«... he encontrado las palabras que dan sentido, que me sirven para relacionarme de forma adecuada con las inmigrantes, reconociéndoles su más. (Al menos con las inmigrantes; con los inmigrantes, no siempre, porque con ellos está todavía pendiente la cuestión masculina, o sea, la de la violencia de los hombres).


Saber que debo gratitud a quienes trabajan para mí es un paso importante que disuelve la barrera, como lo fue en el feminismo reconocer la deuda con la madre, por lo que nos ha dado. Y este reconocimiento no es nada fácil porque precisa aceptar nuestra necesaria dependencia de los y las demás. O sea, precisa conocerme y aceptarme a mí antes que al otro.»


Clara Jourdan, "Cuando el derecho se convierte en una barrera simbólica".

dilluns, 19 de novembre de 2012

5. 2.5.3. A. La previsió de l'art. 97 Cc resol el problema de la manca de compensació per dedicació al treball domèstic?

Article 97 Cc
El cònjuge al qual la separació o el divorci produeixi un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l’altre, que impliqui un empitjorament en la seva situació anterior al matrimoni, té dret a una pensió que pot consistir en una pensió temporal o per temps indefinit, o en una prestació única, segons determini el conveni regulador o la sentència.
Si no hi ha acord dels cònjuges, el jutge, en sentència, n’ha de determinar l’import tenint en compte les circumstàncies següents:
1a. Els acords a què hagin arribat els cònjuges.
2a. L’edat i l’estat de salut.
3a. La qualificació professional i les probabilitats d’accés a una ocupació.
4a. La dedicació passada i futura a la família.
5a. La col·laboració amb el seu treball en les activitats mercantils, industrials o professionals de l’altre cònjuge.
6a. La durada del matrimoni i de la convivència conjugal.
7a. La pèrdua eventual d’un dret de pensió.
8a. El cabal i els mitjans econòmics i les necessitats de l’un i l’altre cònjuges.
9a. Qualsevol altra circumstància rellevant.
S’han de fixar les bases per actualitzar la pensió i les garanties per fer a la seva efectivitat en la resolució judicial.

És aplicable aquest article del Cc supletòriament?

La previsió de l'art. 97 Cc resol el problema de la manca de compensació per dedicació al treball domèstic per manca de norma similar a l'art. 1438 Cc? 
Creiem que no. 

Elements de diferencia entre ambdues normes: 

  • Es necessita un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l’altre, que impliqui un empitjorament en la seva situació anterior al matrimoni. 
  • No només hi ha dedicació passada a la família, sinó també futura. 
  • La dedicació a la família és només un element a tenir en compte, entre molts d'altres. 
  • En definitiva, és un dret que s'ha de valorar si es genera quan es dissol el matrimoni. 
Elements comuns entre ambdues normes: 
  • La idea de dedicació passada a la família.
  • La compensació (pròpia del sistema de separació de béns de l'art. 1438 Cc) es un dret que es genera des del passat, per la dedicació a la família. 

Hi ha dret a compensació en règim de separació de béns de la CDCIB similar a l'art. 1438 Cc?

"... els dinars sempre han estat servits a l'hora; els plats i els gots rentats; les criatures dutes a l'escola i fetes grans. No en queda res. Tot ha desaparegut. No hi ha biografia ni història que te'n parli.
(...) Sense la nostra feina, ningú no hauria navegat per cap mar, i els camps serien deserts. Hem parit, criat, rentat i ensenyat, segurament fins a l'edat de sis o set anys, els mil sis-cents vint-i-tres milions de persones que, segons les estadístiques, habiten actualment el món, i tot i que algunes de nosaltres hem comptat amb ajudantes, això vol temps".
(Virginia Woolf, Una cambra pròpia



Article 1438 Cc
Els cònjuges han de contribuir al manteniment de les càrregues del matrimoni. A falta de conveni, ho han de fer proporcionalment als seus recursos econòmics respectius. La feina per a la casa es computa com a contribució a les càrregues i dóna dret a obtenir una compensació que el jutge ha d’assenyalar, si no hi ha acord, quan s’extingeixi el règim de separació.

1. Hi ha una previsió similar a la Compilació? 

No, no existeix tal previsió. 
Al Llibre I aplicable a Mallorca i Menorca, l'art. 4 diu que "es considera com a contribució el treball per a la família" però no en deriva cap dret a una compensació. 
Al Llibre III aplicable a Eivissa i Formentera no es fa cap referència al tema. 
 
2. En cas que no hi hagi tal previsió, és aplicable aquest article del Cc supletòriament?

3. I si no el podem aplicar supletòriament, quina solució podem donar a aquest supòsit? Com trobar una solució a aquesta situació?  

5. 2.5.3. A. Dissolució del matrimoni entre vius: Conseqüències patrimonials.

El Títol IV del Llibre I del Cc en la mesura que sigui matèria inclosa dins les "relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni" de l'art. 149.1.8ª CE s'aplica a IB de manera directa, per competència estatal.
En la mesura en que no sigui contingut de "relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni" i el DCB Tengui una llacuna de llei no volguda pel legislador, s'aplica la regulació estatal de manera supletòria, mentrestant no hi hagi legislació civil balear que eviti la supletorietat.  

LLIBRE I 
De les persones
TÍTOL IV
Del matrimoni 

CAPÍTOL VI 
De la nul·litat del matrimoni

CAPÍTOL VII
De la separació

Article 81
S’ha de decretar judicialment la separació, sigui quina sigui la forma de celebració del matrimoni:
1r. Per la petició dels dos cònjuges o de l’un amb el consentiment de l’altre, una vegada transcorreguts tres mesos des de la celebració del matrimoni. S’ha d’adjuntar a la demanda una proposta del conveni regulador redactada d’acord amb l’article 90 d’aquest Codi.
2n. Per la petició només d’un dels cònjuges, una vegada transcorreguts tres mesos des de la celebració del matrimoni. No cal que transcorri aquest termini per interposar la demanda quan s’acrediti l’existència d’un risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills de tots dos o de qualsevol dels membres del matrimoni.
A la demanda s’hi ha d’adjuntar una demanda fundada de les mesures que ha de regular els efectes derivats de la separació.

CAPÍTOL VIII
De la dissolució del matrimoni

CAPÍTOL IX
Dels efectes comuns a la nul·litat, separació i divorci

Article 90
El conveni regulador a què es refereixen els articles 81 i 86 d’aquest Codi ha de contenir, almenys, els aspectes següents:
a) La cura dels fills subjectes a la pàtria potestat de tots dos, l’exercici d’aquesta i, si s’escau, el règim de comunicació i estada dels fills amb el progenitor que no hi visqui habitualment.
b) Si es considera necessari, el règim de visites i comunicació dels néts amb els avis, tenint en compte, sempre, l’interès d’aquells.
c) L’atribució de l’ús de l’habitatge i aixovar familiar.
d) La contribució a les càrregues del matrimoni i els aliments, així com les seves bases d’actualització i garanties si s’escau.
e) La liquidació, quan escaigui, del règim econòmic del matrimoni.
f) La pensió que d’acord amb l’article 97 correspon satisfer, si s’escau, a un dels cònjuges.
Els acords dels cònjuges, adoptats per regular les conseqüències de la nul·litat, separació o divorci, han de ser aprovats pel jutge, excepte si són danyosos per als fills o greument perjudicials per a un dels cònjuges. Si les parts proposen un règim de visites i comunicació dels néts amb els avis, el jutge el pot aprovar amb l’audiència prèvia dels avis en què aquests prestin el seu consentiment. La denegació dels acords s’ha de fer mitjançant una resolució motivada i en aquest cas els cònjuges han de sotmetre a la consideració del jutge una nova proposta per a la seva aprovació, si escau. Des de l’aprovació judicial, es poden fer efectius per la via de constrenyiment.
Les mesures que el jutge adopti en defecte d’acord, o les convingudes pels cònjuges, poden ser modificades judicialment o per un conveni nou quan s’alterin substancialment les circumstàncies.
El jutge pot establir les garanties reals o personals que requereixi el compliment del conveni.

Article 91
Amb les sentències de nul·litat, separació o divorci, o en execució d’aquestes, el jutge, en defecte d’acord dels cònjuges o en cas de no-aprovació d’aquest, ha de determinar d’acord amb el que estableixen els articles següents les mesures que han de substituir les ja adoptades amb anterioritat en relació amb els fills, l’habitatge familiar, les càrregues del matrimoni, la liquidació del règim econòmic i les cauteles o garanties respectives, i s’han d’establir les que siguin procedents si per a alguns d’aquests conceptes no se n’ha adoptat cap. Aquestes mesures es poden modificar quan s’alterin substancialment les circumstàncies.

Article 92
1. La separació, la nul·litat i el divorci no eximeixen els pares de les seves obligacions envers els fills.
2. El jutge, quan hagi d’adoptar qualsevol mesura sobre la custòdia, la cura i l’educació dels fills menors, ha de vetllar pel compliment del seu dret a ser oïts.
3. En la sentència s’ha d’acordar la privació de la pàtria potestat quan en el procés es reveli causa per fer-ho.
4. Els pares poden acordar en el conveni regulador o el jutge pot decidir, en benefici dels fills, que la pàtria potestat sigui exercida totalment o parcialment per un dels cònjuges.
5. S’ha d’acordar l’exercici compartit de la guarda i custòdia dels fills quan ho sol·licitin els pares en la proposta de conveni regulador o quan tots dos arribin a aquest acord en el transcurs del procediment. El jutge, en acordar la guarda conjunta i després de fonamentar la seva resolució, ha d’adoptar les cauteles escaients per al compliment eficaç del règim de guarda establert, procurant no separar els germans.
6. En tot cas, abans d’acordar el règim de guarda i custòdia, el jutge ha de demanar un informe del Ministeri Fiscal, i oir els menors que tinguin seny suficient quan es consideri necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o els membres de l’equip tècnic judicial, o del menor mateix, valorar les al·legacions de les parts manifestades en la compareixença i la prova que s’hi hagi practicat, i la relació que els pares mantinguin entre si i amb els seus fills per determinar la seva idoneïtat amb el règim de guarda.
7. No és procedent la guarda conjunta quan qualsevol dels pares estigui incurs en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l’altre cònjuge o dels fills que convisquin amb tots dos.
Tampoc és procedent quan el jutge, de les al·legacions de les parts i les proves practicades, adverteixi l’existència d’indicis fundats de violència domèstica.
8. Excepcionalment, encara que no es donin els supòsits de l’apartat cinc d’aquest article, el jutge, a instància d’una de les parts, amb informa favorable del Ministeri Fiscal, pot acordar la guarda i custòdia compartida fonamentant-la en el fet que només d’aquesta manera es protegeix adequadament l’interès superior del menor.
9. El jutge, abans d’adoptar alguna de les decisions a què es refereixen els apartats anteriors, d’ofici o a instància de part, pot sol·licitar un dictamen d’especialistes degudament qualificats, relatiu a la idoneïtat del tipus d’exercici de la pàtria potestat i del règim de custòdia dels menors.

Article 93
El jutge, en tot cas, ha de determinar la contribució de cada progenitor per satisfer els aliments i ha d’adoptar les mesures convenients per assegurar l’efectivitat i l’acomodació de les prestacions a les circumstàncies econòmiques i les necessitats dels fills en cada moment.
Si en el domicili familiar hi conviuen fills majors d’edat o emancipats que no tenen ingressos propis, el jutge, en la mateixa resolució, ha de fixar els aliments que siguin deguts d’acord amb els articles 142 i següents d’aquest Codi.

Article 94
El progenitor amb el qual no estiguin els fills menors o incapacitats té el dret de visitar-los, comunicar-se amb ells i tenir-los en la seva companyia. El jutge ha de determinar el temps, la manera i el lloc de l’exercici d’aquest dret, que pot limitar o suspendre si es donen circumstàncies greus que així ho aconsellen o s’incompleixen greument o reiteradament els deures imposats per la resolució judicial.
També pot determinar, amb l’audiència prèvia dels pares i dels avis, que hi han de prestar el seu consentiment, el dret de comunicació i visita dels néts amb els avis, d’acord amb l’article 160 d’aquest Codi, tenint present sempre l’interès del menor.

Article 95
La sentència ferma produeix, respecte dels béns del matrimoni, la dissolució del règim econòmic matrimonial.
Si la sentència de nul·litat declara la mala fe només d’un dels cònjuges, el que hagi obrat de bona fe pot optar per aplicar en la liquidació del règim econòmic matrimonial les disposicions relatives al règim de participació i el de mala fe no té dret a participar en els guanys obtinguts pel seu consort.

Article 96
En defecte d’acord dels cònjuges aprovat pel jutge, l’ús de l’habitatge familiar i dels objectes d’ús ordinari que hi hagi correspon als fills i al cònjuge en companyia del qual quedin.
Quan alguns dels fills queden en la companyia d’un i els restants en la de l’altre, el jutge ha de resoldre el que escaigui.
Si no hi ha fills, es pot acordar que l’ús d’aquests béns, pel temps que prudencialment es fixi, correspon al cònjuge no titular, sempre que, ateses les circumstàncies, ho fessin aconsellable i el seu interès fos el més necessitat de protecció.
Per disposar de l’habitatge i els béns indicats l’ús dels quals correspon al cònjuge no titular es requereix el consentiment de les dues parts o, si s’escau, autorització judicial.

Article 97
El cònjuge al qual la separació o el divorci produeixi un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l’altre, que impliqui un empitjorament en la seva situació anterior al matrimoni, té dret a una pensió que pot consistir en una pensió temporal o per temps indefinit, o en una prestació única, segons determini el conveni regulador o la sentència.
Si no hi ha acord dels cònjuges, el jutge, en sentència, n’ha de determinar l’import tenint en compte les circumstàncies següents:
1a. Els acords a què hagin arribat els cònjuges.
2a. L’edat i l’estat de salut.
3a. La qualificació professional i les probabilitats d’accés a una ocupació.
4a. La dedicació passada i futura a la família.
5a. La col·laboració amb el seu treball en les activitats mercantils, industrials o professionals de l’altre cònjuge.
6a. La durada del matrimoni i de la convivència conjugal.
7a. La pèrdua eventual d’un dret de pensió.
8a. El cabal i els mitjans econòmics i les necessitats de l’un i l’altre cònjuges.
9a. Qualsevol altra circumstància rellevant.
S’han de fixar les bases per actualitzar la pensió i les garanties per fer a la seva efectivitat en la resolució judicial.

Article 98
El cònjuge de bona fe el matrimoni del qual hagi estat declarat nul té dret a una indemnització si hi ha hagut convivència conjugal, ateses les circumstàncies previstes a l’article 97.

Article 99
En qualsevol moment es pot convenir la substitució de la pensió fixada judicialment d’acord amb l’article 97 per la constitució d’una renda vitalícia, l’usdefruit de determinats béns o el lliurament d’un capital en béns o en diners.

Article 100
Fixada la pensió i les bases de la seva actualització en la sentència de separació o de divorci, només es pot modificar per alteracions substancials en la fortuna d’un o un altre cònjuge.

Article 101
El dret a la pensió s’extingeix pel cessament de la causa que el va motivar, perquè el
creditor contrau nou matrimoni o perquè viu maritalment amb una altra persona.
El dret a la pensió no s’extingeix pel sol fet de la mort del deutor. No obstant això, els hereus d’aquest poden sol·licitar del jutge la reducció o la supressió d’aquella, si el cabal hereditari no pot satisfer les necessitats del deute o afecta els seus drets en la llegítima.

CAPÍTOL X
De les mesures provisionals per demanda de nul·litat, separació i divorci

Article 102
Admesa la demanda de nul·litat, separació o divorci, es produeixen, segons la llei, els
efectes següents:
1r. Els cònjuges poden viure separats i cessa la presumpció de convivència conjugal.
2n. Queden revocats els consentiments i poders que qualsevol dels cònjuges hagi atorgat a l’altre.
Així mateix, llevat de pacte en contra, cessa la possibilitat de vincular els béns privatius de l’altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica.
A aquests efectes, qualsevol de les parts pot instar l’anotació oportuna en el Registre Civil i, si s’escau, en els de la Propietat i Mercantil.

Article 103
Admesa la demanda, el jutge, a falta d’acord dels dos cònjuges aprovat judicialment, ha d’adoptar, amb audiència d’aquests, les mesures següents:
1a. Determinar, en interès dels fills, amb quin dels cònjuges han de quedar els subjectes a la pàtria potestat de tots dos i prendre les disposicions apropiades d’acord amb el que estableix aquest Codi i, en particular, la forma en què el cònjuge que no exerceixi la guarda i custòdia dels fills pot complir el deure de vetllar per ells i el temps, la manera i el lloc en què s’hi pot comunicar i els pot tenir en la seva companyia.
Excepcionalment, els fills poden ser encomanats als avis, parents o altres persones que ho consentin i, si no n’hi ha, a una institució idònia, i se’ls confereixen les funcions tutelars que han d’exercir sota l’autoritat del jutge.
Quan hi hagi risc de sostracció del menor per algun dels cònjuges o per terceres persones s poden adoptar les mesures necessàries i, en particular, les següents:
a) Prohibició de sortida del territori nacional, llevat d’autorització judicial prèvia.
b) Prohibició d'expedició del passaport al menor o retirada del passaport si ja s'ha expedit.
c) Submissió a autorització judicial prèvia de qualsevol canvi de domicili del menor.
2a. Determinar, tenint en compte l’interès familiar més necessitat de protecció, quin dels cònjuges ha de continuar en l’ús de l’habitatge familiar i així mateix, amb l’inventari previ, els béns i els objectes de l’aixovar que continuen en aquesta i els que s’ha d’endur l’altre cònjuge, com també les mesures cautelars convenients per conservar el dret de cadascun.
3a. Fixar la contribució de cada cònjuge a les càrregues del matrimoni, incloses, si és procedent, les litis expensas, establir les bases per a l’actualització de quantitats i disposar les garanties, dipòsits, retencions o altres mesures cautelars convenients, a fi d’assegurar l’efectivitat del que per aquests conceptes un cònjuge hagi d’abonar a l’altre.
Es considera contribució a les càrregues esmentades el treball que un dels cònjuges dedica a l’atenció dels fills comuns, subjectes a pàtria potestat.
4a. Assenyalar, ateses les circumstàncies, els béns de guanys o comuns que, amb l’inventari previ, s’han de lliurar a un o altre cònjuge, i les regles que s’han d’observar en l’administració i la disposició, així com en l’obligatòria rendició de comptes sobre els béns comuns o part d’aquests que rebin i els que adquireixin en endavant.
5a. Determinar, si s’escau, el règim d’administració i disposició dels béns privatius que per capitulacions o escriptura pública estan especialment afectes a les càrregues del matrimoni.

Article 104
El cònjuge que es proposa demandar la nul·litat, separació o divorci del seu matrimoni pot sol·licitar els efectes i les mesures a què es refereixen els dos articles anteriors. Aquests efectes i mesures només subsisteixen si, dins els trenta dies següents a comptar des que van ser inicialment adoptats, es presenta la demanda davant del jutge o tribunal competent.

Article 105
No incompleix el deure de convivència el cònjuge que surt del domicili conjugal per una causa raonable i en el termini de trenta dies presenta la demanda o sol·licitud a què es refereixen els articles anteriors.

Article 106
Els efectes i les mesures previstos en aquest capítol acaben, en tot cas, quan siguin substituïts pels de la sentència estimatòria o es posi fi al procediment d’una altra manera.
La revocació de consentiments i poders s’entén definitiva.

Normativa de la LEC sobre liquidació de règim econòmic

Article 807
Competencia
És competent per conèixer del procediment de liquidació el jutjat de primera instància que conegui o hagi conegut del procés de nul·litat, separació o divorci, o aquell davant el qual se segueixin o s’hagin seguit les actuacions sobre dissolució del règim econòmic matrimonial per alguna de les causes que preveu la legislació civil.

Article 808
Sol·licitud d’inventari
1. Admesa la demanda de nul·litat, separació o divorci, o iniciat el procés en què s’hagi demandat la dissolució del règim econòmic matrimonial, qualsevol dels cònjuges pot sol·licitar la formació d’inventari.
2. La sol·licitud a què es refereix l’apartat anterior s’ha d’acompanyar d’una proposta en què, amb la separació deguda, es facin constar les diferents partides que s’han d’incloure en l’inventari d’acord amb la legislació civil.
A la sol·licitud també s’hi han d’adjuntar els documents que justifiquin les diferents partides incloses en la proposta.

Article 809
Formació de l’inventari
1. A la vista de la sol·licitud a què es refereix l’article anterior, el secretari judicial ha d’assenyalar dia i hora perquè, en el termini màxim de deu dies, es procedeixi a la formació d’inventari, i es mani citar els cònjuges.
En el dia i l’hora assenyalats, el secretari judicial, amb els cònjuges, ha de formar l’inventari de la comunitat matrimonial, subjectant-se al que disposa la legislació civil per al règim econòmic matrimonial de què es tracti.
Quan, sense que hi hagi una causa justificada, algun dels cònjuges no comparegui el dia assenyalat, se l’ha de tenir per conforme amb la proposta d’inventari que faci el cònjuge que hagi comparegut. En aquest cas, i també quan, havent comparegut ambdós cònjuges, arribin a un acord, aquest s’ha de consignar en l’acta i l’acte s’ha de donar per conclòs.
El mateix dia o l’endemà, el tribunal ha de resoldre el que sigui procedent sobre l’administració i disposició dels béns inclosos a l’inventari.
2. Si se suscita controvèrsia sobre la inclusió o exclusió d’algun concepte en l’inventari o sobre l’import de qualsevol de les partides, el secretari judicial ha de citar els interessats a una vista, i continuar la tramitació d’acord amb el que es preveu per al judici verbal.
La sentència ha de resoldre totes les qüestions suscitades i aprovar l’inventari de la comunitat matrimonial; també ha de disposar el que sigui procedent sobre l’administració i la disposició dels béns comuns.

Article 810
Liquidació del règim econòmic matrimonial
1. Conclòs l’inventari i una vegada ferma la resolució que declari dissolt el règim econòmic matrimonial, qualsevol dels cònjuges pot sol·licitar-ne la liquidació.
2. La sol·licitud s’ha d’acompanyar d’una proposta de liquidació que inclogui el pagament de les indemnitzacions i els reintegraments deguts a cada cònjuge i la divisió del romanent en la proporció que correspongui, tenint en compte, en la formació dels lots, les preferències que estableixin les normes civils aplicables.
3. Admesa a tràmit la sol·licitud de liquidació, el secretari judicial ha d’assenyalar, dins el termini màxim de deu dies, el dia i l’hora en què els cònjuges han de comparèixer davant d’aquest per tal d’assolir un acord i, si no, designar un comptador i, si s’escau, perits, per a la pràctica de les operacions divisòries.
4. Quan, sense que hi hagi una causa justificada, algun dels cònjuges no comparegui el dia assenyalat, s’ha de considerar que està d’acord amb la proposta de liquidació que faci el cònjuge que hagi comparegut. En aquest cas, i també quan, havent comparegut ambdós cònjuges, arribin a un acord, s’ha de consignar en l’acta, l’acte s’ha de donar per conclòs i s’ha de portar a efecte el que s’hagi acordat de conformitat amb el que preveuen els dos primers apartats de l’article 788 d’aquesta Llei.
5. Si no s’arriba a un acord entre els cònjuges sobre la liquidació del seu règim economicomatrimonial, s’ha de procedir, mitjançant diligència, al nomenament d’un comptador i, si s’escau, perits, de conformitat amb el que estableix l’article 784 d’aquesta Llei, i la tramitació ha de continuar d’acord amb el que disposen els articles 785 i següents.

Sobre la normativa per procedir a la "liquidació" del règim econòmic.

Podem parlar de liquidació tractant-se d'un règim de separació de béns que no crea massa comuna? 

1) Resposta afirmativa: Aplicaríem la LEC: Regles de liquidació


Llei d’enjudiciament civil
TÍTOL II
De la divisió judicial de patrimonis
CAPÍTOL II
Del procediment per a la liquidació del règim econòmic matrimonial

Article 806
Àmbit d’aplicació
La liquidació de qualsevol règim econòmic matrimonial que, per capitulacions patrimonials o per disposició legal, determini l’existència d’una massa comuna de béns i drets subjecta a determinades càrregues i obligacions s’ha de portar a terme, si no hi ha acord entre els cònjuges, d’acord amb el que disposen aquest capítol i les normes civils que siguin aplicables.

2) Resposta negativa: Aplicaríem el Cc: acció de divisió de la cosa comuna (cotitularitat però massa comuna) amb acumulació d'accions. 

Article 400 Cc

Cap copropietari està obligat a quedar-se a la comunitat. Cada un d’ells pot demanar en qualsevol moment que es divideixi la cosa comuna.
Tanmateix, és vàlid el pacte de conservar la cosa indivisa per un temps determinat, que no passi de deu anys. Aquest termini es pot prorrogar per una nova convenció.

Possibilitat d'acumulació processal d'accions
 
Article 438 LEC
Reconvenció i acumulació objectiva i subjectiva d’accions
3. No s’admet en els judicis verbals l’acumulació objectiva d’accions, amb les excepcions següents:
4a. En els procediments de separació, divorci o nul·litat i en els que tinguin per objecte obtenir l’eficàcia civil de les resolucions o decisions eclesiàstiques, qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l’acció de divisió de la cosa comuna respecte dels béns que tinguin en comunitat ordinària indivisa. Si hi ha diversos béns en règim de comunitat ordinària indivisa i un dels cònjuges ho sol·licita, el tribunal pot considerar-los en conjunt als efectes de formar lots o adjudicar-los.

[Article 401 Cc
No obstant el que disposa l’article anterior, els copropietaris no poden exigir la divisió de la cosa comuna, quan de la divisió resulti inservible per a l’ús al qual es destina.
Si és un edifici les característiques del qual ho permeten, a sol·licitud de qualsevol dels comuners, la divisió es pot fer mitjançant l’adjudicació de pisos o locals independents, amb els seus elements comuns annexos, de la manera que preveu l’article 396.431

Article 402 Cc
La divisió de la cosa comuna la poden fer els interessats, o àrbitres o amigables componedors, nomenats a voluntat dels partícips.
En el cas que ho facin àrbitres o amigables componedors, han de formar parts proporcionals al dret de cada un, evitant tant com sigui possible els suplements en metàl·lic.

Article 403 Cc
Els creditors o cessionaris dels partícips poden concórrer a la divisió de la cosa comuna i oposar-se a la que es realitzi sense el seu concurs. Però no poden impugnar la divisió consumada, excepte en cas de frau, o en el cas d’haver-se realitzat no obstant l’oposició formalment interposada per impedir-la, i salvats sempre els drets del deutor o del cedent per sostenir-ne la validesa.

Article 404 Cc
Quan la cosa sigui essencialment indivisible, i els copropietaris no convinguin que s’adjudiqui a un d’ells i s’indemnitzin els altres, s’ha de vendre i repartir-ne el preu.

Article 405 Cc
La divisió d’una cosa comuna no ha de perjudicar un tercer, el qual conserva els drets d’hipoteca, servitud o altres drets reals que li pertanyin abans de fer la partició.
Conserven igualment la força, no obstant la divisió, els drets personals que pertanyin a un tercer contra la comunitat.

Article 406 Cc
Són aplicables a la divisió entre els partícips a la comunitat les regles relatives a la divisió de l’herència.]

Normativa sobre revocació de donacions per ingratitud.

Article 648 Cc
La donació també pot ser revocada, a instància del donant, per causa d’ingratitud en els casos següents:
1r. Si el donatari comet algun delicte contra la persona, l’honor o els béns del donant (redactat de conformitat amb l’article 5 de la Llei 11/1990, de15 d'octubre, sobre reforma del Codi civil, en  aplicació del principi de no-discriminació per raó de sexe (BOE núm. 250, de 18 d'octubre), en tant que substitueix l'expressió l'honra per l'honor).
2n. Si el donatari imputa al donant algun dels delictes que donen lloc a procediments d’ofici o acusació pública, encara que ho provi, llevat que el delicte s’hagi comès contra el mateix donatari, el seu cònjuge o els fills constituïts sota la seva autoritat (redactat de conformitat amb l’article 5 de la Llei 11/1990, de15 d'octubre, sobre reforma del Codi civil, en aplicació del principi de no-discriminació per raó de sexe (BOE núm. 250, de 18 d'octubre), en tant que substitueix l'expressió dona per cònjuge).
3r. Si li nega indegudament els aliments.
 
Article 649 Cc
Revocada la donació per causa d’ingratitud, queden subsistents, tanmateix, les alienacions i les hipoteques anteriors a l’anotació de la demanda de revocació al Registre de la Propietat.
Les posteriors són nul·les.
 
Article 651 Cc
Quan es revoqui la donació per alguna de les causes que consten a l’article 644, o per ingratitud, i quan es redueixi per inoficiosa, el donatari no ha de tornar els fruits sinó des de la interposició de la demanda.
Si la revocació es fonamenta en el fet d’haver-se deixat de complir alguna de les condicions imposades en la donació, el donatari ha de retornar, a més dels béns, els fruits que hagi percebut després de deixar de complir la condició.

Article 652 Cc
No es pot renunciar anticipadament a l’acció concedida al donant per causa d’ingratitud.
Aquesta acció prescriu en el termini d’un any a comptar des que el donant va tenir coneixement del fet i possibilitat d’exercir l’acció.

Article 1343 Cc
Aquestes donacions són revocables per les causes comunes, excepte la supervivència o supervenció de fills.
En les atorgades per tercers, es considera incompliment de càrregues, a més de qualssevol altres d’específiques a les quals es pugui haver subordinat la donació, l’anul·lació del matrimoni per qualsevol causa, la separació i el divorci si són imputables al cònjuge donatari, segons la sentència, els fets que els van causar.
En les atorgades pels contraents, es considera incompliment de càrregues, a més de les específiques, l’anul·lació del matrimoni si el donatari ha obrat de mala fe. Es considera ingratitud, a més dels supòsits legals, el fet que el donatari es constitueixi en causa de desheretament de l’article 855 o li sigui imputable, segons la sentència, la causa de separació o divorci.

IV. 2.5.2. A. Regulació per Mallorca i Menorca

CDCIB Article 3.-
1. El règim econòmic conjugal serà el convingut a capítols, formalitzats en escriptura pública, abans o durant el matrimoni, i, en defecte d’aquests, el de separació de béns.
2. En aquest règim cada cònjuge serà facultat per realitzar qualssevol ac­tes o negocis de domini, administració, gaudi i disposició dels seus béns, sense perjudici de l'establert a l’article següent.
3. Seran béns propis de cada cònjuge aquells que li pertanyin en establir el règim de separació i aquells que adquireixi per qualsevol títol mentre aquest sigui vigent.
No obstant això, tret de prova en contra, es presumirà que pertanyen al cònjuge, per meitat, els béns que integren el parament de casa, però no es con­sideraran compresos a la presumpció les joies i els objectes artístics o històrics de valor considerable. A la mort d’un dels cònjuges, aquells correspondran en propietat al sobrevivent i no es computaran en el seu haver.
4. Cada cònjuge respondrà amb els béns propis del compliment de les obli­gacions que hagués contret. No obstant això, de les causades per l’aixecament de les càrregues del matrimoni, en serà subsidiàriament responsable l’altre cònjuge.

CDCIB Article 4.-
2. Cada cònjuge podrà conferir a l’altre, expressament o tàcitament, l’administració dels seus béns, així com revocar-la, condicionar-la o restringir-la.
El cònjuge administrador tendrà les obligacions pròpies del mandatari i haurà de retornar, a la finalització del mandat, tan sols els fruits existents i aquells amb els quals s’hagués enriquit.
3. Els cònjuges podran celebrar entre si tota classe de contractes i transmetre’s béns i drets per qualsevol títol.
En cas d’impugnació judicial es presumirà, tret de prova en contra, que la transmissió és gratuïta.
Les donacions entre cònjuges seran revocables tan sols en els supòsits prevists [previstos] als apartats a) i b) de l’article 7 bis, quan el donant sigui el cònjuge agreujat, per incompliment de càrregues i per ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud, a més de les establertes en el Codi Civil, l’incompliment greu o reiterat dels deures conjugals, l’anul·lació del matrimoni si el donatari hagués obrat de mala fe, i la separació o el divorci.

1. El règim econòmic conjugal legal i supletori a Mallorca i Menorca és del de separació de béns. 

2. Aquest règim significa que cada cònjuge serà facultat per realitzar qualssevol ac­tes o negocis de domini, administració, gaudi i disposició dels seus béns. 
2.1. Actes de domini
  • Seran béns propis de cada cònjuge aquells IMMOBLES que li pertanyin en establir el règim de separació i aquells que adquireixi per qualsevol títol mentre aquest sigui vigent.
  • - Seran béns propis de cada cònjuge aquells MOBLES que li pertanyin en establir el règim de separació i aquells que adquireixi per qualsevol títol mentre aquest sigui vigent: 
    • -- MOBLES DEL PARAMENT DE LA CASA es presumirà que pertanyen a cada cònjuge, per meitat,tret de prova en contra. 
      • -- Les joies i els objectes artístics o històrics de valor considerable, malgrat estiguin dins la casa familiar, no són mobles del parament. 
2.2. Actes d'administració: 
  • Cada cònjuge administra els seus propis béns. 
  • Pot conferir a l’altre, expressament o tàcitament, l’administració dels seus béns, així com revocar-la, condicionar-la o restringir-la. 
    • El cònjuge administrador tendrà les obligacions pròpies del mandatari i haurà de retornar, a la finalització del mandat, tan sols els fruits existents i aquells amb els quals s’hagués enriquit.
2.3. Actes de disposició
  • Com qualsevol propietari. 
  • Entre cònjuges: podran celebrar tota classe de contractes i transmetre’s béns i drets per qualsevol títol.
    • Títol onerós. 
    • Títol gratuït. 
      •   Les donacions entre cònjuges seran revocables tan sols: 
        •  en els supòsits previstos als apartats a) i b) de l’article 7 bis, quan el donant sigui el cònjuge agreujat, 
          • Article 7 bis
            1. Són indignes per succeir:
            a) Els condemnats en judici penal per sentència ferma per haver atemptat contra la vida o per lesions greus contra el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents.
            b) Els condemnats en judici penal per sentència ferma per delictes contra la llibertat, la integritat moral i la llibertat sexual, si l’ofès és el causant, el seu cònjuge, la seva parella estable o de fet o algun dels seus descendents o ascendents.

        • per incompliment de càrregues 
        • i per ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud: 
          • a més de les establertes en el Codi Civil (supletorietat?)
          • l’incompliment greu o reiterat dels deures conjugals
          • l’anul·lació del matrimoni si el donatari hagués obrat de mala fe
          • i la separació o el divorci. 
    • Dubte sobre el tipus de títol: En cas d’impugnació judicial es presumirà, tret de prova en contra, que la transmissió és gratuïta.
2.4. Responsabilitat patrimonial: Cada cònjuge respondrà amb els béns propis del compliment de les obli­gacions que hagués contret i es distingeix: 
  • - Obligacions contretes al marge de l’aixecament de les càrregues del matrimoni: Responsabilitat patrimonial segons les regles generals del Cc. 
    • Article 1911 Cc
      Del compliment de les obligacions, en respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs
      .
  • - Obligacions contretes per l’aixecament de les càrregues del matrimoni: 
    • ,Responsabilitat patrimonial segons les regles generals del Cc. 
    • I, en defecte, responsabilitat subsidiària de l’altre cònjuge (no part del contracte). 
      •  Article 1137 Cc
        La concurrència de dos o més creditors o de dos o més deutors en una sola obligació no implica que cada un d’aquells tingui dret a demanar, ni cada un d’aquests hagi de prestar íntegrament les coses objecte de l’obligació. Això només es produeix quan l’obligació ho determini expressament, i es constitueixi amb el caràcter de solidària.
      • Article 1138 Cc
        Si del text de les obligacions a què es refereix l’article anterior no resulta una altra cosa, el crèdit o el deute es presumeixen dividits en tantes parts iguals com creditors o deutors hi hagi, i es consideren crèdits o deutes diferents els uns dels altres
        .