«quan hem perdut el poder del desig, l'energia del canvi, l'orientació i tot el que ens fa decidir i actuar amb aquest gaudi de l'ésser que és l'experiència de la llibertat, llavors només ens queda l'opció de triar, així o aixà.»
Luisa Muraro, L’anima del corpo. Contro l’utero in affitto (traducció personal)

dilluns, 17 de desembre de 2012

VI. III. 1. Institució d’hereu.

COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE BALEARS

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA.

TÍTOL II.- De les successions

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Secció 1ª.- De la institució d’hereu 

Article 14.- La institució d’hereu és requisit essencial per a la validesa del testament. 
Encara que no s’utilitzi la paraula hereu, qualsevol disposició del testador que atribueixi clarament a l’afavorit aquesta qualitat, valdrà com a feta a títol universal. 
(...). 

Article 16.- El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tendran per no posats en la seva institució la condició resolutòria i els termes suspensiu i resolutori.
En els testaments, el terme incert implica condició, tret que del testament es pugui deduir clarament la voluntat contrària del testador.
L’incompliment de la forma imposada a la institució d’hereu mai no podrà donar lloc a la seva resolució.

Article 17.- Mitjançant codicil, l’atorgant pot addicionar o reformar la seva institució d’hereu dictant disposicions sobre la seva successió a càrrec dels hereus abintestato; però, en cap cas, no pot instituir hereu, ni revocar la institució atorgada anteriorment ni excloure cap hereu de la successió ni establir substi­tucions, exceptuant-ne les fideïcomissàries i les preventives de residu, ni desheretar legitimaris ni imposar condició a l’hereu. No obstant això, en el codicil podrà expressar el nom de l’hereu o hereus i determinar la porció en què cadas­cun d’ells hagi de considerar-se instituït, amb les limitacions establertes en aquest article. En el codicil pot establir-se una substitució vulgar al legatari.
L’atorgament de codicils requerirà la mateixa capacitat i les mateixes formalitats externes que els testaments.
El testament ineficaç valdrà com a codicil si reuneix els requisits a que es refereix el paràgraf anterior i no és declarat nul per preterició no intencional de legitimaris.
Els codicils produeixen la modificació del testament o del codicil anteriors en allò que resultin alterats o incompatibles.
Els codicils queden revocats pel testament posterior, si aquest no els con­firma expressament. Serà vàlid el codicil merament revocatori.

dilluns, 10 de desembre de 2012

6. I. 2. Els principis successoris a la Compilació. Mallorca; Menorca.

Principis successoris en la successió a Mallorca i Menorca: enumeració i ubicació. 

1. Predomini del nomen sobre l'assignatio. 
2. Necessitat d'institució d'hereu (Lucius heres esto). 
3. Universalitat de la institució d'hereu
4. Incompatibilitat entre successions (nemo pro parte testatus pro parte intestatus decedere potest)
5. Perpetuïtat de la institució d'hereu (semel heres semper heres). 
6. El principi de llibertat de testar (limitacions o traves: successió voluntària contractual; successió forçosa). 
7. La successió mortis causa com a mode d'adquirir drets reals.

DECRET LEGISLATIU 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears.

LLIBRE I.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MALLORCA. 

CAPÍTOL III.- De la successió testada

Article 7.- La successió intestada solament podrà tenir lloc en defecte d’hereu instituït i és incompatible amb la testada i la contractual. 

Article 8.- La donació universal de béns presents i futurs confereix al donatari la qualitat d’hereu contractual del donant i li transmet els béns presents que s’hi inclouen. 

Article 14.- La institució d’hereu és requisit essencial per a la validesa del testament.
Encara que no s’utilitzi la paraula hereu, qualsevol disposició del testador que atribueixi clarament a l’afavorit aquesta qualitat, valdrà com a feta a títol universal. 

Article 15.-L’hereu o hereus instituïts només en cosa certa, quan concorrin amb hereu o hereus instituïts sense aquesta assignació, seran considerats com a simples legataris. Però, si l’hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, es consideraran legataris i, quant a la resta de l’herència, tendran el caràcter d’hereus universals, per parts iguals si fossin diversos. 

Article 16.- El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tendran per no posats en la seva institució la condició resolutòria i els termes suspensiu i resolutori. 

Article 17.- Mitjançant codicil, l’atorgant pot addicionar o reformar la seva institució d’hereu dictant disposicions sobre la seva successió a càrrec dels hereus abintestato; però, en cap cas, no pot instituir hereu, ni revocar la institució atorgada anteriorment ni excloure cap hereu de la successió ni establir substi­tucions, exceptuant-ne les fideïcomissàries i les preventives de residu, ni desheretar legitimaris ni imposar condició a l’hereu. No obstant això, en el codicil podrà expressar el nom de l’hereu o hereus i determinar la porció en què cadas­cun d’ells hagi de considerar-se instituït, amb les limitacions establertes en aquest article. En el codicil pot establir-se una substitució vulgar al legatari. 

Article 24.- 
(...)
Les quotes hereditàries vacants per la no actuació del dret d’acréixer o per­què no n’ha disposat el testador, incrementaran, necessàriament i proporcional­ment, les dels altres hereus instituïts que arribin a ser-ho efectivament, amb subsistència dels llegats i les càrregues que no siguin personalíssimes. 

Article 46.- La preterició d’un legitimari no anul·larà el testament, però quedarà salvat el dret del preterit d’exigir allò que per llegítima li correspongui. 

LLIBRE II.- DE LES DISPOSICIONS APLICABLES A L’ILLA DE MENORCA

Article 65.- A l’illa de Menorca regeix el disposat al Llibre I d’aquesta Compilació, excepció feta dels articles 6 i 7, en allò que es refereix a la donació universal de béns presents i futurs, del Capítol II del Títol II, dels articles 50 i 51 (...). 


Codi civil espanyol
Reial decret de 24 de juliol de 1889 
(Gaseta de Madrid núm. 206 a 208, de 25, 26 i 27 de juliol)

Article 609
La propietat s’adquireix per l’ocupació.
La propietat i els altres drets sobre els béns s’adquireixen i es transmeten per la llei, per la
donació, per la successió testada i intestada, i a conseqüència de determinats contractes
mitjançant la tradició.
També es poden adquirir per mitjà de la prescripció.

Article 737 
Totes les disposicions testamentàries són essencialment revocables, encara que el testador expressi en el testament la seva voluntat o resolució de no revocar-les.
Es consideren inexistents les clàusules derogatòries de les disposicions futures, i aquelles en les quals el testador ordeni que no valgui la revocació del testament si no la fa amb unes determinades paraules o senyals.
******************************* 

5. 2.6.2. La parella de fet.

Quina és la situació de la parella de fet (no estable -al marge de la LPE) a les Illes Balears?

L'exposició de motius de la LPE ens diu vàries idees a tenir en compte: 

"La manca de legislació en aquesta matèria ha provocat injustícies en el camp civil, administratiu, fiscal, social i penal, que han provocat situacions de desemparament que no troben resposta suficient en l’aplicació analògica per part dels òrgans jurisdiccionals.
(...) 
La regulació dels diferents aspectes afectats pel model de parella elegit s’ha ajustat al marc de competències de les Illes Balears, raó que ha impedit el tractament de qüestions que pertanyen a l’esfera del dret penal, laboral i de seguretat social. Així mateix, s’ha considerat oportú fer-ne una regulació consonant amb la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears.
El títol I estableix l’àmbit d’aplicació de la Llei i descriu quin és el concepte, a efectes d’aquesta norma, de parella estable, tot respectant l’autonomia de la voluntat de les parts per constituir-se voluntàriament com a tal o de mantenir-se al marge del règim que s’hi preveu.
(...)  
Les disposicions addicionals preveuen equiparacions de drets i obligacions respecte dels cònjuges, sempre dins del marc de l’esfera de competències  autonòmiques, mentre que les disposicions finals (...) remeten a una futura regulació o a una adequació normativa en matèries fiscals i administratives."

Disposició addicional primera LPE
Els membres d’una parella estable que estiguin sotmesos al règim estatutari dels funcionaris de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o al règim del personal laboral al servei d’aquesta, s’han d’entendre equiparats, quant a drets i obligacions, als cònjuges, dins el marc de l’esfera de competències autonòmica.


Disposició addicional segona LPE
El drets i les obligacions establerts per als cònjuges en el marc normatiu de competències de les Illes Balears s’han d’entendre d’igual aplicació per als membres d’una parella estable.

Disposició final segona LPE

La comunitat autònoma de les Illes Balears, en el marc de les seves competències normatives, ha de regular per llei el tractament fiscal específic per als membres de les parelles estables previstes en aquesta norma i ha d’equiparar-ne el règim, en la mesura que sigui possible, al dels cònjuges. 

Temes a resoldre:

Podria aplicar-se, per analogia, l'art. 5 LPE a una parella de fet no inscrita [Article 5. Règim econòmic de la parella] en relació amb l'article 9 [Efectes de l’extinció en vida]?

I la regulació de l'art. 6 (Dret d’aliments) que remet, per poder-se entendre, al Codi civil, malgrat no ho digui (sobre qualsevol altra obligada legalment)?


I l'art. 7 que, per entendre'l, també hem de completar-lo amb allò que sobre la tutela, la curatela, la incapacitació, la declaració d’absència i la de prodigalitat digui el Codi civil, respecte del cònjuge? 

I l'art. 12.a [Efectes de l’extinció per mort o declaració de mor] i l'art. 13 [Règim successori]?


I què dir de l'art. 12.b que remet a la Llei d'arrendaments urbans [dret a subrogar-se en els termes que estableix la legislació sobre arrendaments urbans]?

La qüestió és: Quin és l'àmbit de protecció que pot rebre la parella de fet a les IB? 
  • Se li apliquen les normes de la legislació de l'Estat (és a dir, quan la CAIB no té competència) que li concedeixin drets -seguretat social, temes fiscals ... etc.? 
  • Se li apliquen les normes de Dret públic competència de la CAIB que equiparen la PE als cònjuges? És a dir, en matèria de Dret public balear, el reconeixement de drets a les "relacions anàlogues a les conjugals" es circumscriu a ser PE o inclouen les parelles de fet balears? 
  • I què passa en les relacions privades: 
    • Seria possible l'aplicació analògica de normes de la LPE (no tota en bloc) per resoldre l'estatut privat de la parella de fet balear? 
    • O es s'haurien de resoldre les seves problemàtiques segons l'aplicació de la legislació civil de l'Estat, és a dir, les solucions jurisprudencials del TS: enriquiment injust; convivent perjudicat ...? 
    • O no es podria aplicar ni una cosa ni l'altre i quedaria totalment al marge de la llei?  

diumenge, 9 de desembre de 2012

XII. DCB, CULTURA I LITERATURA : La senyora. D'Antoni Mus.


1. Matrimoni:
"A dalt del cotxe hi ha una nina que repica els cascavells ...
Pinyol madur ..." 
"La senyora", capítol 36.
  • - El tercer dels tres diumenges, el capellà des de damunt la trona "Matrimoni han tractat ...".
    • - ... t'assegures, a tu i a noltros, una vida còmoda, tranquil·la, benestant
    • - No hi haurà necessitat de fer-te una gran caixada. EL DOT.
  • - ... una dona casada sense encetar ... No tenen fills, el senyor és molt més vell que no ella. MATRIMONI CANÒNIC NO CONSUMAT.
  • - ... un contracte, ja se sap, no ferma afinitats ni sentiments, purament trava conveniències. MATRIMONI SAGRAMENT versus MATRIMONI CIVIL.
  • - Na Carme i el seu difunt marit eren cosins-germans. IMPEDIMENTS MATRIMONIALS.
  • - ... mentre don Pep Ginard, que no té res més que aquesta fill s'hi fa a la idea i hi consent ... 
  • - ... per molt que desitjàs un mascle per allò del llinatge i l'homonia ...

2. Successions:
"Això no pot acabar bé mai ..."
"La senyora", capítol 43.
  •  - ... el poc que ens resta ha d'esser pel teu germà, perquè intenti conservar-ho pels seus fills, els que han de perllongar el nostre llinatge.
  • - a cal meu germà, com a ca nostra, només compta el primer fill, l'hereu. Tot és i serà per l'hereu
  • - Volia fer-vos saber les decisions que he preses. Hi teniu dret: sou els únics parents que tenc. Mirau: ... Ho he venut tot. ... cada un de voltros, els homes, hagi triat (quadres) el que més li agradi. I per les dones estoig una joia. ... aquestes arracades que veis a part són per les criades. I voltros, començau a mirar les pintures ... Triau, podeu triar. Tu no, Josep ... el dia de demà can Desbuc i el que em resti de capital serà teu. Tot. Tot teu, Josep
    • QUIN VALOR TÉ UN TESTAMENT VERBAL, RESPECTE A EN JOSEP, O QUIN NOM TÉ AIXÒ QUÈ ESTÀ FENT?
  • - ... la senyora ja havia mig dit unes quantes vegades que volia anar a veure el notari ...
  • - Unes rendetes de no-res, herència d'una tia, i quatre doblers en el banc de la dona morta dels quals tenia els usdefruits fins que la filla fos major d'edat ....
  • - El que ella estava disposada a pagar creia que era suficient: fer hereu en Rafel de tot quant tenia. De tot. A canvi, les condicions, que els vespres continuassin essent per ella ... contractes així se'n signen bastants. Amb totes les variants que vulgui, amb plantejaments distints, amb altres tipus de conveniències i amb clàusules diferents. Vostè, Ginard, en el Registre deu haver-ne vist més d'un. 
  • - Teresa entregà la còpia del testament a en Rafel. Perquè el llegís a la família ... El testament, de totes formes, estava prou clar: feia hereu de tot a en Rafel sempre i quan complís el tracte establert que només podia trencar ella, suposant que qualque dia el volgués trencar. 
  • - El que Teresa no havia dit a Rafel era que la còpia l'haurien pogut dur gairebé immediatament de fet el primer testament. El primer, sí: la còpia que li havia entregada era del primer testament que havia fet. El segon, el de bondeveres, el signà aquell mateix dia. Per allò que el darrer testament és el que val, havia pensat que era més convenient deixar passar un dia entre l'un i l'altre, malgrat saber que era suficient mitja hora de temps entre els dos, segons l'havia assabentat el notari. Per dissimular més bé. Els vertaders hereus ho serien els parents de Ciutat. 
*****

dimarts, 4 de desembre de 2012

La violència de no respectar les llengües dels altres


Escoltau: Per la violència, contra la violència. 

La violència de podar un roser per recollir-ne bellesa i ofrenar-la carnalment, golosament; 
la violència d’exsecallar una parra al cor de l’hivern amb l’esperança d’arreplegar-ne més raïm a finals de l’estiu;
la violència d’estintolar un ametler amb un politxó per fer-lo créixer dret; 
la violència d’eixarmar les males herbes perquè no ofeguin les flors novelles; 
la violència imposada a l’espinada i als músculs lumbars per acabar una paret que faci ombra quan convengui i que empari del vent si no convé; 
la violència de fer dir als mots allò que no deien abans que et coneguessin; 
la violència d’exercitar els joves en la recerca d’allò que és bo i d’allò que potser ho serà, d’allò que és ver i d’allò que encara no sabem. 

No renunciïs mai a la violència, a aquesta violència, a la febre del creixement, a la crisi, a la millora permanent. 

Aplica-t’hi a consciència, amb tota l’energia que hi puguis posar. 

Si no ho fas, no embelliràs la terra. 

Però no posis mai la mà ni cap altra part del teu cos, ni del teu verb, ni del teu pensament damunt aquell que no t’hi ha convidat. 
La violència de posseir allò que ha estat negat a un igual teu; 
la violència de no respectar les llengües dels altres
la violència d’impedir als altres la contemplació de la terra; 
la violència de no tenir ulls per a la bellesa; 
la violència de voler matar un home perquè ell n’ha mort un altre; 
la violència de privar els altres de la teva companyia, del teu consell o de la teva ajuda; 
la violència de no saber-se posar en la pell de l’altre, en els ulls de l’altre, en el cap de l’altre, en totes les formes de l’existència de l’altre: 
aquesta violència no la vulguis. 

Allunya-te’n, amb tota l’energia que siguis capaç de posar-hi. 

Si no ho fas, no posseiràs la terra.

dilluns, 19 de novembre de 2012

5. 2.5.3. A. La previsió de l'art. 97 Cc resol el problema de la manca de compensació per dedicació al treball domèstic?

Article 97 Cc
El cònjuge al qual la separació o el divorci produeixi un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l’altre, que impliqui un empitjorament en la seva situació anterior al matrimoni, té dret a una pensió que pot consistir en una pensió temporal o per temps indefinit, o en una prestació única, segons determini el conveni regulador o la sentència.
Si no hi ha acord dels cònjuges, el jutge, en sentència, n’ha de determinar l’import tenint en compte les circumstàncies següents:
1a. Els acords a què hagin arribat els cònjuges.
2a. L’edat i l’estat de salut.
3a. La qualificació professional i les probabilitats d’accés a una ocupació.
4a. La dedicació passada i futura a la família.
5a. La col·laboració amb el seu treball en les activitats mercantils, industrials o professionals de l’altre cònjuge.
6a. La durada del matrimoni i de la convivència conjugal.
7a. La pèrdua eventual d’un dret de pensió.
8a. El cabal i els mitjans econòmics i les necessitats de l’un i l’altre cònjuges.
9a. Qualsevol altra circumstància rellevant.
S’han de fixar les bases per actualitzar la pensió i les garanties per fer a la seva efectivitat en la resolució judicial.

És aplicable aquest article del Cc supletòriament?

La previsió de l'art. 97 Cc resol el problema de la manca de compensació per dedicació al treball domèstic per manca de norma similar a l'art. 1438 Cc? 
Creiem que no. 

Elements de diferencia entre ambdues normes: 

  • Es necessita un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l’altre, que impliqui un empitjorament en la seva situació anterior al matrimoni. 
  • No només hi ha dedicació passada a la família, sinó també futura. 
  • La dedicació a la família és només un element a tenir en compte, entre molts d'altres. 
  • En definitiva, és un dret que s'ha de valorar si es genera quan es dissol el matrimoni. 
Elements comuns entre ambdues normes: 
  • La idea de dedicació passada a la família.
  • La compensació (pròpia del sistema de separació de béns de l'art. 1438 Cc) es un dret que es genera des del passat, per la dedicació a la família. 

Hi ha dret a compensació en règim de separació de béns de la CDCIB similar a l'art. 1438 Cc?

"... els dinars sempre han estat servits a l'hora; els plats i els gots rentats; les criatures dutes a l'escola i fetes grans. No en queda res. Tot ha desaparegut. No hi ha biografia ni història que te'n parli.
(...) Sense la nostra feina, ningú no hauria navegat per cap mar, i els camps serien deserts. Hem parit, criat, rentat i ensenyat, segurament fins a l'edat de sis o set anys, els mil sis-cents vint-i-tres milions de persones que, segons les estadístiques, habiten actualment el món, i tot i que algunes de nosaltres hem comptat amb ajudantes, això vol temps".
(Virginia Woolf, Una cambra pròpia



Article 1438 Cc
Els cònjuges han de contribuir al manteniment de les càrregues del matrimoni. A falta de conveni, ho han de fer proporcionalment als seus recursos econòmics respectius. La feina per a la casa es computa com a contribució a les càrregues i dóna dret a obtenir una compensació que el jutge ha d’assenyalar, si no hi ha acord, quan s’extingeixi el règim de separació.

1. Hi ha una previsió similar a la Compilació? 

No, no existeix tal previsió. 
Al Llibre I aplicable a Mallorca i Menorca, l'art. 4 diu que "es considera com a contribució el treball per a la família" però no en deriva cap dret a una compensació. 
Al Llibre III aplicable a Eivissa i Formentera no es fa cap referència al tema. 
 
2. En cas que no hi hagi tal previsió, és aplicable aquest article del Cc supletòriament?

3. I si no el podem aplicar supletòriament, quina solució podem donar a aquest supòsit? Com trobar una solució a aquesta situació?  

5. 2.5.3. A. Dissolució del matrimoni entre vius: Conseqüències patrimonials.

El Títol IV del Llibre I del Cc en la mesura que sigui matèria inclosa dins les "relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni" de l'art. 149.1.8ª CE s'aplica a IB de manera directa, per competència estatal.
En la mesura en que no sigui contingut de "relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni" i el DCB Tengui una llacuna de llei no volguda pel legislador, s'aplica la regulació estatal de manera supletòria, mentrestant no hi hagi legislació civil balear que eviti la supletorietat.  

LLIBRE I 
De les persones
TÍTOL IV
Del matrimoni 

CAPÍTOL VI 
De la nul·litat del matrimoni

CAPÍTOL VII
De la separació

Article 81
S’ha de decretar judicialment la separació, sigui quina sigui la forma de celebració del matrimoni:
1r. Per la petició dels dos cònjuges o de l’un amb el consentiment de l’altre, una vegada transcorreguts tres mesos des de la celebració del matrimoni. S’ha d’adjuntar a la demanda una proposta del conveni regulador redactada d’acord amb l’article 90 d’aquest Codi.
2n. Per la petició només d’un dels cònjuges, una vegada transcorreguts tres mesos des de la celebració del matrimoni. No cal que transcorri aquest termini per interposar la demanda quan s’acrediti l’existència d’un risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills de tots dos o de qualsevol dels membres del matrimoni.
A la demanda s’hi ha d’adjuntar una demanda fundada de les mesures que ha de regular els efectes derivats de la separació.

CAPÍTOL VIII
De la dissolució del matrimoni

CAPÍTOL IX
Dels efectes comuns a la nul·litat, separació i divorci

Article 90
El conveni regulador a què es refereixen els articles 81 i 86 d’aquest Codi ha de contenir, almenys, els aspectes següents:
a) La cura dels fills subjectes a la pàtria potestat de tots dos, l’exercici d’aquesta i, si s’escau, el règim de comunicació i estada dels fills amb el progenitor que no hi visqui habitualment.
b) Si es considera necessari, el règim de visites i comunicació dels néts amb els avis, tenint en compte, sempre, l’interès d’aquells.
c) L’atribució de l’ús de l’habitatge i aixovar familiar.
d) La contribució a les càrregues del matrimoni i els aliments, així com les seves bases d’actualització i garanties si s’escau.
e) La liquidació, quan escaigui, del règim econòmic del matrimoni.
f) La pensió que d’acord amb l’article 97 correspon satisfer, si s’escau, a un dels cònjuges.
Els acords dels cònjuges, adoptats per regular les conseqüències de la nul·litat, separació o divorci, han de ser aprovats pel jutge, excepte si són danyosos per als fills o greument perjudicials per a un dels cònjuges. Si les parts proposen un règim de visites i comunicació dels néts amb els avis, el jutge el pot aprovar amb l’audiència prèvia dels avis en què aquests prestin el seu consentiment. La denegació dels acords s’ha de fer mitjançant una resolució motivada i en aquest cas els cònjuges han de sotmetre a la consideració del jutge una nova proposta per a la seva aprovació, si escau. Des de l’aprovació judicial, es poden fer efectius per la via de constrenyiment.
Les mesures que el jutge adopti en defecte d’acord, o les convingudes pels cònjuges, poden ser modificades judicialment o per un conveni nou quan s’alterin substancialment les circumstàncies.
El jutge pot establir les garanties reals o personals que requereixi el compliment del conveni.

Article 91
Amb les sentències de nul·litat, separació o divorci, o en execució d’aquestes, el jutge, en defecte d’acord dels cònjuges o en cas de no-aprovació d’aquest, ha de determinar d’acord amb el que estableixen els articles següents les mesures que han de substituir les ja adoptades amb anterioritat en relació amb els fills, l’habitatge familiar, les càrregues del matrimoni, la liquidació del règim econòmic i les cauteles o garanties respectives, i s’han d’establir les que siguin procedents si per a alguns d’aquests conceptes no se n’ha adoptat cap. Aquestes mesures es poden modificar quan s’alterin substancialment les circumstàncies.

Article 92
1. La separació, la nul·litat i el divorci no eximeixen els pares de les seves obligacions envers els fills.
2. El jutge, quan hagi d’adoptar qualsevol mesura sobre la custòdia, la cura i l’educació dels fills menors, ha de vetllar pel compliment del seu dret a ser oïts.
3. En la sentència s’ha d’acordar la privació de la pàtria potestat quan en el procés es reveli causa per fer-ho.
4. Els pares poden acordar en el conveni regulador o el jutge pot decidir, en benefici dels fills, que la pàtria potestat sigui exercida totalment o parcialment per un dels cònjuges.
5. S’ha d’acordar l’exercici compartit de la guarda i custòdia dels fills quan ho sol·licitin els pares en la proposta de conveni regulador o quan tots dos arribin a aquest acord en el transcurs del procediment. El jutge, en acordar la guarda conjunta i després de fonamentar la seva resolució, ha d’adoptar les cauteles escaients per al compliment eficaç del règim de guarda establert, procurant no separar els germans.
6. En tot cas, abans d’acordar el règim de guarda i custòdia, el jutge ha de demanar un informe del Ministeri Fiscal, i oir els menors que tinguin seny suficient quan es consideri necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o els membres de l’equip tècnic judicial, o del menor mateix, valorar les al·legacions de les parts manifestades en la compareixença i la prova que s’hi hagi practicat, i la relació que els pares mantinguin entre si i amb els seus fills per determinar la seva idoneïtat amb el règim de guarda.
7. No és procedent la guarda conjunta quan qualsevol dels pares estigui incurs en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l’altre cònjuge o dels fills que convisquin amb tots dos.
Tampoc és procedent quan el jutge, de les al·legacions de les parts i les proves practicades, adverteixi l’existència d’indicis fundats de violència domèstica.
8. Excepcionalment, encara que no es donin els supòsits de l’apartat cinc d’aquest article, el jutge, a instància d’una de les parts, amb informa favorable del Ministeri Fiscal, pot acordar la guarda i custòdia compartida fonamentant-la en el fet que només d’aquesta manera es protegeix adequadament l’interès superior del menor.
9. El jutge, abans d’adoptar alguna de les decisions a què es refereixen els apartats anteriors, d’ofici o a instància de part, pot sol·licitar un dictamen d’especialistes degudament qualificats, relatiu a la idoneïtat del tipus d’exercici de la pàtria potestat i del règim de custòdia dels menors.

Article 93
El jutge, en tot cas, ha de determinar la contribució de cada progenitor per satisfer els aliments i ha d’adoptar les mesures convenients per assegurar l’efectivitat i l’acomodació de les prestacions a les circumstàncies econòmiques i les necessitats dels fills en cada moment.
Si en el domicili familiar hi conviuen fills majors d’edat o emancipats que no tenen ingressos propis, el jutge, en la mateixa resolució, ha de fixar els aliments que siguin deguts d’acord amb els articles 142 i següents d’aquest Codi.

Article 94
El progenitor amb el qual no estiguin els fills menors o incapacitats té el dret de visitar-los, comunicar-se amb ells i tenir-los en la seva companyia. El jutge ha de determinar el temps, la manera i el lloc de l’exercici d’aquest dret, que pot limitar o suspendre si es donen circumstàncies greus que així ho aconsellen o s’incompleixen greument o reiteradament els deures imposats per la resolució judicial.
També pot determinar, amb l’audiència prèvia dels pares i dels avis, que hi han de prestar el seu consentiment, el dret de comunicació i visita dels néts amb els avis, d’acord amb l’article 160 d’aquest Codi, tenint present sempre l’interès del menor.

Article 95
La sentència ferma produeix, respecte dels béns del matrimoni, la dissolució del règim econòmic matrimonial.
Si la sentència de nul·litat declara la mala fe només d’un dels cònjuges, el que hagi obrat de bona fe pot optar per aplicar en la liquidació del règim econòmic matrimonial les disposicions relatives al règim de participació i el de mala fe no té dret a participar en els guanys obtinguts pel seu consort.

Article 96
En defecte d’acord dels cònjuges aprovat pel jutge, l’ús de l’habitatge familiar i dels objectes d’ús ordinari que hi hagi correspon als fills i al cònjuge en companyia del qual quedin.
Quan alguns dels fills queden en la companyia d’un i els restants en la de l’altre, el jutge ha de resoldre el que escaigui.
Si no hi ha fills, es pot acordar que l’ús d’aquests béns, pel temps que prudencialment es fixi, correspon al cònjuge no titular, sempre que, ateses les circumstàncies, ho fessin aconsellable i el seu interès fos el més necessitat de protecció.
Per disposar de l’habitatge i els béns indicats l’ús dels quals correspon al cònjuge no titular es requereix el consentiment de les dues parts o, si s’escau, autorització judicial.

Article 97
El cònjuge al qual la separació o el divorci produeixi un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l’altre, que impliqui un empitjorament en la seva situació anterior al matrimoni, té dret a una pensió que pot consistir en una pensió temporal o per temps indefinit, o en una prestació única, segons determini el conveni regulador o la sentència.
Si no hi ha acord dels cònjuges, el jutge, en sentència, n’ha de determinar l’import tenint en compte les circumstàncies següents:
1a. Els acords a què hagin arribat els cònjuges.
2a. L’edat i l’estat de salut.
3a. La qualificació professional i les probabilitats d’accés a una ocupació.
4a. La dedicació passada i futura a la família.
5a. La col·laboració amb el seu treball en les activitats mercantils, industrials o professionals de l’altre cònjuge.
6a. La durada del matrimoni i de la convivència conjugal.
7a. La pèrdua eventual d’un dret de pensió.
8a. El cabal i els mitjans econòmics i les necessitats de l’un i l’altre cònjuges.
9a. Qualsevol altra circumstància rellevant.
S’han de fixar les bases per actualitzar la pensió i les garanties per fer a la seva efectivitat en la resolució judicial.

Article 98
El cònjuge de bona fe el matrimoni del qual hagi estat declarat nul té dret a una indemnització si hi ha hagut convivència conjugal, ateses les circumstàncies previstes a l’article 97.

Article 99
En qualsevol moment es pot convenir la substitució de la pensió fixada judicialment d’acord amb l’article 97 per la constitució d’una renda vitalícia, l’usdefruit de determinats béns o el lliurament d’un capital en béns o en diners.

Article 100
Fixada la pensió i les bases de la seva actualització en la sentència de separació o de divorci, només es pot modificar per alteracions substancials en la fortuna d’un o un altre cònjuge.

Article 101
El dret a la pensió s’extingeix pel cessament de la causa que el va motivar, perquè el
creditor contrau nou matrimoni o perquè viu maritalment amb una altra persona.
El dret a la pensió no s’extingeix pel sol fet de la mort del deutor. No obstant això, els hereus d’aquest poden sol·licitar del jutge la reducció o la supressió d’aquella, si el cabal hereditari no pot satisfer les necessitats del deute o afecta els seus drets en la llegítima.

CAPÍTOL X
De les mesures provisionals per demanda de nul·litat, separació i divorci

Article 102
Admesa la demanda de nul·litat, separació o divorci, es produeixen, segons la llei, els
efectes següents:
1r. Els cònjuges poden viure separats i cessa la presumpció de convivència conjugal.
2n. Queden revocats els consentiments i poders que qualsevol dels cònjuges hagi atorgat a l’altre.
Així mateix, llevat de pacte en contra, cessa la possibilitat de vincular els béns privatius de l’altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica.
A aquests efectes, qualsevol de les parts pot instar l’anotació oportuna en el Registre Civil i, si s’escau, en els de la Propietat i Mercantil.

Article 103
Admesa la demanda, el jutge, a falta d’acord dels dos cònjuges aprovat judicialment, ha d’adoptar, amb audiència d’aquests, les mesures següents:
1a. Determinar, en interès dels fills, amb quin dels cònjuges han de quedar els subjectes a la pàtria potestat de tots dos i prendre les disposicions apropiades d’acord amb el que estableix aquest Codi i, en particular, la forma en què el cònjuge que no exerceixi la guarda i custòdia dels fills pot complir el deure de vetllar per ells i el temps, la manera i el lloc en què s’hi pot comunicar i els pot tenir en la seva companyia.
Excepcionalment, els fills poden ser encomanats als avis, parents o altres persones que ho consentin i, si no n’hi ha, a una institució idònia, i se’ls confereixen les funcions tutelars que han d’exercir sota l’autoritat del jutge.
Quan hi hagi risc de sostracció del menor per algun dels cònjuges o per terceres persones s poden adoptar les mesures necessàries i, en particular, les següents:
a) Prohibició de sortida del territori nacional, llevat d’autorització judicial prèvia.
b) Prohibició d'expedició del passaport al menor o retirada del passaport si ja s'ha expedit.
c) Submissió a autorització judicial prèvia de qualsevol canvi de domicili del menor.
2a. Determinar, tenint en compte l’interès familiar més necessitat de protecció, quin dels cònjuges ha de continuar en l’ús de l’habitatge familiar i així mateix, amb l’inventari previ, els béns i els objectes de l’aixovar que continuen en aquesta i els que s’ha d’endur l’altre cònjuge, com també les mesures cautelars convenients per conservar el dret de cadascun.
3a. Fixar la contribució de cada cònjuge a les càrregues del matrimoni, incloses, si és procedent, les litis expensas, establir les bases per a l’actualització de quantitats i disposar les garanties, dipòsits, retencions o altres mesures cautelars convenients, a fi d’assegurar l’efectivitat del que per aquests conceptes un cònjuge hagi d’abonar a l’altre.
Es considera contribució a les càrregues esmentades el treball que un dels cònjuges dedica a l’atenció dels fills comuns, subjectes a pàtria potestat.
4a. Assenyalar, ateses les circumstàncies, els béns de guanys o comuns que, amb l’inventari previ, s’han de lliurar a un o altre cònjuge, i les regles que s’han d’observar en l’administració i la disposició, així com en l’obligatòria rendició de comptes sobre els béns comuns o part d’aquests que rebin i els que adquireixin en endavant.
5a. Determinar, si s’escau, el règim d’administració i disposició dels béns privatius que per capitulacions o escriptura pública estan especialment afectes a les càrregues del matrimoni.

Article 104
El cònjuge que es proposa demandar la nul·litat, separació o divorci del seu matrimoni pot sol·licitar els efectes i les mesures a què es refereixen els dos articles anteriors. Aquests efectes i mesures només subsisteixen si, dins els trenta dies següents a comptar des que van ser inicialment adoptats, es presenta la demanda davant del jutge o tribunal competent.

Article 105
No incompleix el deure de convivència el cònjuge que surt del domicili conjugal per una causa raonable i en el termini de trenta dies presenta la demanda o sol·licitud a què es refereixen els articles anteriors.

Article 106
Els efectes i les mesures previstos en aquest capítol acaben, en tot cas, quan siguin substituïts pels de la sentència estimatòria o es posi fi al procediment d’una altra manera.
La revocació de consentiments i poders s’entén definitiva.