«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


«... la diferencia femenina está siempre fuera de la codificación cultural existente, siempre se escapará de las definiciones; de hecho, la idea del escape, el huir constante, es uno de sus lemas. Es decir, que busca siempre abrirnos, a quienes la leemos, a ir más allá, a dejarnos llevar, a explorar ...»

Caroline Wilson, "La diferencia femenina en la escritura".


«... la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.»

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dilluns, 17 de desembre de 2012

VI. III. 1. Institució d’hereu.

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.

TÍTOL II.- De les successions

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 1ª.- De la institució d’hereu 

Article 14.- La institució d’hereu és requisit essencial per a la validesa del testament. 
Encara que no s’utilitzi la paraula hereu, qualsevol disposició del testador que atribueixi clarament a l’afavorit aquesta qualitat, valdrà com a feta a títol universal. 
(...). 

Article 16.- El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tendran per no posats en la seva institució la condició resolutòria i els termes suspensiu i resolutori.
En els testaments, el terme incert implica condició, tret que del testament es pugui deduir clarament la voluntat contrària del testador.
L’incompliment de la forma imposada a la institució d’hereu mai no podrà donar lloc a la seva resolució.

Article 17.- Mitjançant codicil, l’atorgant pot addicionar o reformar la seva institució d’hereu dictant disposicions sobre la seva successió a càrrec dels hereus abintestato; però, en cap cas, no pot instituir hereu, ni revocar la institució atorgada anteriorment ni excloure cap hereu de la successió ni establir substi­tucions, exceptuant-ne les fideïcomissàries i les preventives de residu, ni desheretar legitimaris ni imposar condició a l’hereu. No obstant això, en el codicil podrà expressar el nom de l’hereu o hereus i determinar la porció en què cadas­cun d’ells hagi de considerar-se instituït, amb les limitacions establertes en aquest article. En el codicil pot establir-se una substitució vulgar al legatari.
L’atorgament de codicils requerirà la mateixa capacitat i les mateixes formalitats externes que els testaments.
El testament ineficaç valdrà com a codicil si reuneix els requisits a que es refereix el paràgraf anterior i no és declarat nul per preterició no intencional de legitimaris.
Els codicils produeixen la modificació del testament o del codicil anteriors en allò que resultin alterats o incompatibles.
Els codicils queden revocats pel testament posterior, si aquest no els con­firma expressament. Serà vàlid el codicil merament revocatori.

dilluns, 10 de desembre de 2012

6. I. 2. Els principis successoris a la Compilació. Mallorca; Menorca.

Principis successoris en la successió a Mallorca i Menorca: enumeració i ubicació. 

1. Predomini del nomen sobre l'assignatio. 
2. Necessitat d'institució d'hereu (Lucius heres esto). 
3. Universalitat de la institució d'hereu
4. Incompatibilitat entre successions (nemo pro parte testatus pro parte intestatus decedere potest)
5. Perpetuïtat de la institució d'hereu (semel heres semper heres). 
6. El principi de llibertat de testar (limitacions o traves: successió voluntària contractual; successió forçosa). 
7. La successió mortis causa com a mode d'adquirir drets reals.

DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears.

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA. 

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Article 7.- La successió intestada solament podrà tenir lloc en defecte d’hereu instituït i és incompatible amb la testada i la contractual. 

Article 8.- La donació universal de béns presents i futurs confereix al donatari la qualitat d’hereu contractual del donant i li transmet els béns presents que s’hi inclouen. 

Article 14.- La institució d’hereu és requisit essencial per a la validesa del testament.
Encara que no s’utilitzi la paraula hereu, qualsevol disposició del testador que atribueixi clarament a l’afavorit aquesta qualitat, valdrà com a feta a títol universal. 

Article 15.-L’hereu o hereus instituïts només en cosa certa, quan concorrin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació, seran considerats com a simples legataris. Però, si l’hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, es consideraran legataris i, quant a la resta de l’herència, tendran el caràcter d’hereus universals, per parts iguals si fossin diversos. 

Article 16.- El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tendran per no posats en la seva institució la condició resolutòria i els termes suspensiu i resolutori. 

Article 17.- Mitjançant codicil, l’atorgant pot addicionar o reformar la seva institució d’hereu dictant disposicions sobre la seva successió a càrrec dels hereus abintestato; però, en cap cas, no pot instituir hereu, ni revocar la institució atorgada anteriorment ni excloure cap hereu de la successió ni establir substi­tucions, exceptuant-ne les fideïcomissàries i les preventives de residu, ni desheretar legitimaris ni imposar condició a l’hereu. No obstant això, en el codicil podrà expressar el nom de l’hereu o hereus i determinar la porció en què cadas­cun d’ells hagi de considerar-se instituït, amb les limitacions establertes en aquest article. En el codicil pot establir-se una substitució vulgar al legatari. 

Article 24.- 
(...)
Les quotes hereditàries vacants per la no actuació del dret d’acréixer o per­què no n’ha disposat el testador, incrementaran, necessàriament i proporcional­ment, les dels altres hereus instituïts que arribin a ser-ho efectivament, amb subsistència dels llegats i les càrregues que no siguin personalíssimes. 

Article 46.- La preterició d’un legitimari no anul·larà el testament, però quedarà salvat el dret del preterit d’exigir allò que per llegítima li correspongui. 

LLIBRE II.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MENORCA

Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació, excepció feta dels articles 6 i 7, en allò que es refereix a la donació universal de béns presents i futurs, del Capítol II del Títol II, dels articles 50 i 51 (...). 


Codi civil espanyol
Reial decret de 24 de juliol de 1889 
(Gaseta de Madrid núm. 206 a 208, de 25, 26 i 27 de juliol)

Article 609
La propietat s’adquireix per l’ocupació.
La propietat i els altres drets sobre els béns s’adquireixen i es transmeten per la llei, per la
donació, per la successió testada i intestada, i a conseqüència de determinats contractes
mitjançant la tradició.
També es poden adquirir per mitjà de la prescripció.

Article 737 
Totes les disposicions testamentàries són essencialment revocables, encara que el testador expressi en el testament la seva voluntat o resolució de no revocar-les.
Es consideren inexistents les clàusules derogatòries de les disposicions futures, i aquelles en les quals el testador ordeni que no valgui la revocació del testament si no la fa amb unes determinades paraules o senyals.
******************************* 

5. 2.6.2. La parella de fet.

Quina és la situació de la parella de fet (no estable -al marge de la LPE) a les Illes Balears?

L'exposició de motius de la LPE ens diu vàries idees a tenir en compte: 

"La manca de legislació en aquesta matèria ha provocat injustícies en el camp civil, administratiu, fiscal, social i penal, que han provocat situacions de desemparament que no troben resposta suficient en l’aplicació analògica per part dels òrgans jurisdiccionals.
(...) 
La regulació dels diferents aspectes afectats pel model de parella elegit s’ha ajustat al marc de competències de les Illes Balears, raó que ha impedit el tractament de qüestions que pertanyen a l’esfera del dret penal, laboral i de seguretat social. Així mateix, s’ha considerat oportú fer-ne una regulació consonant amb la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears.
El títol I estableix l’àmbit d’aplicació de la Llei i descriu quin és el concepte, a efectes d’aquesta norma, de parella estable, tot respectant l’autonomia de la voluntat de les parts per constituir-se voluntàriament com a tal o de mantenir-se al marge del règim que s’hi preveu.
(...)  
Les disposicions addicionals preveuen equiparacions de drets i obligacions respecte dels cònjuges, sempre dins del marc de l’esfera de competències  autonòmiques, mentre que les disposicions finals (...) remeten a una futura regulació o a una adequació normativa en matèries fiscals i administratives."

Disposició addicional primera LPE
Els membres d’una parella estable que estiguin sotmesos al règim estatutari dels funcionaris de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o al règim del personal laboral al servei d’aquesta, s’han d’entendre equiparats, quant a drets i obligacions, als cònjuges, dins el marc de l’esfera de competències autonòmica.


Disposició addicional segona LPE
El drets i les obligacions establerts per als cònjuges en el marc normatiu de competències de les Illes Balears s’han d’entendre d’igual aplicació per als membres d’una parella estable.

Disposició final segona LPE

La comunitat autònoma de les Illes Balears, en el marc de les seves competències normatives, ha de regular per llei el tractament fiscal específic per als membres de les parelles estables previstes en aquesta norma i ha d’equiparar-ne el règim, en la mesura que sigui possible, al dels cònjuges. 

Temes a resoldre:

Podria aplicar-se, per analogia, l'art. 5 LPE a una parella de fet no inscrita [Article 5. Règim econòmic de la parella] en relació amb l'article 9 [Efectes de l’extinció en vida]?

I la regulació de l'art. 6 (Dret d’aliments) que remet, per poder-se entendre, al Codi civil, malgrat no ho digui (sobre qualsevol altra obligada legalment)?


I l'art. 7 que, per entendre'l, també hem de completar-lo amb allò que sobre la tutela, la curatela, la incapacitació, la declaració d’absència i la de prodigalitat digui el Codi civil, respecte del cònjuge? 

I l'art. 12.a [Efectes de l’extinció per mort o declaració de mor] i l'art. 13 [Règim successori]?


I què dir de l'art. 12.b que remet a la Llei d'arrendaments urbans [dret a subrogar-se en els termes que estableix la legislació sobre arrendaments urbans]?

La qüestió és: Quin és l'àmbit de protecció que pot rebre la parella de fet a les IB? 
  • Se li apliquen les normes de la legislació de l'Estat (és a dir, quan la CAIB no té competència) que li concedeixin drets -seguretat social, temes fiscals ... etc.? 
  • Se li apliquen les normes de Dret públic competència de la CAIB que equiparen la PE als cònjuges? És a dir, en matèria de Dret public balear, el reconeixement de drets a les "relacions anàlogues a les conjugals" es circumscriu a ser PE o inclouen les parelles de fet balears? 
  • I què passa en les relacions privades: 
    • Seria possible l'aplicació analògica de normes de la LPE (no tota en bloc) per resoldre l'estatut privat de la parella de fet balear? 
    • O es s'haurien de resoldre les seves problemàtiques segons l'aplicació de la legislació civil de l'Estat, és a dir, les solucions jurisprudencials del TS: enriquiment injust; convivent perjudicat ...? 
    • O no es podria aplicar ni una cosa ni l'altre i quedaria totalment al marge de la llei?  

diumenge, 9 de desembre de 2012

XII. DCB, CULTURA I LITERATURA : La senyora. D'Antoni Mus.


1. Matrimoni:
"A dalt del cotxe hi ha una nina que repica els cascavells ...
Pinyol madur ..." 
"La senyora", capítol 36.
  • - El tercer dels tres diumenges, el capellà des de damunt la trona "Matrimoni han tractat ...".
    • - ... t'assegures, a tu i a noltros, una vida còmoda, tranquil·la, benestant
    • - No hi haurà necessitat de fer-te una gran caixada. EL DOT.
  • - ... una dona casada sense encetar ... No tenen fills, el senyor és molt més vell que no ella. MATRIMONI CANÒNIC NO CONSUMAT.
  • - ... un contracte, ja se sap, no ferma afinitats ni sentiments, purament trava conveniències. MATRIMONI SAGRAMENT versus MATRIMONI CIVIL.
  • - Na Carme i el seu difunt marit eren cosins-germans. IMPEDIMENTS MATRIMONIALS.
  • - ... mentre don Pep Ginard, que no té res més que aquesta fill s'hi fa a la idea i hi consent ... 
  • - ... per molt que desitjàs un mascle per allò del llinatge i l'homonia ...

2. Successions:
"Això no pot acabar bé mai ..."
"La senyora", capítol 43.
  •  - ... el poc que ens resta ha d'esser pel teu germà, perquè intenti conservar-ho pels seus fills, els que han de perllongar el nostre llinatge.
  • - a cal meu germà, com a ca nostra, només compta el primer fill, l'hereu. Tot és i serà per l'hereu
  • - Volia fer-vos saber les decisions que he preses. Hi teniu dret: sou els únics parents que tenc. Mirau: ... Ho he venut tot. ... cada un de voltros, els homes, hagi triat (quadres) el que més li agradi. I per les dones estoig una joia. ... aquestes arracades que veis a part són per les criades. I voltros, començau a mirar les pintures ... Triau, podeu triar. Tu no, Josep ... el dia de demà can Desbuc i el que em resti de capital serà teu. Tot. Tot teu, Josep
    • QUIN VALOR TÉ UN TESTAMENT VERBAL, RESPECTE A EN JOSEP, O QUIN NOM TÉ AIXÒ QUÈ ESTÀ FENT?
  • - ... la senyora ja havia mig dit unes quantes vegades que volia anar a veure el notari ...
  • - Unes rendetes de no-res, herència d'una tia, i quatre doblers en el banc de la dona morta dels quals tenia els usdefruits fins que la filla fos major d'edat ....
  • - El que ella estava disposada a pagar creia que era suficient: fer hereu en Rafel de tot quant tenia. De tot. A canvi, les condicions, que els vespres continuassin essent per ella ... contractes així se'n signen bastants. Amb totes les variants que vulgui, amb plantejaments distints, amb altres tipus de conveniències i amb clàusules diferents. Vostè, Ginard, en el Registre deu haver-ne vist més d'un. 
  • - Teresa entregà la còpia del testament a en Rafel. Perquè el llegís a la família ... El testament, de totes formes, estava prou clar: feia hereu de tot a en Rafel sempre i quan complís el tracte establert que només podia trencar ella, suposant que qualque dia el volgués trencar. 
  • - El que Teresa no havia dit a Rafel era que la còpia l'haurien pogut dur gairebé immediatament de fet el primer testament. El primer, sí: la còpia que li havia entregada era del primer testament que havia fet. El segon, el de bondeveres, el signà aquell mateix dia. Per allò que el darrer testament és el que val, havia pensat que era més convenient deixar passar un dia entre l'un i l'altre, malgrat saber que era suficient mitja hora de temps entre els dos, segons l'havia assabentat el notari. Per dissimular més bé. Els vertaders hereus ho serien els parents de Ciutat. 
*****

dimarts, 4 de desembre de 2012

La violència de no respectar les llengües dels altres


Escoltau: Per la violència, contra la violència. 

La violència de podar un roser per recollir-ne bellesa i ofrenar-la carnalment, golosament; 
la violència d’exsecallar una parra al cor de l’hivern amb l’esperança d’arreplegar-ne més raïm a finals de l’estiu;
la violència d’estintolar un ametler amb un politxó per fer-lo créixer dret; 
la violència d’eixarmar les males herbes perquè no ofeguin les flors novelles; 
la violència imposada a l’espinada i als músculs lumbars per acabar una paret que faci ombra quan convengui i que empari del vent si no convé; 
la violència de fer dir als mots allò que no deien abans que et coneguessin; 
la violència d’exercitar els joves en la recerca d’allò que és bo i d’allò que potser ho serà, d’allò que és ver i d’allò que encara no sabem. 

No renunciïs mai a la violència, a aquesta violència, a la febre del creixement, a la crisi, a la millora permanent. 

Aplica-t’hi a consciència, amb tota l’energia que hi puguis posar. 

Si no ho fas, no embelliràs la terra. 

Però no posis mai la mà ni cap altra part del teu cos, ni del teu verb, ni del teu pensament damunt aquell que no t’hi ha convidat. 
La violència de posseir allò que ha estat negat a un igual teu; 
la violència de no respectar les llengües dels altres
la violència d’impedir als altres la contemplació de la terra; 
la violència de no tenir ulls per a la bellesa; 
la violència de voler matar un home perquè ell n’ha mort un altre; 
la violència de privar els altres de la teva companyia, del teu consell o de la teva ajuda; 
la violència de no saber-se posar en la pell de l’altre, en els ulls de l’altre, en el cap de l’altre, en totes les formes de l’existència de l’altre: 
aquesta violència no la vulguis. 

Allunya-te’n, amb tota l’energia que siguis capaç de posar-hi. 

Si no ho fas, no posseiràs la terra.