«quan hem perdut el poder del desig, l'energia del canvi, l'orientació i tot el que ens fa decidir i actuar amb aquest gaudi de l'ésser que és l'experiència de la llibertat, llavors només ens queda l'opció de triar, així o aixà.»
Luisa Muraro, L’anima del corpo. Contro l’utero in affitto (traducció personal)

dimarts, 27 de març de 2012

6. III. 1. Substitucions hereditàries (normativa)

 B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA. 

TÍTOL II.- De les successions 

CAPÍTOL II.- De les donacions universals.

Article 13.- A la donació universal es podran establir limitacions, condi­cions i substitucions d’acord amb el preceptuat per a la successió testada. 
(...)  

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 1ª.- De la institució d’hereu 

Article 14.-
(...)    
A les substitucions pupil·lar i exemplar, l’ascendent, en el testament que atorgui per a la pròpia herència, pot, en relació amb la del descendent, instituir hereus d’aquest i establir d’altres disposicions, sense perjudici de les llegítimes, el pagament de les quals podrà, així mateix, autoritzar en doblers. No obstant això, l’exemplar quedarà sense efecte si el descendent havia atorgat testament o donació universal vàlids.
Ambdues institucions impliquen la vulgar tàcita respecte dels béns proce­dents de l’herència del substituent.
Si diversos descendents substituïen pupil·larment o exemplarment el ma­teix descendent, cada substitució tendrà eficàcia en relació amb els béns que el substituït hagi adquirit per herència o per llegat del descendent i subsisteixin a la mort d’aquell; però, en relació amb l’herència del menor o de l’incapacitat, únicament tendrà eficàcia l’ordenada per l’ascendent mort de grau més pròxim i, si són d’igual grau, la del darrer que mori.  


VI. II. 1. L’hereu excessivament gravat en llegats

B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS
 
LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.
 
TÍTOL II.- De les successions 

CAPÍTOL III.- De la successió testada 

Secció 3ª.- De la quarta falcídia.

Article 38.- L’hereu a qui, per raó dels llegats, no quedi lliure la quarta part de l’actiu hereditari líquid, podrà, tret de disposició contrària del testador, reclamar aquesta part. Amb aquesta finalitat es reduiran en la proporció necessària els llegats, i l’hereu els podrà retenir fins que aquella no li hagi estat satisfeta.
Solament podrà exercir aquest dret l’hereu que primerament adquireixi l’herència.
Si els hereus fossin més d’un es calcularà en proporció a les quotes here­ditàries respectives, tenint en compte els llegats amb què hagin estat gravats cada un d’ells.
Per tal d’exercir aquest dret, l’hereu haurà de practicar inventari en el temps i forma preceptuats per a la quarta trebel·liànica, en el qual es procedirà a la valoració dels béns i deutes de l’herència i a la dels llegats.
Qui el formalitzi en frau dels legataris perdrà aquest dret.

Article 39.- Per fixar la falcídia es detreuran les despeses ocasionades per la mort i les d’inventari, així com els deutes i les càrregues de l’herència i les llegítimes, fins i tot la de l’hereu que sigui legitimari.
Els prellegats no s’imputaran la falcídia i podran ser objecte de reducció, si n’és el cas, amb els altres llegats.
No es consideraran reduïbles els llegats piadosos o docents, els d’aliments, els de deute propi del testador, els ordenats en pagament de llegítimes en allò que n’excedeixin, els subllegats, els de béns l’alienació dels quals es prohibeixi al legatari i els exceptuats de reducció pel mateix testador. La part en què aquests llegats hagin de ser objecte de reducció no afectarà els altres llegats reduïbles.

Article 40.- L’hereu en qui concorri la condició de legitimari tendrà dret a la quarta falcídia i també a la seva llegítima.
L’hereu fiduciari no podrà detreure més que una quarta per falcídia i trebel·liànica, que s’obtindrà reduint els llegats i l’herència fideïcomesa en proporció al valor respectiu.

V. 2. 2.1.B. S.F. de residu

B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS
 
LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.
 
TÍTOL II.- De les successions 

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 2ª.- De la substitució fideïcomissària. 
Article 37.- Si únicament se subjectaven a substitució fideïcomissària els béns que quedaven al fiduciari el dia de la seva mort, aquest podrà alienar i gra­var a títol oneròs [onerós] les tres quartes parts dels compresos en la substitució i haurà de restituir l’altra quarta part, si el testador no l’havia rellevat d’aquesta obligació.
El valor dels béns de que hagués disposat el fiduciari s’imputarà a allò que per llegítima, trebel.liànica [trebel·liànica] o d’altres drets li correspongui.
El fiduciari és obligat a formalitzar inventari amb citació dels fideïcomissaris coneguts o del Ministeri Fiscal, en el cas que no ho fossin o que no hi ha­guessin comparegut. L’inventari es practicarà d’acord amb les normes establer­tes per a la quarta trebel.liànica [trebel·liànica].
Amb el fi d’assegurar la restitució de la quarta part reservada als fideïcomissaris, aquests en podran demanar la determinació. Mentre no hagin fet ús d’aquesta facultat no podran exercitar cap acció per impugnar els actes dispo­sitius del fiduciari.
En cas d’indigència o extrema necessitat, el fiduciari podrà disposar també de la quarta part.

6. III. 1. Substitució fideïcomissària


B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS
 
LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.
 
TÍTOL II.- De les successions 

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 2ª.- De la substitució fideïcomissària.

Article 25.- En les substitucions fideïcomissàries familiars solament ten­dran eficàcia els nomenaments successius de fideïcomissaris a favor de persones que na passin de la segona generació, sense limitació de nombre. En les que no siguin familiars solament es podran fer dos nomenaments.
No hi haurà limitació de nombre en el nomenaments a favor de persones que visquin al temps de la defunció del testador.

Article 26.- La substitució fideïcomissària implica sempre la vulgar.

Article 27.- El fideïcomissari que mori abans que es compleixi la condi­ció, no transmet cap dret als seus successors. Però el testador pot, per a tal supòsit, ordenar una substitució vulgar en fideïcomís, en el qual cas els designats ocuparan el lloc que hauria correspost al fideïcomissari substituït.

Article 28.- Els fills posats en condició no es consideraran cridats a l’herència, si no ho són de manera expressa. Això no obstant, se’ls considerarà cri­dats com a substituts del seu pare si la substitució fideïcomissària es condicio­nada al doble esdeveniment que el fiduciari mori sense fills, i aquests, al seu torn, sense fills.
Als efectes del paràgraf anterior es consideraran fills tant els matrimonials com els no matrimonials i els adoptius, a no ser que el testador hi estableixi li­mitacions de manera expressa.

Article 29.- El fiduciari que hagués practicat inventari de l’herència fideïcomesa en podrà detreure la quarta trebel.liànica [trebel·liànica] si el fideïcomitent no ho ha­via prohibit expressament. Aquest dret es transmissible als seus hereus.
La trebel.liànica [trebel·liànica] consisteix en la quarta part de l’herència fideïcomesa, amb la deducció prèvia de les despeses i dels deutes i de les llegítimes, fins i tot la que pertoqui al mateix fiduciari.
Els requisits que s’hauran d’acomplir inexcusablement perquè el fiduciari pugui fer ús d’aquest dret són els següents:
a) Que l’inventari de l’herència fideïcomesa, que necessàriament haurà de ser judicial o notarial, estigui acabat dins els cent vuitanta dies següents a la de­lació d’aquest, tret que els béns que la constitueixin es trobin en municipis dis­tints, o que el fiduciari resideixi fora de l’illa. En aquests supòsits el termini serà d’un any. El retard no imputable al fiduciari no computarà als efectes d’aquest paràgraf.
b) S’hauran de convocar amb trenta dies d’antelació els fideïcomissaris si eren coneguts i, si no ho eren, el representant del Ministeri Fiscal.
A aquests efectes, en els fideïcomisos condicionals s’entendran com a fideïcomissaris coneguts aquells que en el moment de practicar-se l'inventari os­tentin la qualitat de fideïcomissaris, malgrat que aquesta titularitat sigui subjec­ta a la condició i, com a conseqüència, no sigui definitiva.
c) L'inventari s’efectuarà en el lloc on el causant hagués tengut el darrer domicili habitual.

Article 30.- El fiduciari tendrà l’ús i el gaudi dels béns fideïcomesos i dels subrogats i les accessions, amb l’obligació de satisfer les llegítimes, els llegats i les altres càrregues de l’herència a expenses d’aquesta.
Tendrà l’obligació, a més, de formar inventari i de garantir la restitució dels béns fideïcomesos.
L'inventari es realitzarà d’acord amb el que preveu l’article 29. Quant a les garanties, seran vàlides, amb l’acord previ dels interessats o, si aquests hi manquen, per decisió judicial, qualssevol admissibles en Dret. En allò que es refereix a immobles serà suficient la inscripció de la titularitat del fiduciari en el Registre de la Propietat.
Es consideren rellevats d’aquestes obligacions:
a) Els fiduciaris dispensats pel testador; i
b)) Els fills i descendents del fideïcomitent que resultin recíprocament substituïts.

Article 31.- El fiduciari que no s’aculli al benefici d’inventari respon dels deutes i obligacions del causant, sense perjudici del dret a reintegrar-se amb càr­rec a l’herència.

Article 32.- Les despeses extraordinàries de conservació i refacció seran satisfetes pel fiduciari amb càrrec a l’herència.

Article 33.- El fiduciari podrà, per ministeri de la Llei, alienar i gravar, en concepte de lliures, els béns fideïcomesos:
a) Mitjançant el consentiment dels fideïcomissaris.
b) Per tal de satisfer-se de la seva quota legitima i de la quarta trebel.liaànica [trebel·liànica], amb la notificació prèvia als fideïcomissaris coneguts.
c) Per tal de pagar deutes i càrregues de l’herència, llegats en metàl.lic [metàl·lic] i despeses extraordinàries de conservació o refacció dels béns fideïcomesos.
Si hi havia legitimaris que no eren fideïcomissaris, hom s’ajustarà al que es preveu a la Secció quarta d’aquest Capítol.

Article 34.- El fiduciari també podrà, amb l’autorització judicial prèvia, sempre que el testador no ho hagués prohibit expressament, alienar i gravar els béns fideïcomesos i invertir-ne el contravalor, si era el cas, en altres de major rendibilitat o utilitat en substitució dels alienats. A l’expedient d’autorització judicial seran citats els fideïcomissaris o el Ministeri Fiscal, en el cas que aquests no fossin coneguts o no hi haguessin comparegut.

Article 35.- El fiduciari o els hereus d’aquest seran obligats a lliurar la pos­sessió de l’herència al fideïcomissari dins dels trenta dies següents al requeri­ment procedent; si no ho feien, tendran la consideració de simples detentors.

Article 36.- El fideïcomissari no podrà entrar en possessió de l’herència fideïcomesa sense la prèvia liquidació corresponent. El fiduciari o els hereus d’aquest gaudiran del benefici de retenció dels béns fideïcomesos mentre no siguin reintegrats del saldo al seu favor i de la quarta trebel·liànica [trebel·liànica] que els pugui correspondre. 



Article 37.- Si únicament se subjectaven a substitució fideïcomissària els béns que quedaven al fiduciari el dia de la seva mort, aquest podrà alienar i gra­var a títol oneròs [onerós] les tres quartes parts dels compresos en la substitució i haurà de restituir l’altra quarta part, si el testador no l’havia rellevat d’aquesta obligació.
El valor dels béns de que hagués disposat el fiduciari s’imputarà a allò que per llegítima, trebel.liànica [trebel·liànica] o d’altres drets li correspongui.
El fiduciari és obligat a formalitzar inventari amb citació dels fideïcomissaris coneguts o del Ministeri Fiscal, en el cas que no ho fossin o que no hi ha­guessin comparegut. L’inventari es practicarà d’acord amb les normes establer­tes per a la quarta trebel.liànica [trebel·liànica].
Amb el fi d’assegurar la restitució de la quarta part reservada als fideïcomissaris, aquests en podran demanar la determinació. Mentre no hagin fet ús d’aquesta facultat no podran exercitar cap acció per impugnar els actes dispo­sitius del fiduciari.
En cas d’indigència o extrema necessitat, el fiduciari podrà disposar també de la quarta part.

dimarts, 20 de març de 2012

Normativa sobre hereu distribuïdor

B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA. 

TÍTOL II.- De les successions 

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 1ª.- De la institució d’hereu

Article 18.- El testador podrà encomanar a l’instituït hereu, encara que solament fos en l’usdefruit de tots els béns de l’herència o d’una part d’aquests, així com al legatari cridat a l’usdefruit universal d’aquesta que, per acte inter vivos o de darreres voluntats, els assigni a un o els distribueixi entre diversos pa­rents d’aquell o del mateix distribuïdor, o que elegeixi, entre tots ells, hereu o hereus, en parts iguals o desiguals, de les quals han de resultar exclosos els no elegits. En tot cas, se n’hauran de salvar les llegítimes, que es faran efectives se­gons disposi el mateix distribuïdor d’acord amb aquesta Compilació.
L’encàrrec comprendrà les facultats de distribució i d’elecció, tret que la voluntat expressa del testador fos de limitar-lo només a una.
La distribució o elecció han de fer-se lliurement o amb les condicions que el testador hagi establert, i en cap cas no poden ultrapassar-se els límits asse­nyalats per a les substitucions fideïcomissàries. No obstant això, el distribuïdor podrà ordenar substitucions vulgars en fideïcomís a favor de persones incloses al grup de parents indicat.
Les llegítimes es defereixen, també en aquests supòsits, des de la mort del testador, i es podran pagar, sense d’altres formalitats especials, en doblers, si aquell no ho havia prohibit i el distribuïdor així ho disposava. En canvi, si el dia en què quedi efectuada definitivament l’expressada elecció o distribució, no s’haguessin exigit encara les llegítimes ni s’haguessin fet efectives les que s’hagin de satisfer en metàl.lic [metàl·lic], es comptaran precisament des d’aquest dia els terminis a què es refereix el paràgraf quart de l’article 48 per tal de comunicar la decisió de pagament de les llegítimes en doblers i per tal d’efectuar-ne el lliurament per l’hereu o hereus.

Article 19.- La distribució o elecció s’hauran d’efectuar pel distribuïdor, bé indicant expressament que usa aquesta facultat, bé adoptant disposicions que impliquin necessàriament l’ús de tal facultat. Les realitzades per acte de darrera voluntat seran revocables; en canvi, no ho seran les instrumentades en acte in­ter vivos, que es formalitzaran necessàriament en escriptura pública. El distribuïdor ha d’exercitar aquestes facultats personalment, però l’execució del que disposi, en ús d’aquestes, es pot encomanar a una altra persona.
Si l’hereu distribuïdor tenia l’encàrrec limitat, exclusivament, a la distri­bució dels béns entre els parents que s’assenyalen al testament, l’herència ha de deferir-se en el termini assenyalat pel testador per tal d’efectuar la distribució i, si hi mancava, al temps de la seva mort. Si tenia facultats d’elecció o d’elecció i distribució alhora, l’herència no es deferirà als parents fins que quedi efectuada definitivament l’elecció o la distribució; no obstant això, si l’elegit o l’adjudicatari dels béns per acte inter vivos renunciava a l’elecció o adjudicació el distribuïdor podrà fer ús de bell nou d’aquestes facultats.

Article 20.- Si el distribuïdor deixava d’efectuar, per qualsevol causa, la dis­tribució o l’elecció, hom se subjectarà al que es preveu al testament; a manca de disposició especial, es consideraran instituïts per parts iguals aquells parents del testador o, si és el cas, del mateix hereu o legatari distribuïdor que, havent sobreviscut al distribuïdor en el cas en què l’encàrrec comporti elecció, haguessin estat determinats individualment pel seu nom o circumstàncies, i, en defecte d’aquests, els parents més pròxims en grau entre els genèricament indicats pel testador. En el supòsit que els esmentats parents fossin fills o nebots del cau­sant o del distribuïdor, entraran en lloc del difunt els descendents per estirps, encara que haguessin sobreviscut al testador.

Article 21.- En el fideïcomís de distribució els béns omesos en fer-se l’assignació o distribució seran adquirits pel parent o els parents, aquests per parts iguals, a favor dels quals s’hagués verificat l’assignació o la distribució dels altres béns. En el fideïcomís d’elecció hom se subjectarà, a agusts efectes, en allò que pertoca, a l'establert als articles 15 i 24.

Article 22.- Si el distribuïdor premoria al testador, s’entendrà establerta, segons l’article 26, una substitució vulgar a favor dels parents entre els qual s’ha­via de verificar l’elecció o distribució, tenint en compte, si hi eren d’aplicació, les normes de l’article 20.

Article 23.- El distribuïdor tendrà els drets i les obligacions que li corres­ponguin com a hereu fiduciari; però, no en podrà detreure la quarta trebel.liànica [trebel·liànica] si no era expressament facultat pel testador.
No tan sols els parents instituïts hereus, en el fideïcomís d’elecció, sinó també l’assignatari o els destinataris dels béns, en el fideïcomís de distribució, tendran la condició d’hereus del testador.

II. 4. 4.1. L'iter formatiu de la Compilació de 1961

L’article 6è de la Llei de bases d’11 de maig de 1888, por la que se autoriza al Gobierno para publicar un Código civil, con arreglo a las condiciones y bases establecidas en la misma (Gaceta de Madrid de 22 de maig de 1888), determina la integració en un apèndix al Cc de totes les institucions «forals», de totes les províncies o territoris on aquestes existeixin i s’hagin de conservar. Així mateix, l’art. 7è de l’anomenada Llei de bases de 1888 concreta, per a les Illes Balears, que es procedirà a aplicar el Cc sempre que aquest no sigui contrari a una disposició foral o consuetudinària balear vigent i detalla el procediment a seguir per recollir les institucions balears que sigui convenient conservar. 

La CDCEB de 1961 (BOE núm. 95, de 21 d’abril de 1961) recull, per primera vegada, amb força de llei, les normes pròpies que s’han d’aplicar de manera preferent a l’entrada directa del Cc, com establia l’art. 13 Cc,  perquè hi ha uns antecedents i un procés previ de recerca i selecció d’aquestes normes pròpies subsistents al Cc. 

El procés cronològic, que indica la EM de la CDCEB que es va seguir, per poder delimitar las institucions vigents en la pràctica jurídica balear contemporània, va ser:   

1)     El Decret de 2 de febrer de 1880 (denominat Decret Álvarez Bugallal —que era el ministre de Gràcia i Justícia del moment (de 1879 a 1881)— publicat en la Gaceta de Madrid de 7 de febrer de 1880, núm. 58, p. 542) va encomanar a la Comissió General de Codificació Espanyola la redacció d’un Codi civil general, sobre les bases del Projecte de Codi civil de 1851, i va disposar (per Reial decret de 16 de febrer de 1880) la incorporació a la Comissió d’un lletrat foralista (DURAN i BAS, FRANCO y LÓPEZ, MORALES, LECANDA, RIPOLL i PALOU, i LÓPEZ DE LAGO), per cada territori foral existent (Catalunya, Aragó, Navarra, Àlaba i Biscaia, Illes Balears i Galícia). 

2)     La «Memoria sobre las instituciones del Derecho Civil de las Baleares», redactada i elevada a la Comissió General de Codificació per Pedro RIPOLL i PALOU (vocal foralista balear), en compliment del Reial decret de 2 de febrer de 1880, és de 28 de desembre de 1880. 

3)     L’Exposició (que acompanya a la «Memoria sobre las instituciones del Derecho Civil de las Baleares»), preparada per la Comissió General d’Estudi del Dret Civil de Mallorca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Palma de Mallorca (comissió nomenada el dia 10 de maig de 1880), fou també elevada al ministre de Gracia i Justícia, amb motiu de la projectada codificació del dret civil comú i foral, en data de 30 d’abril de 1881.

4)     El Projecte d’Apèndix al Codi civil espanyol pel Dret foral balear, redactat per la Comissió Especial de Dret Foral de les Illes Balears (constituïda en atenció als reials decrets de 17 i de 24 d’abril de 1899), és de 20 de febrer de 1903.
La realització d’aquest projecte compleix amb l’art. 7, paràgraf 2n, de la Llei de bases de 1888. 
La Comissió especial estava presidida per Pedro RIPOLL i PALOU i formada per Manuel GUASP PUJOL, Pedro SAMPOL, José SOCÍAS GRADOLÍ, Enrique SUREDA MORERA i Miguel Ignacio FONT MUNTANER.
Un vot particular, de Manuel GUASP i José SOCÍAS, al mencionat projecte d’Apèndix és de 15 de setembre de 1916.

5)     L’Informe (preceptiu segons l’art. 7è de la Llei de bases d’11 de maig de 1888) del Col·legi d’Advocats de Palma sobre el Projecte d’apèndix al Cc no es va fer fins dia 2 de juny de 1921 i, juntament amb el text articulat del Projecte d’apèndix al Cc (aprovat per la Junta General del Col·legi d’Advocats el 7 de setembre de 1920), va ser conformat per la Diputació Provincial de Balears el 5 de maig de 1924.

6)     El Decret de 23 de maig de 1947 que recull les conclusions del Congrés nacional de Dret civil celebrat a Saragossa (del 3 al 9 d’octubre de 1946) estableix el nomenament dels juristes de cada regió que han de formar part de les Comissions de juristes especialitzades i les bases per elaborar els avantprojectes de compilació de les institucions històriques, tenint en compte la seva vigència i aplicabilitat en relació amb les necessitats i exigències del moment; i els autoritza a elaborar-les prenent per base els anteriors projectes d’apèndix. 

7)     L’Ordre de 10 de febrer de 1948 designà la Comissió de Juristes de les Illes Balears que havia de realitzar l’estudi i ordenació de les institucions de dret civil especial vigents en el territori. La Comissió de juristes va ser presidida per Gonzalo FERNÁNDEZ DE CASTRO, president de l'Audiència Territorial de Palma, i integrada pels següents vocals: Juan ALEMANY VICH, Manuel CERDÓ, Germán CHACÁRTEGUI, Gabriel SUBÍAS FELIU, Félix PONS MARQUÉS i José QUIÑONES.

8)     L’Avantprojecte d’apèndix de dret foral mallorquí va ser aprovat per la Comissió de juristes de Balears el 22 de febrer de 1949. 
A la EM diu que es pren com a base els projectes d'apèndixs de 1903 i de 1920 i que no es defensa a ultrança el nostre dret per part de la Comissió, sinó que, abans de procedir a la redacció de l'articulat, s’estudia la procedència o no de les institucions, és a dir, si efectivament estan en vigor entre la població.

9)     El 23 de febrer de 1953, el president de la Comissió General de Codificació rep una carta de la subsecretària de Justícia on es diu que els avantprojectes de les compilacions podran prendre per base els projectes actuals d'apèndixs (en el nostre cas, el Projecte d’apèndix de 1949).
El 5 de desembre de 1958 es constitueix la Secció Especial per a la Compilació del Dret Civil de Balears. La Comissió estava presidida per José CASTÁN i integrada per: Rafael RUBIO, Santiago PELAYO HORÉ, Pablo JORDÁN DE URRIES, Francisco BONET RAMÓN, Gabriel SUBÍAS FELIU, Germán CHACÁRTEGUI SAÉNZ i Marcelino CABANAS RODRÍGUEZ.
La Secció especial inicià els seus treballs i, malgrat que es prengué com a base el Projecte d'apèndix de 1949, van variar totalment la sistemàtica i estructura d’aquest.

10) El 12 d’agost de 1960, el ministre de Justícia va elevar al Consell de Ministres el projecte que acabarà essent la Compilación del Derecho civil especial de las Islas Baleares de 1961 (CDCEB). 

dilluns, 19 de març de 2012

Normativa sobre successió voluntària

 B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA. 

TÍTOL II.- De les successions 

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 1ª.- De la institució d’hereu

Article 14.- La institució d’hereu és requisit essencial per a la validesa del testament.
Encara que no s’utilitzi la paraula hereu, qualsevol disposició del testador que atribueixi clarament a l’afavorit aquesta qualitat, valdrà com a feta a títol universal.
A les substitucions pupil·lar i exemplar, l’ascendent, en el testament que atorgui per a la pròpia herència, pot, en relació amb la del descendent, instituir hereus d’aquest i establir d’altres disposicions, sense perjudici de les llegítimes, el pagament de les quals podrà, així mateix, autoritzar en doblers. No obstant això, l’exemplar quedarà sense efecte si el descendent havia atorgat testament o donació universal vàlids.
Ambdues institucions impliquen la vulgar tàcita respecte dels béns proce­dents de l’herència del substituent.
Si diversos descendents substituïen pupil·larment o exemplarment el ma­teix descendent, cada substitució tendrà eficàcia en relació amb els béns que el substituït hagi adquirit per herència o per llegat del descendent i subsisteixin a la mort d’aquell; però, en relació amb l’herència del menor o de l’incapacitat, únicament tendrà eficàcia l’ordenada per l’ascendent mort de grau més pròxim i, si són d’igual grau, la del darrer que mori.

Article 15.- L’hereu o hereus instituïts només en cosa certa, quan concor­rin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació, seran considerats com a simples legataris. Però, si l’hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, es consideraran legataris i, quant a la resta de l’herència, tendran el caràcter d’hereus universals, per parts iguals si fossin diversos.
L’hereu instituït només en usdefruit s’equipararà a l’instituït en cosa certa.[1] Si, per aplicació del disposat al paràgraf anterior, en resultava simple le­gatari, ostentarà, tret de disposició contrària del testador, la facultat de prendre possessió per si mateix dels béns objecte del seu dret, sempre que no hi hagués legitimaris.
L’hereu instituït en usdefruit tendrà, sempre que la voluntat del testador no fos una altra, el caràcter d’hereu fiduciari si per a desprès de la mort d’aquest, s’hagués instituït un altre hereu, el qual es considerarà com a hereu fideïcomissari. Si aquest no arribava a ser-ho, l’instituït en usdefruit serà hereu universal, pur i lliure.

Article 16.- El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tendran per no posats en la seva institució la condició resolutòria i els termes suspensiu i resolutori.
En els testaments, el terme incert implica condició, tret que del testament es pugui deduir clarament la voluntat contrària del testador.
L’incompliment de la forma imposada a la institució d’hereu mai no po­drà donar lloc a la seva resolució.

Article 17.- Mitjançant codicil, l’atorgant pot addicionar o reformar la seva institució d’hereu dictant disposicions sobre la seva successió a càrrec dels he­reus ab intestato; però, en cap cas, no pot instituir hereu, ni revocar la institució atorgada anteriorment ni excloure cap hereu de la successió ni establir substi­tucions, exceptuant-ne les fideïcomissàries i les preventives de residu, ni desheretar legitimaris ni imposar condició a l’hereu. No obstant això, en el codicil podrà expressar el nom de l’hereu o hereus i determinar la porció en què cadas­cun d’ells hagi de considerar-se instituït, amb les limitacions establertes en aquest article. En el codicil pot establir-se una substitució vulgar al legatari.
L’atorgament de codicils requerirà la mateixa capacitat i les mateixes for­malitats externes que els testaments.
El testament ineficaç valdrà com a codicil si reuneix els requisits a que es refereix el paràgraf anterior i no és declarat nul per preterició no intencional de legitimaris.
Els codicils produeixen la modificació del testament o del codicil anteriors en allò que resultin alterats o incompatibles.
Els codicils queden revocats pel testament posterior, si aquest no els con­firma expressament. Serà vàlid el codicil merament revocatori. 

Article 24.- Instituïts  conjuntament i per grups diversos hereus en la to­talitat o en una mateixa quota de l’herència, encara que no fos a la mateixa clàusula, si per qualsevol causa el qui no arribava a ser hereu de manera efectiva, era del mateix grup, l’acreixement es produirà preferentment entre els altres del mateix grup i nomes si aquests hi manquen, la seva quota acreixerà als altres instituïts conjuntament.
Sense perjudici de l’establert al paràgraf anterior i al darrer de l’article 42, el dret d’acrèixer [acréixer] es regirà pels preceptes del Codi Civil.
Les quotes hereditàries vacants per la no actuació del dret d’acrèixer [acréixer] o per­què no n’ha disposat el testador, incrementaran, necessàriament i proporcional­ment, les dels altres hereus instituïts que arribin a ser-ho efectivament, amb subsistència dels llegats i les càrregues que no siguin personalíssimes.

[1] A la redacció originària el punt era punt i a part i es corregeix passant a ser punt i seguit: CORRECCIÓ D’ERRORS advertits en el Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refòs de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, publicat al BOCAIB n.º 120, de 2 d’octubre de 1990 –BOCAIB n.º 36, 21-3-1991]

Premisses de partida


Premisses de partida per estudiar el DCB de successions i entendre la seva vocació de ser complet

  • 1º. Normes successòries de Dret propi, principalment, la Compilació.
    · + Remissions al Codi civil (redacció del Cc del moment quan la remissió va ser feta).

    Disposició Final Segona.- Les remissions que fa aquesta Compilació a les disposicions del Codi Civil s’entenen fetes a la redacció vigent a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

    2.º Els PGD balear informen l’OJ balear.

    3.º Els PGD (auto)integren l’OJ balear (autointegració principal del OJ balear).

    Article 1.-  ...
    El Dret civil de Balears s’interpretarà i integrarà prenent en consideració els principis generals que l’informen, així com les lleis , els costums, la jurisprudència i la doctrina que encarnen la tradició jurídica de les illes.

    4.º Heterointegració (supletorietat del Cc per manca de desenvolupament del legislador balear –art. 30.27 EAIB.
    · Aplicació supletòria del Codi civil (art. 1,3er CDCIB) sempre que les normes del Cc no s’oposin als principis del OJ balear.


    Article 1.-  ...

    Per manca de llei i costums del Dret balear, s’aplicarà supletòriament el Codi Civil i d’altres lleis civils estatals, sempre que les normes d’aquestes no s’oposin als principis del seu ordenament jurídic.
     
******************************

Normativa de fonts i aplicació del DCB

B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS 
TÍTOL PRELIMINAR.- De l’aplicació del Dret Civil de Balears

Article 1.- El Dret civil de les Illes Balears regirà amb preferència al Codi Civil i d’altres lleis estatals, d’acord amb l'establert a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia, sense perjudici de les normes de caràcter civil que, segons la ma­teixa Constitució, hi siguin d’aplicació directa i general.
El Dret civil de Balears s’interpretarà i integrarà prenent en consideració els principis generals que l’informen, així com les lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina que encarnen la tradició jurídica de les illes.
Per manca de llei i costums del Dret balear, s’aplicarà supletòriament el Codi Civil i d’altres lleis civils estatals, sempre que les normes d’aquestes no s’oposin als principis del seu ordenament jurídic.

[1] Article 2.- Les normes del dret civil de Balears tindran eficàcia en el territori de la Comunitat Autònoma. Se n’exceptuen els casos en els quals, d’acord amb el dret interregional o internacional privat, hi són d’aplicació altres normes[2].
El veïnatge i els conflictes interinsulars de normes seran regulats pel Codi Civil i les altres disposicions d’aplicació general.



[1] L’ Article 2 originari fou declarat nul per inconstitucional l’expressió en cursiva STC 6-05-1993:
“Les normes del Dret civil de Balears tendran eficàcia en el territori de la Comunitat Autònoma i seran d’aplicació a aquells que hi resideixin sense necessitat de provar-ne el veïnatge civil. Se n’exceptuen els casos en què, d’acord amb el Dret interregional o internacional privat, s’hagin d’aplicar unes altres normes.
El veïnatge i els conflictes interinsulars de normes es regularan pel Codi Civil i d’altres disposicions d’aplicació general.”
[2] La redacció actual de l’article 2 fou donada per la Llei 7/2003, de 20 d’octubre. BOCAIB n. 140, 18-11-1993.

Normativa de Dret de família

B.O.C.A.I.B. N.º 120 2-10-1990 (PP. 6081-6086)
COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.

TÍTOL I.- Del règim econòmic conjugal

[1] Article 3.-
1. El règim econòmic conjugal serà el convingut a capítols, formalitzats en escriptura pública, abans o durant el matrimoni, i, en defecte d’aquests, el de separació de béns.
2. En aquest règim cada cònjuge serà facultat per realitzar qualssevol ac­tes o negocis de domini, administració, gaudi i disposició dels seus béns, sense perjudici de l'establert a l’article següent.
3. Seran béns propis de cada cònjuge aquells que li pertanyin en establir el règim de separació i aquells que adquireixi per qualsevol títol mentre aquest sigui vigent.
No obstant això, tret de prova en contra, es presumirà que pertanyen al cònjuge, per meitat, els béns que integren el parament de casa, però no es con­sideraran compresos a la presumpció les joies i els objectes artístics o històrics de valor considerable. A la mort d’un dels cònjuges, aquells correspondran en propietat al sobrevivent i no es computaran en el seu haver.
4. Cada cònjuge respondrà amb els béns propis del compliment de les obli­gacions que hagués contret. No obstant això, de les causades per l’aixecament de les càrregues del matrimoni, en serà subsidiàriament responsable l’altre cònjuge.

Article 4.-
1. Els béns propis de cada cònjuge seran afectes a l’aixecament de les càrregues del matrimoni. En defecte de pacte, cadascun dels cònjuges hi contribuirà en proporció als seus recursos econòmics; es considera com a contribució el treball per a la família.
Si s’incomplís, totalment o parcialment, aquest deure, per part d’un dels cònjuges, l’altre podrà sol·licitar al jutge que adopti les mesures oportunes per tal d’assegurar-ne el compliment.
2. Cada cònjuge podrà conferir a l’altre, expressament o tàcitament, l’administració dels seus béns, així com revocar-la, condicionar-la o restringir-la.
El cònjuge administrador tendrà les obligacions pròpies del mandatari i haurà de retornar, a la finalització del mandat, tan sols els fruits existents i aquells amb els quals s’hagués enriquit.
3. Els cònjuges podran celebrar entre si tota classe de contractes i transmetre’s béns i drets per qualsevol títol.
En cas d’impugnació judicial es presumirà, tret de prova en contra, que la transmissió és gratuïta.
[2] Les donacions entre cònjuges seran revocables tan sols en els supòsits prevists [previstos] als apartats a) i b) de l’article 7 bis, quan el donant sigui el cònjuge agreujat, per incompliment de càrregues i per ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud, a més de les establertes en el Codi Civil, l’incompliment greu o reiterat dels deures conjugals, l’anul·lació del matrimoni si el donatari hagués obrat de mala fe, i la separació o el divorci. [3]

Article 5.- El dot serà sempre voluntari i es regularà pel que s’ha esta­blert a l’escriptura de constitució i, supletòriament, pel règim que tradicional­ment ha estat d’aplicació a l’illa.



[1] Rúbrica afegida per: CORRECCIÓ D’ERRORS advertits en el Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refòs de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, publicat al BOCAIB n.º 120, de 2 d’octubre de 1990 –BOCAIB n.º 36, 21-3-1991]
[2] Redacció originària:
“Les donacions entre cònjuges seran revocables únicament per incompli­ment de càrregues i per ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud, a més de les establertes en el Codi Civil, l’incompliment greu o reiterat dels deures con­jugals, l’anul·lació del matrimoni, si el donatari hagués obrat de mala fe, i la separació o divorci, quan siguin imputables a aquest els fets que els han causat.”
[3] Redacció actual donada per la Llei 3/2009, de 27 d’abril, de modificació de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, sobre causes d’indignitat successòria i desheretament (BOIB Num. 66 de 05-05-2009).