La relación de autoridad es de origen y andadura materna y femenina, a la par. Es de origen y andadura materna porque es la madre (o quien la reemplace para restituirla) y al imperativo de la madre a donde recurren niñas y niños, mujeres y hombres, para devenir, para llegar a ser y seguir siendo a lo largo de la vida, unidad de sentido. Porque es la madre quien enseña la lengua con la que se aprende el mundo. Es su autoridad, precisamente, la que garantiza la concordancia, desde la primerísima infancia hasta el final de la vida, entre las palabras y las cosas.

María-Milagros Rivera, Una mirada a dos generaciones de hombres al final del patriarcado.


El leve placer difuso -que parece haber sido el tono en que vivo o vivía- quizá procediese de que el mundo no era yo ni era mío: podía aprovecharlo. Así como tampoco a los hombres los había yo hecho míos, y podía entonces admirarlos y sinceramente amarlos, como se ama sin egoísmos, como se ama una idea. No siendo míos, nunca los torturaba
.

Clarice Lispector, La pasión según G.H.


... por qué razón las mujeres perjudican al propio sexo o lo someten a dolorosas contradicciones cuando intervienen en las leyes o piden al Parlamento que resuelva algunos de los conflictos sociales en los que están implicadas. ... cuando entra directamente en juego la diferencia sexual y el conflicto entre los sexos, ... es necesario tener presente que la norma siempre es una figura secundaria, derivada, que sirve para medir lo que de hecho sucede en el cuerpo social. ... no habrá ley capaz de dar valor a la sexualidad femenina si éste no le está reconocido socialmente.

Librería Mujeres Milán, No creas tener derechos.

dimarts, 18 de juliol de 2017

El senyoriu del Patriarcat Illenc PI al Parlament: «Bandido! Posem s'aire "acondicionat" que me pica sa testosterona de la Mallorca pura que encarn».



Calorosa, feixuga, empoderada i narcisista testosterona patriarcal. 

Enfront a la vida, sempre femenina, només possible per geneologia femenina, intocable i sagrada, un impossible pel masculí.


Vida sempre fresca per l'aire acondicionat que fabrica el cos matern.


dimecres, 28 de juny de 2017

A "Ciudadanos" Line. Càsting d'úters llogables pels Ciudadanos.








  


Com diu Milagros Rivera, el final del patriarcat ha deixat sense llei a tants d'homes, i a algunes dones que estaven a gust prosperant en l'ordre patriarcal i que s'aprofiten de la situació. Això ens posa davant el pacte perdedor que la societat masculina ens ofereix a les dones, perdedor de civilització, per la humanitat sencera que està formada també per dones, ja que la llei masculina es recrea en la insidiosa misogínia, en l'extermini legal de la humanitat femenina. 
L'escletxa que em mostra una llumeta per superar el nihilisme del final del patriarcat, m'enfoca la qüestió, ara, sí que sí, ineludible per a la societat femenina, de la entrada igualitària i homologada de tot cos de dona, i de totes les dones, en la llei masculina. 
Ara, sense les regles patriarcals que dividien les dones i les donaven distint valor en el contracte sexual, base del contracte social entre homes-i-ciutadans; ens trobam, finalment, totes les dones en situació d'igualtat. Igualtat per a cobrir les demandes jurídiques d’accés al cos femení i per a obeir els drets legals a deixar usar el nostre cos de dona per satisfaccions individuals i llibertàries.
La igualtat entre dones davant la submissió a la llei masculina és la clau per llegir el present i només s’ha de rompre per exigir responsabilitat a les que prenen decisions en contra de les seves semblantes, de la humanitat femenina.
Per això, en el càsting que la societat femenina hem de fer, al final del patriarcat, per dir les filles de quines de nosaltres, dones, han de ser les prostitutes o els úters thermomix que solidàriament s’embarassin per no ser mares, però sí parir filles i fills propis; Elles, els úters dels Ciudadanos han de ser les primeres; Elles i les seves filles, són les que han de ser, a partir d'ara, que no hi ha ja regles patriarcals, les que han satisfer, abans que cap filla d’una altra dona, el dret masculí a incubar un íncube (idea que agaf de Laura Mercader) en un úter sense dona.  


dimecres, 21 de juny de 2017

Cada genealogia femenina, de mare a filla, es continuada amb l'esperança que la seva filla ocupi el món amb plenitud, que cada generació guanyi espai a la llei del Pare que ens pren el cos i la maternitat.


El final del patriarcado ha facilitado a lo grande la expresión libre de la diferencia sexual, tanto la femenina como la masculina. En el PSOE, esto se nota desde hace tiempo; 
... Se nota también en las mujeres del PSOE que, fieles a su ser mujer, han conseguido incluir en el programa de su partido la abolición de la prostitución, fundamento, a su vez, del contrato sexual y del contrato social patriarcales, a cuya desintegración ellas (no todas las socialistas) han contribuido así decisivamente.  

Sé que otras mujeres y hombres del PSOE tienen conciencia de muchas cosas pero no del sentido libre de su diferencia sexual. En mi opinión, ahora es el momento de tomar conciencia de ello. Lo es porque, ideológicamente, el sitio tradicional del PSOE ha sido poco a poco ocupado por otros partidos, partidos anticuados (aunque sean nuevos) porque creen que las ideologías son más importantes que la vida y más importantes que la expresión libre de lo vivido, o sea, de la experiencia, en primer lugar de la experiencia de ser mujer u hombre. Y lo es, sobre todo, porque ha terminado el patriarcado y su lugar ha sido recuperado por las mujeres y los hombres sin más, ricas y ricos en experiencias más que en instancias de poder: ricas y ricos en una política que las feministas llamamos política sexual, una política en la que todo empieza viviendo y pensando mi ser mujer u hombre y las relaciones entre los sexos: una política que todas y todos hacemos continuamente, que está en el principio de todo y que, como decía, ha encontrado ya las palabras para decirse a lo grande.  

També es nota la fidelitat al ser dona, de les dones de l'equip de Pedro Sánchez, pel seu rebuig a que el cos de la dona entri a la llei per a ser sotmès al dret a poder ser usat com a thermomix, fent-la embarassar-se (com a frau a la llibertat, perquè com el ser usada per simulacres sexuals -prostituïda-, és la demanda patriarcal la que obliga a garantir, a la societat femenina, una oferta de cossos de dona), i parir un fill o filla de la qual ella no vol ser mare, sense bres simbòlic, sense fent-li espai al món; però que sempre serà fill o filla seu; un fill o filla amb una mare inabastable, un fill o filla de la Lluna. 

Perquè només es neix de dona, i mare és el nom de la vida, malgrat, en casos sempre dolorosos, i mai simples ni senzills, no pugui o no sàpiga fer de mare, la dona que dona la vida.

Esperem que estigui aprop el moment final de tot, on la llei ens retorni a les dones el que no ens han volgut tornar mai (perquè la llei amaga la vertadera autoria del cos, essent aquest fet el conflicte soterrat de la democràcia, com diu Milagros Rivera): El nostre cos, amb els nostres fruits, si en tenim, i que no pugui estar dins cap llei mai més:

1) Ni com incubadora del semen d'ell, la qual cosa requereix abolir la institució patriarcal de la pàtria potestat (o parentalitat que és l'insult, més lliberal-progre, per reduir la mare, font de vida, a parenta) i els drets ope legis del pare. Així s'obri el Dret al fet previ que és cada dona, concreta i particular, amb el seu pacte privat i íntim de maternitat amb un home, que esdevindrà pare -si sap ser-ho-, la qui dona el context de la paternitat a l'home (que tendrà drets ope matri -impensables si no és d'acord a la mare); de manera que, cada dona, concreta i particular, per autoritat materna, un prius a la llei patriarcal, dirà com vol el seu maternatge i com s'ha de custodiar la seva filla o fill. 

2) Ni com a germinadora, de manera que s'elimini tota regulació de l'avortament, quan va més enllà de l'òptica de la salud sexual femenina i l'accés a la sanitat; per tant, tota penalització de l'avortament decidit per la dona, perquè només ella concreta i particular pot decidir sobre el seu cos. La història real (amb "h") i la vida diària (basta observar) són prou mostra que la dona sosté la vida, aposta per la vida i la vida es donarà només quan ella ho decideixi i, per ara, les dones encara estam posant infants al món.