«... la representación y las técnicas de gobernabilidad son una forma política secundaria que deja fuera lo esencial de la humanidad: las subjetividades de la política, mujeres y hombres.

Es absurdo pensar que el voto manifestado cada cuatro años en las elecciones expresa adecuadamente los deseos, las voluntades y los sufrimientos de mujeres y hombres.

Es elemental, me parece, decir que las subjetividades desbordan las leyes de representación».

Lia Cigarini, La política del deseo. La diferencia femenina se hace historia.

divendres, 22 de setembre de 2017

Me llamo PATRIA, la sin futuro; Me llamo PATRIA, la sin salida.

 
Me llamo PATRIA
PATRIA de noche, PATRIA de día. 
 
Me llamo PATRIA y ese es mi orgullo,
 PATRIA fracaso, PATRIA perdida.     
 
Me llamo PATRIA 
PATRIA más PATRIA.
 
Me llamo PATRIA, la sin futuro, 
Me llamo PATRIA, la sin salida.  
 
Me llamo PATRIA
Hoy tan cansada, hoy tan vacía.

dijous, 21 de setembre de 2017

Del "marco legal que nos hemos dado" al "marco legal que nos hemos empollado".

Tots aquests anys de govern Rajoy hem vist un sistema únic de govern al món: un govern d'empollons, els millors (inclou dones) de totes les oposicions jurídiques possibles a Espanya (sistema d'oposició-recitació, que no es segueix, ni molt manco, a la resta de "democracias avanzadas"), és a dir, un sistema de govern "sui generis" espanyol: empollon@-cracia
Duim anys escoltant veus empoderades que ens criden a l'oració, recitant i recitant temaris d'oposicions de primera divisió; i això no és, ni potser, la classe política. 
Ocupar càrrecs polítics no pot servir com a promoció o escaló normal de carreres funcionarials, de cap tipus; perquè això, només amaga darrera d'una falsa aristrocràcia, a una xarxa d'empollons, que potser suspendrien en la resta de competències transversals i relacionals. 
En definitiva, hem escoltat durant els darrers 5 anys un recital governamental de temes d'oposicions apresos, religiosament, com a dogmes, i inamovibles perquè les varem aprendre així; i "fin de la cita". 
Ara bé, això sí, que la resta de treballadors es reiventin amb l'estafa de fer-los "emprenedors" i que la resta de funcionaris (no d'elit) es reciclin fent cursets i curses, i que estiguin en permanent avaluació, i que facin més feina i més classes sense cobrar. 


Rajoy: "Lo que no es legal no es democrático".

Ora pro nobis.  

 

Si fos així, resultaria que "lo que no es democrático no es legal", però no és cert, perquè el PP ha protagonitzat, fomentat i exaltat a masses de gent a fer una cosa no democràtica, perquè resulta que sí que és legal fer coses no-democràtiques:

Del mantra de Rajoy ("lo que no es legal no es democrático") podria també generar-se la idea de que "lo que no es legal no es democrático porque no es justo", per tant, "lo legal y democràtico es lo justo". 

I això tampoc no és així, per les dones mai ha estat així, de fet, lo legal i democràtic s'usa per imposar a la dona limitacions injustes a la seva llibertat, a la seva titularitat damunt del cos i els fruits del seu cos, i al seu lliure desenvolupament de la seva maternitat. 

Per exemple, és humanament injust que el dret masculí no respecti la llibertat de decidir, a la dona que viu, en el propi cos, les conseqüències del poder fecundador masculí, si pot acceptar-les o no; per tant, és injust que el dret masculí digui que si una dona està experimentant, en el seu cos, les conseqüències del poder fecundador masculí perd la llibertat de decidir, i, si no ho pot acceptar, que s'aguanti!

Això no és just, perquè néixer dona no es tria i no és just negar la llibertat a qui neix dona perquè ella no va poder triar, democràticament, no néixer dona i així poder tenir la mateixa llibertat que qui neix home. 

dimecres, 20 de setembre de 2017

Amo-Rajoy & Falo-Rivera: "Contra la diferencia, contra la asimetría, contra la alteridad, contra la singularidad, contra la disimetría, contra la sociedad plural, defenderemos la unidad del Estado Erecto".




Diu la premsa avui:
Operación de la Guardia Civil contra la Generalitat de Catalunya. Los agentes han detenido hasta ahora a 12 personas, 10 de ellos altos cargos del Govern, y han efectuado 9 registros.



El règim falocràtic de C's i el patriarcat en runes del PP, usurpant la Constitució, han rematat el règim del 78; ahir amb l'ego de Rivera al Parlament, i avui destruint l'aurèola de justícia i confiança que emanava de la policia. 



El PSOE de Pedro Sánchez s'ha salvat, al darrer moment, i s'ha evidenciat que al sector neolliberal i neo masclisme encarnat per Soraya Rodríguez [la qual ja va dir el dia internacional de la dona treballadora que s'havia de protegir la dona sempre que, primer l'home, tengués els seus drets (sobre la dona, és clar) garantits] l'han de fer fora del PSOE. 
El sector PC'sE de Susana Díaz, progre-lliberal i neo masclista, de dones que "medren", elles, en l'ordre patriarcal que s'enfonsa i, per això, el sostenen, per interès personal i individual d'elles, no pot tenir cabuda en la social democràcia d'una civilització post-patriarcat. 
Per altra part, la masculinitat no patriarcal de Pedro Sánchez s'evidencia amb els seus silencis, necessaris per viure, per prendre aire i no cedir, i no cedir, i no cedir, a la forta pressió que rep per deixar-se manejar com a titella, perquè accepti ser un secundari -que acabaria en l'oblit-, de la dreta que s'ha apoderat sempre, tradicionalment, de Déu, de la família, del cos de la dona, de la maternitat de la dona, de la Constitució, del Dret (que és previ a l'Estat, o és simple llei masculina) i ara de la ciutadania i de la policia.  


«Hoy se ha llegado a un cambio social extraordinario en las relaciones entre hombres y mujeres: pero sin autoconciencia masculina. En medio de este costoso cambio, la victoria de la derecha es un signo, pésimo, que nos dice algunas cosas sobre los hombres. En esta victoria resucitan algunos rasgos típicos de lo imaginario masculino tradicional: potencia, exhibicionismo, narcisismo. Pero esto lo ha hecho posible un déficit de autoconciencia masculina en la izquierda. Hay miseria simbólica masculina, y en esta miseria triunfa la derecha, porque la encarna mejor: les toca a los hombres de izquierda, que son y quieren ser la parte más civil de la sociedad, contrastar esta miseria perfilando una autoconciencia adecuada. En nuestro tiempo histórico, la izquierda sin esto no avanza», de Luisa Muraro (a La política del deseo). 

divendres, 15 de setembre de 2017

Comença la campanya del Referèndum Màgic, perquè l'1-O compareixeran les urnes, brollaran les paperetes, s'obriran els centres electorals i s'ompliran els carrers de gent.

Catalunya, millor Estat revelació!


Tírame la citación

pa' dejar las cosas claras

tan solo diecisiete y mi primer Referendum 




Listen! Bis is show time 

lastimosamente a tu carrera dile goodbye 

que llego la nueva escuela 

 y aunque te duela 

tu cantas Constitución y yo te mato a Referendum 

 

Tírame la citación, Rajoy,

pa' dejar las cosas claras





dijous, 14 de setembre de 2017

La "Fashion legislature" de Marga Prohens.

L'única dona (res de quota femenina -això és només per les que no tenen mèrits propis; i cosa de feministes passades de moda-) influencer dins del sector "mallorquinarro" del PP de Bauzá, està al nivell estilístic de les més top i riques del Planeta.