«¿Cómo llegar alguna vez a conocer al niño? Para conocerlo tengo que esperar a que se deteriore; sólo entonces estará a mi alcance. Helo aquí, un punto en el infinito. Nadie conocerá su hoy. Ni siquiera él mismo. En cuanto a mí, miro, y es inútil: no consigo comprender algo que sólo es actual, totalmente actual. Lo que conozco de él es su situación: el niño es aquel a quien acaban de nacerle los primeros dientes y es el mismo que será médico o carpintero. Mientras tanto, allí está él sentado en el suelo, con una realidad que he de llamar vegetativa para poder entenderla. Treinta mil de esos niños sentados en el suelo, ¿tendrían la oportunidad de construir otro mundo, que tuviese en cuenta la memoria de la actualidad absoluta a la cual ya pertenecemos? La unión haría la fuerza. Allí está sentado, empezando todo de nuevo pero para su propia defensa futura, sin ninguna oportunidad verdadera de empezar realmente.»

"Niño dibujado a pluma", de Clarice Lispector.

dijous, 25 de maig de 2017

Dos turistes, menors d'edat, allotjats en un apartament turístic il·legal, en un edifici residencial, moren al caure pel buit de l'ascensor, des d'una alçada de 8 pisos.


NO. 
No va passar així, perquè l'accident mortal per una negligència a l'ascensor va passar a dos joves de Madrid, ella resident a la finca en qüestió i ell un amic que la visitava. 











Dos menores de 17 años han fallecido en Madrid al caer por el hueco de un ascensor, en el número 4 de la calle Hermanos Bécquer, ubicada en el distrito de Salamanca, han informado a Efe fuentes de Emergencias Madrid.
Según las fuentes consultadas, todo apunta a que el suelo del ascensor se ha desprendido y los jóvenes se han precipitado al vacío desde una altura equivalente a un noveno piso.
Se trata de un chico y una chica que han fallecido en el momento y los servicios sanitarios del Samur solo han podido confirmar su muerte, que se ha producido por politraumatismos.
  
Però, podrien ser turistes accidentals, aquests que consumeixen estades turístiques il·legals o al·legals, quan està prohibit però s'encoratja, com fa la Llei balear de Turisme actual,  a encobrir una estada turística usant, en frau, la LAU, que ni tan sols coneixia aquesta realitat quan fou promulgada.
Per això, té tant de valor i necessitat la regulació presentada pel Govern sobre les estades turístiques en habitatges d'ús ordinari residencial. I per això té tant de sentit i necessitat la decisió de la Comunitat de Propietaris, que haurà d'assumir les responsabilitats per la mort pel funcionament negligent de l'ascensor i haurà de contractar una assegurança que tingui en compte la freqüència d'ús dels elements comuns de la finca.  
Així mateix,  com que hi ha molta "xuleria" capitalista en aquest àmbit, el Govern s'haurà de plantejar modificar la Llei de Consum i introduir mesures eficients per fer front a les exhibicions de força de certs col·lectius empresarials, i partits de dretes, que han anat afirmant que seguiran llogant fraudulentament usant la LAU o promocionen un llibertinatge, my way, en lloguer turístic. 
Com a mesura eficient per a llevar-lis les ganes de "xuleria" a certs col·lectius del poder econòmic, el Parlament podria començar a dialogar sobre la possibilitat de donar el dret, al turista que s'ha allotjat, il·legalment, en un habitatge residencial  d'ús turístic, de recuperar el preu pagat, pel fet que s'ha vist enganat a participar en un negoci, el convingut entre el propietari llogador i la plataforma de comercialització, il·legal; perquè infringeix la normativa en una activitat controlada, lesionant interessos generals.
Si via protecció del turista-consumidor, aquest tengués dret a sol·licitar, via administrativa, la devolució del preu pagat, perquè el seu contracte ha esdevingut nul, per causa il·lícita, una vegada que el propietari o la plataforma comercial haguin estat sancionades per la regulació de les estades turístiques; començaria a ser menys lucratiu això de la "xuleria" de defraudar la societat i fomentar un negoci il·legal, enganant al destinatari, consumidor, que desconeix (perquè confia en el sector turístic balear) que l'activitat que contracta no compta amb els requisits per poder ser legal. 

dimarts, 23 de maig de 2017

Tothom importa, sr. rector? "Ser donades per suposades" és la vivència femenina que explica la dificultat per prendre la paraula en femení i sexuar la ciència. Agonitza la universitat infèrtil que et diu que, com a dona, no existeixes.

LA LLEI DEL PARE, a la UIB, diu: 

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Denominacions
Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest acord apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

I si només hi ha lloc per un dels dos sexes al món, per una de les dues formes humanes; per què no precindir del masculí que ve en segon lloc -perquè es neix dona o home, però es neix de dona-?

*******************

"Los signos del final del patriarcado son legibles dentro de nosotras y fuera de nosotras. Que el patriarcado finaliza en la sociedad, también en aquella parte de la sociedad que es la escuela, lo sabemos por nosotras mismas, que hemos dejado de dar crédito al orden simbólico del Padre, del Uno, ese crédito que, por necesidad o por complicidad, hasta ahora le habíamos dado. Pero lo sabemos también por el aumento del desorden externo, tanto en la vida pública como en la privada, en los Parlamentos, en los tribunales, en las escuelas, en la universidad, como también en las casas y en las familias, donde las cosas decididas sin y contra las mujeres «han comenzado a deteriorarse». Porque ... un mundo pensado y hecho por mitad, por un solo sexo, «se está cayendo a pedazos»."
D'Anna Maria Piussi, 
"MÁS ALLÁ DE LA IGUALDAD: APOYARSE EN EL DESEO, EN EL PARTIR DE Sí Y EN LA PRÁCTICA DE LAS RELACIONES EN LA EDUCACIÓN".

dilluns, 22 de maig de 2017

1995-2017: Aquesta setmana travessam el (H)UIBguetisme.

N'Huguet, des de 1995, està "en el candelero" de la UIB i de les IB. 

O, quan són dos, o més, es diu "en el candelabro"? 😑



Ara bé, s'ha sentit rumorejar les darreres setmanes, que les aportacions lucratives d'esperança, que algunes eminències de les ciències majors feien a la societat, amb el nom de la UIB, no importaven gaire als qui ara fan bandera que "tothom importa".  

I si és veritat, i si tothom importa; tornarà la UIB, evitant-los el pelegrinatge judicial, i els anys de proves i contraproves, i esgotament de recursos, als familiars que pagaren pel Minerval o d'altres substàncies, els seus doblers? 



P'rò reducte d'entropia,
trau que mai no cicatritza, 
llavors queda el preguntar
que m'empeny al manament
d'heure el buit legal en mi, 
car buit legal i suburbi
són la gran misericòrdia
dels sistemes burocràtics, 
els pecats d'omissió
on la llum s'esfilagarsa. 
Fer vot d'imperfecció, 
vet aquí l'únic camí ...

Jaume Munar, Wunderwaffe.


divendres, 19 de maig de 2017

L'aposta de les dones de la política de partits en favor de la masculinitat suau, poc patriarcal, enfront de la dona patriarca, del simple canvi de sexe en el lloc de comandament, és una mostra més de la "mort d'èxit" del feminisme d'Estat, (de la igualtat -uniformitat-, de les reivindicacions -conformar-se en ser home inferior, quan es pot ser dona-) i que ha arribat la política de la diferència sexual com a significant universal, conseqüència de la fi del patriarcat.

En el més proper escenari de la política de partits, s'ha aixecat el vel del Govern, quan hem vist que és una trinitat femenina, amb la seva autoritat, fruit del reconeixement mutu i la relació entre elles, qui ha impedit la caiguda (o l'han aixecat del terra) d'un home fàcil de sacrificar per a la política de partits, perquè representa una masculinitat més suau, menys patriarcal, menys falocèntrica, que la gran majoria d'homes dels partits polítics. 

 

«La izquierda especialmente, no se despega de su esquema de un sexo femenino oprimido y explotado, con un énfasis que revela una mezcla de incapacidad y de falta de ganas de registrar las tendencias de la realidad que cambia. De ahí la importancia del intercambio con los hombres, muchos o pocos, de momento parecen pocos, cuyo deseo de política y de amor no se sienta amenazado por la existencia de mujeres autónomas». De Lia Cigarini.

No oblidem que, en la lluita entre masculinitats, les masculinitats suaus, encara tendeixen a perdre, enfront a les patriarcals. Observem com la masculinitat suau d'Obama ha estat fortament combatuda pel patriarca i tot el que ell representa, Trump. 

El mateix fenomen s'observa en el cas de Pedro Sánchez. 
La seva masculinitat menys viril, més suau, més capaç de veure les diferències, va ser molt combatuda per l'estatus quo patriarcal del PSOE (per això, els diuen "barones", res més "mascle" -amb pedigrí de mascle- que aquesta denominació).  

«... la izquierda está llena de organizaciones. Está organizado el partido, están organizados los movimientos, ha sido organizada la propia condición humana (mujeres, jóvenes), por no hablar de los obreros, los campesinos, etc. Hoy, como todo el mundo sabe, esta práctica ha desembocado en una crisis de la izquierda. Las organizaciones están despegadas de la realidad; no ejercen atracción alguna en las personas más jóvenes ni, tal vez, en general. Parece, efectivamente, que haya un rechazo difuso de esta práctica social (aunque no se puede decir que se trate de un fenómeno irreversible)». De Lia Cigarini. 

S'observa així, com la masculinitat suau de Pedro Sánchez convenç més a les dones, que la proposta d'esgotar tota la feminització de la política en la representació única, en l'exaltació de la dona patriarca (Susana Díaz, Teresa May, Hillary Clinton, Angela Merkel), per callar tota dissidència femenina i feminista.

«Opaca y muda es, efectivamente, la percepción masculina del cambio femenino; prisionera ... en una ideología que lo clasifica como lucha ... para un cambio de guardia en los puestos de mando. De modo que no llega a ver los espacios de redislocación, libertad e intercambio que inaugura el cambio femenino para las mujeres y para los hombres». Ida Dominijanni.





  



Segurament la masculinitat suau de Pedro Sánchez és més visible que d'altres perquè la seva política personal, és a dir, les seves relacions personals, giren al voltant de dones; la seva esposa, les seves dues filles, la seva mare; presents sempre en el seu diàleg, espontàniament, com normal és en la seva vida quotidiana. Com a fill, no egoista, va animar a la seva mare a que estudiés ... o com quan el dia D, confessant-se amb J. Évole, va revelar que només podia tirar endavant el seu recorregut per Espanya (i arribar a guanyar aquest diumenge) si la seva dona el recolzava (la qual dubtava de si era assumible el cost; mi mujer me ha dicho ... si vamos a pasar cuatro años más así habrá que planteárselo ...).  

Enfront a això, les dones no donam crèdit a les dones patriarcals, a les que converteixen el feminisme en una promoció dels seus interessos personals, és a dir, a un simple canvi de sexe en el lloc de comandament; la qual cosa està molt bé per la que ho viu ... cobrarà més, el seu fill tendrà més oportunitats ... Millor per ella! Però res més.

«Las que lo quieren, que lo digan y lo hagan. En primera persona, por sí mismas, sin el revestimiento de decir y de hacer por esas otras que callan». Lia Cigarini.

La dona patriarcal no representa a les dones perquè ocupa un lloc de poder en el simbòlic patriarcal; per continuar la política masculina. 


«el hecho de ser "representadas" es una de las cosas contra las que hemos luchado para encontrar un mínimo de existencia y de expresión». Lia Cigarini.

«La mirada se acostumbra enseguida a ver una mujer en lugar de un hombre cuando ella asume las funciones previstas por un orden social pensado por hombres». Lia Cigarini.

Les dones que acompanyen a la patriarca reflecteixen ben igual l'èxit individual en el lloc de comandament, per mantenir l'ordre establert en l'escenari patriarcal, per excel·lència, els partits polítics i la representació política. 

«la que entra en el Congreso, la institución de la representación, y además entra con la idea de una posible representación femenina, cubre la voluntad de las que se mantienen fuera». Lia Cigarini.

Na Soraya Rodríguez és una dona molt colonitzada pel patriarcat ja que, fins i tot, el dia internacional de la dona, quan va ser entrevistada a la TVE al matí, digué que defensava els drets de la dona sempre que els drets dels homes també estassin garantits. Uau!

Les dones que reneguen de ser dones, les dones masclistes, sempre defensen els homes (com la mare que educa al fill sense solidaritat cap a les que són com ella, cap a les que són dones; com les que defensen la violència de l'home perquè ella l'ha provocat -en qualsevol sentit de la paraula-), com si els drets no fossin només dels homes. Quan diuen això (que defensen els drets de les dones sempre que els homes també tinguin els seus drets) es refereixen, sobretot, a reafirmar la potestat marital (o custòdia compartida) que és el poder del pare sobre la mare que l'ha fet pare i els drets del pare sobre els fruits del cos fèrtil de dona, en definitiva, sobre el cos de la dona-mare.


I la gran esperança jove, la "ni-ni" Verónica, "la única autoridad soy yo", la qual es defineix com feminista i, després de la famosa "performance" a Madrid, aquell mateix dia, a la reunió del PSOE andalús, varen felicitar-la per haver "pegat una potada de poder" a Madrid, i va dir-li, un patriarca del PSOE:

Molt bé, Vero! Així es fa!, !A mamarla!

Gran feminista aquesta, que no té paraules enfront d'una expressió masclista i falocèntrica. 

«yo soy una mujer, tengo un cuerpo de mujer, debo, por tanto encontrarle sentido a mi ser mujer». Lia Cigarini.

Quin poc futur el PSOE amb aquestes patriarques.

«... imposibilidad de hacer elocuente la diferencia femenina y recurrir a la vez a los instrumentos simbólicos de la política masculina como elecciones, partidos, parlamentos». Lia Cigarini. 

dijous, 4 de maig de 2017

Renovació del "contracte social" entre homes, d'exercici de sexualitat heterosexual o homosexual, per tal de prorrogar el "contracte sexual de distribució de les dones" entre ells.

«El hecho de que el mono sexismo social basado en la civilización Dios-padre-hijo, donde el hombre convierte su parcialidad masculina en un universal y no le interesa la diferencia femenina, el plus femenino, ni contratar nada con la mujer, muere de éxito cuando, una vez que la libertad femenina ha roto el vínculo jurídico patriarcal y la mujer ha salido del Código civil, se evidencia que el único matrimonio que realmente se regula es el homosexual masculino.
Esto también contribuye al final del Patriarcado, que ha supuesto la libertad femenina, pues supone el desorden del Derecho masculino que se basa ahora en una única forma humana y supone el hundimiento del orden simbólico conocido.  
Ello llega a máximos de nihilismo, cuando la lucha histórica entre las dos sexualidades masculinas, por dominar la ley, termina en “Tablas” con la propuesta de legalización del “vientre de alquiler”; de forma que, el cuerpo de la mujer, con el tratamiento legal de germinadora de la semilla masculina, en el Derecho de la sexualidad masculina heterosexual, es esquilmado con el moderno tratamiento legal de “thermomix”, en el Derecho de la sexualidad masculina homosexual.»   
Francesca Llodrà Grimalt, 
«El estado civil de "mujer" en el Derecho, al final del patriarcado: 
Una opción de medida pobre de civilización en la relación entre los sexos.
  ¿Hay una respuesta de libertad a lo grande?  
¿Amar sin Derecho?»

 

dimecres, 3 de maig de 2017

La presó del majordom Gómez.


Després de 2 anys com a cap de l'oposició, finalment, s'ha estrenat en la seva labor de portaveu, el sr. Stevens-Gómez, i ha donat una lliçó d'ètica domèstica a Biel Barceló.
  
El fidel majordom, finalment no tan fidel, està ara baix les ordres d'un nou "amo", un més ianqui, sense pedigrí, sense classe dins del PP, Lord Company & Co. 

«Of course, things are quite different today under my present employer. A "regional" gentleman».

«I gave my best to Lord Bauzá. I gave him the very best I had to give, and now -well-
I find I do not have a great deal more left to give».  

diumenge, 30 d’abril de 2017

El camí imparable d'en Bauzá cap a la gerra del no-ningú.

Des de que, fa tres anys, ungia o aniquilava dones i homes, segons el seu diví criteri,

he vist com no aconseguia ser el líder del major moviment social conegut a les Illes,

ni aconseguia alliberar la població balear de la "Nada" que planeja quan, segons ell, el PP no té majoria absoluta,
  
ni tampoc no aconseguia ser ministre d'alguna cosa que no fos "Nada",

ni aconseguia governar el PP balear, assaltant la Seu, quan els 20 del PP al Parlament, són els seus subordinats, amb el seu número 2, un tal Gómez (tan renegat com el majordom Stevens), com a cap de l'oposició, 


i, així, tampoc no aconseguirà governar el PP mallorquí, 

i no tendrà cap placa a cap plaça, ni carrer, de cap poble; ni durà el seu nom cap escola; ni crearan cap certamen de cap tipus amb el seu nom; ni les futures generacions no sabran qui era aquest gran home, ni cap estirp seva no poblarà la terra, per sempre inculta; i ni tant sols no aconseguirà ser el president de la comunitat de veïns de la seva luxosa finca, quan es plantegin aprovar o no la dedicació de la mateixa a les estades turístiques, mal-prohibides, i alegalment autoritzades, pel seu PP i el seu règim, que és el d'aquells i aquelles que actualment tenen les millors retribucions i càrrecs.