«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


«... la diferencia femenina está siempre fuera de la codificación cultural existente, siempre se escapará de las definiciones; de hecho, la idea del escape, el huir constante, es uno de sus lemas. Es decir, que busca siempre abrirnos, a quienes la leemos, a ir más allá, a dejarnos llevar, a explorar ...»

Caroline Wilson, "La diferencia femenina en la escritura".


«... la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.»

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

III. 2.1. Aplicació directa del Dret civil espanyol.

Article 149 CE
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
(...)
8a. Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les comunitats autònomes allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del Dret, d’acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial.



LLEI ORGÀNICA 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.
Article 30
Competències exclusives

La Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents, sens perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució:
(...)
27. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi de les Illes Balears, inclosa la determinació del seu sistema de fonts, llevat de les regles relatives a l’aplicació i l’eficàcia de les normes jurídiques, les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, l’ordenació dels registres i dels instruments públics, les bases de les obligacions contractuals, les normes per resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del dret de competència estatal.

Article 87
Dret propi

1. En matèries de competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, el dret propi de les Illes Balears és aplicable al seu territori preferentment a qualsevol altre, segons els termes prevists en aquest Estatut.
2. En la determinació de les fonts del dret civil de les Illes Balears es respectaran les normes que s’hi estableixin.
3. En tot allò que no sigui regulat pel dret propi de les Illes Balears serà d’aplicació supletòria el dret de l’Estat.
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS
Article 1.- El Dret civil de les Illes Balears regirà amb preferència al Codi Civil i d’altres lleis estatals, d’acord amb l'establert a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia, sense perjudici de les normes de caràcter civil que, segons la ma­teixa Constitució, hi siguin d’aplicació directa i general. 
(...) 
Per manca de llei i costums del Dret balear, s’aplicarà supletòriament el Codi Civil i d’altres lleis civils estatals, sempre que les normes d’aquestes no s’oposin als principis del seu ordenament jurídic.

III. 2.2. Aplicació supletòria Dret civil espanyol

La supletorietat del Dret civil estatal ha de respectar la competència en Dret civil balear i el seu sistema de fonts. L'aplicació del Dret civil estatal arribarà fins allà on la matèria sigui, involuntàriament, no desenvolupada pel Dret civil balear (pel legislador balear)
Avui en dia, la preferència del Dret civil balear i supletorietat del dret civil estatal l'hem d'entendre en termes de competència, perquè l'enfocament de la "preferència" és preconstitucional. 

 
Article 149 CE
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
(...)
8a. Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les comunitats autònomes allà on n’hi hagi.

(...)
3. En qualsevol cas, el dret estatal serà supletori del dret de les comunitats autònomes.

LLEI ORGÀNICA 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Article 30
Competències exclusives

La Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents, sens perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució:
(...)

27. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi de les Illes Balears, inclosa la determinació del seu sistema de fonts (...).


Article 87
Dret propi

1. En matèries de competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, el dret propi de les Illes Balears és aplicable al seu territori preferentment a qualsevol altre, segons els termes prevists en aquest Estatut.
(...)
3. En tot allò que no sigui regulat pel dret propi de les Illes Balears serà d’aplicació supletòria el dret de l’Estat.


CDCIB Article 1.- El Dret civil de les Illes Balears regirà amb preferència al Codi Civil i d’altres lleis estatals, d’acord amb l'establert a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia, sense perjudici de les normes de caràcter civil que, segons la ma­teixa Constitució, hi siguin d’aplicació directa i general.
(...)
Per manca de llei i costums del Dret balear, s’aplicarà supletòriament el Codi Civil i d’altres lleis civils estatals, sempre que les normes d’aquestes no s’oposin als principis del seu ordenament jurídic.

III. 2. Aplicació del Dret civil balear.

Podem entrar en el tema de l'aplicació del Dret civil balear des de diferents òptiques i enfocaments que no són compatibles:

1. Territori (només quan el veïnatge no sigui el criteri determinant). 
2. Veïnatge civil (hi hagi o no l'element territori quan el criteri sigui el de la llei personal). 
3. Problemes de concurrència en l'aplicació entre el Dret civil balear i el Dret civil espanyol ja que aquest està vigent a tota Espanya i pot ser aplicable al territori de les Illes Balears. 
 3.1. Compètencia del Dret civil balear -desenvolupar- (+ clàusula de supletorietat de l'Estat) versus Competència de l'Estat espanyol en legislació civil = visió constitucional.
  3.2. Preferència (especialitat) - supletoritat (generalitat o dret comú) = visió històrica de les relacions entre drets civils.  



(1) LLEI ORGÀNICA 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. BOIB Núm. 32 EXT. 01-03-2007

Article 10
Les disposicions dels poders públics de les Illes Balears

Les normes, les disposicions i el dret civil de la comunitat autònoma tenen eficàcia territorial, sense perjudici de les normes per resoldre els conflictes de lleis i de les excepcions que puguin establir-se en cada matèria.

Article 87
Dret propi

1. En matèries de competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, el dret propi de les Illes Balears és aplicable al seu territori preferentment a qualsevol altre, segons els termes prevists en aquest Estatut.
(...)
3. En tot allò que no sigui regulat pel dret propi de les Illes Balears serà d’aplicació supletòria el dret de l’Estat.
Article 93
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears és l’òrgan jurisdiccional en el qual culmina l’organització judicial de les Illes Balears dins el seu àmbit territorial corresponent i davant el qual s’exhauriran les instàncies processals successives, en els termes i en les condicions que resultin de la Llei orgànica del poder judicial i d’altres disposicions complementàries, sense perjudici de les competències del Tribunal Suprem.

Article 94
Competències

1. La competència dels òrgans jurisdiccionals de les Illes s’estén, en qualsevol cas:
a) En l’ordre civil, a totes les instàncies i a tots els graus, els recursos de cassació i revisió inclosos, en matèria de dret civil de les Illes Balears.


(2) COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

TÍTOL PRELIMINAR.- De l’aplicació del Dret Civil de Balears

Article 1.- El Dret civil de les Illes Balears regirà amb preferència al Codi Civil i d’altres lleis estatals, d’acord amb l'establert a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia, sense perjudici de les normes de caràcter civil que, segons la ma­teixa Constitució, hi siguin d’aplicació directa i general.
(...)
Per manca de llei i costums del Dret balear, s’aplicarà supletòriament el Codi Civil i d’altres lleis civils estatals, sempre que les normes d’aquestes no s’oposin als principis del seu ordenament jurídic.

Article 2.- Les normes del dret civil de Balears tindran eficàcia en el territori de la Comunitat Autònoma. Se n’exceptuen els casos en els quals, d’acord amb el dret interregional o internacional privat, hi són d’aplicació altres normes.
El veïnatge i els conflictes interinsulars de normes seran regulats pel Codi Civil i les altres disposicions d’aplicació general.   


(3) CODI CIVIL ESPANYOL

 Article 13 Cc
1. Les disposicions d’aquest títol preliminar, en tant que determinen els efectes de les lleis i les regles generals per aplicar-les, així com les del títol IV del llibre I, llevat de les normes d’aquest últim relatives al règim econòmic matrimonial, tenen aplicació general i directa a tot Espanya.
2. Pel que fa a la resta, i respectant plenament els drets especials o forals de les províncies o els territoris en què estan vigents, regeix el Codi civil com a dret supletori, en defecte del que ho sigui en cada una d’aquelles, segons les seves normes especials.
 


Article 14 Cc
1. La subjecció al dret civil comú o a l’especial o foral es determina pel veïnatge civil. 

Article 16 Cc
1. Els conflictes de lleis que puguin sorgir per la coexistència de diverses legislacions civils en el territori nacional es resolen segons les normes que conté el capítol IV amb les particularitats següents:

1a. És llei personal la determinada pel veïnatge civil.

2. 4. La condició civil de balear.

Condició política (espanyols amb veïnatge civil balear o no), veïnatge administratiu (espanyols o estrangers residents) i veïnatge civil (espanyols amb l'estat civil de balears -mallorquins, menorquins i eivissencs - formenterencs) són tres nocions diferents.


1) LLEI ORGÀNICA 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. BOIB Núm. 32 EXT. 01-03-2007 
Article 9
La condició política dels illencs

1. Als efectes d’aquest Estatut, tenen la condició política de ciutadans de la comunitat autònoma els espanyols que, d’acord amb les lleis generals de l’Estat, tenguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de les Illes Balears.
2. Gaudeixen dels drets polítics definits en aquest Estatut els ciutadans espanyols residents a l’estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu a les Illes Balears i acreditin aquesta condició en el consolat d’Espanya corresponent. Gaudeixen també d’aquests drets els seus descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten, en la forma que determini la llei de l’Estat.
3. Els estrangers que, tenint veïnatge a qualsevol dels municipis de les Illes Balears, adquireixin la nacionalitat espanyola queden subjectes al dret civil de les Illes Balears llevat del cas que hi manifestin voluntat en sentit contrari. 

Article 10
Les disposicions dels poders públics de les Illes Balears

Les normes, les disposicions i el dret civil de la comunitat autònoma tenen eficàcia territorial, sense perjudici de les normes per resoldre els conflictes de lleis i de les excepcions que puguin establir-se en cada matèria. 



2) DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual saprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les lles Balears.  
Article 2.- Les normes del dret civil de Balears tindran eficàcia en el territori de la Comunitat Autònoma. Se nexceptuen els casos en els quals, dacord amb el dret interregional o internacional privat, hi són daplicació altres normes.
El veïnatge i els conflictes interinsulars de normes seran regulats pel Codi Civil i les altres disposicions daplicació general.
 Article 14 Cc 
1. La subjecció al dret civil comú o a l’especial o foral es determina pel veïnatge civil.
Article 15 Cc
4. La dependència personal respecte a una comarca o localitat amb especialitat civil pròpia o diferent, dins de la legislació especial o foral del territori corresponent, es regeix per les disposicions daquest article i les de lanterior. 


* Adquisió del veïnatge civil: 
  • Per ius sanguinis
  • 2.Per ius soli
  • 3.Per aplicació de la regla favorable al veïnatge comú.
  • 4.Per atribució dels pares
  • 5.Per residència 
6.
Article 14 Cc
2. Tenen veïnatge civil en el territori de dret comú, o en un dels de dret especial o foral, els nascuts de pares que tinguin aquest veïnatge.
Per ladopció, ladoptat no emancipat adquireix el veïnatge civil dels adoptants.
3. Si en néixer el fill, o en ser adoptat, els pares tenen veïnatge civil diferent, el fill té el que correspongui a aquell dels dos respecte al qual la filiació hagi estat determinada abans; si no, té el del lloc de naixement i, en darrer terme, el veïnatge de dret comú.
Tanmateix, els pares, o el que dells exerceixi o li hagi estat atribuïda la pàtria potestat, poden atribuir al fill el veïnatge civil de qualsevol dells mentre no transcorrin els sis mesos següents al naixement o ladopció.
La privació o la suspensió en lexercici de la pàtria potestat, o el canvi de veïnatge dels pares, no afecten el veïnatge civil dels fills.
En tot cas, el fill, des que compleixi catorze anys i fins que no transcorri un any després de la seva emancipació, pot optar o bé pel veïnatge civil del lloc de naixement, o bé per lúltim veïnatge de qualsevol dels seus pares. Si no està emancipat, ha de ser assistit en ladopció pel representant legal.
5. El veïnatge civil sadquireix:
1r. Per la residència continuada durant dos anys, sempre que linteressat manifesti que és aquesta la seva voluntat.
2n. Per la residència continuada de deu anys, sense declaració en contra durant aquest termini.
Totes dues declaracions shan de fer constar en el Registre Civil i no requereixen ser reiterades. 

* Situació de lestranger nacionalitzat:
Article 15 Cc
1. Lestranger que adquireixi la nacionalitat espanyola ha doptar, en inscriure ladquisició de la nacionalitat, per qualsevol dels veïnatges següents:
a) El corresponent al lloc de residència.
b) El del lloc de naixement.
c) Lúltim veïnatge de qualsevol dels progenitors o adoptants.
d) El del cònjuge.
Aquesta declaració dopció shan de formular, atenent la capacitat de linteressat per adquirir la nacionalitat, el mateix optant, per si mateix o assistit del seu representant legal, o aquest últim. Quan ladquisició de la nacionalitat es faci per declaració o a petició del representant legal, lautorització necessària ha de determinar el veïnatge civil pel qual sopta. 

* Solució en cas de dubte sobre quin veïnatge civil es té:
Article 14 Cc
6. En cas de dubte preval el veïnatge civil que correspongui al lloc de naixement.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

IX. 3. Tribunal Superior Justícia Illes Balears

  1. TSJIB 08-03-1990 COMPRAVENTA: litis consorcio pasivo necesario: existencia: compraventa: nulidad de la escritura: necesidad de demandar a los vendedores: apreciación de oficio; acción de nulidad: necesidad de ostentar un interés legítimo. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 1/1990 de 8 marzo. RJ 1993\427
  2. TSJIB 28-09-1990 BALEARES: DONACION: irrevocabilidad: alcance del art. 8º de la Compilación de Derecho Civil; cargas: inexistencia: la reserva para el donante del usufructo vitalicio sobre los bienes donados no genera cargas propiamente dichas para el donatario; ABUSO DE DERECHO: sólo es susceptible de fundar acción autónoma cuando no existan otras normas que amparen específicamente la pretensión del perjudicado de combatir el daño. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 2/1990 de 28 septiembre. RJ 1993\428
  3. TSJIB 28-02-1991 BALEARES: SUCESION HEREDITARIA: «Cuarta trebeliánica»: ejercicio del derecho por los herederos del fiduciario: derecho a retener los bienes fideicomitidos. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 1/1991 de 28 febrero. RJ 1993\429
  4. TSJIB 28-06-1992 BALEARES: LEGISLACION APLICABLE: queda excluida la efectividad de las normas del CC cuando se refieren a materias que cuentan con regulación específica en la Compilación o que, aun sin precepto expreso en contra, resultan inconciliables por su índole con los principios y concepciones jurídicos peculiares del Derecho de las Islas Baleares. SUCESION HEREDITARIA: DERECHO DE REVERSION LEGAL A FAVOR DE LOS PADRES: aplicación del art. 812 del CC en la Isla de Mallorca: tanto bajo el imperio de la Compilación de 1961 como bajo la reforma operada por la Ley 8/1990, de 28 junio; «DEFINICION»: naturaleza jurídica: finalidad; negocio jurídico de carácter oneroso; la compatibilidad entre la «definición» y el derecho de retorno establecido en el art. 812 del CC no lleva aparejada la pérdida de entidad de la institución; renuncia del donatario a no reclamar derechos en la futura sucesión de uno de sus progenitores en consideración a una atribución lucrativa que provenía del patrimonio del otro progenitor: validez. VOTO PARTICULAR: en el instituto de la «definición» no es aplicable «ope legis» la reversión que regula el art. 812 del CC. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 1/1992 de 28 mayo. RJ 1993\430
  5. TSJIB 21-06-1993 BALEARES: SUSTITUCION FIDEICOMISARIA: dispuesta para después de la muerte del fiduciario: la sustitución ha de entenderse ordenada bajo condición de sobrevivencia del fideicomisario: inaplicación del art. 784 del CC; bienes sometidos a fideicomisos condicionales: posibilidad de enajenarlos, dejando a salvo los derechos de los fideicomisarios. LITIS CONSORCIO PASIVO NECESARIO: inexistencia: donación: acción de nulidad: innecesario llamar al proceso al hermano de los actores y demandadas beneficiarias: inexistencia de perjuicio para el mismo por causa de la donación. PRESCRIPCION DE ACCIONES: cómputo del plazo: donación: acción de nulidad: cuatro años a partir de la fecha del fallecimiento del donante: sólo a partir de dicha fecha podía saberse si se había cumplido o no la condición impuesta.
    CAPACIDAD DE LAS PERSONAS: declaración de incapacidad: efectos: desde que se dicta la declaración: no cabe retrotraerlos al comienzo de la enfermedad ni a la fecha de presentación de la demanda. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 1/1993 de 21 mayo. RJ 1993\6828
  6. TSJIB 04-07-1994 COMPETENCIA OBJETIVA: RECURSO DE REVISION: arts. 54.2 de la Ley de Demarcación y Planta y 1801 de la LECiv: ninguno de ellos puede alterar los requisitos exigidos por la LOPJ para hacer depender la competencia de las Salas de lo Civil y Penal de los Tribunales Superiores de Justicia para conocer el expresado recurso en materia civil; de Tribunal Superior de Justicia de Baleares: inexistencia: materias regidas por el CC no reguladas por el Derecho Civil propio de la Comunidad Autónoma Balear: competencia del Tribunal Supremo. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), auto de 4 julio 1994. RJ 1994\10572
  7. TSJIB 07-03-1997 BALEARES: «ESTATGE»: doctrina general: naturaleza jurídica: carácter esencialmente parcial de la ocupación que el derecho confiere a su titular. SUCESION HEREDITARIA: INTERPRETACION DEL TESTAMENTO: prevalencia de la literal al no aparecer claramente que fue otra la voluntad del testador: utilización de medios de prueba extrínsecos: necesaria expresión, aun incompleta, del sentido averiguado en el documento testamentario; impugnación en casación de la labor exegética: cuestión jurídica: por el cauce del núm. 4 del art. 1692 de la LECiv.
    ACTOS PROPIOS: doctrina general: concepto y requisitos: inexistencia: insuficiencia de determinados actos posteriores de los herederos para definir el contenido del derecho legado en testamento. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 1/1997 de 7 marzo. RJ 1997\4465
  8. TSJIB 28-10-1997 BALEARES: DISPOSICIONES APLICABLES EN LA ISLA DE MALLORCA: régimen económico conyugal: presunción de copropiedad de los bienes que no resultan privativos de los cónyuges: alcance e interpretación del párr. 3º del art. 3.2 de la Compilación del Derecho Civil Especial de Baleares de 1961. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 2/1997 de 28 octubre. RJ 1998\1158
  9. TSJIB 3-09-1998. BALEARES: Aplicación del Derecho Civil de Baleares: constituye el derecho común de vigencia prioritaria en su ámbito territorial; derecho supletorio: costumbre y principios informadores del Derecho Balear: constituyen el derecho supletorio aplicable en primer lugar; Disposiciones aplicables en la isla de Mallorca: Régimen económico conyugal: la Compilación contiene una regulación completa, coherente y armónica de los efectos patrimoniales de los matrimonios sujetos al Derecho Civil de Mallorca que se asienta, en defecto de pacto de los cónyuges, en el sistema de absoluta separación de bienes; régimen de separación de bienes: no es aplicable como norma supletoria el art. 1320 del CC: la falta de exigencia del consentimiento del cónyuge no titular para realizar actos dispositivos sobre la vivienda familiar no contradice ningún principio constitucional; hipoteca constituida por el cónyuge titular sobre la vivienda familiar sin el consentimiento del cónyuge no titular: validez: inaplicable la exigencia de consentimiento del cónyuge no titular que establece el art. 1320 del Código Civil. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 1/1998 de 3 septiembre. RJ 1998\8505
  10. TSJIB 08-09-1998 RECURSO DE REVISION: competencia: del TSJ de Baleares: inexistencia: recurso contra sentencia dictada en proceso donde no se ha debatido materia alguna propia del Derecho Civil de Baleares. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), auto de 8 septiembre 1998. RJ 1998\8506
  11. TSJIB 08-02-2000 EJECUCION DE SENTENCIA: facultad de los tribunales para interpretar el fallo cuando aprecia oscuridad o deficiencias de expresión.
    BALEARES: Disposiciones aplicables en la isla de Mallorca: sustitución fideicomisaria: cuarta trebeliánica: determinación de su importe.
    RECURSO DE CASACION: Contra autos dictados en ejecución de sentencia: alcance y límites del recurso: puntos o extremos controvertidos en la sentencia: concepto; desestimación y estimación. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 1/2000 de 8 febrero. RJ 2000\1353
  12. TSJIB 23-06-2000 SENTENCIA: Incongruencia: inexistencia: sentencia absolutoria. ACTOS PROPIOS: requisitos: exige que se trate de actos jurídicamente eficaces. MATRIMONIO: Convenio regulador de la separación: efectos entre los cónyuges: aunque falte la aprobación judicial. RENUNCIA DE DERECHOS: para ser efectiva y poder vincular requiere ser clara, terminante y concluyente; validez de la pactada en convenio regulador no aprobado judicialmente. RECURSO DE CASACION: desestimación. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 2/2000 de 23 junio. RJ 2000\8026
  13. TSJIB 03-11-2000 BALEARES: RECURSO DE CASACION: COMPETENCIA DEL TSJ: cuando se funde, bien exclusivamente en infracción de normas del Derecho Civil, foral o especial propio de la Comunidad, o bien conjuntamente en infracción de norma de Derecho Civil común y de Derecho Civil foral o especial de la Comunidad. CONTRATOS ONEROSOS: pertenecen a esta categoría los aleatorios y los conmutativos. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 3/2000 de 3 noviembre. RJ 2001\1079
  14. TSJIB 11-10-2001 BALEARES: derechos de alodio y laudemio: prescripción: cómputo del plazo. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 2/2001 de 11 octubre. RJ 2002\2823
  15. TSJIB 20-12-2001 BALEARES: SUCESION HEREDITARIA: definición por nietos legitimarios en relación a la herencia de sus abuelos. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), sentencia núm. 3/2001 de 20 diciembre. RJ 2002\2387
  16. TSJIB 29-01-2002 Proceso Civil. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal) Conflicto de competencia de un recurso de infracción procesal. Auto núm. 1/2002 de 29 enero. JUR 2002\142903
  17. TSJIB 28-06-2002 INCOMPETENCIA FUNCIONAL DE TSJ: recurso de revisión que, haciendo referencia a juicio de desahucio por falta de pago, denuncia posible error en el tema de la consignación de rentas: materia ajena al Derecho Civil Foral o Especial de la Comunidad Autónoma de Baleares: inadmisión del recurso. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal), auto de 28 junio 2002. RJ 2002\7694
  18. TSJIB 14-01-2005 BALEARES. RECURSO DE CASACION: CONCURRENCIA DE INTERES CASACIONAL: apertura del grado de casación en cualquier caso, tanto si se trata de proceso sustanciado por razón de la materia como por razón la cuantía: el TSJ de Baleares no se siente vinculado por la doctrina emanada del TS a este respecto; ART. 64 COMPILACION BALEAR: control casacional sobre el empleo de los usos y costumbres por los órganos de instancia. SOCIEDAD RURAL MENORQUINA: REGULACION: fuentes normativas básicas; LIQUIDACION: cuota lechera: la ausencia de pacto sobre la misma hace que no entre en la liquidación: práctica -usos- que constituye conducta general y uniforme. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª), sentencia núm. 1/2005 de 14 enero. RJ 2005\214
  19. TSJIB 26-01-2005 BALEARES: RESCISION POR LESION «ULTRADIMIDIUM»: evolución histórica; institución actualmente inaplicable en el Derecho Civil balear: inexistencia de testimonios de los que pueda deducirse su pervivencia después de la entrada en vigor del CC, ni de que hubiese formado parte de las instituciones propias con interés en conservar. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª), sentencia núm. 2/2005 de 26 enero. RJ 2005\1029
  20. TSJIB 16-06-2005 CONTRATO DE VITALICIO: EXISTENCIA: concurrencia de aleatoriedad constituida por la longevidad del cedente: elementos indeterminables «a priori»; causa: concurrencia: procedencia: onerosidad: prestaciones que exigen presencia y servicio personales. CONTRATOS: SIMULACION RELATIVA: improcedencia: falta de acreditación de que el contrato de vitalicio encubriera una donación simulada. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª), sentencia núm. 3/2005 de 16 junio. RJ 2005\4953
  21. TSJIB 24-11-2005 BALEARES: DISPOSICIONES APLICABLES A LA ISLA DE MALLORCA: sucesión testada: legados con carga modal: sujeción a las prescripciones del Código Civil al no prever nada la Compilación respecto del modo ordenado en los legados; legado con carga modal consistente en «mantener la liturgia tridentina»: la testadora no lo habría instituido de creer que su propósito era irrealizable: el rito tridentino, aunque restringido y sometido a autorización, resulta posible dentro de la fe de la Religión Católica que la testadora profesaba: voluntad de la disponente no satisfecha por inacción de los demandados: derecho al siguiente llamado para reclamar para sí el disfrute de la cosa legada bajo los condicionantes que quiso la testadora. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª), sentencia núm. 4/2005 de 24 noviembre. RJ 2006\208
  22. TSJIB 28-02-2006 BALEARES: SUCESIONES: derecho sucesorio pitiús: vigencia de los heredamientos a favor de los hijos, tanto en la variedad de heredamiento puro como en las de heredamientos preventivos o prelativos; heredamiento preventivo: concepto; «espolits»: interpretación: heredamiento prelativo: posible concurrencia de pactos relativos a los dos tipos de heredamiento -el prelativo y preventivo- para el caso de que no se haya hecho en vida la designación de heredero dentro del grupo pertinente según las reglas de la prelación. SENTENCIA: INCONGRUENCIA: improcedencia: sentencia absolutoria: supone la total desestimación de las pretensiones deducidas en la demanda, con la correspondiente resolución de cuantas cuestiones fueron objeto de controversia. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª), sentencia núm. 2/2006 de 28 febrero. RJ 2006\3995
  23. TSJIB 21-06-2008 Proceso Civil. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª). Discrepancia en la cuantía de la demanda. Auto núm. 1/2008 de 21 mayo. JUR 2008\204727
  24. TSJIB 30-01-2009 SENTENCIA: INCONGRUENCIA: estimación: incongruencia «extra petitum»: por conceder lo no pedido: sentencia que se aparta del planteamiento de la controversia e incurre en desvío que incide de forma directa en sus decisiones, las cuales, al basarse en elementos sorpresivos, causan indefensión a los demandantes. BALEARES: DISPOSICIONES APLICABLES EN LA ISLA DE MALLORCA: sucesiones: legítima: reclamación: estimación: del resto que quedó por percibir para la íntegra satisfacción de las legítimas respectivas: ausencia de prescripción: posibilidad que sólo existió desde que, con la cuantificación del relictum, los actores supieron el monto de su crédito legitimario pendiente de cobrar: donaciones: reducción: desestimación: por inoficiosas: caducidad: plazo para su ejercicio: cinco años: a contar desde la fecha de muerte del causante. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª), sentencia núm. 1/2009 de 30 enero. RJ 2009\3313
  25. TSJIB 27-07-2009 BALEARES: SUCESIONES: condición de legitimario del cónyuge viudo: improcedencia: separación de hecho: residencia en domicilios distintos con vidas independientes en el plano personal como en el patrimonial, sin restablecer jamás la vida en común: no se puede dar valor de convivencia a los cuidados que la demandada dispensó al marido enfermo en la última etapa de la vida de éste. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª), sentencia núm. 2/2009 de 27 julio. RJ 2009\4303
  26. TSJIB 1-02-2010 BALEARES: MALLORCA: usufructo universal: nulidad: procedencia: dispuesto por el heredero fiduciario en beneficio de su cónyuge: extralimitación del heredero fiduciario respecto de los bienes sujetos a sustitución fideicomisaria de residuo: interpretación restrictiva de las facultades dispositivas del fiduciario: no autorizado para disponer mortis causa de los bienes a favor de persona distinta de sus sobrinos carnales: exclusión de personas en las que no concurra tal vínculo; legado de usufructo universal: en favor del cónyuge viudo: facultad del usufructuario para tomar por sí la posesión de los bienes hereditarios. SOCIEDADES ANONIMAS: JUNTA GENERAL: impugnación: legitimación activa: carece de ella el heredero voluntario para impugnar los actos de su causante; FUNDACION: constitución: nulidad: improcedencia: fundación por sólo dos socios reales al ser el tercero fiduciario de uno de ellos y no realizar aportación: obligación del sucesor voluntario de asumir la voluntad de sus causantes: vicio subsanado tras la LSA/1989.
  27. TSJ Islas Baleares (Sala de lo Civil y Penal, Sección 1ª), sentencia núm. 1/2010 de 1 febrero. RJ 2010\1487
  28. TSJIB 24-03-2010. BALEARES: DISPOSICIONES APLICABLES EN LA ISLA DE MALLORCA: régimen económico conyugal: régimen de separación de bienes: derecho a compensación económica: procedencia:aplicación analógica al matrimonio del art. 9 de la Ley de Parejas Estables: desigualdad patrimonial:incremento del patrimonio del marido, dedicándose la mujer de forma principal a la realización de trabajo para la familia.
  29. TSJIB 30-09-2010

III. 1.2.2. A. Element interpretatiu mitjançant la tradició jurídica.


La Compilación implica, por definición, la caducidad de los derechos supletorios regionales, que pasan a fundirse con las fuentes de derecho principal; con el mismo rango que éstas, en un cuerpo escrito de aplicación directa y primaria, que ha de contener, taxativa y exhaustivamente, todo lo que sea el derecho peculiar de cada región, pues; las materias que carezcan en él de precepto aplicable, entrarán en la órbita del Código Civil vigente como derecho de primer grado.
(...)
Extinguida, corno se proclama en el artículo segundo y en las disposiciones finales, la posibilidad de invocar, directamente los textos romanos, surgió inmediata la preocupación de atraer a la Compilación todo lo que el Derecho romano contiene de sustantivamente vigente en Mallorca.
(...)
Esta concentración operada, sobre todo en el campo del derecho positivo sucesorio y económico-conyugal mallorquín, en el texto de la Compilación, no significa la postergación absoluta de las fuentes históricas, a las cuales deberá remontarse el juzgador para la interpretación del Derecho Civil Especial de Baleares.

TÍTULO PRELIMINAR
Compilación del Derecho Civil Especial de Baleares

Art. 2.º
De conformidad con lo establecido en el Código Civil, las disposiciones de esta Compilación regirán con preferencia a dicho Cuerpo legal.
Para interpretar los preceptos de esta Compilación se tomará en consideración la tradición jurídica balear encarnada en las antiguas Leyes, costumbres y doctrina de que aquéllos se derivan.


DISPOSICIONES FINALES
Primera.
Las normas del Derecho civil especial balear escrito o consuetudinario, principal o supletorio, vigentes a la promulgación de esta Compilación, quedan sustituidas por las contenidas en ella.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

III. 1.2.2. El costum

Observam un doble tractament del costum: 

A. Segona font del dret
- De creació posterior a 1961: nous costums. 
- Costums amb valor normatiu especial (costums incorporats com a tals a la Compilació = és produeix remissió legal)
- Anteriors a 1961 (antics costums encara vigents): Font independent, secundària (prova de la vigència) i praeter o extra legem (subsidiària a la llei). 

B. Element interpretatiu (i d'integració?) mitjançant la tradició jurídica.  

Llei 8/1990, de dia 28 de juny, sobre la Compilació del dret civil de Balear. 

LLEI SOBRE LA COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 
EXPOSICIÓ DE MOTIUS 

(...) S’amplia el contingut del paràgraf 2 de l’actual article 2, en el sentit que el nostre Dret no tan sols s’ha d’interpretar, sinó que s’ha d’integrar prenent en consideració els principis que l’informen, així com les lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina que encarnen la tradició jurídica de cadascuna de les Illes. (...)
Quant a aquest apartat 3, s’ha d’afegir que recull a l’articulat alguns costums i que els converteix, per tant, en preceptes escrits, però que, indubtablement, hi ha fora de la normativa molts costums a Balears que, per la naturalesa que tenen i per la constant i no interrompuda aplicació, subsisteixen amb validesa i eficàcia plenes a la consciència jurídica del poble i a la realitat social quotidiana. Són, en conseqüència, plenament vigents i no es poden considerar derogats per la Disposició Final Primera d’aquesta Llei, perquè són part de la tradició jurídica de les Illes i n’integren l’ordenament jurídic, sempre que no s’oposin als principis generals d’aquest, d’acord amb aquest article 1 que així es justifica. Entre aquests costums s’han de destacar els referents a servituds -especialment la de mitgera-, arrendaments rústics i amitges, molts dels quals s’apliquen contínuament pels Tribunals de les Illes. (...)
A la Disposició Final Primera (...) la "substitució" de les antigues normes escrites o consuetudinàries vigents a la promulgació de la Compilació del 1961 i de les reformes que ara es proposen, no comporta, de cap manera, la "derogació" de costums integrants de la tradició jurídica de les illes, singularment les ja referides sobre servituds, arrendaments rústics i amitges. 

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

TÍTOL PRELIMINAR.- De l’aplicació del Dret Civil de Balears 
Article 1.- (...)
El Dret civil de Balears s’interpretarà i integrarà prenent en consideració els principis generals que l’informen, així com les lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina que encarnen la tradició jurídica de les illes.
Per manca de llei i costums del Dret balear, s’aplicarà supletòriament el Codi Civil i d’altres lleis civils estatals, sempre que les normes d’aquestes no s’oposin als principis del seu ordenament jurídic. 

Article 54.- La varietat consuetudinària denominada estatge confereix el dret personalíssim i intransmissible d’habitar gratuïtament la casa, ocupar-ne privativament les habitacions necessàries i compartir l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense concòrrer [concórrer] a les despeses, les càrregues i els tributs que l’afectin. 
Article 64.- (...) 
En el que no es preveu en aquest Títol o que no hagi estat expressament establert en el contracte constitutiu, hom s’atendrà exclusivament als usos i costums 

Article 66.- (...)
5. Quan les estipulacions capitulars es refereixin a institucions familiars i successòries consuetudinàries, tals com constitució de dot o d’escreix, acolliment en una quarta part dels milloraments, donacions universals, heretaments, pacte d’usdefruit universal i clàusula de confiança, hom se subjectarà al que s’hagi pactat i aquelles s’interpretaran d’acord amb el costum. 


Article 86. L’explotació a majoral, conveni agrícola entre parts pactat en qualsevol forma entre el propietari i el conrador o majoral, es regirà per allò que s’hi hagi convingut i per l’establert en aquesta Compilació. En defecte d’això, hom s’atendrà als usos i costums insulars.
Quan una de les parts vulgui procedir a la resolució del contracte, ha de donar a l’altra el desvís o preavís, fefaentment amb dos testimonis, segons el costum. Per fer-ho té de temps fins a les vint-i-quatre hores del darrer dia de l’any en curs, i el conrador ha de deixar lliure i expedita la finca a les dotze hores del dia vint-i-quatre de juny de l’any següent.  

Disposició Final Primera.- Les normes del Dret Civil Especial Balear escrit o consuetudinari, principal o supletori, vigents a la promulgació d’aquesta Compilació, queden substituïdes per les que s’hi contenen. 

III. 2.3. Aplicació del Dret civil espanyol per remissió

1) La CDCEB de 1961 utilitza les remissions al Codi civil com a manera de legislar.

Trobem remissions en la «ley común» (entenent que és el Cc) en matèria de dot (art. 5 i 67), en la «legislación común» en el dret d’acréixer (art. 24) i en el Cc a la successió intestada (art. 51), l’estatge (art. 54), els censos i alous (art. 55), les capacitats per atorgar espòlits (art. 70) i en la disposició transitòria.
Aquestes remissions al dret civil comú suposen una diferència respecte a la supletorietat general del dret comú (disposició final segona: «En lo no previsto en la presente Compilación regirán los preceptos del Código Civil que no se opongan a ella») i és que, en les remissions, la regulació del Cc entra en la Compilació sense haver de ponderar si aquella és contrària a aquesta i, per tant, a les remissions no les afecta la condició fixada en la disposició final segona que no s’oposin a la Compilació. Essent així, quan la CDCEB es remet expressament al dret comú, aquest s’aplica malgrat s’oposi a la regulació consuetudinària o històrica d’aquella part de la institució per la regulació de la qual es remet al Cc. Altra cosa és el fet que les remissions respectin de fet les regles establertes en la Compilació i les especialitats balears.
Finalment, hem de dir que, en la CDCEB de 1961, les remissions són dinàmiques, pel fet que les Illes Balears no tenien Parlament amb competència per legislar (Vegeu MASOT MIQUEL, M. «El Código Civil y su aplicación en el Derecho civil balear». Boletín de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de Baleares, vol. II (1992), p. 141).


2) COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS de 1990

Article 1.-
(...) 
Per manca de llei i costums del Dret balear, s’aplicarà supletòriament el Codi Civil i d’altres lleis civils estatals, sempre que les normes d’aquestes no s’oposin als principis del seu ordenament jurídic.
  
Disposició Final Segona.- Les remissions que fa aquesta Compilació a les disposicions del Codi Civil s’entenen fetes a la redacció vigent a l’entrada en vigor d’aquesta Llei. 

  • Les remissions de la CDCIB 1990 al Cc són estàtiques: Fetes a la redacció vigent l'any 1990.  
  • En les remissions, la regulació del Cc entra en el Dret civil balear sense haver de ponderar si aquella és contrària als PGD d'aquesta, perquè la remissió és una tècnica legislativa i no una heterointegració normativa per causa d'una llacuna de dret en el moment de l'aplicació del DCB.
  • Ben igual que la supletòrietat, la remissió no suposa una incorporació de la norma remesa al DCB, ni una renúncia del legislador a legislar sobre el tema en el futur.