconstitucionalitat número 2401/1990 (BOE de 13 de novembre de 1990, núm. 272). Recurs resolt per Sentencia del Tribunal Constitucional núm. 156, de 6 demaig de 1993 (BOE núm. 127, de 28 de mayo de 1993).

Sobre l'art. 52 CDCIB: Extracte Sentència del Tribunal Constitucional núm. 156, de 6 de maig de 1993.

Sentència del Tribunal Constitucional núm. 156, de 6 de maig de 1993. 
BOE núm. 127, de 28 de maig de 1993.  

"I. Antecedentes 
b) Artículo 10 de la Ley 8/1990. Este precepto da la siguiente redacción al art. 52 de la Compilación del Derecho Civil de Baleares: 
«En los testamentos otorgados ante Notario no será necesaria la presencia de testigos, excepto en los casos siguientes: a) Cuando el Notario no conozca al testador. b) En el caso de que el testador sea ciego o enteramente sordo. c) Cuando el testador no pueda o no sepa firmar. d) En los supuestos en que el Notario lo considere necesario o lo manifieste el testador. En todos estos supuestos los testigos, en número de dos, no tendrán la obligación de conocer al testador, excepto en el caso a), y podrán serlo los empleados del Notario. En todo lo demás se observarán las formalidades previstas en el Código Civil». 

6. IV. 2. Pactes sobre llegítima futura (normativa).

B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)
 
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.
 
TÍTOL II.- De les successions

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 4ª.- De les llegítimes. 
Article 50.- Pel pacte successori conegut per definició, els  descendents, le­gitimaris i emancipats poden renunciar a tots els drets successoris o únicament a la llegítima que, en el moment oportú, els  puguin correspondre en la succes­sió dels seus ascendents, de veïnatge mallorquí, en contemplació d’alguna do­nació, atribució o compensació que rebin o hagin rebut anteriorment d’aquests.
La definició sense fixació del seu abast s’entendrà limitada a la llegítima.
El canvi de veïnatge civil no afectarà la validesa de la definició.
La definició haurà de ser pura i simple i s’haurà de formalitzar en escrip­tura publica.
En morir el causant s’aplicarà, si era el cas, el que es disposa al paràgraf 3r. de l’article 47, a efectes de fixació de la llegítima.

CAPÍTOL IV.- De la successió ab intestato. [1]

Article 51.- La definició deixa sense efecte qualsevol disposició relativa a la llegítima del descendent, sigui quina sigui la data del testament.
Respecte d’altres disposicions testamentaries a favor del descendent, se­ran vàlids [vàlides], en la definició limitada a la llegítima, la institució d’hereu i el llegat amb càrrec a la porció lliure, sigui quina sigui la data del testament. l en la no limitada, quedarà sense efecte qualsevol disposició de caràcter patrimonial con­tinguda en testament de data anterior a la definició, sense que entri en joc la substitució vulgar, tret de la que es disposi a favor de descendents del renun­ciant si era fill únic; però, altrament, seran vàlides les ordenades en testament de data posterior.
Si el causant moria intestat i si la definició s'havia limitat a la llegítima, el descendent serà cridat com a hereu; si no era limitada, qui l'hagués atorgada no serà cridat mai; sí que ho seran els  seus descendents, excepció feta que del pacte resulti expressament el contrari o que hi hagi altres descendents no re­nunciants o estirps d'aquests.

LLIBRE II.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MENORCA

Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació, excepció feta (...) dels articles 50 i 51 ...



[1] A la redacció originària apareix aquest capítol enmig de la regulació de la definició, a la Correcció d’errors s’indica que s’ha de situar després de l’art. 52. Veure: CORRECCIÓ D’ERRORS advertits en el Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refòs de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, publicat al BOCAIB n.º 120, de 2 d’octubre de 1990 –BOCAIB n.º 36, 21-3-1991].

6. IV 2. La llegítima (normativa Mallorca i Menorca)

B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)
 
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.
 
TÍTOL II.- De les successions

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 4ª.- De les llegítimes.

Article 41.- Són legitimaris, en els termes que resulten dels articles següents:
1r. Els fills i descendents per naturalesa, matrimonials i no matrimonials, i els adoptius.
2n. Els pares, per natura o adopció.
3r. El cònjuge viudo.

Article 42.- Constitueix la llegítima dels fills, per naturalesa i adoptius, i, en representació dels premorts, dels seus descendents de les classes indicades, la tercera part de l’haver hereditari si eren quatre o menys de quatre, i la meitat si excedien d’aquest nombre.
Per fixar aquesta llegítima es tendran en compte els fills i les estirps dels premorts i es comptaran el legitimari instituït hereu, el renunciant, el deshere­tat, el qui hagi atorgat definició i el declarat indigne de succeir, sense perjudici del dret que els articles 761 i 857 del Codi Civil reconeixen als descendents del declarat indigne o desheretat.
En tots els supòsits en què la llegítima individual no s’hagi de satisfer, passarà a incrementar la part de lliure disposició sense acrèixer [acréixer] als col.legitimaris [colegitimaris].

Article 43.- A manca de les persones enumerades a l’article anterior, són legitimaris:
a) En la successió del fill matrimonial, els seus pares.
b) En la del fill no matrimonial, els pares que l’haguessin reconegut o que haguessin estat judicialment declarats com a tals.
c) En la del fill adoptiu, els pares adoptants.
En constitueix la llegítima la quarta part de l’haver hereditari. Si concor­rien ambdós pares es dividirà entre ells, i si n’havia premort algun, correspondrà íntegra al sobrevivent.
El que es disposa als paràgrafs precedents, s’entén sense perjudici de l’es­tablert als articles 811 i 812 del Codi Civil.

Article 44.- Els fills adoptius i els seus descedents [descendents] no seran legitimaris en la successió dels seus pares i ascendents per naturalesa, ni aquests en la d’aquells, tret del supòsit que un consort adopti el fill per naturalesa de l’altre, el qual tendrà, juntament amb l’adoptant, dret a llegítima. En aquest supòsit, el fill adoptiu i els seus descendents seran legitimaris en la successió del pare per naturalesa o ascendent. 

Article 45.- El cònjuge que en morir el consort, no es trobàs separat de fet ni en virtut de sentencia ferma, tret que en ambdós casos s’hi trobàs per cau­sa imputable al difunt[1], serà legitimari en la successió d’aquest.
Si s’havia interposat demanda de separació o havia estat aprovada la re­conciliació, hom se subjectarà al que preveu l’article 835 del Codi Civil.
En concurrència amb descendents, la llegítima vidual serà l'usdefruit de la meitat de l’haver hereditari; en concurrència amb pares, l'usdefruit de dos terços; i, en els altres supòsits, l'usdefruit universal.

Article 46.- La preterició d’un legitimari no anul.larà [anul·larà] el testament, però quedarà salvat el dret del preterit d’exigir allò que per llegítima li correspongui.
No obstant, la preterició no intencional de fills o descedents [descendents] legitimaris conferirà al preterit acció per obtenir l'anul.lació [l’anul·lació] del testament, que caducarà als quatre anys de la mort del causant. No es produirà aquest efecte i el preterit només ostentarà el dret de reclamar-ne la llegítima:
1r. Si el testador havia instituït com a únics hereus els seus fills, els des­cendents o el cònjuge.
2n. Si la filiació del preterit resultava de procediment judicial d’investigació de paternitat iniciat amb posterioritat a la mort del causant.
3r. Si el testador, respectant les llegítimes, havia ordenat que valgués el testament encara que fos en el supòsit de preterició no intencional.
No es consideraran preterits els descendents d’un descendent no preterit que hagi premort al testador.
El desheretament fet sense expressió de causa o per causa la certitud de la qual no s’hagués provat, si fos contradita, o que no sigui alguna de les pre­vistes al Codi Civil, produirà els efectes indicats al paràgraf primer.

Article 47.- La llegítima es podrà atribuir per qualsevol titol [títol] i conferirà als legitimaris el dret d’exercitar les accions de petició i divisió d’herència i de promoure el judici de testamentaria, excepció feta del supòsit del pagament de la llegítima en metàl.lic [metàl·lic].
Per a fixar la llegítima es deduirà del valor que tenien els béns a la mort del causant l’import dels  deutes i de les càrregues, sense incloure-hi les impo­sades al testament, així com tampoc les despeses de darrera malaltia, enterra­ment i funeral.
Al valor líquid determinat així, s’hi afegirà el de les liberalitats computa­bles, pel que tenien en el moment de la mort, i se’n deduiran les millores útils i les despeses extraordinàries de conservació o reparació, costejades pel benefi­ciari i amb agregació de l’import dels deterioraments causats per culpa d’aquest que n’haguessin disminuït el valor.

Article 48.- La llegítima atribueix dret a una porció de l’haver hereditari i ha de ser pagada en béns de l’herència. No obstant, el testador, en tot cas, i l’hereu distribuïdor, si no se’ls hagués prohibit, podran autoritzar el pagament de la llegítima en doblers encara que no n’hi hagi a l’herència.
S’hauran de respectar els llegats de cosa especifica i l’assignació o distri­bució de béns determinats, ordenats a favor dels legitimaris pel testador o he­reu distribuïdor.
Per pagar la llegítima, hom s’atendrà al valor que tenien els béns heredi­taris al temps del finiment, incrementat amb els fruits i les rendes produïts des de la mort del causant. Des del finiment, el crèdit en metàl.lic [metàl·lic] acreditarà l’interès legal.
La decisió de pagament en metàl.lic [metàl·lic] només produirà efectes si es comu­nica fefaentment als legitimaris en el termini d’un any des de l’obertura de la successió. El pagament s’efectuarà dins de l’any següent a la comunicació, si la llegítima no supera la tercera part de l’herència, i en el termini de dos anys, en cas contrari.
Transcorreguts els terminis indicats sense que s’hagi efectuat el pagament en metàl.lic [metàl·lic] de la llegítima, el legitimari podrà reclamar-ne judicialment el pa­gament o complement, i la demanda es podrà anotar al Registre de la Propietat.
Tots els béns de l’herència són afectes al pagament en metàl.lic [metàl·lic] de la llegítima, però, respecte de tercers hipotecaris, serà aplicable, en allò que pertoca, l’article 15 de la Llei Hipotecària.
La institució d’hereu, l’assignació o distribució de béns, el llegat i la do­nació a favor de qui resulti legitimari, implicaran atribució de llegítima, encara que no s’expressi així, i s’imputaran en satisfacció d’aquesta, sempre que el cau­sant, el donant o l’hereu distribuïdor no hagi disposat una altra cosa.[2] Aquesta imputació tendrà efecte, encara que el legitimari rebutgi l’herència, l’assignació o distribució, o el llegat.
Els  hereus podran també fer ús de la facultat establerta a l’article 839 del Codi Civil, i el cònjuge viudo a la de l’article 840 del mateix cos legal.

Article 49.- La disposició a favor d’un legitimari per valor superior a la seva llegítima, amb l’expressa prevenció cautelar que, si no accepta les càrre­gues o limitacions que se li imposen, es reduïrà [reduirà] el seu dret a la llegítima estric­ta, facultarà aquell per a optar entre acceptar la disposició en la forma establer­ta o fer seva la llegítima, lliure de tota càrrega o limitació. 


LLIBRE II.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MENORCA

Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació (...).

 

[1] Aquest supòsit ha esdevingut inaplicable per causa de la modificació dels art. 81 i 82 del Codi civil espanyol feta per la Llei 15/2005, de 8 de juliol, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio.
Artículo 81.
Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
2. A petición de uno de los cónyuges, cuando el otro esté incurso en causa legal de separación.
Artículo 81, nueva redacción.
Se decretará judicialmente la separación, cualquiera que sea la forma de celebración del matrimonio:
2.º A petición de uno solo de los cónyuges, una vez transcurridos tres meses desde la celebración del matrimonio …
Son causas de separación: ...
Artículo 82:  Queda sin contenido.

[2] A la redacció originària el punt era punt i a part i es corregeix passant a ser punt i seguit: CORRECCIÓ D’ERRORS advertits en el Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refòs de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, publicat al BOCAIB n.º 120, de 2 d’octubre de 1990 –BOCAIB n.º 36, 21-3-1991]