«... he encontrado las palabras que dan sentido, que me sirven para relacionarme de forma adecuada con las inmigrantes, reconociéndoles su más. (Al menos con las inmigrantes; con los inmigrantes, no siempre, porque con ellos está todavía pendiente la cuestión masculina, o sea, la de la violencia de los hombres).


Saber que debo gratitud a quienes trabajan para mí es un paso importante que disuelve la barrera, como lo fue en el feminismo reconocer la deuda con la madre, por lo que nos ha dado. Y este reconocimiento no es nada fácil porque precisa aceptar nuestra necesaria dependencia de los y las demás. O sea, precisa conocerme y aceptarme a mí antes que al otro.»


Clara Jourdan, "Cuando el derecho se convierte en una barrera simbólica".

dilluns, 14 d’agost de 2017

Al PP, el futur hereu de Rajoy, en Feijóo, sí que pot fer vacances.

Vacaciones la segunda quincena de agosto

... el presidente gallego cierra la entrevista con Europa Press asegurando que él sí tiene el objetivo de descansar la segunda quincena de agosto.

"No sé lo que va a hacer mi colega, yo voy a intentar coger vacaciones la segunda quincena de agosto. Voy a disfrutar de mi hijo y de Galicia", asegura Feijóo, quien se ha estrenado como padre este mismo año.

Així com la paternitat és un "puntàs" social per un home que té aspiracions professionals i ambicions; que, a més, si després du el nin ben vestit i pentinat a l'escola, ja té el carnet de "paràs"; també té un "puntàs" polític i social, l'home líder que s'atura per dedicar temps a la dona i la família, fent vacances.

En una dona, ser mare és un inconvenient social i professional, en el mercat capitalista i en l'actual ona neolliberal i progre de la política masculina o de partits; on el cos femení fèrtil és un obstacle,

«mientras la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o supérfluo a una mujer». 
 
a no ser que, com a dona jove, et toqui atendre el % de demanda, que cada vegada serà major pel conflicte, en augment, entre els sexes, de complir el dret masculí a subrogar-se en els fruits (patrimoni) del cos d'una dona fèrtil, que tendrà fill/s o filla/es, però no hi serà com a mare.

«en tiempos como el nuestro de difícil reescritura del pacto entre hombres y mujeres, se empieza a legitimar la normalidad de la abstinencia sexual, que crece, sin indagar suficientemente el fenómeno. Tal vez para evitar el conflicto entre los sexos, quitándole el principal terreno de conflicto ... 
 ...
Está a la vista de todos la tendencia ... a la separación por sexo de las variadas formas de la socialización extradoméstica: cada vez más mujeres y hombres prefieren relaciones del mismo sexo en el tiempo libre y en los ambientes de trabajo, en los que hay a menudo un conflicto sordo pero real. Por no hablar de la política masculina, enquistada en su repetitiva instrumentalización e incapaz de poner en el centro el saber y el entendimiento de lo que fundamenta la vida (la materia humana, las relaciones, la dependencia, la mediación), en la cual el conflicto entre los sexos no explota tal vez solo porque las mujeres se mantienen lejos, prefiriendo construir esfera pública en otro lugar.»

Annamaria Piussi, "La maternidad: entre deseo y realidad".

dimecres, 9 d’agost de 2017

Pluri-nacionalitat.

Si una paraula, de la política masculina o de partits, he trobat encertada aquests darrers temps, perquè coincideix amb la realitat de les coses que jo sent i visc, és aquest terme de "plurinacionalitat", usat per Pedro Sánchez.

La paraula plurinacionalitat està resultant a alguns (inclou dones) molt conflictiva perquè la realitat és conflicte, la vida és conflicte, el viure amb altres, amb allò altre, és conflicte. En definitiva, perquè no amaga el conflicte, sinó que ha permès posar-li nom, i deixar-lo viure, exterioritzar-lo, ja que els conflictes són sempre vitals, no esperen ni requereixen solució, sinó només deixar-los transcorre, viure dins d'ells, i amarar-se de sentiments enfrontats, de la diferència vital, essencial i única, l'origen matern. 

En la paraula plurinacionalitat he trobat una mica d'oxigen en un patiment femení de presenciar la lluita entre Estats-nacions, l'escenari bèl·lic, el blanc o el negre, la política de l'un, la vida o la mort, que, especialment, des de l'absolutisme de l'Europa moderna, i des del segle XVIII i la Revolució lliberal masculina han oprimit el femení. 

Catalunya està protagonitzant el que és una mostra de la desorientació masculina, però també hi ha dones que se'n beneficien individualment d'aquesta desorientació (com el feminisme patriarcal de la CUP, les neo-masclistes de C's ...), provocada per la falta de llei que ha duit, com a conseqüència, la fi del patriarcat (expressió que ús d'acord a la política de dones de Duoda i de Diótima). 
Enfront al ruïnós Estat-nació espanyol, defensat també a vida o mort, com a un cadàver del qual s'espera veure que li creixen les ungles, Catalunya vol crear el seu Estat-Nació, en un moment, ja en la post postmodernitat, que té de nom fi del patriarcat, on és exterminador del femení el voler tornar a un dels moments més virulents del patriarcat, el naixement dels estats-nació; quan, paradoxalment, fou el moment on la nació catalana, d'origen matern, no aconseguí el seu Estat, que es dóna quan la nació, l'origen matern comú, pateix la usurpació patriarcal, fundada sobre el matricidi. 

Si obsevam el seu Codi civil, que té tants d'articles que jo no tenc capacitat de comptar; reformats o actualitzats a un ritme trepidant per incloure-ho tot i a totes; perquè el patriarcat està en runes, i han de fer esforços tenaços i insidiosos, diàriament, per reanimar-lo, per repatriarcalitzar, per contenir la llibertat femenina i tota llibertat dins del recinte jurídic, per camuflar el fet essencial que no retornen, ni retornaran, el cos a la dona; que inventen paraules per camuflar el poder legal i judicial (o sigui, masculí) damunt el cos matern mitjançant un renovat poder parental (del pare) damunt els fruits de la dona ... 

Imaginem que en una societat d'un milió d'habitants, com la balear, dividida en quatre Illes (la qual cosa no permet la unificació d'articles), es comences la repatriarcalització mitjançant normes civils (el PI ho intenta amb virulència falocèntrica), podríem arribar a tenir més articles que controlin, sobretot, a la dona, que dones fèrtils heterosexuals hi hagi en aquestes Illes.

«no es el derecho el motor de transformación, sino el deseo y el gusto concretos de cada ser humano: es el deseo y el gusto lo que provoca cambios en la ley y en el mundo, porque el deseo y el gusto personal desequilibran siempre, dejando expuesto lo que ya no está vivo».
Milagros Rivera, La diferencia sexual en la historia.


Tornant on volia anar. 
Enfront al cadavèric Estat-nació espanyol, de les institucions que no serveixen, i el repatriacalitzant Estat-nació català, la plurinacionalitat, per ara, amb el tarannà de masculinitat no viril, no falocèntrica, de Pedro Sánchez, em manté la confiança en que la pluralitat d'origens materns, que és del que es tracta i del que es conforma la societat, tendran el seu lloc amb plenitud, perquè la pluralitat (a diferència del pluralisme que segueix reduint les diferències al pensament de l'un) deixa viure les singularitats, els orígens materns, de manera completa, lliure, viva, creativa. 

Per això, confio, per exemple, que dins aquest espai polític plurinacional el meu fill, el meu xitxarel·lo, pugui ocupar en la seva llengua materna, que és la que jo li he ensenyat en explicar-li el món, tant d'espai públic, com ocupi el fill de na Susana Díaz, en Chicharito, en la seva llengua materna i, que el meu xitxarel·lo (i els xitxarel·los de les altres), com serà en Chicharito, pugui/n ser un plurinacional de primera.

dimarts, 18 de juliol de 2017

El senyoriu del Patriarcat Illenc PI al Parlament: «Bandido! Posem s'aire "acondicionat" que me pica sa testosterona de la Mallorca pura que encarn».



Calorosa, feixuga, empoderada i narcisista testosterona patriarcal. 

Enfront a la vida, sempre femenina, només possible per geneologia femenina, intocable i sagrada, un impossible pel masculí.


Vida sempre fresca per l'aire acondicionat que fabrica el cos matern.