Els Dret masculí reclama el dret a que hi hagi oferta de putes per simular relacions sexuals; a que el cos femení entri al seu Dret com a "thermomix" per pastar criatures humanes, que el dret a ser pares sigui superior a l'autoritat materna extra legem ... Són les darreres conseqüències de no tenir les dones la competència absoluta sobre el propi cos i els fruits, la maternitat plena lliurement decidida, el dret de les dones a sortir del Dret. És el senyal de com s'estén, com una boira espesa, la ruptura social entre homes i dones. El nihilisme polític que acompanya la fi del patriarcat. Practicar les dones la igualtat entre nosaltres, saber-nos iguals, davant les aplicacions de les regulacions del Dret masculí i incorporar el fill al nostre feminisme són les escletxes per on arribarà una mica de claror al nihilisme que acompanya el final d'una època, la que es va iniciar amb l'Estat modern, al segle XVI.

«... son las relaciones sociales entre hombres y mujeres, con la fuerza y la palabra normativa de los primeros con respecto a las segundas, lo que hace a las mujeres impotentes para la acción. En otras palabras, la relación hombre-mujer está ya inscrita en el derecho y está en él inscrita de manera que aplasta a las mujeres.»

Lia Cigarini, La política del deseo (traducció de Milagros Rivera).


... el mal punto de partida estructural está en la monosexuación en masculino del Derecho que conocemos.

En lo relativo al trabajo, es un derecho que ignora la maternidad porque ha sido elaborado a la medida del cuerpo del hombre.

Pero ... las mujeres de hoy hemos dicho un «doble sí» al trabajo remunerado y a la maternidad, una y otra plenamente vividas, sin conciliaciones ficticias ni falsas alternativas, y este doble sí es una revolución simbólica (revolución de sentido) irreversible que lo cambia todo.

Por eso la injusticia salarial no se corrige: la necesitamos como señal de que mientras que la maternidad no entre y esté entera y libre en el sentido del trabajo, el derecho del trabajo (sin excluir otros derechos) le resultará hostil o superfluo a una mujer.

Pròleg de Milagros Rivera a: Un derecho del deseo, un derecho sexuado, de Laura Mora.

dimecres, 8 de març de 2017

Permís de paternitat totalment transferible al primer cos en la procreació, la mare. Cada home ha de poder decidir cedir-lo a la mare que l'ha fet pare i que vol quedar-se a casa, o que vol continuar de baixa, o que vol reorganitzar la seva feina, o vol deixar la feina, o vol canviar-la, o que vol criar en presència, o que vol alletar; que, en definitiva, vol viure amb les seves regles la seva llibertat de ser mare, probablement, només una vegada a la vida. Cap imposició més del neo-masclisme i el feminisme patriarcal.

Un any més, dia 8 de març, els partits polítics no aconsegueixen enganar-nos amb falses conciliacions, ni amb polítiques que ignoren el cos fèrtil de la dona i les seves lliures decisions, com ser mare amb la custòdia materna, i si no és així, si l'Estat no ha de respectar les regles que cada dona concreta i particular pensa per organitzar la seva maternitat, i ens ha de sotmetre a l’home, potser haguéssim decidit no haver-lo convidat a ser pare. 

Per això, les mares independents ja no tenen aquesta opressió de l’home, no veuen mai dividida la seva maternitat i acumulen tots els permisos vinculats a la seva maternitat.

Per tant, les condicions que pensa una dona, dins d'ella, per convidar a un home a ser pare són llei materna.  

El dret masculí a la pàtria potestat i a la divisió de la maternitat per custòdia compartida s’ha acabat, com el patriarcat; ja no té poder davant l'autoritat materna. 

Que no t'enganin amb falses conciliacions per prendre't després el teu fill o filla, imposar-te règims de custòdia, i dir-te com has d'organitzar la teva vida, ni que és el que et convé "pel teu bé", ni com viure la sexualitat del teu cos, hàbitat matern. 

Ho volem tot, i tenim dret a tot: La nostra feina o professió, juntament amb la plenitud de la nostra maternitat amb les nostres regles, les de cada mare concreta i particular, segons ha convingut  amb l'home que sap ser pare; la qual cosa suposa que sap acceptar amb gràcia, sense violència legal, ser només el segon cos a la procreació; i començar a pensar-se, com a nova construcció de la masculinitat, pare en una paternitat sense drets contra o sobre la mare, ni sobre els seus fruits; en una paternitat en context, una nova paternitat que reconeix i viu d'acord a l'autoritat materna. 
Una nova paternitat que serà així, o no hi haurà paternitat futura per homes heterosexuals. 

Aquest és el repte de les femenistes que som mares de fills i que volem que estiguin a l'alçada de ser convidats a ser pares perquè sabem que, com diu Milagros Rivera, l'oportunitat d'estimar és el millor regal que es pot rebre; d'aquí el plus, el més, l'excel·lència femenina, és a dir, la capacitat exclusiva del cos femení de ser dos; i, per això, només una dona pot convidar a un home a tancar el cercle, si accepta les regles maternes.
 

dimarts, 7 de març de 2017

Okupen la Seu del PP.



 Gènesi: I va donar-li una companya, tal com Ell, de la pròpia costella. 

Èxode: Aquest home ha de portar el seu poble de 100 empadronats, a la terra promesa: el PP.

Deuteronomi: El discurs abans de morir i els seus resultats: De 35 servents a només 20

L'apocalipsi en el congrés del PP.

divendres, 3 de març de 2017

La revolució femenina ja ha succeït. Ja hem desmantellat el seu sistema, ja els hem superat des de les aules, a tots els camps, ja ens hem independitzat de l'home per ser mares, ara independents, decidim la nostra sexualitat i la nostra maternitat, no els reconeixem drets sobre els nostres fills ni filles. Tenen el dret a donar-nos les gràcies per tenir la sort de poder viure el ser pares en el context de la nostra autoritat materna. No els cedim el nostre espai simbòlic. No ens desplaçam al discurs neutre i ja no ens quedam en silenci. Hem desemmascarat el pensament neutre-masculí que ens segrestava. El patriarcat s'ha acabat.

«Por supuesto que las mujeres deben ganar menos que los hombres porque son más débiles, más pequeñas, menos inteligentes».

Ja ens ho va dir el Déu dels homes, quan va instaurar el Patriarcat:
Com ets dèbil, petita i poc intel·ligent: «Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i et voldrà dominar». (Gènesi 3, 16)

Per això, és cert el que digué Virginia Woolf, la genuïna pensadora femenina (a la Cambra pròpia - cambra "como localización simbólica, como lugar-tiempo provisto de referencias sexuadas femeninas, donde poder estar significativamente para un antes y un después de preparación y confirmacion" (No creas tener derechos)-): 
«La llibertat intel·lectual depèn de les circumstàncies materials. I les dones sempre han estat pobres, no tan sols els darrers dos-cents anys, sinó des del començament dels temps». 
I per això no podien estudiar perquè si elles «haguessin après l'art de fer diners i haguessin deixat la seva fortuna, com feren els seus pares i els seus avis, per crear beques, càtedres, premis i fons d'investigació adients amb l'ús del seu sexe ... Podríem explorar o escriure; visitar els indrets més venerables de la terra; contemplar el Partenó tranquil·lament assegudes a les seves escales o entrar cada matí a les deu en una oficina i tornar a casa sense presses, a dos quarts de cinc, i encara tenir temps d'escriure uns poemes ... si (les dones s'haguessin) dedicat a fer diners, ... tu mai no hauries existit».

I si no haguéssim existit perquè la nostra mare no hagués volgut ser la nostra mare, i així fins als inicis dels temps, no podríem dir el que cita Luisa Muraro (El orden simbólico de la madre), d'Adrienne Rich sobre la relació amb la seva mare: 
«Ya no abrigo fantasías de mantener con ella alguna conversación cicatrizante, en la que pudiéramos mostrar todas nuestras heridas, trascender el sufrimiento que compartimos como madre e hija, decirlo todo al fin. Pero mientras escribo estas páginas, admito cúan importante es y ha sido para mí su existencia.»

I quan es sap de la importància que cada dona concreta i singular, mare d'algú, es sap de la veritat d'aquestes paraules de Luisa Muraro (La indecible suerte de nacer mujer): 
«la excelencia masculina son puntas de perfección y nombres excelsos que conocemos uno por uno ... pero no podría hacer lo mismo con las mujeres ... porque las grandes mujeres son legión, un número inmenso, y de poquísimas conocemos el nombre; están también aquí entre nosotras y no las conocemos por su nombre». «... empieza a declinar la civilización en la que una minoría brillaba a expensas de una humanidad común dejada en la sombra, y este cambio de civilización tiene signo femenino: porque son mujeres las que han abierto la pista de un protagonismo no a costa de otros y las que enseñan que de la relación se obtiene más que de la competición». 

I fa una proposta «de reconocimiento de la excelencia femenina (que) se dirige a las mujeres para que se tengan en cuenta sin ansia de reconocimientos, a los hombres para que las reconozcan en este momento histórico, o sea, cuando una nueva libertad obtenida por las propias mujeres las lleva a todas partes, sin estar ya custodiadas en lo privado, ni prisioneras/protegidas en las fantasías masculinas, sino mujeres reales que se ocupan de todo y se mezclan con todos. Mujeres portadoras de un "secreto" que durante demasiado tiempo le ha faltado al gobierno de este mundo». 
«Hoy, por ejemplo, muchos resaltan con admiración la capacidad de las mujeres jóvenes de componérselas con su jornada y vida con buenos resultados en planos muy distintos».

Per tot això, per ser més petita, més fràgil i menys intel·ligent, si torn a néixer, tornaré a triar néixer dona, perquè és un privilegi i una aventura apassionant.

dimecres, 1 de març de 2017

Comença el concurs per a ser la Primera Madona del PP balear.

L'estilàs Marga-lania del PP-countryman ...


deixarà KO a l'estil "enterro de la sardina" d'una ronyosa Ana María Aguiló, amarrada, a la desesperada, al cadàver polític d'un desnortat i esparracat Bauzá. 

[No m'oblid que gata de poder ens vares amenaçar amb coses tan cruels com prendre'ns les filles i els fills, i llevar-nos els concerts a les escoles que no t'agradaven.]  

divendres, 24 de febrer de 2017

L'adoració de les dones de PODEMOS a l'«alter ego» de Tyrion Lannister les deslegitima per a poder opinar de la vida de les altres dones i, sobretot, per culpabilitzar de la violència dels homes a les dones que estimen.



Relacions tòxiques o relacions que intoxiquen?
Les dones que governen la política masculina o de partits no aporten gaire a la societat femenina, només es beneficien a elles mateixes, perquè la feminització és del pensament, lliure, del pensament femení amb infinit propi, no basta tenir cos de dona.


«... la seducción de quien destaca más visiblemente, la juvenil presunción de llegar donde otras no han llegado, la natural reticencia a pensar que ser mujer pueda constituir una desventaja social ...
Circunstancias sobre las que destaca otra, a saber, que ser mujer y tener aspiraciones sobre el mundo, si bien una cosa y otra son en sí normales para un ser humano, sumadas forman una combinación que la sociedad humana no valora en su orden simbólico. 
Por esto la mujer que ha dejado atrás la infancia, pero no ha perdido el objetivo de contar para algo en el mundo, encuentra más natural volverse hacia individuos del sexo masculino para avanzar. 
... [el] feminismo no es útil para una mujer joven dotada de ambiciones. Es un saber válido en sí, pero póstumo. Lleva la marca de aspiraciones heridas, de expectativas frustradas, de impulsos perdidos en el vacío, de descubrimientos duramente pagados. Quien se enfrenta con el mundo rechaza un saber tan amargo, porque es una amenaza para su bien, que es querer y esperar lo mejor para sí misma. 
Si no hay diálogo entre esta aspiración intacta y esa conciencia, entre una generación y otra de mujeres sólo existe una sucesión de ingenua esperanza y amargo conocimiento sin intercambio y sin cambio. 
La asusencia de intercambio entre estos dos momentos de la humanidad femenina, entre la mujer que quiere y la mujer que sabe ... [tiene su causa] en el orden simbólido que sostiene el sistema de las relaciones sociales.» 
Librería de Mujeres de Milán, No creas tener derechos.  

dilluns, 20 de febrer de 2017

El dret al matrimoni, un dret il·lusori, sobretot per les que queden sotmeses al dret civil balear, en un matrimoni basat en la diferència sexual.

El buidatge d'efectes de la institució del matrimoni, quan aquesta institució queda sotmesa a les regles del dret civil balear està fent il·lusori el dret fonamental al matrimoni i la protecció de la maternitat (el drets de les mares), perquè converteix la institució del matrimoni sotmès al dret civil balear en pura litúrgia; en l'entrega personal de la dona a donar fills i l'acceptació resignada de la seva pèrdua d'oportunitat econòmica.  

[«La mujer con la pata quebrada y en casa.»]

Els estralls del neo-masclisme i el neo-liberalisme en les institucions basades en la realitat dels vincles humans duen com a efecte pràctic que, sobretot la dona que és mare dins del context del matrimoni heterosexual, no tingui drets econòmics, i que les sancions que el mercat capitalista posa a la maternitat siguin cobrades, beneficiïn i enriqueixin, a l'home al que ha fet pare. 

... cuando hayas tenido tiempo de pensarlo bien, espero que comprenderás lo que he hecho. Sabes que no soy romántica. Nunca lo he sido. No busco más que un hogar confortable, y teniendo en cuenta el carácter de Collins, sus relaciones y su posición, estoy convencida de que tengo tantas probabilidades de ser feliz con él, como las que puede tener la mayoría de la gente que se casa.» 

El fet que el matrimoni sotmés al dret balear no generi cap efecte econòmic, més que la simple manutenció de present,

[Article 4 Compilació: 1. ... es considera com a contribució el treball per a la família.]

a canvi de la prestació personal de la dona que és mare, el presenta, dins l'ordenament jurídic, com a pura litúrgia, formalitat sense fons, i planteja seriosament la necessària intervenció dels òrgans estatals o suprancionals garants dels drets fonamentals dins dret civil balear, segrestat per poders fàctics. 

A més, qui queda sotmès al dret civil balear pel que fa al seu matrimoni, i que des de sempre no gaudeix d'efectes econòmics inter vius (si que ha de complir les prestacions personals); encara veu més maltractat el seu estat civil de "casada" perquè el règim matrimonial legal balear permet també la usurpació d'efectes mortis causa perquè; 
1) si queda sotmès al dret eivissenc no genera el seu matrimoni efectes econòmics mortis causa perquè no té llegítima, en contra de la concepció moderna de la família-matrimoni; 
2) si queda sotmès al dret mallorquí, el cònjuge amb veïnatge mallorquí pot forçar a la renúncia de la llegítima a l'altre.

Observem la filosofia d'una reforma liberal que pot enfonsar la social democràcia que, amb el seu darrer alè d'aire, governa a les Illes; la filosofia moral oculta (atenent al comportament que s'observa en les relacions entre sexes) és que l'home mallorquí amb fills que es casa amb dona més jove, no mallorquina, pot imposar-li la privació d'efectes matrimonials mortis causa (sabent que intervius ja no n'hi ha).

«La problemàtica ... del que s‟anomenen ... famílies reconstituïdes. Passar a posteriors núpcies comporta que el cònjuge viudo serà legitimari en la successió del seu consort premort.
... donar solució a les parelles que volen contreure matrimoni ... sense que la llei les limiti per efecte de la llegítima vidual.»

Tot això, la desigualtat entre cónjuges en funció del veïnatge civil i la discriminació del cònjuge víctima del dret civil balear, que permet que un obligui a l'altre a renunciar  a la llegítima, s'enfot d'alguns drets fonamentals, com el dret al matrimoni, i de la protecció de l'ordre públic i la seguretat jurídica que l'Estat ha de garantir en relació amb la institució del matrimoni (o ha de prescindir-se de la institució del matrimoni civil, deixant-ho en un món privat i sacramental, de lliure "lliurament" personal).