El final del patriarcado ha dejado sin ley a muchos hombres y, también, a algunas mujeres, a las mujeres que estaban a gusto deportadas en él y a las que creen que pueden medrar, y medran, en la confusión de la ausencia de ley.
El final del patriarcado ha abierto una batalla por lo simbólico completamente nueva. Es una batalla por el modo de interpretar y de poner en palabras el sentido actual de la realidad: el sentido de la vida, de las relaciones, de las cosas y, sobre todo, el sentido actual del ser mujer u hombre, un asunto en el que casi nadie se aclara ya. Todo esto lo decía antes, a su modo, el patriarcado. Ahora está abierta la posibilidad de que lo digamos las mujeres hablando como mujeres, eligiendo hablar como mujeres y no como hombres. Los hombres, por lo general, están en este momento más ocupados en lo que les pasa con el reparto del poder en las democracias (curiosamente bloqueadas a fuerza de igualdad en muchos Estados como el español, el de los Estados Unidos, Reino Unido, etc.) que en algo que les afecta mucho más a fondo y que es, precisamente, el final del patriarcado, inseparable, por lo demás, de la crisis de la democracia. Por eso es la ocasión de las mujeres, ocasión de hacer de tertium, de terciar en el debate cristalizado entre derechas e izquierdas para devolverle el contacto con la realidad viva. No sabemos por cuánto tiempo estará disponible la ocasión
.

María-Milagros Rivera,
Textos políticos. La violencia de tantos hombres contra las mujeres

Chiara Zamboni dijo que "nos hemos sustraído a la automoderación”. Es verdad, pero ello no excluye que seamos en cambio heteromoderadas: que sufrimos poderes e imposiciones de naturaleza diversa, con repercusiones internas de intimidación y a veces incluso de miedo. Es una cosa natural y como tal la consideramos, pero es necesario ser conscientes; de otro modo, eso que era heteromoderación, se convierte en automoderación.

Frente a condicionamientos o poderes que no tenemos la fuerza de vencer o la astucia de eludir, bajamos la cabeza, que es un modo de estar en la realidad sin olvidar el deseo propio. Angela Putino, reflexionando sobre la mujer guerrera, dijo: "estar en contra tiene que ver con la irreductibilidad", que no es lo mismo que lanzarse en contra.

Mantener la línea de lo irreductible, en otras palabras, hacer que la heteromoderación siga siendo tal, que no se convierta nunca en automoderación, no es siempre fácil.

Luisa Muraro, Diotima.


... por qué razón las mujeres perjudican al propio sexo o lo someten a dolorosas contradicciones cuando intervienen en las leyes o piden al Parlamento que resuelva algunos de los conflictos sociales en los que están implicadas. ... cuando entra directamente en juego la diferencia sexual y el conflicto entre los sexos, ... es necesario tener presente que la norma siempre es una figura secundaria, derivada, que sirve para medir lo que de hecho sucede en el cuerpo social. ... no habrá ley capaz de dar valor a la sexualidad femenina si éste no le está reconocido socialmente.

No creas tener derechos.

dilluns, 20 de febrer de 2012

Compilació actual redacció en català


DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les lles Balears.

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS
LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.

TÍTOL I.- Del règim econòmic conjugal

*Article 3.-                                                                                                              
1. El règim econòmic conjugal serà el convingut a capítols, formalitzats en escriptura pública, abans o durant el matrimoni, i, en defecte d’aquests, el de separació de béns.
2. En aquest règim cada cònjuge serà facultat per realitzar qualssevol ac­tes o negocis de domini, administració, gaudi i disposició dels seus béns, sense perjudici de l'establert a l’article següent.
3. Seran béns propis de cada cònjuge aquells que li pertanyin en establir el règim de separació i aquells que adquireixi per qualsevol títol mentre aquest sigui vigent.
No obstant això, tret de prova en contra, es presumirà que pertanyen al cònjuge, per meitat, els béns que integren el parament de casa, però no es con­sideraran compresos a la presumpció les joies i els objectes artístics o històrics de valor considerable. A la mort d’un dels cònjuges, aquells correspondran en propietat al sobrevivent i no es computaran en el seu haver.
4. Cada cònjuge respondrà amb els béns propis del compliment de les obli­gacions que hagués contret. No obstant això, de les causades per l’aixecament de les càrregues del matrimoni, en serà subsidiàriament responsable l’altre cònjuge. 

* Paraula afegida per la correcció d’errors BOCAIB n.º 36, 21-3-1991.

Article 4.-
1. Els béns propis de cada cònjuge seran afectes a l’aixecament de les càrregues del matrimoni. En defecte de pacte, cadascun dels cònjuges hi contribuirà en proporció als seus recursos econòmics; es considera com a contribució el treball per a la família.
Si s’incomplís, totalment o parcialment, aquest deure, per part d’un dels cònjuges, l’altre podrà sol·licitar al jutge que adopti les mesures oportunes per tal d’assegurar-ne el compliment.
2. Cada cònjuge podrà conferir a l’altre, expressament o tàcitament, l’administració dels seus béns, així com revocar-la, condicionar-la o restringir-la.
El cònjuge administrador tendrà les obligacions pròpies del mandatari i haurà de retornar, a la finalització del mandat, tan sols els fruits existents i aquells amb els quals s’hagués enriquit.
3. Els cònjuges podran celebrar entre si tota classe de contractes i transmetre’s béns i drets per qualsevol títol.
En cas d’impugnació judicial es presumirà, tret de prova en contra, que la transmissió és gratuïta.
[Les donacions entre cònjuges seran revocables únicament per incompli­ment de càrregues i per ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud, a més de les establertes en el Codi Civil, l’incompliment greu o reiterat dels deures con­jugals, l’anul·lació del matrimoni, si el donatari hagués obrat de mala fe, i la separació o divorci, quan siguin imputables a aquest els fets que els han causat.]
*Les donacions entre cònjuges seran revocables tan sols en els supòsits prevists als apartats a) i b) de l’article 7 bis, quan el donant sigui el cònjuge agreujat, per incompliment de càrregues i per ingratitud. Es consideren causes d’ingratitud, a més de les establertes en el Codi Civil, l’incompliment greu o reiterat dels deures conjugals, l’anul·lació del matrimoni si el donatari hagués obrat de mala fe, i la separació o el divorci.

* Redacció actual donada per la Llei 3/2009, de 27 d’abril, de modificació de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, sobre causes d’indignitat successòria i desheretament.

Article 5.- El dot serà sempre voluntari i es regularà pel que s’ha esta­blert a l’escriptura de constitució i, supletòriament, pel règim que tradicional­ment ha estat d’aplicació a l’illa. 

Compilació actual redacció en català


DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les lles Balears.

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

TÍTOL PRELIMINAR.- De l’aplicació del Dret Civil de Balears

Article 1.- El Dret civil de les Illes Balears regirà amb preferència al Codi Civil i d’altres lleis estatals, d’acord amb l'establert a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia, sense perjudici de les normes de caràcter civil que, segons la ma­teixa Constitució, hi siguin d’aplicació directa i general.
El Dret civil de Balears s’interpretarà i integrarà prenent en consideració els principis generals que l’informen, així com les lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina que encarnen la tradició jurídica de les illes.
Per manca de llei i costums del Dret balear, s’aplicarà supletòriament el Codi Civil i d’altres lleis civils estatals, sempre que les normes d’aquestes no s’oposin als principis del seu ordenament jurídic.

[Article 2.- Les normes del Dret civil de Balears tendran eficàcia en el territori de la Comunitat Autònoma i seran d’aplicació a aquells que hi resideixin sense necessitat de provar-ne el veïnatge civil. Se n’exceptuen els casos en què, d’acord amb el Dret interregional o internacional privat, s’hagin d’aplicar unes altres normes.
El veïnatge i els conflictes interinsulars de normes es regularan pel Codi Civil i d’altres disposicions d’aplicació general.]

*Article 2.- Les normes del dret civil de Balears tindran eficàcia en el territori de la Comunitat Autònoma. Se n’exceptuen els casos en els quals, d’acord amb el dret interregional o internacional privat, hi són d’aplicació altres normes.
El veïnatge i els conflictes interinsulars de normes seran regulats pel Codi Civil i les altres disposicions d’aplicació general.

* Redacció actual, donada per la Llei 7/2003, de 20 d’octubre. BOCAIB n. 140, 18-11-1993, després de la STC.

dilluns, 13 de febrer de 2012

Citació 13: Hacia un Derecho de familia europeo

* Rodríguez Benot, Hacia la supresión del exequátur (págs. 59, 61).
* Rodríguez Benot, Progress of the European Law in Family Law
* Moretón Sanz, Recensió del llibre: "Familia, matrimonio y divorcio ..."

Citació 12: Armonización del Derecho de familia

* Rodríguez Benot, El criterio de conexión para determinar la ley personal
* Rodríguez Benot, La exclusión de las obligaciones derivadas del Derecho de familia 
* Bibliografia curso UE Armonización del Derecho procesal

Citació 11: Hereu distribuidor i "trust"

* Barrada Orellana: Recensió de "Patrimonios fiduciarios y Trust"

Citació 10: Binding Preliminary Contract

* Fernández Gregoraci: recensió de Uniform Terminilogy d'Ebers i Ajani
* Rodríguez Benot / Ybarra Bores: La armonización del crédito hipotecario en la Unión Europea -Revista Andaluza de Derecho del Turismo. Número 5, Junio 2011 (pág. 129).

divendres, 10 de febrer de 2012

... crits de guerra ...

Quan hagueren berenat de cafè amb llet i ensaïmades,
es pintaren la cara, llançaren crits de guerra
i ens atacaren amb el CODI CIVIL,
amb el CODI PENAL, 
amb la CONSTITUCIÓ, 
amb les ORDENANCES MUNICIPALS, 
amb els QUATRE EVANGELIS
i amb moltes més ARMES LLANCÍVOLES. 

Antonina Canyelles (9 festival de poesia de la mediterrània)

Citació 9: PECL i fase preliminar

* Responsabilidad precontractual, Bibliografia
* Torres, Medios alternativos de resolución de conflictos

Citació 8: Constitución voluntaria de servidumbre de paso

* Zahino, Indret
* Zahino, La Llei 22/2001

Citació 7: Letters of intent -Revista de Derecho patrimonial

* Bibliografia recomenada
* Lourdes Mella Méndez: El precontrato de trabajo (págs.30, 32, 33, 45, 52, 55, 102, 104, 261)
* Olivier Soro: Los contratos como fuente de normas (págs. 313, 444)
* Quesada Sánchez: Las negociaciones dirigidas a la formación del contrato (págs. 63, 82 -Derecho privado europeo).

Citació 6: El contrato celebrado bajo cgc

* Lasarte, Bibliografia
* Arroyo i Amayulas: Bibliografia 
* López Jiménez / Martínez  López, El contrato electrònico (com a bibliografia)
* José Antonio Vega Vega Bibliografia
* Blandino Garrido: La ineficacia de las condiciones generales de la contratación abusivas (pág. 254 -Derecho privado europeo).   
* Trillmich, Philip: Klauselkontrolle nach spanischem Recht im Vergleich mit der Klauselrichtlinie 93/13/EWG (pàgs. 116, 126, 128, 299).
* Arauna Urrutia: La validez de la cláusula de repactación unilateral de las deudas en los contratos de adhesión (tesis doctoral, pàgs. 13).

Citació 5: Lecciones de Derecho ambiental civil

* Zambrana, La protección de las aguas
* Zambrana, Introducció a la història del dret ambiental català (pàgs. 3, 5, 6).
* Pérez García, El Registro de la propiedad y el medio ambiente 
* Álvarez / Hernández, La custodia del territorio (pàg. 15 i biliografia)

Citació 4: Letters of intent -Derecho de los Negocios-

* Marín, Concepción y eficacia de las Letters of intent
* Marín Narros: Los acuerdos precontractuales.
*Marín Narros: Las invitaciones a negociar (págs. 372, 374, 375, 379, 383, 391). 
* Serrano Acitores: El sistema contractual de las adquisiciones apalancadas de empresas por operadores de capital de riesgo (tesis doctoral, pàgs. 369, 370, 371, 377).

Citació 3: Naturaleza jurídica de la sociedad rural

* Quintana Petrus: La Compilació de Dret civil a Menorca (50 anys de la Compilació).

Citació 2: "Lecciones de Derecho civil balear"

* Gil Rodríguez, Sucesión contractual

Citació 1: La sucesión intestada en Mallorca

* Planas, Ius Fugit
* Espada, Pareja de hecho 
* Pérez Escolar, El cónyuge supérstite en la sucesión intestada

dimecres, 8 de febrer de 2012

"Baleares"

Els 'savis' del PP volien recuperar el nom de «Baleares» en l'Estatut
També hi hagué intents en la comissió per reobrir el debat sobre la bandera i l'escut


B. PICORNELL. PALMA.
El PP volia recuperar la denominació oficial «Baleares» per a la Comunitat Autònoma. Així ho sol·licità la seva representant al comitè de savis, Pilar Ferrer, que argumentà que «Illes Balears» no s'ha assumit i que tant en l'àmbit públic com en el privat el nom en castellà era el d'ús més freqüent.

"Mallorquín y catalán"

Pilar Ferrer insta a que Cataluña llame también mallorquín al catalán

La catedrática sostiene que la denominación catalán responde a "afanes imperialistas"

MARISA GOÑI. PALMA.


La catedrática de Derecho Civil y ex consellera del Govern, Pilar Ferrer, propugna en uno de los textos que aportó al comité de expertos para la reforma del Estatut d´Autonomia que al catalán le denominen mallorquín en Cataluña y en el conjunto de Balears. 


divendres, 3 de febrer de 2012

X 4. DCB i competència en legislació civil

  • BADOSA COLL, F., “La recent jurisprudència constitucional sobre les competències de les Comunitats Autònomes en Dret civil”. Iuris: Quaderns de política jurídica, GENCAT, núm. 1, 1994, pàgs. 11-36.

dimecres, 1 de febrer de 2012

VI.5. Els acords sobre custòdia del territori

Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). BOIB Num. 85 de 04-06-2005

VI.1. Punt de partida

Article 149 CE
1. L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:
8a. Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les comunitats autònomes allà on n’hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a (...) bases de les obligacions contractuals (...). 

La CDCEIB de 1961

La Compilació de Dret civil especial de Balears (BO del Estado n.º 95 de 21 de abril de 1961).

X 3. Bibliografia sobre Dret de família

  1. Vila Ribas, Carmen, "El régimen económico legal del matrimonio en las islas de Ibiza y Formentera". VV.AA.,  Los regímenes económicos matrimoniales en los derechos civiles forales o especiales (2010), pp. 687-716.